La Declaració d'Independència d'Estònia, formalment titulada el Manifest als Pobles d'Estònia (), és el document fundacional que va establir la República d'Estònia democràtica independent el 1918. Publicada arran del col·lapse de l'Imperi Rus a la Revolució de 1917, el cop bolxevic i l'ocupació alemanya d'Estònia durant la Primera Guerra Mundial, la declaració va afirmar la sobirania nacional d'Estònia i el seu compromís amb la governança democràtica. La declaració va anunciar i explicar la separació d'Estònia de l'antic Imperi Rus i va declarar la república acabada de crear com a país neutral en la llavors en curs Primera Guerra Mundial.
La Declaració va ser redactada sota la supervisió del Comitè de Salvació d'Estònia i adoptada el 21 de febrer de 1918 per unanimitat pel Consell d'Ancians de l'Assemblea Provincial d'Estònia. Va ser llegida públicament per primera vegada el 23 de febrer de 1918, a les 8 del vespre, des del balcó del Teatre Endla a Pärnu per Hugo Kuusner, un delegat de l'Assemblea Provincial. Aquest acte va marcar la primera proclamació formal de la independència d'Estònia. La proclamació a Pärnu va precedir la declaració oficial a Tallinn el 24 de febrer de 1918, quan el Govern Provisional d'Estònia va assumir el control.
La Declaració d'Independència d'Estònia va proclamar formalment Estònia com una república democràtica sobirana, delimitada dins de les seves fronteres històriques i etnogràfiques. Arrelada en reivindicacions històriques, culturals i ètniques, el manifest va ser tant una declaració política com un acte simbòlic d'autodeterminació nacional. Va esbossar els principis d'un estat lliure i democràtic, va garantir les llibertats civils i va establir el camí per a la construcció de les institucions nacionals d'Estònia. La declaració va servir de pedra angular per a la República d'Estònia, influint en el seu marc legal i polític i inspirant la lluita de la nació per la independència durant tot el segle XX.
Des de llavors, el 24 de febrer se celebra com el Dia de la Independència d'Estònia, el dia nacional d'Estònia.
Antecedents Primeres propostes per a la independència d'Estònia Mentre que Estònia havia format part de l'Imperi Rus des de la Gran Guerra del Nord, el despertar nacional estonià al va reafirmar la identitat ètnica estoniana i va preparar el camí per a les aspiracions nacionalistes cap a la independència del país. Un aspecte significatiu del moviment va ser la recollida i preservació del folklore estonià, inclosos mites i tradicions precristianes, que van fomentar un sentiment d'orgull en una era imaginada o històrica de llibertat abans de les Croades del Nord. Aquest despertar cultural va conduir a la publicació de l'èpica nacional estoniana, Kalevipoeg, per Friedrich Reinhold Kreutzwald el 1857. L'èpica, escrita en vers rúnic, parla d'un mític regne estonià precristià i inclou una profecia ben coneguda sobre el retorn del rei Kalev. En el seu discurs àmpliament publicitat de 1868, Carl Robert Jakobson va avançar encara més els ideals nacionalistes, idealitzant l'antiga llibertat dels estonians com un "temps de llum", contrastant-la amb el "període de foscor" portat per la dominació cristiana, i va imaginar una "alba" de renovació. Va expressar l'esperança de reformes que proporcionarien més drets i millors condicions per als estonians, especialment per als agricultors, assenyalant optimisme per a un futur més brillant.Carl Robert Jakobson. Kolm isamaa kõnet. Tallinn, Eesti Raamat, 1991.
