miniatura|Els 4 viatges dels vikings El terme descobriment d'Amèrica (arribada a Amèrica) s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques, al , el terme "descobriment" era sinònim de cristianització.Article on es dona a conèixer el significat de descobriment al Per les raons anteriors, s'anomena descobriment d'Amèrica l'arribada d'espanyols comandats per Cristòfor Colom a diferents illes del mar Carib.
Colom inicià un viatge cap a les Índies amb una nova ruta per l'oest del continent, un itinerari equivocat que el dugué fins a Amèrica el 12 d'octubre de 1492. Des d'un començament, Colom cregué haver arribat a un arxipèlag de l'Índia, de manera que no s'havia adonat que les terres on acabava de posar els peus eren un nou continent. El 1504, Amerigo Vespucci, en una publicació anomenada Novus Mundus, fou el primer a explicar obertament que es tractava d'un nou món: aquest nou descobriment tingué una gran repercussió i èxit arreu d'Europa. El cartògraf Waldseemueller es va precipitar acreditant Vespucci com el descobridor d'un continent i va proposar el nom d'Amèrica a partir dAmerigo. En edicions posteriors de la seva Cosmografia, Waldseemueller va canviar d'opinió, però el nom ja havia fet fortuna.
Cal tenir en compte que el concepte de descobriment d'Amèrica només té sentit des d'una perspectiva eurocèntrica, ja que el continent americà estava habitat des de feia mil·lennis (una trentena, aproximadament). El mès rellevant, però, és que no existia el dret de cap regne d'anexionar-se territoris per conquesta. Es podia reconéixer l'annexió de territoris per "descobriment", si era atorgat pel Sant Pare. (Veure Alexandre VI el 1493 a les bules Alexandrines). Hi ha evidències clares de manipulació documental per part de les corones d'Aragó i Castella. En els capítols matrimonials del casament dels Reis Catòlics de 1469 apareix una suposada bula de Pius II (mort 5 anys abans) que beneeix aquest matrimoni entre cosins, ja que l'aleshores papa Paulo II s'hi oposava. Van ser excomunicats, però el Cardenal Rodrigo Borgia el 1471 els va donar una bula de Sixte IV, que legitimava el matrimoni a canvi que donessin la ciutat de Gandia i reconeguessin duc de Gandia a Pedro Luis Borgia.
Cal fer esment que el 1492 el cardenal Rodrigo Borgia va esdevenir el papa Alexandre VI, que era qui va atorgar els "nous" territoris "descoberts" a Castella.
Aquesta -i d'altres actuacions documentals- fan qūestionar fins i tot el contingut de la suposada còpia de les capitulacions de Santa Fe (l'original es va "extraviar").
A més, com s'ha dit més amunt, hi ha evidència històrica que navegants vikings ja havien arribat a Amèrica a l'edat mitjana. De totes maneres, sí que és cert que el viatge de Colom establí un vincle definitiu entre Europa i Amèrica, que comportà la conquesta i colonització del Nou món per part de les potències europees en els segles següents.
Viatges de Cristòfor Colom Primer viatge de Colom
miniatura|Primer viatge de Colom Tres embarcacions, la Pinta, la Niña i la Santa María, un pressupost d'uns dos milions de maravedisos sufragat per Isabel I de Castella a través de banquers i burgesos valencians, de la resta d'Espanya i italians, i al voltant de 90 homes, reclutats amb l'ajuda inestimable i primordial dels germans Pinzón: Martín Alonso i Vicente Yáñez, els quals eren copropietaris de la Pinta i la Niña, formaren una flota descobridora que seria de les més transcendentals de la història.
El 3 d'agost de 1492, Cristòfor Colom embarcà amb tota la seva tripulació, i l'endemà, abans de sortir el sol, va salpar del port de Palos de la Frontera (Huelva). El 6 de setembre arribaren a les illes Canàries on s'havien amarrat durant uns dies. A Gran Canària arreglaren el timó de La Pinta i substituïren les veles triangulars originals de la Niña per unes quadrades que la convertiren en la més ràpida de la flota.
