El poujadisme, terme derivat del nom de Pierre Poujade, va ser un moviment polític i sindical francès sorgit el 1953 en el departament de Lot (França), i desaparegut el 1958.Pierre Poujade, quand le papetier de Saint-Céré refuse de payer l'impôt et se lance en politique, sitio digital 'Le Monde', 28 de agosto de 2003.Le poujadisme, de l'étincelle au déclin : 1953-1958 , sitio digital 'Philisto'. El moviment reivindicava la defensa dels comerciants i artesans enfront del perill que suposaven les grans superfícies comercials aparegudes després de la guerra, i criticava així mateix la ineficàcia del parlamentarisme de la Quarta República.Poujadisme, sitio digital 'Comoria'. Els termes poujadisme o moviment Poujade designaven doncs les activitats tant de la 'Union de défense des commerçants et artisans' (Unió de Defensa de Comerciants i Artesans, UDCA), el sindicat dirigit per Pierre Poujade, com de la 'Union et fraternité française', l'agrupació utilitzada per Poujade i els seus partidaris per a participar en política.Union de Défense des Commerçants et Artisans (UDCA), sitio digital 'France politique'.
Gradualment el terme poujadisme va adquirir un matís pejoratiu, per a referir-se a un moviment polític corporativista amb tendències reaccionàries, propi de les classes mitjanes, també definit com a conservadorisme de la petita burgesia.Ramón Tamames, El populismo, del que tanto se habla (V) , sitio digital 'Universo infinito', 25 de marzo de 2015.Définition: poujadisme, sitio digital 'La Toupie'.Poujadisme , sitio digital 'Histoire-Geo'.
Història La 'Union de défense des commerçants et artisans' (UDCA) va néixer a Sant-Seren (departament de Lot, a França). En un marc contestatari de resistència fiscal, mentre que el fisc aplicava el tradicional principi que el comerciant en el medi rural camuflava bona part de les seves transaccions.L'increvable poujadisme, sitio digital 'L'histoire', 1 de febrero de 1996.
I en dos anys, aquest moviment es va estendre a tota França, i havent-se presentat a les eleccions nacionals, va obtenir més de dos milions de vots i 52 diputats (12 % vots) en la consulta de l'any 1956, havent canviat el seu nom pel de 'Union et fraternité française' (UFF).Emergence et essouflement du poujadisme, sitio digital 'Oboulo'. Aquest grup va prendre una posició hostil al Tractat de Roma, i així mateix va sol·licitar la supressió dels controls fiscals i la defensa dels petits comerciants.Nicolas MOULIN, Le poujadisme, sitio digital 'Les Yeux du Monde', 20 de febrero de 2012.Léon Saint-Quay, Quand les patriotismes divergent : Pierre Mendès-France et Pierre Poujade, sitio digital 'Égalité et Réconciliation (E&R)', 29 de junio de 2013.Mathias Bernard, La Guerre des Droites: Droite et extrême droite en France, de l'affaire Dreyfus à nos jours, editorial Odile Jacob, 2007, , 9782738119827 y 9782738185747, consultar texto en línea: La modération des parlementaires poujadistes (pág. 130-133). La UFF va donar també un fidel suport a l'Algèria francesa, encara que no va donar el seu vot de confiança al governador Guy Mollet durant l'anomenada crisi de Suez.
Aquest moviment va tenir una vigència limitada, ja que solament es va mantenir fins a la fi de la Quarta República, aliada amb els gaullistes. Amb la instal·lació de la Cinquena República, aquest grup pràcticament va desaparèixer (1958). Tots els diputats triats el 1956 sota les banderes poujadistes van ser derrotats en les eleccions legislatives franceses de 1958, amb excepció de dues, entre els quals es trobava Jean-Marie Le PenAriane Chebel d'Appollonia, L'extrême-droite en France: De Maurras à Le Pen, editorial 'Complexe', volumen 1 año 1998, y 9782870277645. (qui ràpidament es va allunyar del moviment).
