Les és el nom amb què es coneix a una sèrie de conflictes civils que van tenir lloc en l'antic Japó, entre el 1180 i el 1185 (finals de l'era Heian), i que va enfrontar els clans Taira i Minamoto. La conseqüència directa d'aquesta guerra civil va ser la victòria del clan Minamoto i la consegüent caiguda del Taira, fet que va posar als samurais al món polític i militar del Japó, i va permetre l'establiment del primer shogunat en la història japonesa, el shogunat Kamakura, encapçalat per Minamoto no Yoritomo (1192).
El nom Genpei (a vegades, també, escrit Gempei) prové de la unió dels kanjis dels clans involucrats: i . La lectura d'aquests, tenint en compte tant la kun'yomi (lectura japonesa) com la on'yomi (lectura xinesa) és, pel primer clan, Genji i, pel segon, Heike (la corrupció del qual ho deixaria en Pei). El conflicte és conegut també en japonès com la , que correspon al nom de les eres que transcorreren, respectivament, a l'inici i al final de la guerra.
Les Guerres Genpei començaren quan Minamoto no Yorimasa, líder del clan, va fer costat a un candidat diferent dels dels Taira per al tron imperial. La batalla d'Uji, ocorreguda als afores de Kioto, va ser el començament d'una guerra de cinc anys que es va desenvolupar al llarg de tres etapes configurades al voltant de tals conflictes: la primera etapa (juny de 1180) va estar centrada en la crida a les armes per part de Yorimasa per a recuperar per a Mochihito el tron imperial que havia quedat en mans d'Antoku, net de Taira no Kiyomori. Aquesta rebel·lió va ser sufocada ràpidament pels Taira pocs dies després. La segona etapa (setembre de 1180), mort Yorimasa, va estar protagonitzada pel seu successor, Minamoto no Yoritomo, i es va estendre fins a mitjans de 1181, quan es va proclamar un alto el foc forçat per la fam Yōwa a tot el país que durava ja dos anys. La tercera i última etapa es va iniciar a començaments de 1183 i va acabar amb la victòria del clan Minamoto a la batalla naval de Dan-no-ura de 1185, fet que marca el final de l'era Heian i l'inici del període Kamakura, cosa que suposa la transició japonesa de l'època clàssica a l'època feudal.
Antecedents miniatura|La rebel·lió Heiji (1159) i el posterio ascens del clan Taira, van ser les causes principals de les Guerres Genpei, vint anys després. Les Guerres Genpei són la culminació d'un conflicte entre ambdós clans que va durar vint-i-cinc anys, i en el que dilucidava el domini total sobre la Cort Imperial i, al seu torn, el control del Japó. El domini dels samurais dins de la política japonesa havia aparegut a partir de la Rebel·lió Hōgen de 1156, creat inicialment per interessos entre la familia imperial, específicament entre l'Emperador Go-Shirakawa i el retirat Emperador Sutoku. Com a conseqüència, la classe cortesana del clan Fujiwara va ser desplaçada (aquest clan va dominar la Cort Imperial i els seus membres actuaven com a regents de l'Emperador des de finals del segle ). Amb el buit de poder sorgit per la rebel·lió, apareixerien els clans Minamoto i Taira per disputar el mencionat control, però la situació s'agreujaria el 1159 amb la Rebel·lió Heiji, que tindria un rerefons similar entre disputes amb l'Emperador Nijō, recolzat pel clan Taira i l'Emperador Go-Shirakawa, recolzat pel clan Minamoto.
