El Banc d'Albània () és el banc central d'Albània, que emet el lek albanès. Té la seu central a Tirana, amb cinc sucursals a Shkodër, Elbasan, Gjirokastër, Korçë i Lushnjë, i un Centre d'Investigació i Formació a Berat.
El banc va ser fundat l'any 1925 a Roma sbo el nom de Banc Nacional d'Albània (, , acrònim albanès BKS o BKSH), substituït el 1945 pel banc de propietat estatal Banc de l'Estat Albanès amb seu a Tirana (, BSS o BSHSH), abans d'adoptar el seu nom actual l'any 1992.
Història Antecedents En els primers anys posteriors a la Declaració d'Independència d'Albània el 28 de desembre de 1912, el naixent país no tenia un banc central, i diversos intents de crear-ne un van fracassar.
Sota el lideratge d'Ismail Qemali, es va crear un primer "Banc Nacional d'Albània" el , la construcció del qual va estar dominada per bancs estrangers com l'austríac Wiener Bankverein i el Banca Commerciale Italiana. La reacció contra aquesta dominació estrangera va desencadenar una revolta a mitjans de maig de 1914 contra el règim liderat nominalment per Guillem, príncep d'Albània i en la pràctica pel llibre fort Essad Toptani. El projecte del banc es va tancar després de només uns mesos.
El caos monetari es va estendre durant la Primera Guerra Mundial, quan Albània va ser ocupada per diverses potències estrangeres. A principis de la dècada de 1920, es feien servir divises estrangeres per a totes les transaccions, la qual cosa generava una disfunció considerable. L'any 1923, es va permetre als municipis albanesos emetre els seus propis bitllets. Un projecte impulsat per l'Organització Econòmica i Financera de la Societat de Nacions preveia un banc central per a Albània com una empresa cooperativa co-patrocinada per diversos governs europeus, on la mateixa Albània només posseiria el 10 per cent del capital social.
Banc Nacional miniatura|Antiga seu del Banc Nacional d'Albània a la Piazza della Repubblica de Roma (anteriorment Piazza dell'Esedra) miniatura|Antiga oficina de Durrës, inaugurada el 1928 i centre de les operacions albaneses del banc fins al 1938; la data de 1925 a la façana fa referència a la fundació del banc i de la sucursal de Durrës miniatura|Vestíbul interior de l'edifici de Durrës, darrerament una sucursal del Banka Kombëtare Tregtare
Amb la proclamació de la República Albanesa (1925–1928) i la consolidació del poder per part del líder Ahmed Zogu, van aparèixer les condicions que van permetre la creació d'una infraestructura financera més estable, tot i que a canvi d'una forta dependència de les potències externes. Amb la implicació de diplomàtics britànics i especialment italians, es va signar un conveni el entre les autoritats albaneses, representades pel ministre d'Afers Exteriors Mufid Libohova, i el banc italià Credito Italiano, dirigit per Mario Alberti, que establia el marc per a la creació del Banc Nacional d'Albània, amb seu a Roma i operacions a Albània. El text va ser ratificat posteriorment per la legislatura albanesa el , fet que va permetre establir formalment el Banc Nacional d'Albània a Roma el .
El conveni de març de 1925 havia establert que el capital social inicial del Banc Nacional estaria en mans d'una combinació de socis italians, albanesos, iugoslaus, suïssos i belgues. La intenció declarada era que els interessos albanesos controvessin la meitat del capital de 12,5 milions de francs d'or, però va quedar demostrat que no tenien la capacitat ni la voluntat per fer-ho. Com a resultat, els interessos italians van acabar posseint més de la meitat del total. Concretament, el banc es va fundar amb 100.000 accions de fundadors, completament en mans italianes i controlades en gran part pel Credito Italiano, i 495.000 accions ordinàries disperses entre diversos inversors. Aquests incloïen Eqrem Vlora (11,7 per cent), Nexhat Pasha Vlora (10,5 per cent), Basler Handelsbank (10,1 per cent), un consorci iugoslau format pel Banc Cooperatiu de Belgrad, el Banc Serbi de Zagreb, el Banc Adriàtic-Danubià i el Banc Serbo-Albanès (10,1 per cent), el germà de Mufid, Ajet Libohova, i Ugo Viali (8,1 per cent cadascun), Banca Commerciale Italiana, Banca Nazionale di Credito, Banco di Roma i Massimo Aurelio (6,1 per cent cadascun), Vincenzo Azzolini i el Banque Belge pour l'Étranger (5 per cent cadascun), amb les 35.000 accions restants (7,1 per cent) en mans majoritàriament de bancs italians més petits.
A la pràctica i malgrat el seu nom, el Banc Nacional d'Albània estava totalment fora del control de les autoritats albaneses, i ha estat descrit com un "cop de gràcia real per a qualsevol futura independència econòmica albanesa". Tenia la seu legal a Roma i estava dirigit per un funcionari italià, inicialment l'economista Amedeo Gambino. Aquesta configuració es va inspirar en el precedent del Banc de l'Estat del Marroc, les funcions centrals del qual estaven dividides entre París i Tànger. De la mateixa manera, la reunió de fundació del Banc Nacional i les reunions posteriors del seu òrgan de govern () es van celebrar a Roma, on es van transferir les reserves d'or del govern albanès. La reacció política contra la dominació estrangera del Banc Nacional va ser aprofitada per Zogu per apartar Mufid Libohova, un funcionari competent a qui havia començat a veure com un rival potencial i que es va veure obligat a retirar-se de la vida política albanesa.
