La història d'Amèrica del Sud és la que es dedica a l'estudi dels esdeveniments més importants que han afectat als grups humans que han habitat el subcontinent des del seu primer poblament. S'entén per Sud-amèrica o Amèrica del Sud al bloc meridional d'Amèrica. Per a algunes fonts, especialment nord-americanes, Sud-amèrica és un continent en si mateix, mentre que d'altres, especialment fonts hispanoamericanes, es tracta d'un subcontinent que forma part del gran continent americà. Aquest bloc comprèn una gran varietat de pobles i cultures que s'estenen des del Mar Carib fins a la Terra del Foc. Si bé la cultura hispànica i portuguesa són les dominants a la regió, existeixen alguns grups humans distintius.
La història d'Amèrica del Sud es pot dividir en etapa precolombina, descobriment europeu, conquesta, colonització, independència, consolidació nacional i segle XX. La història d'Amèrica del Sud està estretament relacionada amb la Història d'Amèrica i les seves diferents regions geogràfiques i culturals: Amèrica Llatina, regió que abasta la major part de Sud-amèrica i Centreamèrica; l'Amèrica Central, i Amèrica del Nord.
Sud-amèrica té una història molt àmplia, la qual combina a nombroses cultures i civilitzacions. En l'antiguitat va haver-hi una gran quantitat de poblacions aborígens, que es van desenvolupar sense contacte amb les civilitzacions dels altres continents. La més important d'aquestes poblacions van ser els Inques.
Després del descobriment d'Amèrica per part de Cristòfor Colom, Amèrica del Sud va rebre corrents colonitzadors principalment d'Espanya i Portugal a partir de la signatura del Tractat de Tordesillas. Els europeus van portar també una gran quantitat d'esclaus provinents d'Àfrica, la qual cosa va ocasionar la diàspora africana. Els diversos grups poblacionals van seguir a continuació un procés de mestissatge.
Els colonitzadors europeus van fundar diverses ciutats, que després es van organitzar en virregnats dependents d'Europa, sota el comandament d'un virrei. Amb el temps, aquests virregnats van començar a independitzar-se d'Europa i a dividir-se en unitats més petites, que conformen els països actuals.
Poblament de Sud-amèrica La discussió sobre el poblament d'Amèrica es complica en el cas de la seva regió més meridional. En general s'assumeix que el poblament del gran continent occidental comença des d'Alaska seguint la teoria del poblament tardà o consens Clovis. D'acord a aquesta posició, Sud-amèrica seria l'últim bloc en ser poblat. La ruta de poblament vindria llavors des d'Amèrica del Nord i l'arribada de l'home a Alaska seria d'aproximadament 14.500 anys.
No obstant això, altres troballes, especialment a Sud-amèrica, han donat força a la teoria del poblament primerenc, la qual posa l'ingrés de l'home a Amèrica fins a en un rang de 60.000 a 100.000 anys i fins i tot intenta altres rutes diferents a la d'Alaska, com l'oceà Antàrtic provinent des d'Austràlia i el Sud-est asiàtic.
Les troballes que han donat força a la teoria del poblament primerenc van demostrar que la Cultura Clovis de Mesoamèrica no va ser la més antiga organització humana, doncs els descobriments van demostrar organitzacions contemporànies a Sud-amèrica:
Pedra Furada, Brasil: Jaciment arqueològic i pintures rupestres a Monte Alegre, a l'est de Piauí, descobert en 1973 per un equip francobrasiler dirigits per Niède Guidon, on s'ha registrat una presència humana tan antiga que qüestiona les teories sobre l'arribada de l'home a Amèrica. Troballa de Niède Guidon en 1986 (Nature, Guidon and Delibrias 1986), datacions d'entre 48.000 i 32.000 anys adP. Reiterats anàlisis posteriors han confirmat l'antiguitat, ampliant en alguns casos el rang de dates fins a 60.000 anys adP.
Piedra Museo, Argentina: Descobert a principis del segle XX per Florentino Ameghino a 250 km de Pico Truncado (província de Santa Cruz). Excavat en 1995 per Laura Miotti (Universitat Nacional de la Plata). Les mostres analitzades van establir l'antiguitat de les restes humanes oposades en 13.000 anys adP (11.000 a. C.).
Monte Verde, Xile: El lloc ha estat excavat des de 1977 per l'arqueòleg nord-americà Tom Dillehay de la Universitat de Kentucky (EUA) i el geòleg xilè Mario Pino de la Universitat Austral de Xile. En les primeres excavacions es van datar dates de presència humana amb una antiguitat de 14.500 anys adP; aquesta datació ha estat confirmada per un panell de científics internacionals que va visitar el lloc en 1997 (Museu de Dallas i National Geographic) i per la Societat Nord-americana per al Progrés de la Ciència en 1998.
El Abra, Colòmbia: Excavacions des de 1967, quan es va obtenir per primera vegada a Colòmbia una seqüència estratificada d'instruments lítics, associats amb ossos d'animals i fragments de carbó vegetal datats mitjançant C14 en 12.400 anys ± 160 a.P. A partir de 1969 es van realitzar excavacions més àmplies amb la col·laboració de la Universitat d'Indiana i en 1970 amb el patrocino de la Fundació Neerlandesa d'Estudis Tropicals (Wotro) i el suport de l'Institut Colombià d'Antropologia, van ser localitzats a la regió altres 4 llocs preceràmics estratificats. Sediments lacustres dipositats han permès precises reconstruccions del clima i la vegetació basats en estudis palinològics.
Les ciutats indígenes més antigues Caral, actual Perú: evidències d'habitació cap als anys 5000 a. C. Considerada per això la ciutat més antiga d'Amèrica. Chavín de Huántar, actual Perú: evidències d'habitació des de l'any 3000 a. C.
Paleoindi Comú a l'Amèrica precolombina, els primitius habitants d'Amèrica del Sud eren recol·lectors i caçadors. Si les dades de Pedra Furada es demostren, el Paleoindi sud-americà hauria començat des de fa més de 40 mil anys fins als inicis de l'Holocè fa 10 mil anys.
Època precolombina Després de l'Holocè, un escalfament global del planeta que va generar el procés de sedentarisme humà, els primitius sud-americans, com en la resta d'Amèrica, van descobrir l'agricultura, especialment a la regió dels Andes. Els arqueòlegs han trobat aliments fòssils com el blat de moro, patates i animals domèstics datats de fins a fa deu mil anys a les valls i vessants de les serralades andines.O'Brien, Patrick. (General Editor). Oxford Atlas of World History. Nova York: Oxford University Press, 2005. p. 25 Caral al Perú va ser construïda durant el Període arcaic d'Amèrica amb una datació de l'any 2627 a. C., la qual cosa la situa com la ciutat més antiga no només d'Amèrica del Sud, sinó de tot l'Hemisferi.
Cultura Chavín i amazònics
Entre el 900 a. C. i el 300 a. C. es desenvolupa l'anomenada Cultura Chavín en els vessants andins de l'actual Perú i l'Equador. Nombrosos artefactes han estat trobats pertanyents a aquesta antiga civilització que adoraven el déu Jaguar.
La presència de terra preta en la regió amazònica ha estat vist per alguns científics com la prova que la selva tropical humida va ser l'espai natural d'una altra civilització contemporània de la Chavín.
Cultura Tiahuanaco
La cultura tiahuanaco és una cultura arqueològica que es va desenvolupar als actuals estats de Bolívia, Perú i Xile entre els anys 1580 aC i 1187 dC. La seva àrea d'influència, visible en objectes amb una peculiar iconografia, comprèn la conca del llac Titicaca com a regió nuclear, des d'on es distribueix cap a les valls i costa de l'oceà Pacífic per l'oest, la regió del Chapare per l'est, l'altiplà bolivià meridional i l'oasi de Sant Pere d'Atacama pel sud.
Cultura Moche
La cultura Moche, també anomenada cultura mochica, és una cultura de l'antic Perú que es va desenvolupar entre el 200 i el 700 d. C. a la vall del riu Moche (actual província de Trujillo, La Libertad). Aquesta cultura es va estendre cap a les valls de la costa nord de l'actual Perú. Les societats moche van desenvolupar una complexa tecnologia de canals de reg, evidenciant amplis coneixements en enginyeria hidràulica i ampliant la frontera agrícola. A més, van fer ús intensiu del coure en la fabricació d'armes, eines i objectes ornamentals. Van ser considerats els millors ceramistes del Perú antic gràcies al fi i elaborat treball que van realitzar en els seus ceràmics. En ells van representar a divinitats, homes, animals i escenes significatives referides a temes cerimonials i mites que reflectien la seva concepció del món, destacant-se la sorprenent expressivitat, perfecció i realisme amb que els dotaven. Políticament, les societats moche —de forta segmentació en classes socials— s'organitzaven en senyorius comandats per autoritats religiosomilitars.
Els Inques
Cap al Període Postclàssic d'Amèrica es dona l'esplendor de l'Imperi Inca, el qual dominaria gran part de la regió andina de Perú, Bolívia i l'Equador arribant fins als territoris del que en l'actualitat són la part més meridional de Colòmbia i el nord de Xile fins al nord-oest d'Argentina.
Cultures Andines de Colòmbia
Per la seva banda, la Serralada Oriental dels Andes va veure el sorgiment de la més gran confederació de tribus de l'actual Colòmbia, els Muisques, els qui van dominar l'altiplà Cundiboyacense, on es troba actualment la ciutat de Bogotà. on van conformar una de les civilitzacions més importants de Sud-amèrica.
Es va localitzar en el sud del departament de Huila. Els seus majors vestigis d'escultures es troben en el Parc arqueològic de San Agustín
L'arribada dels europeus Els espanyols liderats per l'almirall Cristòfor Colom, van descobrir les primeres terres del Nou Món en el Mar Carib el 12 d'octubre de 1492. No obstant això, el navegant creia que es trobava en alguna regió de l'Àsia, raó per la qual va anomenar als nadius "Indis".
En 4 de maig de 1493 el papa Alexandre VI expedeix la Butlla Inter caestera que afavoria als espanyols en el que descobrissin en terra ferma.David A. Love, Pope Benedict Argues Catholic Church 'Purified' Indigenous Peoples posted on AlterNet June 18, 2007 La butlla va ser rebutjada pels portuguesos, perquè consideraven que sent el papa espanyol, era per si mateix viciada i, per tant, van córrer les seves pretensions més cap a l'occident que va donar com a resultat el Tractat de Tordesillas del 7 de juny de 1494 entre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó amb Joan II de Portugal, en virtut de com s'establien un repartiment de les zones de conquesta i annexió del nou món mitjançant una línia divisòria de l'Oceà Atlàntic i dels territoris adjacents.
Seria en el Tercer Viatge de Colom que els espanyols veurien la part meridional d'Amèrica. El 31 de juliol va arribar a l'illa Trinidad i entre el 4 i el 12 d'agost va explorar el golf de Paria que separa a Trinidad de les costes de Veneçuela. El recorregut ho va portar a la desembocadura del riu Orinoco i van desembarcar a la zona de Macuro, a Veneçuela, a l'agost de 1498, sent aquesta regió parteix de la massa continental sud-americana. Després va navegar per les illes de Chacachacare, Cubagua, Margarita, Tobago i Grenada.
El 18 de maig de 1499 el navegant Alonso de Ojeda va iniciar una expedició que ho va portar a les costes de Veneçuela i la Península de la Guajira a Colòmbia. En aquest viatge anava el cartògraf italià Américo Vespucio, qui els va donar el nom de Veneçuela a les costes que va explorar. Tots dos navegants es van separar i mentre Vespucio va arribar a les costes del Brasil, Ojeda es va endinsar a les costes colombianes i d'allí va partir de nou al Carib descobrint altres illes. Cubagua va ser el primer establiment que van fundar els espanyols a Veneçuela. En 1501 naixeria, a l'illa veneçolana de Cubagua, el primer establiment que van fundar els espanyols a Amèrica del Sud, eventualment anomenat Nueva Cádiz. En 1502 es fundaria el primer assentament en terra ferma anomenat Santa Cruz