La massacre de Columbine va succeir el dimarts, 20 d'abril de 1999, a l'institut Columbine High School a la població de Columbine, a l'àrea no incorporada del comtat de Jefferson, Colorado, Estats Units, situada prop de Denver i Littleton. Dos estudiants, Eric Harris i Dylan Klebold, s'embarcaren en una massacre, assassinant dotze estudiants i un professor, ferint-ne vint-i-un més, mentre que tres van ser ferits després d'intentar escapar-se, poc abans que se suïcidessin. És una de les quatre massacres en escoles més mortíferes de la història dels Estats Units, després del Desastre de Bath School de 1927, de la matança a Virgínia Tech de 2007 de la massacre de la universitat de Texas de 1966, de la Massacre del Mcdonald's de San Ysidro de 1984 i de la Massacre de la cafetería Luby’s de 1991 i la més mortífera que s'ha produït en un institut americà.
L'atac reobrí el debat sobre les lleis de possessió de pistoles, la disponibilitat d'armes de foc als Estats Units i la violència entre els joves amb armes. Moltes discussions se centraven en la naturalesa dels rols als instituts, de les subcultures i de l'assetjament escolar, com també del paper de les pel·lícules violentes i videojocs en la societat nord-americana. El tiroteig també dugué a un augment de l'èmfasi per la seguretat a l'escola i a un pànic moral a la subcultura gòtica, als marginats socials, a la cultura de les armes, a l'ús d'antidepressius mèdics en adolescents, a les pel·lícules i música violenta, a l'ús d'Internet entre adolescents i als videojocs violents.
Antecedents Els primers indicis de perillositat dels dos joves es remunten quan l'Eric Harris, l'any 1996, va crear una pàgina web a America Online que originalment estava destinada a albergar alguns nivells de Doom (videojoc de 1993) creats pels dos joves. Harris també inicià un bloc que contenia acudits i petits retalls de diari sobre els seus pensaments sobre els seus pares, amics i l'escola; a finals d'anys, ja incloïa instruccions per fer trapelleries, instruccions per a la fabricació d'explosius i apareixerien els primers senyals de ràbia que en Harris tenia envers la societat.
Després que Harris es queixés de patir de depressió, ràbia i pensaments suïcides en una cita amb el seu psiquiatre, li va prescriure l'antidepressiu Zoloft. Al queixar-se al seu doctor d'inquietud i d'una manca de concentració, va dur al doctor a substituir-lo per un medicament similar, Luvox.Cullen, Dave. (2009) Columbine. Grand Central Publishing, 2009. Pg. 214, 261. En el moment del seu suïcidi, Harris contenia nivells de Luvox en el seu cos. Alguns analistes, com el psiquiatre Peter Breggin, sostingueren que una o ambdues medicacions podien haver contribuït a les accions que perpetrà en Harris. S'ha afirmat que els efectes secundaris d'aquests antidepressius poden ser l'augment de l'agressivitat, la inhibició del remordiments, la despersonalització i atac maníacs.Luvox and the Columbine High School massacre . breggin.com.
Descripció dels fets L'Eric Harris, de 18 anys, i en Dylan Klebold de 17, entraren a l'escola on eren estudiants, armats amb dues escopetes, una carabina Hi-Point 995 semiautomàica de cal·libre 9 mm, una pistola Tec 9 semiautomàtica de 9 mm, diversos dispositius casolans i un explosiu format per un tanc de propà de 9 quilograms. Abans de suïcidar-se, ambdós adolescents encetaren diversos trets a la cafeteria i a la biblioteca de l'escola. En total, assassinaren 13 persones (12 alumnes i 1 professor) i feriren 24 alumnes més, produint un total de 15 morts, convertint-se així en el tercer pitjor tiroteig en una recinte educatiu i el més mortífer en un institut americà.
