Maria José Planells Martínez, (Picanya, l'Horta Sud, 26 de novembre de 1976), és una artista visual, Doctora Cum Laude en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i Màster en Mitjans d’Impressió Gràfica, il·lustració i Encunyació Artística, Fábrica Nacional de Moneda y Timbre - Real Casa de la Moneda, Madrid.

La seua obra ha estat exposada en nombroses exposicions col·lectives i individuals a Itàlia, Espanya, França, Mèxic, Colòmbia, l'Argentina, Portugal, el Marroc i els Països Baixos. Ha participat en nombroses fires i biennals, i també ha impartit ponències, i com a docent ha participat en nombrosos tallers, cursos i seminaris.,

Evolució plàstica El seu treball destaca per l'escassetat dels mitjans, la senzillesa de formes narratives i la facilitat aparent de la seua posada en escena. Identificada amb el què l'envolta, allò proper, el natural, el quotidià i sincer. Treballa diversos llenguatges com la gràfica, la fotografia, les instal·lacions o les hibridacions entre aqueixos mitjans, i tracta d'establir una relació íntima entre las peces, l'espai i l'espectador. miniatura|esquerra|300px|Cosmologies divergents Per la necessitat d'expressar-se a través del llenguatge plàstic com a procés pràctic i d'estudi, el gravat ha anat convertint-se en un mitjà amb qué satisfà eixes necessitats. Les temàtiques d'inspiració i de motivació són diverses. En un primer moment, el seu interès es va centrar al record, a evocar el passat, tot això expressat mitjançant instal·lacions i obra gràfica. Posteriorment, la cerca s'ha orientat a poc a poc cap a les forces de la natura, al territori i a la identitat. El gravat, en general, i la col·lagrafia, en particular, són els camps on darrerament es definix el seu treball, si bé s'acull tota mena de procediments o activitats creatives.

Site specific Va ser el nom del projecte dut a terme a Mèxic, gràcies a l'Ajuda Alfons Roig 2014 d'Arts Plàstiques que atorga la Diputació de València. Un projecte de gravat i videocreació Site specific, una proposta que engloba la gràfica, les instal·lacions, la fotografia o les hibridacions entre estos mitjans. La proposta de Planells pretén establir diàlegs entre les peces, l'espai i l'espectador, que deixa de ser un observador passiu per a transformar-se en un dels protagonistes de l'obra.

El projecte es va desenvolupar a dos tallers de gràfica i a una residència internacional d'artistes. El primer al taller TACO («Talleres de Arte Contemporáneo») a Ciutat de Mèxic, el segon al taller de gràfica «Tres Corazones», a Monterrey, Mèxic i per acabar a [R.A.T.] «Residencias artísticas por Intercambio», Acapulco, Mèxic. Segons l'artista visual, «a Mèxic hi ha molta tradició en la gràfica, com a Alemanya i als Estats Units d'Amèrica, on se la considera com una forma de creació important».

Al juliol 2016, la va exposar a l'Almodí de València amb altres peces.

La videocreació final és una mostra experimental d'una print installation que mesclarà gravats originals i contingut audiovisual, un concepte nou dins de la gràfica expandida, en la qual es mesclaran recursos visuals d'efectes 3D, que pretén innovar i avançar en el camp audiovisual.

Objectes amb contingut, continent i experiència Per a explicar el leitmotiv del seu projecte, l'artista teoritza: «Jo concep l'obra no sols com a objecte, sinó també com a experiència; és per això que un treball artístic pot ser capaç d'identificar, de contindre, els valors d'un individu i, indirectament, de la societat en què l'individu participa». miniatura|centre|800px|Site specific

Davantals vivencials miniatura|esquerra|350px|Davantals vivencials, exposició al MUVIM Davantals vivencials, pretén rescatar una part de la realitat de les dones i mostrar-la, evitant que passe desapercebuda.

La mostra al va establir-se al vestíbul del MUVIM, on el davantal identifica la posició subordinada de la dona i la seva tasca, sempre diferenciada de la que fa l'home.

Davantals són testimonis de les relacions entre les dones i mostren la feina com un factor socialitzador perquè, per a l'artista, la incorporació de la dona al món laboral, encara que en diferents condicions dels seus companys, «va suposar un factor socialitzador que va permetre que establiren amistat entre elles i compartiren problemes en comú».

Així mateix, els davantals buits, remarquen l'absència de les dones que ja no estan, i alhora la seva presència, servixen per «reivindicar la feina de les que no hi són i de les que segueixen estant, per continuar la lluita que és necessària per visibilitzar, cada dia, el paper cada vegada més rellevant de les dones a la nostra societat».

Bibliografia

Referències

Categoria:Picanyers Categoria:Artistes visuals dels Països Catalans Categoria:Alumnes de la Universitat Politècnica de València Categoria:Artistes valencians contemporanis Categoria:Artistes de l'Horta Sud Categoria:Valencians del segle XXI Categoria:Valencians nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1976