La Batalla de Los Angeles, també coneguda com el Gran Atac Aeri de Los Angeles, és el nom que es dona a un suposat atac contra els Estats Units continentals per part de l'Imperi del Japó i la posterior andanada d'artilleria antiaèria amb què l'exercit dels Estats Units va respondre. Va tenir lloc des de finals del 24 de febrer fins a principis del 25 de febrer de 1942 sobre Los Angeles, Califòrnia . L'incident va succeir menys de tres mesos després que els Estats Units entrés a la Segona Guerra Mundial en resposta a l'atac sorpresa de la Marina Imperial Japonesa a Pearl Harbor, i un dia després del bombardeig d'Ellwood, prop de Santa Barbara, el 23 de febrer. Inicialment, es va pensar que es tractava d'una força atacant del Japó, però parlant en una roda de premsa poc després, el secretari de la Marina, Frank Knox, va qualificar el suposat atac de "falsa alarma". Els diaris de l'època van publicar diversos informes i especulacions sobre un encobriment per ocultar una invasió real per part d'avions enemics.

L'Associació d'Artilleria Costanera dels Estats Units, que va documentar l'incident el 1949, va identificar un globus meteorològic, enlairat al voltant de la 1:00 de la matinada, com "la causa inicial dels trets de resposta", i va concloure que "un cop van començar els trets, la imaginació va crear tota mena d'objectius al cel i tothom s'hi va unir". El 1983, l'Oficina d'Història de la Força Aèria dels Estats Units va atribuir l'esdeveniment a un cas de "nerviosisme de guerra" desencadenat per un globus meteorològic perdut i exacerbats per bengales perdudes i explosions de projectils de bateries adjacents. Com a exemple d'incompetència, l'incident va ser anomenat despectivament la "Batalla de Los Angeles" o el "Gran Atac Aeri de Los Angeles".

Antecedents En els mesos posteriors a l'atac de la Marina Imperial Japonesa a Pearl Harbor, a Hawaii, el 7 de desembre de 1941, i l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial l'endemà mateix, la indignació pública i la paranoia es van anar intensificant per tot el país i especialment a la costa oest, on es va considerar com a realista un atac japonès o una invasió del continent nord-americà. A Juneau, Alaska, es van difondre rumors que hi havia submarins japonesos assetjant la costa sud-est de l'estat. També va haver-hi rumors que un portaavions japonès navegava davant la costa de la badia de San Francisco i van provocar que la ciutat d'⁣Oakland tanqués escoles i decretés una apagada de llum; van fer sonar les sirenes de defensa civil i es va ordenar silenci per ràdio. La ciutat de Seattle també va imposar una apagada de llum a tots els edificis i vehicles, alguns ciutadans que van deixar els llums encesos van ser atacats per munions de residents espantats. Els rumors es van prendre tan seriosament que un destacament de 500 soldats de l'exèrcit dels Estats Units es va desplegar als estudis Walt Disney a Burbank, Califòrnia, per defensar les famoses instal·lacions de Hollywood i les fàbriques properes contra sabotatges o atacs aeris enemics.

A mesura que els EUA van començar a mobilitzar-se per a la guerra, es van instal·lar canons antiaeris, es van construir búnquers i es van aplicar mesures de precaució antiaèries a la població de tot el país. El fet que molts vaixells mercants americans fossin atacats per submarins japonesos en aigües de la costa oest, especialment des de la segona meitat de desembre de 1941 fins al febrer de 1942, va contribuir a la paranoia. Mentre la histèria continuava augmentant, el 23 de febrer de 1942, a les 19:15 hores, durant l'emissió per ràdio d'una de les xerrades familiars del president Franklin D. Roosevelt, un submarí japonès I-17 va emergir a la superfície prop de Santa Barbara, Califòrnia, i va bombardejar el camp petrolier d'Ellwood a Goleta. Tot i que els danys van ser mínims i no hi va haver cap ferit, l'atac va tenir un efecte profund en la imaginació pública, ja que els residents de la costa oest van arribar a creure que els japonesos podien assaltar les seves platges en qualsevol moment. Menys de quatre mesos després, les forces japoneses van bombardejar Dutch Harbor a Unalaska, Alaska, i van desembarcar tropes a les illes Aleutianes de Kiska i Attu.

