Adelir Antônio de Carli (Pelotas o Ampére, 8 de febrer de 1967 - oceà Atlàntic, entre el 20 d'abril i el 4 de juliol de 2008), també conegut com a o («Pare del Globus» en portuguès), va ser un sacerdot catòlic brasiler que va morir després d'un intent de vol lligat a un ram de globus el 20 d'abril de 2008. La pretensió del vol era recaptar fons per finançar una àrea de descans per a camioners a la ciutat portuària de Paranaguá.
Biografia Nascut el 8 de febrer de 1967, les fonts difereixen sobre si a Pelotas, Rio Grande do Sul, o Ampére, Paranà. Va ser el tercer fill de Salete Gundalin i Aurélio de Carli, i va tenir tres germans. Els seus pares es van divorciar quan ell tenia només quatre anys. Va viure amb la seva mare al Paraguai fins a la seva mort a causa d'un tumor a la gola, quan tenia quinze anys, després de la qual cosa va tornar al Brasil per a quedar-se amb el seu pare. Amb ell, va treballar com a reparador de pneumàtics i, més tard, com a encarregat d'atendre a la benzinera del seu oncle, mentre també pintava estovalles com a treball secundari. Va ser descrit com a una persona tranquil·la i humil, i va ser un excel·lent estudiant. Inesperadament, va ingressar a un seminari de Paranaguá, sent ordenat a l'agost de 2003. Va treballar a Ampére fins que el 2004 va ser nomenat director de la Parròquia de Sant Cristòbal de Paranaguá.
A Paranaguá va crear la Pastoral del Transport, una zona de descans per a camioners. Impulsat per una «necessitat de difondre el missatge de Déu», va concebre el projecte amb la intenció d'ajudar i evangelitzar als camioners que passaven pel port de la ciutat, un dels més importants del país. Carli oferia misses a un pati del port i tractava de portar consol als conductors. També va lluitar per protegir els drets humans dels residents de la ciutat, sovint xocant amb funcionaris de la ciutat, la qual cosa li va valer una reputació d'esvalotador. Per exemple, el 2006, va denunciar violacions de drets humans contra persones sense llar de Paranaguá. Els agents de la Guàrdia Municipal de la ciutat treien per la força a les persones sense llar dels carrers, normalment a la nit, i les enviaven als pobles veïns. Aquestes denúncies van provocar la detenció de set agents de la Guàrdia Municipal i del secretari de seguretat municipal. Aquell mateix any, va evitar amb èxit el trasllat per la força de diversos petits menjadors del pati del port organitzant una protesta contra els administradors portuaris.
Buscant aportar més visibilitat i fons a la Pastoral, va decidir batre el rècord de vol de 19 hores en un ram de globus. Sis mesos abans del vol es va inscriure a un curs de parapent a Curitiba. Carli es va negar a assistir a les classes teòriques i, després de dos incidents en els quals va desobeir al seu instructor, va ser expulsat de l'escola. El seu primer intent de vol va ser el 13 de gener de 2008, durant el qual va completar amb èxit un vol de quatre hores des d'Ampére, Paranà, fins a la població argentina de San Antonio, província de Misiones, sobre una distància total de 25 quilòmetres. Utilitzant 600 globus, va aconseguir altures de 5.300 metres.
Intent de vol amb un ram de globus miniatura|Trajectòria del vol en ram de globus de Carli.Punt vermell: sortida.Línia vermella: rumb esperat.Triangle vermell: últim contacte per ràdio.Creu vermella: cadàver recuperat. Per preparar-se pel vol, va realitzar cursos de tècniques de supervivència a la jungla i muntanyisme. El 20 d'abril de 2008, poc abans del seu vol, va celebrar una missa a la que van assistir alguns feligresos, curiosos i mitjans de comunicació. Malgrat el cel ennuvolat i la pluja, va enlairar-se des del port de Paranaguá a les 13:00 hores (UTC-3) en una cadira subjectada a mil globus d'heli. Tenia previst recórrer 500 quilòmetres i aterrar cap a l'interior, a Cascavel o Maringá, ambdues a Paranà. Altres fonts indiquen que la destinació prevista era Dourados, a Mato Grosso do Sul, on vivia el seu germà Marcos, en un trajecte estimat de 20 hores. Carli va assolir una altitud de 5.800 metres, quasi el doble de l'esperat.
L'equip de vol de Carli va incloure paracaigudes, casc, granota impermeable, dispositiu GPS, telèfon mòbil, telèfon satel·litari, cadira amb dispositiu de flotació, vestit de vol tèrmic d'alumini i racions de menjar per a un mínim de cinc dies, com ara barretes de cereals i càpsules energètiques, així com aigua potable.
L'últim contacte de Carli amb l'autoritat portuària de Paranaguá es va produir a les 20:45 hores, després d'haver volat al voltant de 90 quilòmetres, quan eren 48,3 quilòmetres, davant de la costa. Va fer una crida des del seu cel·lular per passar la seva ubicació a la Marina del Brasil. Després del seu últim contacte, la Marina, la Força Aèria Brasilera i els bombers van iniciar una cerca a la costa de l'estat de Santa Catarina, amb l'ajuda d'una avioneta llogada per la família de Carli. La Força Aèria va suspendre la cerca el 24 d'abril. L'endemà passat del vol, un comandant del departament de bombers de Penha, familiaritzat amb la situació, va estimar que les possibilitats que Carli seguís amb vida eren del 80 per cent. La Marina del Brasil va suspendre la cerca a l'oceà el 29 d'abril, dient que les possibilitats de trobar-lo amb vida a l'oceà eren «molt remotes». Més tard es va informar que es van trobar trossos de globus surant a la mar davant de la costa, a prop de Florianópolis, al sud de Paranaguá.
El 4 de juliol, un vaixell de suport a una plataforma petroliera a alta mar va trobar la meitat inferior d'un cos humà surant a la superfície de l'oceà, a uns 100 quilòmetres de Macaé. Inicialment, es van identificar les restes com les de Carli per la roba que duia, però més endavant, el 29 de juliol, van ser novament confirmades mitjançant proves d'ADN, després de comparar-les amb mostres proporcionades pel seu germà. Les restes de Carli van ser traslladades a Paranaguá, i van ser rebudes amb un aplaudiment dels feligresos. Es va celebrar una missa en el seu honor i, posteriorment, va ser enterrat en una capella especial d'Ampére.
Reconeixement El 2008 va rebre el Premi Darwin, atorgat a persones que han patit morts causades per errors absurds. Tanmateix, en el lloc web del premi va constar que: «El pare Antônio estava recaptant diners amb valentia per a una causa noble. Els Premis Darwin saluden aquests heroics pioners en vols en globus!». Adelir també se l'esmenta en broma a la cançó «Balada Louca» del duet Munhoz & Mariano, amb el vers "DJ més boig que el capellà dels globus".
Referències
Enllaços externs
Categoria:Religiosos catòlics brasilers Categoria:Persones de Pelotas Categoria:Persones de Paraná Categoria:Morts al Brasil Categoria:Morts per accident aeri