Lendometriosi (del grec: ἔνδον endon (interior); μήτρα mētra (matriu, úter); ωσις, osis (procés patològic); lit. procés patològic de l'interior de l'úter) és una condició en què cèl·lules semblants a les de l'endometri (la capa de teixit que normalment cobreix l'interior de l'úter) creixen fora de l'úter. Molt sovint succeeix als ovaris, a les trompes de Fal·lopi i al teixit al voltant de l'úter i els ovaris; però, en casos excepcionals, també pot ocórrer en altres parts del cos. Els símptomes principals són el dolor pelvià i la infertilitat. Gairebé la meitat de les afectades tenen dolor pelvià crònic, mentre que en el 70% dels casos es produeix dolor durant la menstruació. També es freqüent el dolor durant les relacions sexuals. La infertilitat es produeix fins a la meitat de les dones afectades. Els símptomes menys freqüents inclouen símptomes urinaris o intestinals. Al voltant del 25% de les dones no presenten símptomes. L'endometriosi pot tenir efectes tant socials com psicològics.
La causa no està del tot clara. Els factors de risc inclouen tenir antecedents familiars amb aquesta malaltia. Les àrees afectades per l'endometriosi sagnen cada mes, provocant inflamacions i cicatrius. Els creixements causats per l'endometriosi no són càncer, però hi ha una associació entre endometriosi i determinats tipus de càncer. El diagnòstic generalment es basa en símptomes en combinació amb imatges mèdiques, però la biòpsia és el mètode de diagnòstic més segur. Altres causes amb símptomes semblants inclouen la malaltia inflamatòria pelviana, la síndrome de l'intestí irritable, la cistitis intersticial i la fibromialgia.
L'evidència suggereix que l'ús de la píndola anticonceptiva redueix el risc d'endometriosi. També poden ser preventius l'exercici i evitar grans quantitats d'alcohol. No hi ha cura per l'endometriosi, però una sèrie de tractaments poden millorar els símptomes. Això pot incloure medicaments per al dolor, tractaments hormonals o cirurgia. La medicació recomanada per a disminuir el dolor sol ser un fàrmac antiinflamatori no esteroidal (AINE), com el naproxén. També pot ser útil prendre contínuament el component actiu de la píndola anticonceptiva o utilitzar un dispositiu intrauterí amb progestògen. L'agonista de l'hormona que allibera gonadotropina (GnRH agonista) pot millorar la capacitat d'aquelles que són infèrtils per quedar embarassades. L'eliminació quirúrgica de l'endometriosi es pot utilitzar per tractar aquelles afectades que els seus símptomes no són manejables amb altres tractaments.
L'endometriosi es va determinar per primera vegada com una condició separada a la dècada del 1920; abans d'aquesta època, es considerava que l'endometriosi i l'adenomiosi eren la mateixa malaltia. No és clar qui va descriure per primera vegada la malaltia.
Història L'endometriosi va ser descoberta microscòpicament per Karl von Rokitansky el 1860, encara que ja va ser documentada en textos mèdics fa més de 4.000 anys. El corpus hipocràtic presenta símptomes similars a l'endometriosi, incloent úlceres uterines, adhesions i infertilitat.
Històricament, les dones amb aquests símptomes van ser tractades amb sangoneres, camises de força, sagnies, dutxes vaginals, mutilacions genitals, embaràs (com a forma de tractament), penjant-les de cap per avall, intervenció quirúrgica, i fins i tot matant-les quan es sospitava d'una possessió diabòlica. Els metges hipocràtics van reconèixer i tractar el dolor pelvià crònic com un autèntic desordre orgànic fa 2.500 anys, però durant l'edat mitjana es va produir el canvi cap a la creença que les dones amb dolor pelvià estaven boges, eren immorals, s'imaginaven el dolor, o simplement eren dolentes; sovint, els símptomes del dolor pelvià crònic inexplicable es van atribuir a la imaginació d'una boja, la debilitat femenina, la promiscuïtat o la histèria. Possiblement, molts casos d'endrometriosi van ser diagnosticats com a histèria, que es pensava que era una malaltia mental. La idea que el dolor pelvià crònic estava relacionat amb la malaltia mental va influir en les actituds modernes respecte a les dones amb endometriosi, el que va provocar retards en el diagnòstic correcte i la indiferència al veritable dolor de la pacient durant el .
Els metges hipocràtics creien que retardar la fecundació podria provocar malalties de l'úter, causant símptomes semblants a l'endometriosi. Es va animar a les dones amb dismenorrea a casar-se i tenir fills a una edat molt jove. El fet que els hipocràtics recomanessin canvis en les pràctiques matrimonials a causa de malalties semblants a l'endometriosi implica que aquesta malaltia probablement fos comuna, amb taxes superiors a la prevalença del 5-15% que sovint se cita actualment. Si, efectivament, aquest trastorn era tan comú històricament, això pot influenciar a les teories modernes que suggereixen vincles entre endometriosi i les dioxines, PCB i productes químics.
Epidemiologia Al 2015 es va estimar que estaven afectades 10,8 milions de dones de tot el món. Altres fonts estimen que estan afectades entre el 6 i 10% de les dones. Poden estar afectades més de l'11% de les dones estatunidenques d'entre 15 i 44 anys. L'endometriosi és més freqüent entre 30 i 40 anys; no obstant això, pot començar en les nenes a partir dels 8 anys.
Pot afectar qualsevol dona, des de la premenarquia fins a la postmenopausa, independentment de la raça o l'ètnia o si han tingut fills o no. Es tracta principalment d'una malaltia dels anys reproductius. S'han produït incidències d'endometriosi en dones postmenopàusiques i, en casos menys freqüents, les nenes poden presentar símptomes d'endometriosi abans d'arribar a la menarquia.