La seu romana del Banc Nacional es trobava a la Piazza dell'Esedra, a la cantonada amb la Via Nazionale i, per tant, no gaire lluny del Banc d'Itàlia. A Albània, les seves oficines es van obrir a Durrës el 29 de novembre de 1925, a Shkodër l'1 de novembre de 1926, a Vlorë el 15 de novembre de 1926, i posteriorment a Berat, Elbasan, Korçë i Sarandë.
Sota el Protectorat italià d'Albània (1939-1943), el Banc Nacional va continuar la seva activitat però va rebre una major competència comercial per part del Banco di Napoli i del Banca Nazionale del Lavoro, que van desenvolupar les seves operacions a Albània. El Banc Nacional va obrir una sucursal a Prizren, que llavors havia estat annexada a Albània. També es va considerar estendre la seva activitat a Montenegro, però aquest projecte no es va dur a terme. La seva posició monetària va passar a ser greument inflacionista: el total de diners emesos, que era d'11,1 milions de francs a finals de 1937 i de 10,5 milions a finals de 1938, va augmentar a 26,3 milions a finals de 1939, 80,2 milions a finals de 1940 i 108,4 milions a finals de 1941.
Sota l'Ocupació alemanya d'Albània a partir de setembre de 1943, el Banc Nacional va continuar funcionant però en condicions cada cop d'una major dificultat, i els ocupants el van obligar a transferir les seves reserves d'or de Roma a Berlín.
Banc de l'Estat Després de la lliberació del país de l'ocupació alemanya a finals de 1944, les operacions albaneses del Banc Nacional van ser nacionalitzades el 13 de gener de 1945 i van passar a anomenar-se Banc de l'Estat Albanès. L'entitat jurídica italiana del Banc Nacional es va liquidar l'any 1957. El Banc de l'Estat va operar inicialment sota un estricte sistema de monobanc, amb un departament intern que gestionava els estalvis minoristes creat el 1949. Aquest últim va passar a anomenar-se posteriorment Institut de Comptes d'Estalvi i Assegurances, tot i seguir allotjat pel Banc de l'Estat. El es va establir un Banc Agrícola independent, però es va mantenir dins del concepte d'un sistema bancari d'un sol nivell.
Banc d'Albània Poc després de la caiguda del comunisme a Albània el desembre de 1990, el país va iniciar una profunda reforma del seu sector financer. El Banc Comercial Albanès (, BTSH) es va establir el com una escissió de les activitats de banca comercial del Banc de l'Estat, i es va fer càrrec de les sucursals del Banc de l'Estat fora de Tirana. El , el BTSH es va fusionar amb una altra escissió del Banc de l'Estat, el Banc Nacional Albanès (, BKSH, fundat el 1992), per formar el Banka Kombëtare Tregtare (BKT, Banc Comercial Nacional); aquest últim es va privatitzar l'any 2000 i posteriorment va ser controlat per Çalık Holding.
L'Institut de Comptes d'Estalvi i Assegurances va passar a anomenar-se Banc d'Estalvis i es va escindir l'any 1991, per acabar sent privatitzat el 2004 com a Raiffeisen Bank Albania ().
L'any 1992, el Banc de l'Estat va passar a anomenar-se Banc d'Albània i es va centrar en la seva funció de banc central, tal com corresponia al nou sistema bancari de dos nivells.
L'any 1996, es va arribar a un acord per retornar a Albània la major part de les reserves d'or de l'antic Banc Nacional.
Operacions L'objectiu principal del banc és el manteniment de la estabilitat de preus. El banc també promou i dóna suport al desenvolupament del règim i sistema de canvi de divises, el mercat financer nacional, el sistema de pagaments, i contribueix a millorar les condicions monetàries i de préstec.
El Banc també actua com a gestor de la moneda del país mitjançant l'equilibri de la moneda en circulació i el crèdit dins de l'economia. Aquest paper és important perquè permetre massa moneda en circulació provocaria inflació, mentre que permetre massa poca moneda en circulació impediria el creixement de l'economia. Com a gestor de la moneda en funcions, el Banc d'Albània busca assolir l'equilibri entre dos extrems, que és promoure el creixement econòmic mantenint la estabilitat de preus.
El Banc també actua com a agent fiscal del Govern albanès. Com que és el Banc Central d'Albània, el banc realitza una àmplia gamma de serveis financers que gestionen milers de milions de leks albanesos. El govern manté un compte obert amb el banc, a través del qual realitza moltes transaccions financeres nacionals i internacionals. Les operacions del Tresor, que consisteixen en els ingressos i les despeses realitzades pel govern, no es duen a terme dins del Banc d'Albània, sinó a través de bancs comercials.
Política monetària La política monetària d'Albània és un dret exclusiu del Banc d'Albània. L'objectiu principal de la seva política monetària és assolir i mantenir la estabilitat de preus. El disseny de la política es basa en el marc legal corresponent, els antecedents acadèmics utilitzats per modelar i predir la inflació segons la idoneïtat de l'objectiu operatiu i el conjunt d'instruments monetaris utilitzats per concretar els objectius de la política monetària. El Banc d'Albània es compromet a assolir i mantenir la inflació anual en el 3,0%, con una banda de tolerància de +/- 1 punt percentual. La inflació anual per al tercer trimestre del 2014 va ser de l'1,7%.Bank Of Albania, Monetary Policy Report 2014 Q3. Tirana: Bank of Albania, Oct. 2014. PDF