En total hi hagué dos tirotejos: el primer des que els dos adolescents abandonaren l'aparcament fins que entraren a l'interior de l'institut; primer assassinaren Rachel Scott, que estava esmorzant juntament amb el seu company Richard Castaldo (aquest quedà paralític després de rebre impactes de bala a la columna), després Daniel Rohrbough, quan intentava fugir de l'institut i finalment Dave Sanders, el qual morí hores després de rebre els impactes i perdre molta sang. El segon tiroteig va ser el més sagnant, on van ser assassinats 10 alumnes i molts altres van ser ferits. Els assassins, després de vint minuts disparant a la cafeteria, pujaren de nou a la biblioteca on llançaren una última ràfega de trets a la policia i es suïcidaren, primer Eric Harris, disparant-se a la boca i després Dylan Klebold disparant-se a la templa.
20 d'abril de 1999: la massacre Minuts previs al tiroteig En el matí del dimarts 20 d'abril de 1999, Harris i Klebold van col·locar una petita bomba incendiària en un camp a uns tres quilòmetres al sud de la Preparatòria Columbine, i a 3 quilòmetres al sud de l'estació de bombers. La bomba estava programada per explotar a les 11.14 del matí, amb el propòsit de distreure els bombers i el personal d'emergència de l'escola (aquesta va detonar parcialment i va provocar un petit incendi que va ser ràpidament extingit pels bombers).
A les 11.10 a.m. Harris i Klebold van arribar de manera separada a la secundària. Harris va estacionar el seu vehicle a l'entrada sud i Klebold va estacionar a l'entrada occidental. La cafeteria de l'escola, el seu primer objectiu de bomba, es trobava entre les seves zones de pàrquing. Després d'estacionar els seus vehicles, els quals contenien bombes programades per detonar-a les 12.00, el duo es va trobar prop del cotxe d'Eric Harris i es va armar amb dues bombes de 20 lliures de propà cadascuna abans d'ingressar a la cafeteria. Els joves van col·locar els explosius aproximadament a les 11.17 a.m dins de la cafeteria i es van situar de nou en les seves actuacions esperant l'explosió per disparar-li a tot el que intentés escapar de l'edifici. Si les bombes haguessin explotat amb tot el seu poder, haurien assassinat o ferit prop de 488 estudiants a la cafeteria i possiblement haurien fet col·lapsar el sostre, esfondrant part de la biblioteca dins de la cafeteria.
El diputat del sheriff del comtat de Jefferson, Neil Gardner, va ser assignat a l'escola preparatòria com a oficial de recursos escolars, uniformat i armat a temps complet. Gardner menjava generalment amb els estudiants a la cafeteria, però el 20 d'abril ell era a taula al seu cotxe patrulla a la cantonada nord-oest del campus. El personal de seguretat de Columbine no es va adonar de les bombes a la cafeteria, ja que un custodi estava reemplaçant la cinta de vídeo de seguretat de l'escola. Les bosses que contenien les bombes van ser visibles per primera vegada en la nova cinta de seguretat, però no van ser identificades com a objectes sospitosos. Cap testimoni va recordar veure les bosses de lona que s'agregaven a les 400 o més motxilles presents a la cafeteria.
Quan els dos joves van tornar als seus vehicles, Harris es va trobar amb Brooks Brown, un amic i company de classe amb el qual recentment havia solucionat una llarga sèrie de desacords. Brown, que estava a l'aparcament fumant un cigarret, es va sorprendre en veure Harris, a qui recentment havia notat absent d'un examen important. Harris no semblava preocupat quan Brown li va recordar aquest fet, comentant: "Ja no importa". Llavors Harris li va dir a Brown: "Brooks, m'agrades ara. Surt d'aquí. Vés a casa." Brown, sentint-se incòmode, es va allunyar del lloc. Diversos minuts més tard, els estudiants que sortien de Columbine per dinar van observar a Brown caminant pel carrer South Pierce, lluny de l'escola. Mentrestant, Harris i Klebold es van armar en els seus vehicles i van esperar que les bombes explotessin.