L'endometriosi produeix poques morts (~100 el 2015).
Senyals i símptomes El dolor pelvià i la infertilitat són símptomes comuns, tot i que el 20-25% de les dones són asimptomàtiques.
Dolor pelvià miniatura|Dibuix que mostra en vermell les zones afectades per l'endometriosi Un símptoma important de l'endometriosi és el dolor pelvià recurrent. El dolor pot variar entre un espasme muscular lleu o greu o un dolor progressiu que es produeix en els dos costats de la pelvis, a la part baixa de l'esquena, a la zona rectal, i fins i tot per les cames. La quantitat de dolor que se sent una dona es correlaciona feblement amb l'extensió o l'etapa (de l'1 al 4) d'endometriosi, amb algunes dones que pateixen poc o cap dolor tot i tenir una endometriosi extensa o una endometriosi amb cicatrius, mentre que altres dones poden tenir un dolor sever encara que tinguin només unes petites àrees d'endometriosi. Els símptomes del dolor relacionat amb l'endometriosi poden incloure: dismenorrea: dolorosa i, de vegades, amb rampes incapacitants durant el període menstrual; el dolor pot empitjorar amb el temps (dolor progressiu), també apareixen dolors a la part inferior de l'esquena relacionades amb la pelvis. dolor pelvià crònic: típicament acompanyat de mal d'esquena o dolor abdominal. disparèunia: sexe dolorós. disúria: micció urgent, freqüent i, de vegades, dolorosa.
En comparació amb les dones amb endometriosi superficial, les que tenen una malaltia profunda semblen més propenses a patir el dolor rectal, i fins i tot tenir la sensació que les seves entranyes són expulsades. Les àrees de dolor individuals i la intensitat del dolor no semblen estar relacionades amb el diagnòstic quirúrgic, i la zona de dolor no està relacionada amb l'àrea afectada per l'endometriosi.
Hi ha diverses causes de dolor. Les lesions d'endometriosi reaccionen a l'estimulació hormonal i poden «sagnar» en el moment de la menstruació. La sang s'acumula localment si no és netejada en breu pel sistema immunitari, circulatori i limfàtic. Això pot conduir a la inflamació, que desencadena l'activació de citocines, que causa dolor. Una altra font de dolor és la dislocació dels òrgans, que sorgeix quan els òrgans interns s'uneixen per adhesió entre ells (es poden unir els ovaris, l'úter, els oviductes, el peritoneu i la bufeta); el dolor provocat d'aquesta manera pot durar tot el cicle menstrual, no només durant els períodes de menstruació.
A més, les lesions endometriòtiques poden desenvolupar el seu propi subministrament nerviós, creant així una interacció directa i bidireccional entre les lesions i el sistema nerviós central, que pot produir una varietat de diferències individuals en el dolor que poden, en algunes dones, independitzar-se de la pròpia malaltia. Es creu que les fibres nervioses i els vasos sanguinis creixen en lesions d'endometriosi mitjançant un procés conegut com a neuroangiogènesi.
Infertilitat Al voltant d'un terç de les dones amb infertilitat tenen endometriosi. Entre les dones amb endometriosi, al voltant del 40% són infèrtils. La patogènesi de la infertilitat depèn de l'etapa de la malaltia; en l'etapa inicial de la malaltia es planteja la hipòtesi que això és secundari a una resposta inflamatòria que afecta diversos aspectes de la concepció, mentre que en una etapa posterior la anatomia i l'adhesió pelviana distorsionades de la malaltia contribueixen a l'alteració de la fecundació.
Altes símptomes Altres símptomes inclouen diarrea o restrenyiment, fatiga crònica, nàusees i vòmits, mals de cap, una mica de febre, períodes pesats i / o irregulars, i hipoglucèmia.
A més del dolor durant la menstruació, el dolor de l'endometriosi pot ocórrer en altres moments del mes. Pot haver dolor durant l'ovulació, dolor associat amb adherències, dolor causat per la inflamació a la cavitat de la pelvis, dolor durant els moviments intestinals i la micció, dolor durant el moviment corporal general com l'exercici, estar dret o caminar, i el dolor amb el coit. El dolor més greu sol associar-se a la menstruació. El dolor també pot començar una setmana abans d'un període menstrual, durant i fins i tot una setmana després d'un període menstrual, o pot ser constant. El dolor pot ser debilitant i pot causar estrès emocional.
Hi ha una associació entre l'endometriosi i determinats tipus de càncer, en particular alguns tipus de càncer d'ovari,Nezhat F. Article by Prof. Farr Nezhat, MD, FACOG, FACS, University of Columbia, May 1, 2012 limfoma no hodgkinià i tumor cerebral. L'endometriosi no està relacionada amb el càncer d'endometri.
Factors de risc La causa no està del tot clara. Els factors de risc inclouen tenir un antecedent familiar de la malaltia.
Factors genètics La predisposició genètica té un paper important. Les filles o germanes de dones amb endometriosi tenen un major risc de desenvolupar l'endometriosi; els nivells baixos de progesterona poden ser genètics, i poden contribuir a un desequilibri hormonal.Kapoor D, Davila W (2005). Endometriosis, eMedicine. Hi ha una incidència de sis vegades més gran en dones amb una familiar afectada de primer grau.
S'ha proposat que l'endometriosi prové d'una sèrie d'impactes múltiples en els gens diana, en un mecanisme similar al desenvolupament del càncer. En aquest cas, la mutació inicial pot ser somàtica o hereditària.
Els canvis individuals del genoma (que es troba mitjançant la genotipificació, inclosos els estudis d'associació del genoma complet) que s'han associat amb l'endometriosi, inclouen: