El batarà rogenc septentrional (Thamnistes anabatinus) és una espècie d'ocell de la família dels tamnòfilds (Thamnophilidae) i subfamília Myrmornithinae. Es troba de Mèxic fins al nord-est del Perú.
La taxonomia del batarà rogenc septentrional no està establerta. El Congrés Ornitològic Internacional (COI) i la taxonomia Clements li assignen sis subespècies mentre de el Manuals dels ocells del món i BirdLife International només quatre i els dos restants els assignen al batarà rogenc meridional (T. aequatorialis).
Aquest article segueix el model de sis subespècies.
Descripció El batarà rogenc septentrional fa de 13 a 15 cm de llarg i pesa uns 19 a 24 g. L'espècie té un cos força robust i un bec pesat amb la punta ganxuda. Mascles i femelles tenen el plomatge gairebé idèntic. De color marró càlid en general amb una cella ampla i pàl·lida de color beix, una cua més rovellada i un bec robust i gris lleugerament en forma de ganxo. És un ocell d'aspecte força discret de boscos perennifolis humits de terres baixes i contraforts tropicals. Normalment s'alimenta lentament als nivells mitjans o superiors del sotabosc ombrívol; sovint es desplaça amb estols d'alimentació d'espècies mixtes i passa fàcilment desapercebut.
Els adults de la subespècie nominal T. a. anabatinus tenen un supercili groc oliva, una línia fosca a través de l'ull i cobertores auriculars de color marró oliva pàl·lid. El front, la corona i les parts superiors són de color marró oliva. La cua és vermellosa i les ales vermelloses canyella. La gola, el pit i el ventre són d'un color oliva groguenc pàl·lid i els flancs i les cobertores inferiors de la caudal són d'un color oliva. Els mascles tenen una taca de color canyella o vermellós ataronjat entre les espatlles que és molt difícil de veure al camp; les femelles no en tenen. En ambdós sexes, l'iris és de color marró vermellós a marró, el bec de color gris fosc a negre o marró fosc, i les potes i els peus de color blau grisenc a gris pàl·lid.
La subespècie T. a. saturatus és lleugerament més fosca que la nominal. L'iris és de color marró vermellós, el maxil·lar negre verdós, la mandíbula i les potes i els peus de color pissarra verdós. T. a. coronatus té la corona vermellosa i les parts inferiors més grogues que la nominal. L'iris és vermell o castany caoba, el maxil·lar és de color pissarra o gris una mica fosc, la mandíbula és de color gris blavós o gris clar, i les potes i peus de verd clar a gris. T. a. intermedius és lleugerament més fosc que coronatus i la part de l'espatlla del mascle té algunes taques negroses. T. a. gularis té una gola més ocre que la nominal. T. a. aequatorialis té una corona de color marró oliva molt fosc, parts superiors de color marró oliva, una gola groc oliva i parts inferiors d'un color oliva. L'espatlla és de color ataronjat-vermellós amb taques negres.
Distribució i hàbitat El batarà rogenc septentrional és un habitant molt estès al Neotròpic, es distribueix des del sud de Mèxic, a tots els països de l'Amèrica Central excepte El Salvador i a Colòmbia, Equador, Veneçuela i possiblement el Perú. Al sud del riu Marañón és substituït pe T. rufescens que històricament s'ha considerat una subespècie d'aquesta espècie.
En gran part de l'àrea de distribució, habita boscos perennifolis tant de terres baixes com de muntanya i boscos secundaris adjacents. Al nord d'Amèrica Central també es troba en boscos semicaducifolis. Normalment roman a la capçada i part inferior del dosser del bosc. En altitud, va des de prop del nivell del mar fins a uns 1.300 m al nord d'Amèrica Central i fins a 1.500 m a Costa Rica. A Colòmbia arriba als 1.500 m. A l'Equador es troba principalment entre 400 i 1.300 m, tot i que a l'extrem nord-oest es troba més avall. A Veneçuela es troba a uns 1.250 m.
Comportament Moviments El batarà rogenc septentrional és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació S'alimenta principalment d'artròpodes i també s'ha vist menjant fruita. Busca aliment sol o en parelles i gairebé sempre com a part d'un estol mixt. Busca aliment gairebé completament al subdosser i la capçada del bosc, volant d'arbre en arbre i allà saltant enèrgicament per troncs, branques i lianes. Captura preses del fullatge tant viu com mort, tiges, lianes i grups de molsa. S'ha observat seguint un eixam de formigues legionàries, descendint fins a prop del terra per capturar les preses que fugien de les formigues.
