El Comitè pro Catalunya va ser una organització independentista catalana fundada en l'aplec de la Conreria el 8 de juliol de 1918 sota la presidència de Vicenç Albert Ballester, el creador de l'estelada, i Pere Oliver i Domenge. El seu objectiu era donar suport les accions del Comitè Nacional Català de París de cara a obtenir representació catalana a la Societat de Nacions. Hi participaren Francesc Macià, Manuel Folguera i Duran, J. Grant i Sala, amb el suport d'Unió Catalanista.
Història A Catalunya a principis del segle XX van constituir algunes organitzacions «protoindependentistas» al voltant de la Unió Catalanista, com l'Associació Nacionalista Catalana formada pel Aplec Catalanista i La Reixa, però caldrà esperar a 1918 perquè sorgeixin les primeres organitzacions pròpiament independentistes a causa de l'impacte que va tenir en alguns sectors del nacionalisme català el «discurs dels catorze punts» del president Woodrow Wilson en el qual es reconeixia el dret d'autodeterminació dels pobles en un moment en què la intervenció nord-americana en la «Gran Guerra» semblava abocar-la cap a la seva final amb la victòria dels aliats.
Així al juliol de 1918 es va constituir amb gent de la Unió Catalanista el Comitè Pro Catalunya presidit per Vicenç Albert Ballester, director de “La Tralla”, que va intentar capitalitzar la participació de voluntaris catalans en l'exèrcit francès —la propaganda nacionalista parlava d'uns 10.000 voluntaris però les recerques més recents han rebaixat la xifra a menys de 1000—. L'objectiu del Comitè era internacionalitzar l'«assumpte català» amb l'objectiu d'aconseguir que Catalunya fos reconeguda com un nou Estat integrant de la futura Societat de Nacions, arribant fins i tot a demanar que es revisés el Tractat d'Utrecht de 1713. Per això també es va posar en contacte amb els centres catalans d'Amèrica.
La Lliga Regionalista, llavors el partit catalanista hegemònic, d'antuvi no es va sumar a aquesta estratègia dels nacionalistes catalans radicals, però la seva postura va començar a canviar i a l'octubre el president de la Mancomunitat de Catalunya Josep Puig i Cadafalch va ser a Perpinyà per a assistir a l'acte d'homenatge al mariscal francès Josep Joffre, que havia nascut en el departament dels Pirineus Orientals —Puig i Cadafalch va convidar al mariscal a anar a Barcelona, visita que va realitzar al maig de 1920 per a presidir els Jocs Florals; d'altra banda la propaganda nacionalista radical va presentar al mariscal Joffre com un heroi de guerra català—. Francesc Cambó, líder de la Lliga, va arribar a sondejar al govern francès sobre un possible viatge a París per a defensar la «causa catalana» però la resposta va ser negativa en considerar-la un «problema interior» espanyol.
Al desembre de 1918 es va fundar a París una altra organització independentista amb el mateix propòsit: el Comitè Nacional Català.
S'inspiraven vagament en el Sinn Féin i adoptaren l'estelada com a bandera de propaganda. Va mantenir contactes amb Francesc Layret, Jaume Bofill i Mates i Ramon Coll i Rodés, membre de la Lliga Regionalista i president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. La major part d'ells s'integraren en la Federació Democràtica Nacionalista, i després en Estat Català.
Referències
Bibliografia Joan Crexell i Playà L'origen de la bandera independentista, p. 77-80, 1984, Editorial El Llamp.
Categoria:Organitzacions independentistes catalanes Pro Catalunya