L'art d'Urartu és l'art d'aquesta regió de l'antic Orient. L'art del Regne d'Urartu estigué molt influenciat pels artistes i artesans de la regió veïna d'Assíria, la potència dominant durant la seua edat d'or. L'art d'Urartu arribà al zenit al segle VIII abans de la nostra era. Figuretes de bronze, joies, armes i altres objectes fets a mà han sobreviscut fins ara.miniatura|347x347px|Part de bronze del tron dels reis d'Urartu, que representa una deïtat alada
Generalitats La ciència disposa de relativament pocs objectes d'art del Regne d'Urartu. A diferència d'altres estats del món antic, tots els objectes d'art descoberts del Regne d'Urartu poden ser estudiats per un sol investigador. L'art urartià es va elaborar sota la forta influència de la seua veïna Assíria, i malgrat les diferències estilístiques, durant molt de temps es considerava una mera subdivisió de l'art assiri. Com aquest darrer, l'art d'Urartu es va concebre com un mitjà per a glorificar el rei i l'estat amb la seua riquesa i esplendor. Els científics i historiadors de l'art assenyalen aquestes característiques de l'art d'Urartu:
1) L'observança dels cànons estètics és més pronunciada que en altres cultures antigues d'Orient; 2) Es dona preferència a l'ornamentació, més que a les escenes de la vida quotidiana; 3) la tendència a copiar models antics en lloc de millorar creacions posteriors. Així és com l'estil dels artesans d'Uratu va romandre inalterat durant segles i, en conseqüència, esdevingué a poc a poc més simple i primitiu.
Història de l'estudi de l'art d'Urartu Al segle XIX, l'interés europeu per les antiguitats de l'Orient Pròxim feu que els arqueòlegs n'ompliren els museus europeus. Llavors, però, l'existència d'Urartu encara no havia estat descoberta per la ciència, i les ruïnes de Tuixpa i Toprakkale a l'actual Turquia, a prop de Van, es consideraven restes d'una província assíria distant de poc d'interés. Els descobriments fets durant les excavacions de Nínive per Austen Henry Layard a l'Iraq eclipsaren les troballes de les ribes del llac Van. Durant molt de temps, la recerca de les antiguitats d'Urartu tenia més interés per als "caçadors de tresors" que per als arqueòlegs".
Així és com, durant el segle XIX, els museus europeus (el Museu Britànic, el Louvre, el Museu de l'Hermitage i altres) començaren a exhibir objectes d'art d'Urartu donats per col·leccionistes privats. Al principi, però, el nivell limitat de recerca i la manca d'excavacions en jaciments dugueren els historiadors a classificar les antiguitats d'Urarte com d'origen assiri o sassànida. A mitjan segle XX, quan la recerca sobre Urartu va progressar considerablement i es va desxifrar l'escriptura cuneïforme, els objectes d'art trobats als jaciments van poder ser classificats correctament. Les excavacions sistemàtiques de les antigues ciutats d'Urartu, Teishebani i Erebuní, realitzades durant l'era soviètica en el que ara és Armènia, foren fructíferes i van contribuir significativament a l'estudi de l'art d'Urartu.
Categories d'objectes d'art d'Urartu Estatuetes de bronze Els artesans d'Urartu eren capaços de crear grans estàtues de bronze. Així, durant el saqueig de Mutsatsir a Assíria, s'emportaren estàtues de bronze dels reis d'Urartu i la d'Argisti I, que pesaven 60 talents (aproximadament 1,8 tones). No s'ha conservat, però, cap obra de bronze de mida comparable, ni tan sols fragments.
Les escultures de bronze es van fer amb un model de cera, i després se cisellaven o recobrien d'or.
Les figuretes de bronze d'Urartu es poden dividir en tres grups: els ornaments de trons reials, els dels calderons de coure, i estatuetes rares que representen déus. Pràcticament totes les figuretes són exemples d'art aplicat, objectes utilitaris de luxe per a cortesans.
El tron dels reis d'Urartu A la fi del segle XIX, uns caçadors de tresors van vendre petites peces de bronze a museus europeus, que després d'examinar-les resultaren ser parts del mateix tron, el dels reis d'Urartu.
