La teoria del consumidor és la branca de la microeconomia, que estudia la conducta dels agents econòmics, en tant que consumidors i com assignen la seva renda a la compra de diferents béns i serveis.
La teoria relaciona les preferències i les restriccions pressupostàries a les corbes de demanda del consumidor. Les decisions dels consumidors serveixen per entendre com afecten les variacions de la renda i dels preus a la demanda de béns i perquè les demandes d'alguns productes són més sensibles que altres a les variacions dels preus i de la renda.
Teoria neoclàssica del consumidor És la teoria més comunament recollida als manuals de microeconomia. I entre els supòsits més forts hi ha:
Les preferències del consumidor es poden modelitzar com una funció d'utilitat U convexa i almenys dues vegades diferenciable. Les funcions d'utilitat no varien en el procés de consum, això té l'efecte que el consumidor es comporta igual que si abans de consumir res no decidís com distribuir la renda disponible (en lloc d'ajustar adaptativament el consum a mesura que gasta la renda disponible).
D'acord amb aquests supòsits, atès un nivell de preus un consumidor perfectament racional consumirà quantitats de cada bé de manera que la utilitat total sigui la màxima possible compatible amb la renda disponible. És a dir, un consumidor racional consumiria quantitats de béns de tal manera es compleixi:On el conjunt es refereix al conjunt de valors als quals afecta la restricció pressupostària:On:
és el vector de preus (positius) dels n béns de leconomia. és la renda disponible de l'individu per al consum.
Conseqüències Els supòsits anteriors impliquen que hi ha una corba de demanda contínua per a cada consumidor. Els supòsits anteriors impliquen que no hi ha béns insubstituïbles, és a dir, que una disminució en el consum d'un bé pot ser compensada amb un consum més gran d'altres béns. Aquesta conseqüència ha estat criticada, argumentant que certs béns, com alguns aliments, són necessaris i no són intercanviables per una quantitat més gran d'oci per exemple.
Teoria postkeynesiana del consumidor La teoria del consumidor postkeynesiana difereix abruptament de l'anterior perquè admet que les preferències tenen una estructura lexicogràfica incompatible amb l'existència d'una funció d'utilitat escalar. Així, el consumidor dividiria els béns entre categories i preassignaria una part de la renda a cada categoria distribuint entre els béns de cada categoria posteriorment el pressupost. Hi ha una certa evidència empírica que els consumidors gasten els seus diners així. Les idees bàsiques provenen de Nicholas Georgescu-Roegen i Herbert Simon de l'escola behaviorista. Els principis bàsics, d'acord amb Marc Lavoie, són:
Racionalitat procedimental (Herbert Simon). El consumidor es regiria per regles o hàbits no compensadors. Sacietat (Georgescu-Roegen). Més enllà d'un llindar finit, la necessitat queda satisfeta i consumir més unitats no augmenta la satisfacció o "utilitat". Separació (Lancaster). El consumidor divideix els béns i necessitats en diverses categories, feblement relacionades (mesures a partir de les elasticitats -preu creuades). Subordinació (Georgescu-Roegen). Les necessitats estan jerarquitzades i subordinades les unes a les altres. Creixement (Georgescu-Roegen, Pasinetti). El temps i l'augment d‟ingressos permeten passar d'una necessitat a una altra de forma esglaonada. Dependència (JK Galbraith). Les necessitats estan influïdes per la publicitat, les modes, la cultura i els amics. Herència (Georgescu-Roegen). Les eleccions d'avui estan condicionades per les eleccions d'ahir. D'acord amb això, a mesura que millora o empitjora la renda d'un consumidor, les variacions de les quantitats consumides seran dependents de les del passat més que no pas decisions optimitzadores.
Racionalitat procedimental S'ha comprovat empíricament que la gran majoria de decisions dels consumidors són espontànies i es basen en rutines o procediments que no atenen més d'un o dos criteris. Els consumidors no examinen sistemàticament totes les opcions possibles, llevat de certs béns. Els procediments depenen molt més del costum previ que de l'anàlisi racional de totes les possibilitats. Aquest mitjà per decidir, anomenat racionalitat procedimental, proporciona un mitjà ràpid i senzill de prendre decisions, un procediment d'optimització rigorós entre totes les possibilitats podria ser inadequat. Per tant, podem dir que un consumidor amb informació limitada i coneixements limitats és racional en escollir mètodes procedimentals d'elecció, però aquest tipus de racionalitat no és la racionalitat optimitzadora que pressuposa la teoria neoclàssica.
Sacietat o saturació Més enllà de cert llindar finit consumit, una necessitat queda satisfeta i consumir més unitats associades a aquesta necessitat no aporta cap satisfacció addicional. Això implica matemàticament que a partir de cert valor finit de la quantitat consumida, la derivada de la utilitat marginal s'anul·la idènticament. Les conseqüències del principi han estat analitzades per Georgescu-Roegen.
Separació D'acord amb aquest principi introduït per Lancaster, el consumidor subdivideix les seves eleccions i necessitats en diverses categories, dèbilment relacionades les unes amb les altres. Això implica que els canvis en els índexs de preus d'un tipus de productes associats a determinades necessitats no afecta pràcticament les quantitats consumides d'altres categories, ja que les categories són bàsicament independents. Així difícilment una quantitat insuficient d'aliment pot ser compensada per una quantitat d'oferta cultural més gran, ja que probablement l'aliment i el desig d'oci pertanyen a categories diferents de desitjos i necessitats.