Reproducció La temporada de reproducció no s'ha documentat completament. Sembla que varia geogràficament i generalment inclou de març a juliol. Només s'ha descrit en detall un niu, a Costa Rica. Era una bossa profunda de fulles mortes unides per arrels i rizomorfs fúngics que penjaven d'una forquilla de branques primes i parcialment amagada per fullatge viu. Estava a uns 15 m del terra. Tots dos sexes van construir el niu, van incubar els ous i van alimentar els pollets. El període d'incubació es va estimar entre 15 i 18 dies. No es va poder determinar el nombre de pollets perquè el niu es va perdre abans els pollets no fossin volanders. Un altre niu, també a Costa Rica, contenia dos ous, però no es va detallar res més.
Vocalització El batarà rogenc septentrional no és gaire vocal. Totes les subespècies tenen una "cant lent" descrit com "una sèrie curta i comptable (per exemple, sis notes, dos segons) de notes lligades abruptes que baixen de to, precedides per una nota més greu i suau abrupta, per exemple, 'tsip-i-tssip' o 'tsiip-it-siit'". La subespècie T. a. aequatorialis també té un "cant ràpid", un "fort i penetrant 'tiiiiu, tsiu!-tsiu!-tsiu!-tsiu!'". ". Els reclams de l'espècie són "variacions d'una, dues i tres notes d'un crit bàsic". Les descripcions inclouen "un tssip-i-tssip o tsiip-it-siit agut i lleugerament sibilant", "un tsuiitsip dolç i prim" i "un uii-tsip molt més agut i sibilant [que el cant]".
Estat de conservació La UICN segueix la taxonomia HBW i, per tant, ha avaluat per separat els bàtares rogenc septentrional com el meridional; també inclou el batarà rogenc septentrional dins de l'avaluació "meridional". Ambdós tàxons són avaluat com en risc mínim. Tots dos tenen grans distribucions. La mida de les poblacions no es coneix i es creu que està disminuint. No s'ha identificat cap amenaça immediata per a cap dels dos. En general, el batarà rogenc septentrional es considera poc comú o bastant comú, tot i que més rar a Mèxic. És "poc comú i local" al nord d'Amèrica Central, de rar a bastant comú en diferents parts de Costa Rica, "bastant comú però difícil de veure" a Colòmbia, i comú a la major part de l'Equador tot i que local a prop de la costa. T. a. gularis "encara es coneix a partir de només tres exemplars de la localitat tipus [a Veneçuela], i no s'ha vist des de la descripció original el 1956". Les altres cinc subespècies es troben cadascuna en almenys una àrea protegida.
Taxonomia i sistemàtica El batarà rogenc septentrional va ser descrit pels ornitòlegs anglesos Philip Sclater i Osbert Salvin l'any 1860. Van erigir el gènere Thamnistes per donar cabuda a l'espècie i van encunyar el nom binomial Thamnistes anabatinus. L'epítet específic prové del grec antic «anabatēs» que significa “escalador” o “remuntador”.
La taxonomia del batarà rogenc septentrional no està establerta. El Congrés Ornitològic Internacional (COI) i la taxonomia Clements li assignen aquestes sis subespècies:
T. a. anabatinus (Sclater & Salvin, 1860) ─ vessant caribeny des de Chiapas, Tabasco i Oaxaca a Mèxic cap al sud a través del nord de Guatemala i el sud de Belize fins al nord d'Hondures. T. a. saturatus (Ridgway, 1908) ─ vessant caribeny de Nicaragua, vessants caribeny i pacífic de Costa Rica (excepte l'extrem nord-oest), i lleugerament fins a la província de Chiriquí a l'oest de Panamà. T. a. coronatus (Nelson, 1912) ─ des del centre de Panamà fins i possiblement fins al nord-oest de Colòmbia. T. a. intermedius (Chapman, 1914) ─ vessant pacífic dels Andes occidentals de Colòmbia al sud des del departament d'Antioquia i el vessant occidental dels Andes a l'Equador gairebé fins al Perú. T. a. gularis (Phelps & Phelps, 1956) ─ estat de Táchira a Veneçuela i possiblement adjacent al nord-est de Colòmbia. T. a. aequatorialis (Sclater, 1862) ─ vessant oriental dels Andes orientals de Colòmbia des del departament del Meta al sud a través de l'est de l'Equador fins a l'extrem nord del departament d'Amazones al Perú (el Comitè de Classificació Sud-americà de la Societat Ornitològica Americana no reconeix cap registre al Perú.).
Tanmateix, el Manual dels Ocells del Món (HBW) i BirdLife International tracten T. a. gularis i T. a. aequatorialis com subespècies del batarà rogenc meridional (T. aequatorialis) i les altres quatre com a subespècies del batarà rogenc septentrional. A més, inclou T. a. rufescens com una tercera subespècie de l'espècie "meridional"; des del 2018, el COI i Clements l'han tractat com una espècie separada, T. rufescens. Clements sí que agrupa T. a. gularis i T. a. aequatorialis com un grup politípic "andí" i les altres quatre subespècies com el grup politípic "rogenc" si bé totes sis dins de la mateixa espècie.
Referències
Categoria:Tamnofílids Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud Categoria:Ocells d'Amèrica Central