La idea d'una Estònia republicana va ser esmentada per primera vegada per escrit per Andres Dido, una figura del moviment nacional estonià. El 1882, el poema de Dido Eesti sõalaul ("Cançó de guerra estoniana") incloïa la línia "i sobre la República d'Estònia", marcant la referència més antiga coneguda a una República d'Estònia. Dido imaginava Estònia com una república i defensava la igualtat i la solidaritat entre les nacions.Hando Runnel. Andres Dido ja tema tähendus Eesti-mõtte loos. // Eesti Ekspress, 6 de setembre de 2005. El concepte d'una Estònia independent va ser expressat famosament per Juhan Liiv en el seu poema Kas näitad? ("Mostraràs?"), on va escriure: "Un dia, hi haurà un Estat estonià". Tot i que el poema no està datat, el crític literari Friedebert Tuglas va suggerir que probablement va ser inspirat pels esdeveniments revolucionaris de 1905. Aquestes paraules es van convertir en un símbol poderós de les aspiracions d'Estònia a la sobirania i la identitat nacionalSada Eesti mõtet. Juhan Liiv: ükskord on Eesti riik
Durant la Revolució de 1905, es van fundar els primers partits polítics estonians legals. Es va convocar un congrés nacional estonià que va exigir la unificació de les àrees estonianes en un únic territori autònom i la fi de la russificació. Els disturbis van anar acompanyats tant de manifestacions polítiques pacífiques com de aldarulls violents amb saqueigs al districte comercial de Tallinn i en diverses mansions de terratinents rics al camp estonià La bandera d'Estònia, adoptada per la Societat d'Estudiants Estonians des de 1881, va tenir un paper destacat durant aquestes manifestacions. El desembre de 1905, va tenir lloc el primer intent de declarar Estònia com a país independent al poble de Vaali, Järvamaa.Tõnu Trubetsky. Eesti Vabariik sündis Vaali külas: 1905. aasta revolutsioonikatse. Postimees, 9 de setembre de 2023 El govern tsarista va respondre amb una repressió brutal; unes 500 persones van ser executades i centenars més empresonades o deportades a Sibèria.
La Primera Guerra Mundial i la Revolució de Febrer miniatura|Congrés de soldats estonians que servien a l'exèrcit rus el 1917 Durant la Primera Guerra Mundial, més de 100.000 homes estonians van ser reclutats a l'Exèrcit Imperial Rus, amb aproximadament entre 8.000 i 10.000 morts i un de cada cinc ferits. Enmig de les dificultats i l'escassetat causades per la guerra, les idees de formar un exèrcit nacional estonià van començar a guanyar força. El malestar civil al front interior va alimentar encara més les demandes de més autonomia, especialment quan els estonians i altres grups minoritaris buscaven alleujament del control imperial. El maig de 1916, el polític Jüri Vilms va renovar la crida a l'autonomia nacional, alineant-se amb aspiracions anteriors d'unificar Estònia i parts de Livònia en una sola entitat administrativa.Pekka Erelt. Jüri Vilmsi teine hukkamine. Eesti Ekspress, 11 de gener de 2007.
La Revolució de Febrer de 1917 va provocar importants trastorns a Estònia. El 15 de març, una vaga a Tallinn va derivar en protestes, amb manifestants atacant institucions governamentals, alliberant presos i desmantellant les estructures administratives del Govern Provincial. Això va coincidir amb l'abdicació del tsar Nicolau II, marcant la fi del règim autocràtic a Rússia. A mesura que les institucions estatals es dissolien, Estònia va començar a avançar cap a l'autogovern. Es van celebrar eleccions per al Consell de Diputats d'Obrers i Soldats de Tallinn, i el consell es va reunir per primera vegada el 16 de març, assenyalant l'inici d'una governança local més organitzada.М.А.Рутковский, Февраль семнадцатого и Балтийский регионНиколай Александрович Борисов, КРЫМ В 1917 ГОДУ: ОТ ЭЙФОРИИ МАРТА К КОНФРОНТАЦИИ ОКТЯБРЯ. Николай Александрович Борисов, товарищ председателя Ревельского советаФрида Яновна Андрэй Dels 198 delegats elegits, 58 eren bolxevics, 87 eren socialrevolucionaris, 29 eren menxevics i 22 no tenien partit.Fyodor Raskolnikov (Раскольников Ф. Ф.). На боевых постах.