Ideologia Es pot considerar com una de les últimes expressions d'un moviment contestatari de la classe mitjana. Entre els diputats poujadistes que van ser escollits, es comptaven carnissers, forners, botiguers, llibreters, etc.François Caron, Les langueurs de l'industrialisation en france / A la fin du XIX siècle, la France est un grand pays industriel faiblement industrialisé, sitio digital 'Analyse économique et historique des sociétés contemporaines'.Le Pen-Poujade quels paralleles?, sitio digital 'Indymedia', 23 de abril de 2002. Jean-Marie Le Pen, diputat poujadista en les eleccions legislatives de gener de 1956 (i que després va crear el Front Nacional), va adoptar majoritàriament posicions autoritàries i de força, igual que alguns altres diputats del moviment.Jean-Marie Le Pen, sa première campagne / Le président d'honneur du Front national a fait ses premières armes électorales à 27 ans, sous les couleurs du mouvement de Pierre Poujade, qui voyait en lui «le drapeau tricolore planté sur le tiroir-caisse», sitio digital 'Le Figaro', 5 de agosto de 2012.Interview de M. Jean-Marie Le Pen, président du Front national à "Français d'abord" en novembre 2002 sur les conditions de la création du Front national, sur sa succession au sein du parti et sur les premières mesures prises ou annoncées par le gouvernement , sitio digital 'Vie Publique, au cœur du débat public', 6 de noviembre de 2002.Annie Collovald, Histoire d'un mot de passe: le poujadisme / Contribution a une analyse des « ismes » / « Le poujadisme est une formule autoritaire pour les classes moyennes — ces classes moyennes dont Auguste Comte écrivait, il y a plus d'un siècle, qu'elles faisaient le malheur de la France, et qui n'ont cessé de le faire, par leur malthusianisme, leur chauvinisme, leur fermeture à tous les courants de la vie moderne. Petit fascisme pour petits Français », revista Genèses, vol 3 nº 3, 1991, p. 97-119. Des d'aquest grup, es preconitzava l'afirmació d'una identitat nacional francesa, contra tot el que la desmereixia : la immigració, la integració europea, la qüestió fiscal, etc.Abdelhamid Gmati, Poujadisme tunisien, site web 'La Presse de Tunisie', 1 mai 2014.
Extensió de l'ús del terme La denominació « poujadisme » ha estat utilitzada per a qualificar pejorativament i s'entén com un corporativisme reaccionari de les classes mitjanes i altes, i és aplicable fins i tot quan no existeix o no s'observa cap relació amb el moviment iniciat per Pierre Poujade.Ejemplo de uso peyorativo del término poujadismo: PROJET FISAC : quelques précisions d'un élu.... (por Anne Valérie Paris), sitio digital 'Nieppe la Douce', 11 de octubre de 2008.Ejemplo de uso peyorativo del término poujadismo: Bonnets rouges: quand le symbole de paix du commandant Cousteau devient un signal de haine / Les "Bonnets rouges", poujadistes des temps modernes (por Yves Paccalet), sitio digital 'Nouvel Obs', 11 de noviembre de 2013.Ejemplo de uso peyorativo del término poujadismo: Les quatre élus de Gauche du conseil municipal s'opposeront à l'augmentation des impôts, sitio digital 'Paper blog', 21 de marzo de 2009. Aquest mateix terme també va ser i és utilitzat per a qualificar negativament un discurs polític o social, considerant-lo demagògic.POUJADE, Pierre (1920-2003), sitio digital 'Encyclopædia Universalis'. El febrer de 2010, Robert Zaretsky, un editorialista del New York Times, va comparar el Tea Party estatunidenc amb el poujadisme.Robert Zaretsky, The Tea Party Last Time, sitio digital 'The New York Times', 2 de febrero de 2010.Encore plus à droite, le pari gagnant de la droite américaine / Au Texas, le Tea Party impose son style, sitio digital 'Le Monde diplomatique', noviembre de 2010.
Referències
Bibliografia Dominique Borne, Petits bourgeois en révolte ? Le mouvement Poujade, Flammarion. F. (1977). Thierry Bouclier, Les Années Poujade : une histoire du poujadisme (1953-1958), Éditions Remi Perrin, 2006, . Romain Souillac, Le mouvement Poujade: De la défense professionnelle au populisme nationaliste (1953-1962), Presses de Sciences Po, 2007, . Serge Herbain, Étude sur le poujadisme parlementaire, janvier 1956-juin 1958 (1974), Université Paris 1, 1974, sota la direcció de Maurice Duverger.
Categoria:Populisme Categoria:Sindicalisme Categoria:Història política Categoria:Política de França