Alarmes El 24 de febrer de 1942, l'Oficina d'Intel·ligència Naval va emetre un avís que es podia esperar un atac a la Califòrnia continental en les pròximes deu hores. Aquella nit, es van informar de moltes bengales i llums intermitents des dels posts de defensa. A les 19:18 es va activar una alerta que es va aixecar a les 22:23. L'activitat es va reprendre la matinada del 25 de febrer. Les sirenes antiaèries van sonar a les 2:25 a tot el comtat de Los Angeles. Es va ordenar una apagada total i milers de guàrdies antiaeris van ser convocats a les seves posicions. A les 3:16, la 37a Brigada d'Artilleria Costanera va començar a disparar metralladores de calibre 12,7 mm i canons de 76,2 mm. En total es van disparar més de 1.400 projectils contra presumptes avions atacants. Es va alertar els pilots del 4t Comandament Interceptor, però finalment no es van enlairar. El foc d'artilleria va continuar esporàdicament durant una hora, fins a les 4:14, en què es va donar l'avís de "tot clar". Es va aixecar l'ordre d'apagada de llums a les 7:21.

Diversos edificis i vehicles van patir danys per fragments de projectils, i cinc civils van morir com a conseqüència indirecta del foc antiaeri: tres van morir en accidents de cotxe durant el caos subsegüent i dos per atacs de cor atribuïts a l'estrès. L'incident va ser notícia de portada a la costa oest i a tot el país.

Resposta de la premsa Poques hores després del final de l'atac aeri, el secretari de la Marina Frank Knox va oferir una roda de premsa, dient que tot l'incident havia estat una falsa alarma a causa de l'ansietat i els "nervis de guerra". Els comentaris de Knox van ser seguits per declaracions de l'exèrcit l'endemà que reflectien la suposició del general George C. Marshall que l'incident podria haver estat causat per agents enemics que utilitzaven avions comercials en una campanya de guerra psicològica per generar pànic massiu.

Alguns mitjans de premsa contemporanis sospitaven que es tractava d'un encobriment de la veritat. Un editorial del Long Beach Independent va escriure: "Hi ha una misteriosa reticència sobre tot l'assumpte i sembla que alguna forma de censura intenta aturar la discussió sobre el tema". L'especulació sobre la invasió d'avions i les seves bases era abundant. Les teories incloïen una base secreta al nord de Mèxic, així com submarins japonesos estacionats a la costa amb la capacitat de transportar avions . D'altres van especular que l'incident va ser o bé escenificat o bé exagerat per donar a les indústries de defensa costanera una excusa per traslladar-se més a l'interior.

El representant Leland M. Ford de Santa Monica va demanar una investigació del Congrés, dient que "cap de les explicacions ofertes fins ara va treure l'episodi de la categoria de 'mistificació completa'... això va ser o bé una batuda de pràctica, o bé una batuda per espantar 2.000.000 de persones, o bé una batuda per equivocar-se d'identitat, o bé una batuda per establir una base política per desmantellar les indústries bèl·liques del sud de Califòrnia".

Atribució El 1945, un cop acabada la guerra, el govern japonès va declarar que ells mai havien atacat Los Angeles. El 1983, l'Oficina d'Història de la Força Aèria dels Estats Units va concloure, després d'analitzar les proves, que tot apuntava a un globus meteorològic com la causa de l'alarma inicial:

Segons l'historiador Roger Lotchin, «l'incident va ser anomenat despectivament "La batalla de Los Angeles" o "El gran atac aeri de Los Angeles" i sovint se cita com un exemple de la histèria que va impregnar la societat nord-americana els primers dies de guerra».

Ufologia Una foto publicada al Los Angeles Times el 26 de febrer de 1942 ha aparegut en teories de la conspiració sobre els ovnis com a prova d'una visita extraterrestre . Afirmen que la foto mostra clarament els reflectors enfocats en una suposada nau espacial alienígena; tanmateix, la foto va ser molt modificada mitjançant retocs fotogràfics abans de la publicació, una pràctica rutinària en les arts gràfiques de l'època destinada a millorar el contrast en les fotos en blanc i negre. L'escriptor del Times, Larry Harnisch, va assenyalar que la foto retocada juntament amb titulars de diaris falsos es van presentar com a material històric real en els tràilers de la pel·lícula del 2011 Battle: Los Angeles. Harnisch va comentar: "[S]i la campanya publicitària volgués establir la investigació sobre els ovnis com a res més que mentides i falsificacions, no podria haver fet una millor feina".

Commemoració Cada febrer, el Museu Fort MacArthur, situat a l'entrada del port de Los Angeles, acull un esdeveniment d'entreteniment anomenat "El Gran Atac Aeri de Los Angeles de 1942".

Vegeu també 1941 – Una pel·lícula de Steven Spielberg de 1979, basada lliurement en la batalla de Los Angeles This Storm – Una novel·la del 2019 de James Ellroy ambientada el 1942, que narra la batalla de Los Angeles.

Referències

Enllaços externs "La batalla de Los Angeles" a Saturday Night Uforia Article del museu virtual de San Francisco Les Forces Aèries de l'Exèrcit a la Segona Guerra Mundial

Categoria:Batalles dels Estats Units Categoria:Bombardejos de la Segona Guerra Mundial Categoria:Batalles del 1942