Juniperus blancoi és una espècie de planta de la família de les cupressàcies (Cupressaceae). És originària de Mèxic.
Descripció Juniperus blancoi creix com un arbust o arbre petit de perennifoli, que pot arribar a a créixer de 8 a 15 m i un diàmetre a l'alçada de l'home de fins a 50 cm. Les branques creixen rectes o ascendents des del tronc, formant una corona piramidal que esdevé més ampla o més irregular amb l'edat. Les branquetes soltes tenen entre 0,8 i 1,3 mm de gruix i una secció transversal quadrada. L'escorça llisa, de color marró vermellós o porpra i es torna grisa amb el temps i es desprèn a petites escates. Els troncs més gruixuts tenen l'escorça fissurada. El duramen és de color porpra clar a marró porpra.
Les fulles són escamoses, de color gris a verd groguenc, que poden arribar a fer una llargada d'1,3 a 2 mm i una amplada de 0,7 a 1 mm. Les seves puntes són romes o punxegudes, i els marges de les agulles són sencers. Hi ha diverses glàndules visibles a la seva superfície, tot i que les més grans solen ser inactives. Les agulles estan disposades en parells oposats a les branques.
Juniperus blancoi és dioic, amb plantes mascles i femelles separades, i les seves pinyes maduren al cap d'un o dos anys. Les pinyes, semblants a baies, neixen sobre tiges de 3 a 6 mm de llarg i són esfèriques o en forma de ronyó, amb una longitud de 5 a 7 mm i un gruix de 5 a 9 mm. Inicialment verdes, es tornen de color vermell porpra, blau fosc o marró clar amb un to verd blavós a mesura que maduren. Cada pinya carnosa conté d'una a cinc llavors de color marró clar. Les llavors acanalades fan de 3 a 5 mm de llarg i de 2 a 4 mm d'ample, amb petits forats de resina a la base.
Distribució i ubicació L'àrea de distribució natural de Juniperus blancoi es troba a Mèxic. Inclou els estats de Chihuahua, Durango ,Mèxic, Michoacán, Sonora i Tlaxcala.
Juniperus blancoi prospera a altituds d'entre 1100 i 3270 m. Es troba principalment en boscos secs de pi pinyoner i en boscos mixtos de pi, roure i ginebre que creixen al llarg dels llits dels rius. Creix tant en terrenys rocosos com en sòls prims formats sobre basalt . La var. mucronata, en particular, forma masses mixtes amb el xiprer mexicà (Cupressus lusitanica), el ginebre (Juniperus deppeana) i diversos roures (Quercus).
Sistemàtica La primera descripció com a Juniperus blancoi la va fer l'any 1946 Maximino Martínez a "Anales del Instituto de Biología de la Universidad Nacional Autónoma de México, Sèrie Biologia", volum 17, número 1, pàgina 73.
L'espècie es divideix en fins a tres varietats:
Juniperus blancoi var. blancoi és la forma nominal i es troba gairebé a tota la seva àrea de distribució. Juniperus blancoi var. huehuentensis R.P.Adams, S. González & M.González es troba només a la regió del cim del Cerro Huehuento, situada al sud de Huachichiles a l'estat de Durango. Creix només com un arbust. Juniperus blancoi var. mucronata (R.P. Adams) Farjon es troba al llarg del riu Maycoba i els rius adjacents a la frontera entre Sonora i Chihuahua. Les seves agulles són romes i el duramen és de color porpra clar. Alguns autors la consideren una espècie separada Juniperus mucronata R.P. Adams.
Perill i protecció Juniperus blancoi està catalogat com a "vulnerable" a la Llista Vermella de la UICN. Tanmateix, s'observa que cal una reavaluació del seu estat d'amenaça. La varietat mucronata també està catalogada com a "vulnerable". S'estima que hi ha menys de 1.000 arbres madurs d'aquesta varietat.
Bibliografia
Referències
blancoi