Les parts supervivents d'aquest tron eren totes de bronze foses amb una tècnica de modelat amb cera que requereix que cada peça es cree per separat, després s'embolcalla en un motle refractari i s'ompli de cera fosa. El metall s'aboca al motle, la cera es fon i el motle refractari conserva la forma prevista per l'artesà. Cada peça es fa individualment i mai no és idèntica a una altra. La peça resultant es daura amb fines capes de pa d'or. +Fragments de bronze; tron Fragments recollits pels habitants de la regió de Van a finals del segle XIX i venuts a museus europeus entre 1877 i 1885. Alguns fragments del tron van acabar al Museu Britànic, al Museu de l'Hermitage, al Museu del Louvre, al Museu Metropolità d'Art de Nova York i a col·leccions privades de París i Brussel·lescenter|286x286pxcenter|220x220pxcenter|215x215px Figures de bronze, parts del tron conservades al Museu de l'Hermitage de Sant Petersburg, Rússia. Les figures de bronze conserven traces de daurat. Les cares de les bèsties salvatges i la deïtat de la dreta eren de pedra, probablement incrustades amb pedres precioses, de manera que totes les cares estaven trencades i no es van conservar Les parts superiors simètriques del tron. A l'esquerra, una part de l'Hermitage; a la dreta, una part del Museu Britànic. Basant-se en les similituds, els científics van poder determinar que eren el mateix objecte. A més, les figures presenten solcs dissenyats per fixar les parts horitzontals i verticals. Cada element estava marcat amb els símbols jeroglífics corresponentscenter|200x200pxcenter|190x190px
Vaixella decorada Les figures de bronze que decoren els calderons són els objectes més nombrosos que s'han conservat de l'art d'Urartu. Sembla que van permetre en un principi identificar l'estil Urartu entre els estris trobats al segle XX.
Els calderons de coure decorats semblen haver-se emprat sobretot en sacrificis rituals. Els annals assiris del rei Sargon II, per exemple, esmenten un recipient d'aquest tipus ple de vi durant les libacions al déu Khaldi. Les estatuetes enganxades als calderons es feien per separat.
Entre aquestes figures decoratives de calderó hi ha caps de toro i deïtats alades, més sovint femenines. S'ha suggerit que aquestes deïtats representaven el déu Shivini i la seua consort, la dea Tushpuea. La tècnica de fondre les peces de bronze dels calders s'originà a Urartu, des dels països veïns de l'Àsia Menor, en concret Frígia, i és una forma d'art de l'Orient Pròxim que s'estendria a Europa. S'han trobat decoracions de calderó a Grècia, Itàlia, Rodes, Atenes, Beòcia, Delfos, Olímpia i en tombes etrusques. Al començament de la investigació, molts ornaments d'Urartu van ser classificats com a antiguitats generals, però des de mitjan segle XX, després d'un examen detallat, es classifiquen com a originaris específicament de l'art d'Urartu. Els científics fins i tot han observat que les figures de bronze d'Urartu utilitzades en calders havien estat emprades per altres pobles per a decorar els vaixells.
Les tasses i els plats se solien decorar amb escenes de batalla, imatges de genets i carros. +Mostres de decoració de calderons de coure Conservat al Museu de les Civilitzacions Anatòlies d'Ankaracenter|300x300pxcenter|300x300px A l'esquerra, un calderó amb figures de toros, descobert al districte de Van. A dalt, un calderó descobert durant unes excavacions a Frígia, a l'oest de Turquia, però que, tanmateix, es classifica entre les troballes d'art urartià. La figura que decora el calderó és probablement una representació del déu solar urartià Shivini
Estàtues de déus A finals del segle XX es van descobrir tres figuretes de bronze que representaven déus del panteó d'Urartu. Sembla que les deïtats només es representaven en bronze per a l'ús en cerimònies religioses. Una de les estatuetes és sens dubte el déu Khaldi, ara traslladada al Museu Britànic; les altres dues es troben en el Museu d'Història d'Armènia (una còpia n'és al Museu de Yerevan). +Estatuetes de bronze de les deïtats d'Urartu conservat al Museu d'Història d'Armènia (còpia al Museu de Yerevan) a Yerevancenter|345x345pxcenter|346x346px Esquerra: estàtua del déu de la guerra d'Urartu, Teisheba. Va ser descoberta el 1941 durant les excavacions de Karmir Blur, a les ruïnes de la fortalesa de Teishebaini, que rep el nom en honor d'aquest déu. Dreta: estàtua de la dea Arubani, esposa del déu Khaldi, adquirida diverses vegades per col·leccionistes privats d'antiguitats abans d'entrar a les col·leccions del Museu d'Història d'Armènia el 1936. És possible que aquesta estàtua fos descoberta a la vora del llac Van
Armes Hi ha una categoria distinta de l'art d'Urartu que es refereix a les armes reials. Aquestes armes cerimonials inclouen elms de batalla, espases, buiracs, escuts i cotes de malla. Aquestes armes presenten motius típics de l'Orient Mitjà: lleons i bous, serps, deïtats alades, i veneració de l'arbre de la vida.
