és un polític francès i membre del partit de La França Insubmisa (LFI). Va ser elegit alcalde de Saint-Denis a les eleccions municipals franceses de 2026, guanyant a la primera volta amb el 50,77% dels vots. Saint-Denis, que es va fusionar amb Pierrefitte-sur-Seine a principis de 2025, és el municipi més poblat de la regió de l'Illa de França després de París, fet que la converteix en la ciutat més gran de l'estat governada per LFI i la primera ciutat de més de 100.000 habitants guanyada pel partit.
Trajectòria Bagayoko va néixer el 31 de juliol de 1973 a Levallois-Perret (Alts del Sena). Els seus pares eren d'origen malià, del poble de Gouni, a la regió de Koulikoro, a la riba dreta del riu Níger. Va arribar a l'Estat francès als cinc anys i va créixer als barris obrers i d'habitatges socials del nord de Saint-Denis, en una família que ha descrit com a «nombrosa i feliç». Als 15 anys, va començar a treballar com a venedor al mercat central de Saint-Denis, un lloc que ha descrit com «el centre econòmic de la ciutat» i un punt de referència fonamental en la seva identitat.
Després d'estudiar a la Universitat París 8, va començar el seu compromís polític a través de SOS Racisme i al sindicat Union nationale des étudiants de France – Indépendante et démocratique (Unef-ID). També va participar en activitats associatives vinculades amb la UNESCO.
Carrera política Va ser a través de la seva implicació com a entrenador amb el club de bàsquet Saint-Denis Union Sport que va ser contactat per Patrick Braouezec, aleshores alcalde comunista de Saint-Denis, que el va descriure com «un jove molt implicat» en la vida esportiva de la ciutat. En el seu últim espot de campanya per a les eleccions del 2026, Bagayoko es va filmar a si mateix anotant una cistella d'esquena.
Bagayoko treballa com a gerent (cadre) a la Régie autonome des transports parisiens (RATP), l'operador de transport públic de la regió de París. Va ser elegit i inicialment va exercir com a tinent d'alcalde (adjoint au maire) a càrrec de la comunicació i el desenvolupament de les tecnologies de la informació. Posteriorment va ocupar responsabilitats en esports, joventut, grans esdeveniments, ocupació, formació i integració social. Tot i que mai no va ser membre del Partit Comunista Francès (PCF), va exercir-ne com a representant (aparenté) durant gairebé una dècada. Posteriorment va ser nomenat vicepresident del consell departamental, responsable dels serveis urbans i de noves tecnologies. Va ser reelegit a les eleccions de 2011, després de les quals la seva responsabilitat va passar a les àrees d'infància, afers familiars i desenvolupament digital. Va formar part del grup Front d'Esquerra juntament amb altres representants com Azzedine Taïbi i Josiane Bernard.
A les eleccions departamentals de 2015, sota el nou sistema binomial, Bagayoko es va presentar en parella amb Florence Haye del Front d'Esquerra al cantó de Saint-Denis-1. Van acabar segons a la primera volta amb el 31,02% dels vots, darrere de la parella PS-EELV formada per Nadège Grosbois i Mathieu Hanotin, que van rebre el 32,69% dels vots. La parella va perdre a la segona volta, fet que va posar fi al mandat departamental de Bagayoko.
El 2012 Bagayoko es va unir al Front d'Esquerra de Jean-Luc Mélenchon, fet que va significar el que ell va descriure com un canvi ideològic. Posteriorment, es va convertir en el coordinador del grup d'acció local de La França Insubmisa (LFI) a Saint-Denis quan es va fundar el moviment el 2016. Segons el diputat de LFI, Éric Coquerel, Bagayoko va ser «un dels primers associats dels comunistes a unir-se a nosaltres el 2017».
Per a les eleccions municipals franceses de 2020 a Saint-Denis, Bagayoko es va presentar com a cap de llista de LFI amb el lema Faire Saint-Denis en commun. Va quedar tercer amb aproximadament el 18% dels vots a la primera volta i es va retirar abans de la segona volta d'acord amb l'acord del seu partit. Mathieu Hanotin, del Partit Socialista, va guanyar les eleccions, posant fi a 75 anys de govern comunista a la ciutat. Les eleccions de 2020 es van caracteritzar per una participació històricament baixa a causa de la pandèmia de COVID-19, amb una participació del 32,52% a Saint-Denis i Hanotin va guanyar amb només 8.604 vots. Malgrat la derrota, Bagayoko va romandre actiu als barris, associacions i pavellons esportius de la ciutat durant tot el mandat 2020–2026.
Eleccions municipals de 2026 A més de LFI, la llista de Bagayoko també va comptar amb el suport de Les Radicals de Gauche, PEPS (Pour une Écologie Populaire et Sociale) i Les Verts Populaires, així com dels diputats Éric Coquerel i Stéphane Peu. El 10 de març de 2026 es va celebrar un últim acte de campanya amb la presència de Coquerel, Peu i Jean-Luc Mélenchon.