En aquesta rebel·lió el clan Minamoto va patir una emboscada d'en Taira no Kiyomori, líder del clan, i eventualment els Minamoto van ser derrotats, executant a en Minamito no Yoshitomo, líder dels Minamoto, els dos fills grans d'aquest i a en Fujiwara no Nobuyori, qui estava de part dels Minamoto. Els tres fills petits d'en Yoshitomo, Minamoto no Yoritomo, Minamoto no Yoshitsune i Minamoto no Noriyori, en ser molt petits, van ser perdonats i exiliats a llocs allunyars del Japó, i l'Emperador Go-Shirakawa va ser forçat a retirar-se. Sense obstacles, el clan Taira va assumir el primer govern conformat per samuráis al Japó a través de Taira no Kiyomori, qui va assumir el càrrec de Daijō Daijin (un lloc similar al Primer Ministre) el 1167 i va començar a consolidar el poder del clan dintre de la família imperial mitjançant enllaços matrimonials entre els seus fills i els prínceps.
miniatura|Taira no Kiyomori, líder del clan Taira i governant de facto del Japó des del final de la Rebel·lió Heiji fins als inicis de la guerra.
D'igual manera els Taira tenien el control de quan l'emperador havia d'abdicar; amb la mort de l'Emperador Nijō el 1165, el seu successor va ser el seu fill l'Emperador Rokujō, qui va ser coronat emperador als set mesos d'haver nascut, i va ser forçat a abdicar el 1168 a l'edat de tres anys. Li va succeir el seu oncle, l'Emperador Takakura, qui tenia sis anys quan va ser coronat emperador, Kiyomori era el seu padrastre i actuava com a regent seu.
El 1177, les relacions entre els Taira i l'Enclaustrat Emperador Go-Shirakawa estaven en el seu punt més tens, i l'emperador va decidir planejar un cop d'estat contra Kiyomori, però va fracassar i va ser desposseït del seu títol quan Kiyomori va eliminar el sistema Insei dels emperadors enclaustrats, nomenant familiars seus en els càrrecs governamentals. El 1178, Kiyomori va designar el seu net i fill de l'Emperador Takakura, Tokihito, com a príncep de la corona i successor al tron imperial, quan amb penes i treballs feia un any que havia nascut. El 21 de març de 1180, l'Emperador Takakura abdicaria a l'edat de divuit anys i seria succeït per Tokihito, que rebria el nom d'Emperador Antoku, amb sols un any i mig d'edat.
Això va provocar un disgust generalitzat entre els opositors dels Taira, ja que pràcticament l'emperador era un descendent directe del clan. L'Emperador Go-Shirakawa, en un intent de restablir l'ordre a la família imperial, va acudir davant del seu fill el Príncep Mochihito per a fer un pacte d'aliança amb el clan Minamoto, el mateix que el va recolzar en les dues rebel·lions anteriors, i lluitar en nom seu contra els Taira. El líder del clan Minamoto en aquell moment era Minamoto no Yorimasa, de 74 anys, qui s'havia mantingut neutral en la Rebel·lió Hōgen, però que va estar a favor dels Taira en la Rebel·lió Heiji i era amic de Kiyomori; malgrat tot, el 1179, observant la tensa situació, es va retirar de l'exèrcit de Kiyomori i assumeix el lideratge del clan que havia traït. El 5 de maig de 1180 va fer una crida a tots els clans de samurais i als monestirs budistes (Kiyomori va executar una campanya de destrucció de temples budistes) que es rebel·lessin contra Kiyomori.
El juny del mateix any, Kiyomori va traslladar la capital imperial de Kioto a Fukuhara (actual Kōbe), en un intent de promoure el comerç amb la Xina de la dinastia Song. El dia quinze del mateix més, el Príncep Mochihito va abandonar Kioto per a refugiar-se al temple budista de Mii-dera, en un intent d'iniciar al més aviat possible la rebel·lió.
Cronologia de les guerres 1180
miniatura|El Saló del Fénix del temple Byōdō-in a Kioto, lloc on Minamoto no Yorimasa cometria el seppuku. Seria el primer cas registrat de suïcidi d'un samurai en la història japonesa.
Amb l'aixecament dels opositors del clan Taira, Kiyomori va pedir l'arrest del Príncep Mochihito, artífex de la rebel·lió, qui s'havia refugiat al temple budista de Mii-dera, en l'actual ciutat d'Ōtsu, prefectura de Shiga. El problema era que alguns monjos del temple tenien simpaties vers els Taira, perquè les forces del clan Minamoto havien endarrerit la defensa del temple. Això va obligar que Yorimasa i el Príncep Mochihito, junt amb l'exèrcit del clan Minamoto i diversos monjos guerrers (sōhei) del temple que s'uniren a la causa, decidiren traslladar-se a la ciutat de Nara, al sud.
