va ser una metgessa italiana, neuropsiquiatra especialitzada en nens i joves, la primera que va publicar una obra sobre la problemàtica inherent a la sexualitat infantil.

Biografia Nascuda a Torí en el si d'una família d'intel·lectuals i artistes jueus, va ser filla d'Ercole Raffaele Levi i Annetta Treves i germana gran de l'escriptor i pintor Carlo Levi. La influència de l'oncle matern, el psiquiatre Marco Treves, germà de l'escriptor Claudio Treves, li va despertar la vocació per la medicina, així, després d'estudiar al Liceu Reial-Ginnasio "Vittorio Alfieri", el 1914, va accedir a la facultat de medicina de la Universitat de Torí on, en aquells moments, ella i Maria Coda van ser les úniques dones.

Durant la carrera, va fer pràctiques d'anatomia, histologia i medicina clínica amb Romeo Fusari, Camillo Bozzolo i Ferdinando Micheli. Va guanyar els premis "Pacchiotti" i "Sperino" per les seves máximes qualificacions i per la defensa de la tesi: "Sobre un cas d'endocarditis lenta", amb la qual es va graduar el 8 de juliol de 1920, amb Cum laude.

Durant la Primera Guerra Mundial, va exercir d'infermera voluntària a l'hospital territorial de la Creu Roja Italiana de Torí i com a aspirant a oficial metge en el laboratori psicofisiològic de la força aèria, dirigit per Amedeo Herlitzka.

Vida laboral Després de diversos anys d'assistent en diverses clíniques, el 1928 va iniciar la seva carrera de neuropsiquiatra infantil a l'Hospital Infantil Koelliker de Torí. El 1927, va ampliar estudis a París sobre trastorns mentals i nerviosos, però, malgrat la seva excel·lent preparació, va tenir dificultats per ser contractada en hospitals i clíniques, on en casos d'igual mèrit, sempre tenien preferència els seus col·legues masculins.

Finalment, el 1928, va aconseguir una plaça de metge, reservada per a dones, al Manicomi Central del Veneto de Marocco di Mogliano, a la colònia medicopedagògica fundada per Corrado Tumiati. En els anys següents, va publicar diversos articles sobre la ment dels nens "anormals" i la seva reeducació, però un anys després, el director administratiu de l'hospital la va obligar a dimitir. El 1932, va ser contractada a l'hospital psiquiàtric de Grugliasco, on va romandre fins a la promulgació de les lleis racials. Llavors, va obrir una consulta privada, on va posar a la pràctica els seus mètodes moderns, però es va veure obligada a tancar el 1939 per manca d'estudiants i pacients. Durant la Segona Guerra Mundial, privada de feina, es va retirar a Alassio, a la casa de camp dels seus pares, on es va dedicar a les tasques agrícoles. Després de l'Armistici del 8 de setembre de 1943, i la mort del seu pare, es va refugiar amb la seva mare, totes dues amb nom fals, a Torrazzo Biellese, Allà, gràcies al comitè de dones d'Ivrea, va col·laborar activament amb la resistència italiana, com a metgessa per a la 76a Brigada Garibaldi.

Després de la guerra, va continuar el seu compromís científic i polític, va militar en la Unitat Popular i, a partir del 1953, es va unir a la secció "Matteotti" del PSI de Torí. Va ser membre activa de la UDI i membre de la Cambra Confederal del Treball de Torí des del 1945. El 1962 va publicar "Educació sexual: pautes per als pares", fruit d'anys d'observacions clíniques i d'una vida passada entre joves sans i malalts.

En el camp de la neuropsiquiatria infantil, va obtenir, el 1955, la màxima qualificació docent amb una tesi sobre "La infància anormal" .

Va dirigir, fins el 1964, el departament mèdic-pedagògic de Villa Azzurra a Grugliasco, que més tard es va transformar en un departament obert per a l'hospitalització de menors de fins a 14 anys. Va ser substituïda pel Dr. Giorgio Coda que, el 1974, va ser condemnat per abús dels mitjans de contenció (camises de força i similars).

Luisa Levi va ser directora de l'Hospital Psiquiàtric de Grugliasco fins a la seva jubilació, el 1968.

Va morir a Torí el desembre de 1983.