Cascs Els científics només han obtingut prou coneixements sobre els elms de combat des de les excavacions a Teishebaini, on van descobrir-ne més de vint. Els cascs cerimonials difereixen poc dels de combat dels guerrers d'Urartu, tret de la decoració artística. +Casc de batalla cerimonial; Sarduri II Descobertes durant les excavacions de la ciutat de Teishebaini, al turó de Karmir Blur, es conserven al Museu d'Història d'Armènia a Yerevancenter|187x187pxcenter|205x205px La inscripció al casc diu: Al déu Haldi, senyor, aquest casc de Sarduri II, fill d'Argisti I, està dedicat per a tota la vida Fragment d'un casc amb el motiu de l'Arbre de la Vida
Escuts Els escuts cerimonials de bronze estaven decorats amb cercles concèntrics que contenien lleons i bous. El gruix de la placa de bronze i la naturalesa de les fixacions a la part posterior indiquen que s'utilitzaven per a ofrenes (per exemple, en temples), i es penjaven a les parets. El diàmetre d'aquests escuts variava de a un metre. Les imatges s'estampaven a la superfície i després es retiraven amb diverses eines. La composició de les figures es disposa de manera que cap no en sembla ser cap per avall. Alguns escuts es van descobrir al districte de Van, i més tard van acabar al Museu Britànic i als museus de Berlín. Catorze se'n van descobrir durant les excavacions a Teishebani, al turó de Karmir Blur.
També sabem que hi ha escuts d'or d'Urartu que no s'han pas conservat. A Assíria, Sargon II, tot descrivint la riquesa d'objectes del saqueig de Mutsasir, explica que s'emportaren sis escuts d'or d'Urartu que pesaven cadascú. +Escut cerimonial de bronze; escut Descobert durant les excavacions de la ciutat de Teishebaini, al turó de Karmir Blur. Conservat al Museu d'Història d'Armènia, a Yerevan280x280pxalt=Dessin de bouclier|esquerra|32x32px| Dibuix d'escut280x280pxalt=Dessin de bouclier|esquerra|32x32px| Dibuix d'escut Escut de Sarduri II. Cuneïforme amb inscripció a la vora: Al déu Khaldi, senyor, està dedicat aquest escut de Sarduri II, fill d'Argisti I. Pel gran déu Khaldi Sardouri, rei dels poderosos, rei dels grans, rei de la terra d'Urartu, governant de la ciutat de Tuixpa. Dreta de la imatge: dibuix de l'escut Escut d' Argisti I. Inscrit en escriptura cuneïforme a la vora: Aquest escut pertany a l'armeria d'Argisti I, fill de Menua. Argisti, fill de Menua, fou un poderós rei de la regió d'Urartu i governant de la ciutat de Tuixpa. Aquest escut va ser dedicat al déu Khaldi per Argisti, fill de Menua. A la dreta de la imatge: dibuix de l'escut
Buiracs Durant les excavacions arqueològiques, només es van descobrir tres buiracs, tots tres dins d'Armènia, durant l'excavació del darrer bastió d'Urartu, la ciutat de Teishebaini. Un dels buiracs el van traslladar al Museu de l'Hermitage, i els altres dos es troben al Museu d'Història d'Armènia. Els buiracs reials eren de bronze, i la part frontal de cada un representava guerrers d'Urartu.