, comtessa de Châteaubriant, va ser la primera amant oficial del rei Francesc I de França.
Família i orígens Francesca era filla de Joan de Foix, vescomte de Lautrec, i de Joana d'Aidia. El seu pare era, al seu torn, fill de Pere de Foix, vescomte de Lautrec, qui era germà menor de Gastó IV de Foix, casat amb Elionor, reina de Navarra. Francesca era, per tant, cosina segona d'Anna, duquessa de Bretanya i reina de França, neta per via materna de Gastó IV i Elionor.
Francesca va ser portada a la cort d'Anna, on va conèixer al seu futur marit Jean de Laval, comte de Châteaubriant, van intimar abans de casar-se, donant a llum l'11 de març de 1508 a la seva filla Ana, qui va morir el 12 d'abril de 1521. La parella va contreure n09 i cridats a la cort per Francisco I. Alta i rossa, Francisca era una dona culta, parlava llatí i italià, i escrivia poesia.
Amant oficial miniatura|150px|esquerra|Francesca de Foix, comtessa de Châteaubriant Després de la seva arribada a la cort reial, els atributs i qualitats de Francesca la van fer atractiva al rei, que era igual de culte que ella, començant a festejar-la immediatament i atorgant favors i presents a la seva família. El seu marit Jean es va convertir en comandant, mentre que el germà gran de Francesca, el vescomte de Lautrec, va rebre el càrrec de governador del ducat de Milà. Els seus altres dos germans, Thomas, senyor de Lescun, i André, senyor de Lesparre o Asparros, van ser igualment promoguts a elevades posicions dins de l'exèrcit del rei. Francesca, després d'un període de resistència inicial, va acabar convertint-se en l'amant del rei cap al 1518.
El 25 d'abril de 1519, el dofí Francesc va ser batejat a Amboise. Jean de Châteaubriant i la seva esposa van assistir a la cerimònia, sent Francisca situada prop de la princeses reials, la qual cosa significava per a la cort que ella era La mye du roi (L'amor del rei). Francesca va ser la primera amant oficial de Francesc I, manifestant el rei el seu afecte per ella davant la cort, contra els desitjos de Francesca. Això va causar un gran disgust a la persona de la seva mare, Lluïsa de Savoia, qui no sentia gust cap a la família Foix.
En contrast, l'espòs de Francesca, coneixedor de l'idil·li de la seva dona amb el monarca, hi va mostrar escàs interès. Quan al desembre de 1519 Francesc va enviar a Jean a Bretanya per negociar un impost, el comte es va mostrar agraït amb el rei, no fent la més mínima menció a la relació del monarca amb la seva esposa. En aquest període de temps, Francesca va romandre a la cort, on es va convertir en dama de companyia de la reina Clàudia, duquessa de Bretanya.
Va ocupar el lloc d'amant oficial per una dècada, no tenint cap influència política i buscant únicament persuadir el rei perquè el seu germà no caigués en desgràcia després de la seva derrota a la batalla de Bicocca. No obstant això, el 1525, el rei va ser capturat a la batalla de Pavia i fet presoner a Madrid. En tornar a França, Ana de Pisseleu, una jove bella de cabell ros, va captar l'atenció del monarca, mantenint ambdues dones una lluita durant dos anys darrere de l'afecte de Francesc. Finalment, Francesca va desistir i va tornar a Châteaubriant el 1528.
Últims anys Després del seu retorn, Francesca va continuar vivint amb el seu marit, que es va convertir en governador de Bretanya a més d'obtenir altres favors. Francesca va seguir escrivint cartes al rei, que va acudir a Châteaubriant en nombroses ocasions per tal de visitar-la. Pel que sembla, l'última visita de Francesc va tenir lloc el 1532, quan es va allotjar al castell que Jean havia fet construir el maig d'aquell any.
Francesca va morir el 16 d'octubre de 1537, sent el seu decés objecte de diversos rumors. Una llegenda, relatada per l'historiador francès Antoine Varillas i que té en consideració la coneguda brutalitat de Jean de Laval, sosté que Francesca va ser assassinada pel seu marit després d'haver estat tancada per ell en una cel·la fosca. Això no obstant, el més probable és que morís a conseqüència d'una malaltia.
Francesca està enterrada a l'església de les Trinitàries de Châteaubriant, on el seu marit va fer erigir una tomba a la seva memòria, la qual compta amb un epitafi de Clément Marot i una estàtua de Francesca. Jean de Laval va morir l'11 de febrer de 1543, deixant en herència un terç de les seves possessions a Anne de Montmorency, incloent Châteaubriant. El comte va ser succeït en el seu càrrec de governador de Bretanya per Jean IV de Brosse, espòs d'Ana de Pisseleu.
Referències
Bibliografia Georges Bordonove (2003) - "Els reis que van fer França. Els Valois, de Francesc I a Enric III, 1515-1589". ISBN 2-85704-836-X. Brantôme (1894) - "Obres completes, volum XII". Abat J.-J. de Expilly (1763) - "Diccionari geogràfic, històric i polític de la Gàl·lia i de França". Abat Goudé (1869) - "Châteaubriant, baronia, ciutat i parròquia". Louis-Gabriel Michaud (1854) - "Biografia universal, antiga i moderna".
Vegeu també Privat
Categoria:Nascuts el 1495 Categoria:Dinastia Valois Categoria:Morts el 1537 Categoria:Morts al Loira Atlàntic