Obres Sugli emispasmi facciali di origine nervosa periferica, «Pensiero medico», settembre 1922 Sopra un caso di parkinsonismo encefalitica con disturbi mentali «Pensiero medico», sp. 1923 Observations et considerations sur le pathogénie des hemispasmes faciaux d’origine nerveuse périphérique, «Presse Médicale», aug. 9, 1924 Paralisi facciale perifèrica e fenomeno di C. Bell, «Minerva Medica», 10 agosto 1925 Una nova sindrome sensitival: microestesia i macroestesia, «Minerva Medica», dicembre 1925 Un caso di tumore cerebrale con sindrome clínica encefalite letargica (in collaboracione col Dtt.Goria), Congresso della Societàt Italiana de Neurologia, aprile 1926, Torino Sull'eccitabilità elettrica dell'aparato nervoso vestibolare, Congresso della Società Neurologica Italiana, aprile1926, Tornp Observations sur des anomalies du vertige voltaique, «Révue Neurologique», juliol de 1927 Sulla decadenza etica dei fanciulli da encefalite epidemica. epidèmica, «Quaderni di psichiatria», 1928, n. 5-6 Eredità e ambiente come determinanti delle malattie mentali– Assistencia ai figli dei malati di mente, «Minerva medica», 26-5-1928 Eugenesia e malattie nervose, «Revista clinica e igiene infantilel», 15 novembre 1928 Esperimenti pedagogici sui ragazzi anormali della colonia medicopedagogica di Marocco, VII Informe sobre el progrés de la colònia medicopedagògica del Marroc durant l'any 1929-1930, Impremta dels Asils de Venècia, 1930 Impulso a mordere e psiconeurosi nell'infància, «Arxiu d'Antropologia Criminal», juliol de 1930 Sul decorso e la prognosi dell'encefalites epidemica nei ragazzi, «Quaderni di psichiatria», 1930, núm. 5-6 Come si puó interpretare il concetto di educabilità nei fanciulli frenastenici, II Conferència Nacional Mèdico-Pedagògica, Milà, 1930, a «Infància anormal», 1930 Oservazioni nei rapporti fra eccessi epilecitti e malalties intercorrenti, «Journal of Clinical and Technical Psychiatry», 1931 La sorveglianza medica sull'educazione dei fanciulli, «Higiene mental», setembre de 1932 Sulle deviazioni nel senso della propria personalità, «Arxiu d'Antropologia Criminal i Medicina Forense», juliol de 1932 Piccolo figurinaio, «Pedagogia familiar», juny de 1932 Azione contrariante e negativismo, «Revisió d'estudis psiquiàtrics», març de 1933 Eretism psiquico infantile e sviluppo precoce della vita sessuale, «La pediatria del metge pràctic», 1934, núm. 3 Dei rapporti fra edonismo e disturbi mentali nell'infanzia (en col·laboració amb el Dr. Gavarino), «La pediatria del medico pratico», 1935, n. 3 Delirio d'imaginacione e mitomania, «Rassegna di Studi Psichiatrici», gener de 1935 Un cas d'equivalente epilettico protratto, «Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Torí», 20 de desembre de 1935 L'educazione degli anormali psichici dal punto di vista sociale, «La pediatria del metge pràctic», 1937 Sull importanza dell'eredità nella patogenesi delle anormalità psichiche infantili, a Escrits mèdics en honor del professor G. Allaria, Torí, 1938 Teorie ereditarie e ereditarie e psicopatie, «Actes del Congrés d'Eugenèsia», Gènova 1938 Cors de Neuropsiquiatria Infantile: Scuola di Pedagogia Ortofrenica, Torí, Oficina de Notes de Conferència, 1947 Educazione sessuale: Orientamenti per i genitori, Editori Riuniti, 1962 La carriera d'una donna, obra autobiogràfica inèdita, 1978

Referències

Bibliografia

Entrades relacionades Història de la medicina Educació sexual Sexualitat infantil

Categoria:Jueus italians Categoria:Metges italians Categoria:Neuropsicologia Categoria:Psiquiatres europeus Categoria:Torinesos Categoria:Morts a Torí Categoria:Morts el 1983 Categoria:Científics piemontesos Categoria:Científics jueus Categoria:Nascuts el 1898