Bagayoko va descriure l'aliança com una qüestió de «coherència», afirmant que podria haver-se presentat sol però que preferia «evitar divisions». El programa, que contenia 250 propostes, es va desenvolupar mitjançant assemblees públiques, campanya porta a porta i consultes amb associacions, sindicats i col·lectius ciutadans. Les propostes clau del programa incorporaven un «paquet econòmic» (bouquet pouvoir d'achat) que incloïa el control dels lloguers i les taxes dins del Plaine Commune Habitat, l'oferta d'una bicicleta a cada alumne que acabés l'escola secundària, un kit de tornada a l'escola per a infants de primària amb material escolar gratuït, un carnet de biblioteca i un abonament anual de transport Imagine R, així com l'objectiu d'un 50-60% d'habitatges públics en noves construccions.
Quant a la seguretat, Bagayoko va proposar reorientar la policia municipal cap a la policia comunitària (police de proximité) en lloc d'operacions d'intervenció. Va declarar que «no s'oposava» a què alguns agents estiguessin armats, però va rebutjar l'armament generalitzat de tot el cos, argumentant que la lluita contra el tràfic de drogues era principalment responsabilitat de la Police nationale.
La campanya va estar marcada per tensions significatives entre els dos principals candidats. L'equip de campanya de Mathieu Hanotin va acusar Bagayoko de tenir vincles amb narcotraficants, afirmant que els agents de la policia municipal havien escoltat a traficants dient que votarien pel candidat de LFI a causa dels seus plans de canviar el mandat de la policia municipal. Bagayoko va negar les acusacions i va presentar una demanda per difamació. La seva llista va denunciar les acusacions com a «menyspreu de classe i racistes».
La campanya de Bagayoko també va criticar l'historial de Hanotin, acusant l'alcalde sortint de dur a terme una política de gentrificació, titllant-lo d'«agent immobiliari» que havia deixat enrere «una ciutat venuda i desfigurada». Jean-Luc Mélenchon va descriure Hanotin en un míting de campanya com un petit burgès visqueux ('petit burgès viscós').
El dia de les eleccions, ambdues parts es van acusar mútuament d'irregularitats. La llista de Bagayoko al·legava que Hanotin havia utilitzat recursos municipals, incloent-hi la videovigilància i la policia municipal, per a interferir en la votació intimidant els votants joves dels barris obrers. El bàndol de Hanotin acusava el bàndol contrari d'arrencar sistemàticament cartells de campanya, amenaçar de mort els candidats i organitzar concentracions als barris per a portar els votants a les urnes.
Resultats Bagayoko va guanyar les eleccions del 15 de març de 2026 a la primera volta amb el 50,77% dels vots (13.506 vots), derrotant l'alcalde sortint Mathieu Hanotin, que va rebre el 32,70% (8.698 vots). Les altres llistes van obtenir: Révolution Permanente (Elsa Marcel), 7,12% (1.894 vots); Horizons (Pascal Kouppé de Kermatin), 3,54% (942 vots); Lluita Obrera (Agnès Renaud), 1,50% (400 vots), i una llista d'extrema esquerra més petita (Jérémie Daire), 0,91% (241 vots).
Sota el règim especial per als nous municipis, el consell constava de 59 escons en lloc dels 55 estàndard per a una ciutat d'aquest rang de població. La llista de Bagayoko va guanyar 47 d'aquests escons a causa de la bonificació majoritària per a les victòries a la primera volta.
La participació va ser del 42,84%, fet que correspon a una abstenció del 57,16%, lleugerament superior a la mitjana nacional del 56%, però una millora respecte al 2020 (32,52% de participació). Bagayoko va rebre 13.506 vots d'uns 64.000 votants registrats; en comparació, Hanotin havia guanyat el 2020 amb només 8.604 vots, i el seu predecessor Didier Paillard havia guanyat el 2014 amb 9.209. En la seva primera entrevista com a alcalde al canal de televisió LCI, va citar el poeta comunista Jean Marcenac (o alternativament atribuït a Paul Éluard o Fernand Grenier), descrivint Saint-Denis com «la ciutat dels reis morts i del poble viu». Ha descrit la seva línia política com una combinació de justícia social amb transició ecològica, amb ambicions d'utilitzar la política ambiental com a palanca concreta per a millorar les condicions de vida en una ciutat densa i desigual, mitjançant iniciatives d'ecologització, la lluita contra les illes de calor i la renovació d'espais públics. Ha mantingut la seva vida familiar en privat i el nom de la seva dona mai no s'ha fet públic. En entrevistes, ha afirmat amb humor que la seva dona «sempre l'ha conegut com a militant».
Referències
Categoria:Persones de Levallois-Perret Categoria:Membres de La França Insubmisa Categoria:Alcaldes francesos Categoria:Polítics francesos del segle XXI Categoria:Alumnes de la Universitat de París VIII Vincennes - Saint-Denis Categoria:Polítics francesos nascuts al segle XX