Maria Maranges Bover (Prats i Sansor, 4 agost 1920 - Perpinyà, 24 abril 2011) coneguda també com Maria Maranges Bobé va ser una dona republicana de la Baixa Cerdanya, militant d'Estat Català, sindicalista de la UGT, exiliada i membre de la Resistència francesa. Supervivent dels Camps d'extermini Nazis.
Biografia Filla de Pere Maranges Cabanes, jornaler d'Alp i de Maria Bover(o Bové) Torres, de Planoles, va ser la penúltima de cinc germans, Joan, Eusèbi, Josefa i Carmela. El seu avi, Ramon Bover Comes, era de Bagà. La família va residir en diversos municípis de la Cerdanya i durant la dècada dels anys 30 van viure a la masia de Cal Vaca, als afores de Puigcerdà. Maria i Josefa eren militants d'Estat català, treballadores del sector tèxtil i sindicalistes de la UGT. Durant la Guerra civil van ser milicianes i van participar en la col·lectivització de la fàbrica.
Com a conseqüència dels fets de maig de 1937, Joan, el germà gran, un dels homes d'acció d'Antonio Martín Escudero, va ser assassinat per tres guardies d'assalt, a la Asserradora de Sant Martí de Puigcerdà.Eusèbi, l'altre germà, també militant de la CNT-FAI, va ser detingut i enviat al front, on es va perdre el seu rastre. La família es va refugiar a Palau de Cerdanya, en territori francès. Després de la derrota del Bàndol republicà, Maria i Josefa van voler anar a Oceja, on tenien familiars, però les autoritats les van obligar a traslladar-se a Confolens. El juny de 1942 van tornar a Oceja, van treballar uns mesos a l'hospital i de cosidores i es van adherir a la resistència, en el grup de Liberation sud i el RIF (Resistència francesa).
A l'inici del 1944 van ser detingudes per les autoritats duaneres alemanyes, entre Villalobent i Palau de Cerdanya, acusades de preparar accions de sabotatge. Traslladades a Font-romeu, van ser durament interrogades per la Gestapo i enviades a les presons de Ciutadella de Perpinyà, Montpeller i Fresnes, fins a arribar al Fort de Romainville,d'on van sortir el 13 de maig en un comboi de presoneres, que va trigar cinc dies en arribar al Camp de Concentració de Ravensbrück.El 18 de maig, Maria va ser registrada amb el núm. 30240 i Joasefa amb el 30241. El 20 de juny de 1944 van ser traslladades a Hannover-Limmer,al sub-camp de Neuengammee. El 6 d'abril de 1945 els nazis van obligar les presoneres a evacuar el recinte i dirigir-se, a peu, al sub-camp de Bergen Belsen, on van arribar el 8 d'abril, allí van estar fins a l'alliberament del camp, el 15 d'abril de 1945, per l'onzena divisió de l'Exèrcit Britànic. Dos dies després Maria va ser repatriada a França, mentre que la seva germana Josefa, malalta de tifus, no va poder ser repatriada fins el 6 de juny.
El 1946 Maria va tornar a Oceja i el 1948 es va casar amb el metge André Roquère, un resistent, militant d'esquerres i polític rellevant de la regió de Perpinyà.Van tenir quatre fills: Genevieve, Catherine, Hèléne i Jean Gabriel. A partir dels anys 60, Roquère va destacar pel seu compromís amb el catalanisme, durant el mandat de Paul Alduy com alcalde de Perpinyà. Roquère va morir el 1995 a Palau del Vidre. i Maria Maranges va morir a Perpinyà, el 24 d'abril de 2011.
Referències
Categoria:Militants d'Estat Català Categoria:Militants de la UGT Categoria:Exiliats del franquisme a França Categoria:Membres nord-catalans de la Resistència francesa Categoria:Supervivents del camp de concentració de Ravensbrück Categoria:Morts a Perpinyà Categoria:Morts el 2011 Categoria:Polítics de la Baixa Cerdanya Categoria:Antifeixistes espanyols Categoria:Sindicalistes nord-catalans Categoria:Militars nord-catalans Categoria:Polítics nord-catalans morts al segle XXI Categoria:Polítics nord-catalans nascuts al segle XX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XXI Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX Categoria:Sindicalistes francesos Categoria:Militars espanyols Categoria:Nascuts el 1920