El dia 9 de setembre van continuar el seu viatge cap al món desconegut. El seu objectiu era Cipango (l'actual Japó). El dia 13 de setembre, es descobrí la declinació magnètica de la terra, i el 16 arribaren a la mar dels Sargassos. El 24, a bord de les naus hi va haver un intent de motí, però la crisi va ser superada. A partir de l'1 d'octubre, Colom es va adonar que alguna cosa no anava bé. El 6, ja havien sobrepassat les 800 llegües i no hi havia indicis de terra, tot i que segons les seves estimacions haurien hagut de tocar terra després d'haver navegat 700 llegües. Durant la nit del 6 al 7 d'octubre, es produí el primer motí entre els mariners de la Santa María. Els germans Pinzón feren costat a Colom i sufocaren el motí. No obstant això, la nit del 9 al 10 d'octubre el malestar s'estengué a tothom, inclosos els mateixos Pinzón. Aleshores acordaren navegar tres dies més i si després d'aquest temps encara no havien trobat terra ferma, tornarien. El dia 10 van veure ocells, i finalment l'11 a la nit, el grum Rodrigo de Triana cridà des de La Pinta: "Terra a la vista". Així doncs, van desembarcar el 12 d'octubre. En total, havien trigat 36 dies de viatge per arribar a una illa coneguda pels natius com Guanahani, que es rebatejà amb el nom de «San Salvador», dins l'arxipèlag de les BahamesLÓPEZ DE GÓMARA, Francisco. cap. XVI, pàg. 43.FERNÁNDEZ DE OVIEDO, Gonzalo. Cap. VI.
També van desembarcar a l'illa de Cuba, la qual va anomenar Joana, i també a la Hispaniola. Quan varen arribar aquesta illa el 25 de desembre de 1492, s'enfonsà la nau capitana: la Santa Maria.VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. pàg 81 Les seves restes van ser usades per construir el fort de La Nativitat, que constituïa el primer assentament espanyol a Amèrica.VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. pàg 82 LÓPEZ DE GÓMARA, Francisco. cap. XVI, pàg. 45.
En la travessia de tornada, una tempesta separà les dues naus que quedaven. La Pinta, amb Martín Alonso Pinzón, desembarcà a Baiona. D'altra banda, la Niña, amb Colom a bord, arribà el 4 de març a Lisboa.
El dia 9 de març, Colom s'entrevistà amb el rei de Portugal: el va convèncer que l'expedició no interferia en les seves propietats allen mar. El dia 13 partí de Portugal i es va dirigir a Palos de la Frontera. Les dues caravel·les arribaren a port el 15 de març de 1493.*Consuelo Varela, Cristóbal Colón, los cuatro viajes y testamento, Alianza Editorial, Madrid 1986, pag 39 a 199
Segon viatge de Colom
miniatura|Segon viatge de Colom El 25 de setembre de 1493, Colom tornà a salpar amb disset vaixells (5 naus i 12 caravel·les), amb mil cinc-cents homes, direcció a les Índies des del port de Cadis acompanyat per l'aragonès fra Bernat Boïl a qui el papa, valencià de Xàtiva, Alexandre VI havia donat a través de les seues butlles tots els poders pontificis per erigir esglésies, predicar i aplicar les penitències que trobara convenients.,Leandro Tormo Sanz, Les butlles alexandrines. Els Borja a Amèrica, dins de AAVV El temps dels Borja, Ajuntament de Xàtiva, Generalitat Valenciana, València, 1996. Un altre destacat acompanyant de Colom fou el català Pere Margarit,De Las Casas, Bartolomé. «Tomo I. Capítol LXXXII, pág. 499. » cap militar de l'expedició, el navegant Miquel de Ballester, Diego Colom, germà d'en Cristòfor, Miquel de Cuneo,Diego Alvar Chanca, Juan Ponce de León, Antonio de Torres, Pedro de Las Casas (pare de Bartolomé de Las Casas), Juan de la Cosa, Alonso de Hojeda, i fra Ramon Pané, primer etnògraf d'Amèrica.
L'objectiu d'aquest viatge fou explorar, colonitzar, i predicar la fe catòlica pels territoris que havien descobert sota l'aixopluc de les butlles alexandrines que protegien els territoris descoberts de les reclamacions portugueses.
Un cop Cristòfor ja havia salpat direcció Cadis i Amèrica, el seu germà Bartolomé Colom arribà des de la Cort de França fins a Barcelona. Allà, els reis li van proporcionar tres vaixells, amb els quals Bartolomé decidí anar a buscar el seu germà a Amèrica. El va trobar a Santo Domingo, al fort de la Nativitat.
