La La batalla de Grasla va tenir lloc l'11 de gener de 1794 durant la Revolta de La Vendée.
Preludi Article principal: Batalla de Saint-Fulgent (1794) El 9 de gener de 1794, les forces de la Vendée de Charette i Joly es van apoderar de Saint-Fulgent.Dumarcet 1998, p. 315. Tanmateix, la columna de l'ajudant general Dominique Joba va llançar un contraatac l'endemà i va reprendre la localitat.Dumarcet 1998, p. 316.Savary, t. III, 1825, p. 36-37. Els Vendeans es dispersen i tornen a caure al bosc de Grasla, al sud de Brouzils, on reconstitueixen les seves forces.Dumarcet 1998, p. 316. Però Joba es presentà allà l'11 de gener.Dumarcet 1998, p. 316.Savary, t. III, 1825, p. 36-37. miniatura|Vista d'una reconstrucció d'una cabana al refugi de Grasla l'any 2013. Forces presents Segons el general Duval, la columna de Joba tenia 1.200 soldats d'infanteria i 200 de cavalleria, mentre que els Vendeans eren 3.000.Dumarcet 1998, p. 316.
A les seves memòries, l'oficial de Vendée Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière escriu que durant aquest període; l'exèrcit no va ser sovint no més de mil a mil dos-cents homes.
La batalla La lluita comença l'11 de gener, al final del dia.Savary, t. III, 1825, p. 36-37.Dumarcet 1998, p. 331. Els vendeans van a trobar-se amb els republicans al costat dels brouzils.Chassin, t. III, 1894, p. 401-402Lucas de La Championnière 1994, p. 71-72. Posaren en fugida l'ala esquerra de la seva columna, però foren rebutjats pels soldats en emboscada mentre partien perseguint els fugitius.Chassin, t. III, 1894, p. 401-402Lucas de La Championnière 1994, p. 71-72. Segons el relat de Duval, els vendeans ocupaven una posició avantatjosa davant del bosc, la lluita va durar quatre hores i el desenllaç de la batalla va semblar indecís durant molt de temps.Dumarcet 1998, p. 316.
Charette va rebre un tret al braç, prop de l'espatlla.Dumarcet 1998, p. 316.Savary, t. III, 1825, p. 36-37.Lucas de La Championnière 1994, p. 71-72. Segons Lucas de La Championnière: No semblava de cap manera afectat i poca gent es va adonar del que acabava de passar.Lucas de La Championnière 1994, p. 71-72. Tanmateix, les files dels Vendeans s'acaben debilitant.Dumarcet 1998, p. 316.Chassin, t. III, 1894, p. 401-402 Segons Lucas de La Championnière, Joly abat un dels seus homes per intentar frenar el pànic.Dumarcet 1998, p. 316.Lucas de La Championnière 1994, p. 71-72.
Llavors Joba va llançar una càrrega de baioneta amb les seves forces de la dreta i els insurgents van tornar a caure al bosc.Dumarcet 1998, p. 316.Chassin, t. III, 1894, p. 401-402 Però segons Lucas de La Championnière, se'ls persegueix més enllà del bosc.Lucas de La Championnière 1994, p. 71-72. Els Vendeans van agafar llavors camins estrets que impedien que la cavalleria els perseguisLucas de La Championnière 1994, p. 71-72. i es van retirar a Saint-Christophe-la-Chartreuse, a Rocheservière, des d'on van arribar després als boscos de Grammont.Dumarcet 1998, p. 316.
Conseqüències Els Vendeans romanen tancats als boscos de Grammont el durant el 13 de gener.Dumarcet 1998, p. 316. Dues columnes republicanes passen a prop sense adonar-se de res. Tanmateix, els insurgents s'apoderen d'un comboi de fenc que els seguia.Dumarcet 1998, p. 316. Després es dirigeixen cap al bosc de Grand'Landes, però Joba els aconsegueix a La Chambaudière, al sud de Legé.Dumarcet 1998, p. 316. Després de quatre hores de trets, els revoltats es van capbussar al bosc, on els republicans no s'atrevien a perseguir-los.Dumarcet 1998, p. 317.
El 14 de gener, a partir de la informació facilitada pels presoners, Joba va tendir una emboscada al bosc de Touvois, al nord del bosc de Grand'Landes, i allí va esperar Charette.Dumarcet 1998, p. 317. Tanmateix, els granaders ataquen massa aviat i la sorpresa falla.Dumarcet 1998, p. 317. Charette aconsegueix escapar i fer perdre els seus perseguidors.Dumarcet 1998, p. 317. Troba refugi al convent de Val de Morière, un lloc aïllat enmig d'uns erms deserts i allunyat de les vies de comunicació, on encara viuen mitja dotzena de monges. Encara acompanyat d'uns quants centenars dels seus homes, Charette hi va tractar la ferida i hi va romandre amagat durant dos dies.
L'ajudant general Joba torna a Chantonnay, on té les seves tropes acantonades.Chassin, t. III, 1894, p. 401-402 Però a Machecoul, el general Haxo va ser informat el 16 de gener de la presència de Charette amb 500 a 600 homes a la Val de Morière.Dumarcet 1998, p. 317. S'hi precipita, però troba el lloc pràcticament desert.Dumarcet 1998, p. 317. Només sis o set persones estan afectades.Dumarcet 1998, p. 318. Per consell de Marie Élisabeth Benigne Voyneau Duplessis de Montsorbier, a qui va conèixer a Val de Morière, Charette va tornar a refugiar-se al bosc de Grasla.Dumarcet 1998, p. 317. Entre el 17 i el 26 de gener va rebre tractament i va romandre amagat a Saligny, al bosc de Grasla o a altres boscos del voltant.Dumarcet 1998, p. 319.
Notes
Referències
Bibliografia Charles-Louis Chassin, La Vendée Patriote 1793-1795, t. III, Paris, Paul Dupont, éditeur, 1894, 575 p Lionel Dumarcet, François Athanase Charette de La Contrie: Une histoire véritable, Les 3 Orangers, 1998, 536 p. ( Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière, Lucas de La Championnière, Mémoires d'un officier vendéen 1793-1796, Les Éditions du Bocage, 1994, Jean-Julien Savary, Guerres des Vendéens et des Chouans contre la République française, t. III, Baudoin frères, Libraires-éditeurs, 1825, 588 p.
Categoria:Batalles de la revolta de La Vendée Categoria:Batalles del 1794