El 19 de març, Jaan Poska va ser nomenat pel Govern Provisional Rus com el primer governador estonià de la Governació d'Estònia. Això va marcar l'inici de l'autoritat administrativa del Govern Provisional a la regió. Poc després, del 24 al 27 de març, representants de ciutats i municipis estonians es van reunir a Tartu per discutir un nou sistema de governança per substituir el control de la noblesa bàltica. Tot i que es va considerar el model electoral finlandès, es va triar un sistema més senzill d'eleccions generals indirectes com a mesura temporal, fet que va significar un pas crucial cap a l'autogovern. El 31 de març, es va presentar al Govern Provisional l'esborrany de la Llei de Govern Local, fet que indicava una determinació creixent entre els líders estonians per formalitzar l'autonomia.Ago Pajur (2014). Meie riigipoliitiliseks paleuseks on autonoomia: 30. märtsi 1917. aasta määrus Eestimaa ajutise valitsemiskorra kohta. Acta et commentationes Archivi Historici Estoniae, 22 (29), 217−269.
El 8 d'abril, gairebé 40.000 estonians, inclosos fins a 15.000 soldats, van marxar a Petrograd (ara Sant Petersburg), la llavors capital de Rússia, per exigir autonomia per a la seva pàtria. Amb banderes estonianes i cantant cançons patriòtiques, els manifestants van lliurar la seva petició al Govern Provisional Rus al Palau de Tauride. Els seus esforços van donar fruit pocs dies després, quan el 12 d'abril, el Govern Provisional va promulgar la Llei sobre l'Autogovern Temporal d'Estònia. Aquest decret va concedir una autonomia significativa, unint la governació del nord d'Estònia amb les regions de parla estoniana de Livònia per formar una entitat autònoma Aquest èxit, fruit d'esforços coordinats per líders estonians a Tartu, Petrograd i Tallinn, va trobar resistència per part de faccions bolxevics i imperialistes. No obstant això, va establir una base per avançar en les aspiracions nacionals d'Estònia, evolucionant de les demandes d'autonomia a les aspiracions d'igualtat en una Rússia federativa.
L'any 1917 també va veure desenvolupaments crítics en l'organització militar d'Estònia. Sota el lideratge de Konstantin Päts, es va establir l'Oficina Militar Estoniana, i el coronel va ser nomenat per formar un regiment estonià. El juliol de 1917, el Primer Congrés de Soldats Estonians va elegir un Alt Comandament Militar Estonià, de nou sota el lideratge de Päts, consolidant encara més l'exèrcit com una força clau en la lluita d'Estònia per l'autodeterminació. Aquests esforços polítics i militars combinats van establir les bases per a l'eventual declaració d'independència d'Estònia.
Convocatòria de l'Assemblea Provincial Estoniana El Govern Provisional Rus va decretar que l'assemblea provincial es creés amb membres elegits per sufragi universal indirecte. Les eleccions per als 62 diputats de l'Assemblea Provincial Estoniana es van celebrar per etapes, amb representants de la comunitat rural triats al maig-juny i representants de la ciutat elegits al juliol-agost. Les eleccions van impulsar l'establiment i la reorganització dels partits nacionals estonians, amb sis partits representats a l'assemblea juntament amb tres diputats independents i representants de les minories germanobàltics i de parla sueca. Les eleccions van ser preses seriosament per les faccions polítiques estonianes, inclosos els nacionalistes i els bolxevics. No obstant això, la noblesa bàltica va boicotejar en gran part el procés, i molts germanobàltics van considerar il·legítima l'assemblea. A més, els soldats i mariners russos, una força revolucionària significativa a Estònia, van estar notablement absents de l'Assemblea Provincial, fet que reflectia la creixent divisió entre els nacionalistes estonians i el moviment revolucionari.