Van travessar el riu Uji, prop del temple Byōdō-in, mirant d'evitar (tot el que fos possible) trobar-se amb l'exèrcit Taira. No obstant això, els Taira els van encerclar i es va desencadenar la primera batalla en aquesta guerra, la primera batalla d'Uji. En l'Heike Monogatari es narra que els monjos van lluitar amb arcs i fletxes, una varietat d'espases, dagues i naginata. Però el clan Taira va vèncer en aquesta batalla i va capturar en Yorimasa i el Príncep Mochihito; en Yorimasa, en ser derrotat, va preferir cometre el seppuku, un ritual on escriuria una darrera poesia i després se suicidaria, donant inici a una pràctica que seria una forma honorable de morir fins a la Segona Guerra Mundial; Mochihito seria executat després pel clan Taira.
Al morir els principals executors de la rebel·lió, el clan Taira es va enfocar en destruir i incendiar el Mii-dera, i van decidir estendre el seu atac cap a la ciutat de Nara, que era el lloc on s'anaven a reunir les forces opositores als Taira. Taira no Shigehira i Taira no Tomomori, fills de Kiyomori, eren els encarregats d'elaborar el setge de la ciutat. Això no obstant, els sōhei de Nara van decidir defendre's i van posar barricades i defenses improvisades a la ciutat; tenint arcs, fletxes i naginata com a armes. El clan dels Taira es va desplaçar a cavall i tenia avantatge estratègica, i van cremar els temples budistes de Kōfuku-ji i Tōdai-ji, destacant la destrucció del Daibutsu del temple de Tōdai-ji; amb prou feines l'Enryaku-ji va poder repel·lir l'atac i romandre intacte. L'incendi va provocar la devastació de gran part de la ciutat i va deixar prop de 3.500 persones mortes entre civils i monjos.
A partir d'aquest punt, els Taira havien sufocat quasi en la seva totalitat la rebel·lió, però tot i això, el lideratge del clan Minamoto havia estat restablert al setembre per Minamoto no Yoritomo qui, havent arribat a l'edat adulta, va escapar de l'exili i va poder reorganitzar la rebel·lió amb el suport del clan Miura, tractant de venjar als Taira la mort del seu pare i germans grans, morts vint anys enrere i pels successos d'Uji i Nara; així, Yoritomo va llançar una nova declaració de guerra contra els Taira. Quan Kiyomori es va assabentar que Yoritomo havia abandonat Izu, lloc on era exiliat, i que es trobava al pas d'Hakone, va assignar a Ōba Kagechika, un samurai vassall, que executés un atac sorpresa i aturés el seu avenç. La batalla es realitzaria als afores de la base central de Yoritomo, a la localitat d'Ishibashiyama, prop del Mont Fuji, el 14 de setembre de 1180, forçant als Minamoto a retirar-se i obtenint la victòria el clan Taira.
En vista del fracàs de la batalla d'Ishibashiyama, Yoritomo va travessar el Mont Fuji cap a la província de Suruga i la província de Kozuke, al nord, per fer aliances amb el clan Takeda i el clan Kai, respectivament. Amb l'exèrcit de Yoritomo reforçat, va aparèixer l'exèrcit Taira comandat per Taira no Koremori, net de Kiyomori, en la localitat de Fujigawa el 9 de novembre. En un confús incident van decidir retirar-se per a no comprometre les forces del clan Minamoto. Degut a la incertesa de la situació del país, Kiyomori va decidir traslladar la capital imperial novament a Kioto el mes de novembre del mateix any. A finals de novembre, el clan Oba va decidir aliar-se amb els Minamoto, mentre que al desembre Yoritomo va derrotar el clan Satake, qui estaven poc disposats a seguir amb el clan Minamoto.
1181
miniatura|Lloc exacte de la batalla de Sunomata (1181)