11:19 a.m: Inici del tiroteig Quan les bombes de la cafeteria no van explotar, Harris i Klebold es van reunir i van caminar cap a l'escola. Tots dos armats van pujar per les escales a la part superior de l'entrada oest, situant-se al mateix nivell dels camps atlètics a l'oest de l'edifici i de la biblioteca dins de l'entrada oest, just a sobre de la cafeteria. Des d'aquest punt de vista, l'entrada oest de la cafeteria estava situada a la part inferior de l'escala, a un costat de l'estacionament d'estudiants d'últim any.
A les 11.19 del matí, Rachel Scott, de 17 anys, esmorzava amb el seu amic Richard Castaldo mentre estava asseguda a la gespa al costat de l'entrada oest de l'escola. Castaldo va dir que va veure a un dels nois llançar una bomba, que amb prou feines va detonar, el que li va fer no prendre seriosament les accions dels subjectes. En aquell moment, un testimoni va sentir a Eric Harris cridar, "Vaja, vaja!". Els dos atacants van treure les seves armes, les quals estaven ocultes en les seves gavardines, i van començar a disparar contra Castaldo i Scott. Scott va ser impactada quatre vegades i va morir a l'instant. Castaldo va ser impactat vuit vegades al pit, el braç i l'abdomen, i va perdre el coneixement. No se sap qui va disparar primer. No obstant això, Harris va ser qui va disparar i va matar Scott, i Castaldo va dir que Scott va ser impactada abans que ell.
Després dels dos primers trets, Harris es va treure la seva gavardina i va apuntar la seva carabina de 9 mm per l'escala oest cap a tres joves: Daniel Rohrbough, Sean Graves, de 15 anys, i Lance Kirklin, de 16 anys. Kirklin més tard va dir haver vist a Klebold i Harris dret a la part superior de l'escala, abans que el parell obrís foc. Els tres joves van ser ferits de bala. Dins de l'escola, alguns dels estudiants creien que estaven sent testimonis d'una broma per part dels dos estudiants d'últim any. Però a la cafeteria, Dave Sanders, un professor d'informàtica i de negocis, i entrenador de l'equip d'atletisme de l'escola, ràpidament es va adonar que no era una broma, sinó un atac deliberat contra l'escola.
Harris i Klebold es van voltejar i van començar a disparar cap a l'oest en direcció a cinc estudiants asseguts al vessant cobert d'herba al costat dels graons i davant de l'entrada oest de l'escola. Michael Johnson, de 15 anys, va ser impactat a la cara, cama i braç, però va córrer i va escapar; Mark Taylor, de 16 anys, va rebre un tret al pit, els braços i la cama i va caure a terra fingint la seva mort. Els altres tres van escapar il·lesos.
Klebold va baixar els graons cap a la cafeteria. Es va apropar a Kirklin, qui ja estava ferit i estès a terra, demanant feblement ajuda. Klebold va dir, "És clar, t'ajudaré", llavors li va disparar a la cara i el va ferir críticament. Daniel Rohrbough i Sean Graves havien baixat l'escala quan Klebold i Harris es van distreure pels estudiants sobre la gespa; Graves, paralitzat de la cintura cap avall, es va arrossegar fins al llindar de l'entrada oest de la cafeteria i va col·lapsar. Klebold va disparar a Rohrbough, qui ja estava ferit de mort pels trets que prèviament li havia fet Harris a curta distància pel costat esquerre, i després va passar per sobre de Sean Graves per entrar a la cafeteria. Els funcionaris van especular que Klebold va anar a la cafeteria per revisar les bombes de propà. Harris va derrocar a trets diversos estudiants asseguts prop de l'entrada de la cafeteria, ferint greument i paralitzant parcialment a Anne-Marie Hochhalter, de 17 anys, quan intentava fugir. Klebold va sortir de la cafeteria i va pujar les escales per unir-se a Harris.