El 3 de novembre del 1493 descobrí l'illa de Guadalupe, a uns 480 quilòmetres (300 milles) al sud-est de l'actual Puerto Rico, al centre de l'arxipèlag de les Petites Antilles. El dia anterior havia vist en el mateix arxipèlag de Guadeloupe les illes La Désirade i Maire-Galante que va rebre el nom de la segona caravel·la. Desembarcà a Basse-Terre que és la part més muntanyosa de l'illa en el poble de Capesterre. El nom de Guadalupe prové de la semblança del massís muntanyós de Basse-Terre amb el monestir extremeny de Santa María de Guadalupe. Els indis caribs l'anomenaven Karukera, l'illa de les aigües boniques. L'11 de setembre de 1493 va arribar a l'illa de Montserrat i el 16 de novembre de 1493 a l'illa de Boriquen, l'actual Puerto Rico.
El 27 de novembre de 1493 arriba al fort de Nativitat, a l'illa Hispaniola, trobant el fortí destruït i tots els companys morts. Rastrejà la costa cercant un emplaçament més segur, i el sis de gener de 1494 fundà la ciutat de la Isabella.
A meitats de febrer fa tornar dotze vaixells cap a la península, sota el comandament d'Antonio de Torres, qui portà un Memorial als reis catòlics reclamant ajut desesperadament,Memorial de Colom especialment menjar i que es paguessin els sous de la gent. Es queixava en aquest memorial que li havien enviat 200 persones sense sou, que així no tenien recursos per a resoldre les seves necessitats i que molts dels enviats amb suposats oficis els desconeixien.Consulelo Varela, "La caída de Cristóbal Colón. El juicio de Bobadilla". Editorial Marcial Pons, Madrid, 2006.( pàg. 22
El 12 de març va iniciar la seva penetració a l'illa, i va fer construir el fort de Sant Tomás. A mitjans d'abril inicià l'exploració de Cuba i Jamaica. Del 14 al 15 de setembre de 1494 observà un eclipsi lunar.De Las Casas, Bartolomé. «Tomo II. Capítulo XCVI, pág. 60.»
Poc després de partir Torres, els problemes que Colom preveia començaren a apuntar, i Bernal de Pisa amb una colla de gent van intentar prendre una nau per tornar a la península. Boyl i Margarit abandonaren Colom, i els 400 soldats es dedicaren a robar béns i dones als indígenes.
Al final de l'any, va arribar una flota de reforç comandada per Antonio de Torres. Aquesta flota va tornar a la península el 24 de febrer de 1495 amb un carregament de 400 esclaus i una altra carta on Torres es queixava amargament de les ambicions tant de religiosos com seglars. Torres els considerava "gent perduda" que havien anat a les índies només per enriquir-se "sense cap treball ni pena". Cristobal Colon, Textos y documentos completos, Juan Gil y Consuelo Varela,p 314
L'11 de març de 1496, Colom tornà a la península amb dues naus, la Ninya i la Yndia (la primera caravel·la construïda al Nou Món). L'11 de juny va arribar a Cadis.
Consuelo Varela, Cristóbal Colón, los cuatro viajes y testamento, Alianza Editorial, Madrid 1986,
Tercer viatge de Colom
miniatura|Tercer viatge de Colom El 30 de maig de 1498, Colom partí des de Sanlúcar de Barrameda. Va capitanejar vuit vaixells (Santa Cruz, Santa Clara, La Castilla, La Gorda, La Rábida, Santa Maria de Guia, La Gaza i la Vaqueña) amb una tripulació de 226 persones. El frare Bartomus Casaus va acompanyar Colom (que més endavant proporcionà una part de les transcripcions dels diaris de Colom).
Va fer una primera escala a les illes portugueses de Cabo Verde. Arribà el 31 de juliol a l'illa Trinidad. L'1 d'agost de 1498, va tocar per primera vegada terra continental, que ell va anomenar Illa Santa.
Des del 4 d'agost fins al 12 d'agost d'aquell mateix mes, explorà el golf de Paria, la Boca de Dragó, i l'illa Margalida, i navegant per les illes de Tobago (Bella Forma) i Granada (Concepció), va arribar fins al riu Orinoco;
El 31 d'agost retornà a La Hispaniola, a la ciutat de Santo Domingo fundada per Bartomeu Colom, i trobà que la majoria dels colons allà assentats estaven descontents, car se sentien estafats per no trobar les riqueses que Colom els havia promès.