Aquest principi postkeynesià contrasta amb les hipòtesis típiques de la teoria neoclàssica, on qualsevol disminució en la quantitat proveïda per a una necessitat pot ser compensada per una quantitat superior d'un altre producte.
Subordinació Les necessitats són sovint jerarquitzades, subordinades les unes a les altres. Aquest principi s'associa sovint a la piràmide de necessitats d'Abraham Maslow. Segons el principi de subordinació, la distribució del pressupost no consisteix a maximitzar una utilitat entre béns disponibles, sinó que els béns situats en un nivell jeràrquic no són consumits tret que estiguin mínimament satisfetes les necessitats de béns dels nivells jeràrquics inferiors. Això pot implicar en alguns casos que l'ordre de preferències de combinacions de béns segueixi un ordre lexicogràfic. Si això succeeix aleshores la funció d'utilitat associada a la utilitat marginal ha d'estar representada per un vector cadascun dels components del qual estaria associada a un determinat nivell jeràrquic de necessitats.Georgescu-Roegen, 1970
Creixement Aquest principi tractat per Georgescu-Roegen i Pasinetti estableix que el temps i el creixement de la renda disponible per a un consumidor fan que les seves preferències evolucionin escalonadament i accedir a nivells de renda superiors fa que es considerin necessitats que prèviament no havien estat considerades.
Dependència El principi de dependència és el reconeixement que els gustos depenen de la publicitat, les modes, el grup social a què pertany l'agent econòmic, i no simplement uns gustos autònoms objectius. Aquest principi va ser assenyalat inicialment per John Kenneth Galbraith.
Herència El principi d'herència estableix que les actuals preferències d'un consumidor depenen de la seva història passada de consum. És a dir, les eleccions d'avui estan condicionades per ahir. Això fa que la dinàmica de consum al llarg del temps no depèn de maximitzar una funció d'utilitat objectiva i immutable, sinó que la nostra història d'eleccions passades pot ser més determinant en la configuració dels nostres gustos actuals. Això fa que les preferències dels agents econòmics siguin altament dependents de la història vital.
L'equilibri del consumidor El primer intent teòric encaminat a proporcionar una explicació vàlida de la formació de la demanda del consumidor és la teoria de la utilitat. El seu fonament bàsic es troba en el concepte d'utilitat, entesa com la capacitat d'un bé per satisfer una necessitat humana.
La utilitat té, doncs, un caràcter objectiu en tant que és una qualitat que resideix en els béns, i un caràcter subjectiu perquè en posseir cada individu gustos i apetències diferents, la utilitat que reporta un bé a diverses persones també és diferent.
La manera de mesurar les preferències d'una persona seria a través de les funcions d'utilitat. Si considerem un individu que es veu en la necessitat d'escollir entre una sèrie de béns disponibles (a, b, c, d,... z), podem definir una funció d'utilitat del tipus:El resultat és l'índex d'utilitat que produeix una combinació o cistella determinada dels béns als quals s'enfronta el consumidor.
Enfocament cardinalista Des d'un enfocament cardinalista podem entendre que les combinacions de béns elegits reporten a l'individu una utilitat que pot ser mesurada i que atribueix el significat a la quantia de la diferència entre els valors numèrics que adopti l'índex d'utilitat.
Aquesta teoria és la més antiga, de les que estudien el comportament de l'economia domèstica, és important pel significat de la distinció que fa entre utilitat marginal i utilitat total.
La utilitat d'un bé varia a mesura que ho fa la quantitat consumida. S'anomena utilitat total a la proporcionada pel conjunt de les unitats consumides del bé considerat, és a dir, a la suma de les utilitats que reporten les diverses unitats consumides. La utilitat total es comporta de manera que va creixent a mesura que augmenta el consum d'un producte, fins a un punt màxim a partir del qual comença a disminuir. A partir de la utilitat total es defineix el concepte d'utilitat marginal com la variació (increment o disminució) de la utilitat total que resulta de la variació d'una unitat en el consum del bé en qüestió.
La utilitat marginal té caràcter decreixent per a tots els nivells de consum. En efecte, el valor que confereix qualsevol consumidor individual a les unitats successives d'un bé determinat disminuirà de manera sostinguda a mesura que augmenti el consum total d'aquest bé, i es mantindrà constant el consum de tots els altres béns.
Així amb una determinada renda i tenint en compte els preus, l'equilibri del consumidor es produeix quan es dona:El significat econòmic d'aquesta igualtat suposa que la utilitat addicional proporcionada per l'última unitat monetària invertida en la compra i el consum d'un bé determinat ha de ser igual per a tots els béns. En efecte, si això no es produís l'elecció hauria estat una altra.
La deducció de la corba de demanda a partir de la igualtat esmentada suposa que si el consumidor davant d'una pujada de preu roman en la mateixa combinació de béns que abans de la pujada quedarà fora de l'equilibri. El consumidor per assolir el seu nou equilibri haurà d'incrementar la utilitat marginal obtinguda d'aquest producte, fet que, atès el caràcter decreixent, suposa disminuir el consum del bé. Per tant, d'aquesta manera s'han obtingut dos punts de la corba de demanda d'aquesta persona per al bé A, la resta dels punts s'obtindrien amb la mateixa mecànica aplicada.
El comportament del consumidor sota la perspectiva ordinalista miniatura|250x250px