és una professora basca que va passar la major part de la seva vida professional a Llançà (Alt Empordà). Durant la Segona República, va començar a ensenyar fent pràctiques a Àlaba. Com a conseqüència de les purgues de les autoritats franquistes, després de treballar a Getaria (Guipúscoa) i Gabiria (Guipúscoa), va ser enviada a la localitat de Llançà. És una de les persones més longeves dels Països Catalans.
Origen i primers anys Isabel Etxeberria va néixer en una família basca a Sant Sebastià. A més d'Isabel, hi havia altres dues germanes i un germà més grans, i un germà petit.La font de la major part de les dades biogràfiques és el reportatge publicat el 2021 per la periodista Anna Alfaro Lucas a La Mira. esquerra|miniatura|180x180px|L'escola estava ubicada a l'edifici del passeig de França de Sant Sebastià, al número 9. Després dels seus primers estudis a Sant Sebastià, va passar dos anys d'internat a l'Escola Carmelita Descalça de Zumaia. Va tornar a Sant Sebastià per estudiar batxillerat a l'escola de la Institució Teresiana, al passeig de França, al centre de la ciutat.Francisca Rosique Navarro, Maria Dolores Peralta Ruiz (2012). «La institución teresiana durante la dictadura de Primo de Rivera. Una aproximación a su proyección educativa, social y pública» in Hispania Sacra (CSIC) 64-129: pàg. 355-356. ISSN 0018-215X.El paseig de França a Sant Sebastià OpenStreetMap Mentre estudiava allà, es va proclamar la Segona República espanyola, quan ella tenia setze anys.
Després d'acabar el batxillerat i veure que aconseguia uns resultats excel·lents, es va decidir a continuar els seus estudis, atreta pels canvis radicals que la Segona República va provocar en el camp de l'educació. Així, va decidir continuar els estudis de professora, d'una banda, com una oportunitat per mantenir-se connectada al món de l'aprenentatge; i, d'altra banda, amb la reforma de la República, va ser l'oportunitat perfecta per als mestres de rebre una educació àmplia i profunda.
Estudis Un llarg camí per a ser professora miniatura|224x224px|Marcel·lí Domingo (1930) La Segona República Espanyola va canviar radicalment els seus plans d'estudis sota la direcció del ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, Marcel·lí Domingo.Josep-Lluís Carod-Rovira (1990) Marcel·lí Domingo (Tarragona 1884-Tolosa 1939): de l'escola a la República. Tarragona, Edicions El Médol. Els estudiants que volien ser professors havien de passar un examen rigorós, un cop acabats els estudis secundaris, per poder cursar una de les places limitades que oferia l'Escola de Formació del Professorat. Després de tres anys d'estudi intensiu, van haver de passar un examen final, abans de fer el darrer pas: un any de pràctica en una escola amb el mateix salari que un professor.Pedro Álvarez Lázaro(2002) Cien años de educación en España. En torno a la creación del Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes. Fundación BBVA/Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.
En els primers passos de la Segona República, l'Escola Normal de Sant Sebastià es va establir al col·legi de la Companyia de Jesús. Isabel Etxeberria hi va començar els seus estudis a la tardor de 1932.
Juntament amb assignatures intensives, hi va aprendre anglès i treballs manuals. També practicava molt la música; Isabel Etxeberria ja n'havia après, de música, a casa seva, ja que els seus pares i germans eren amants de la música. Va estudiar piano, i també va intentar tocar el txistu, amb 85 anys, però se li va fer «molt difícil».«Isabel Etxeberria: "Ez nuen espero. Nik uste gehiegi izan dela"» Artzape 2020-10-08 [Consulta: 12 setembre 2021].Es pot afirmar que el gust per la música va romandre a la família. Mayra Fa Echeverria, filla de la Isabel, va ser professora de música i autora d'investigacions i publicacions musicals. Vegue Dialnet.
Triada l'especialitat de ciències, Isabel Etxeberria va tenir l'oportunitat de treure tot el partit a l'apassionada reforma pedagògica de la Segona República en aquells tres anys. Es basaven en totes les tendències pedagògiques per despertar l'espontaneïtat de l'alumnat, amb l'objectiu de canviar radicalment la conducta del professor: en el nou sistema educatiu de la República, el professor havia de ser el referent dels nens i nenes.
Per a una millor comprensió dels fonaments i enfocaments de la pedagogia innovadora, els professors feien una estada a Madrid, com a viatge de fi de carrera, per a participar en un seminari organitzat pel projecte pedagògic Institución Libre de Enseñanza.
Pràctiques a la Ribera Baja miniatura|Escola construïda en l'època de la República a Quintanilla de Ribera Baja, (foto de 2021), actualment reconvertida en habitatge. Després dels tres cursos realitzats a l'Escola Normal, Isabel Etxeberria va haver de realitzar un curs de pràctiques a Quintanilla de la Ribera Baja, a la Quadrilla d'Añana d'Àlaba, començant a l'octubre de 1935.
Malgrat que era un poble petit, hi va trobar nou de trinca l'edifici de l'escola; una de les quatre mil noves escoles construïdes en tot Espanya entre 1931-1935 dins de la planificació de la República. Per descomptat, s'hi feien classes mixtes, nens i nenes, no sols locals, sinó de tots els barris de la zona.
Una altra de les mesures adoptades per la República per a incrementar la dignitat de la professió dels mestres va ser que els professors en pràctiques rebien gairebé el salari ordinari de mestres.
Per a finalitzar el curs, un inspector d'educació feia una avaluació a cada professor, ja que sense superar-la no es podia obtenir el títol de mestre. Isabel Etxeberria no va tenir problemes per a superar l'avaluació.
La guerra miniatura|203x203px|Mateo Muxika Tot i que el curs acabava el 15 de juliol, el bisbe de Vitòria, Mateo Muxika, va assenyalar que havia de visitar el poble en els pròxims dies per a donar la confirmació als joves. En un petit poble d'aquestes característiques era inusual rebre la visita del bisbe, per la qual cosa el capellà del poble, originari d'Astigarraga, li va demanar que romangués al poble. Així, el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 la va enxampar al poblet alabès.
Àlaba estava en mans dels franquistes íntegrament, mentre que Sant Sebastià era encara sota el govern de la República; així que va poder, Isabel Etxeberria se'n va anar a casa seva. En arribar a Sant Sebastià, però, hi va trobar la casa familiar ocupada per una família franquista. Sa mare i els germans se n'havien anat a Arrona, abans que els franquistes ocupessin la capital guipuscoana. Els republicans havien ja detingut una vegada Juan, germà seminarista de la Isabel, i la mare temia que el poguessin arrestar de nou.
En aquella situació i sense poder contactar amb la seva família, va decidir tornar a Ribera Baja. Al cap d'unes setmanes, la família va aconseguir reunir-se a Sant Sebastià, quan es va assabentar que els ocupants se n'havien anat de la casa. Isabel Etxeberria tenia llavors 21 anys.
Mestra de la República durant el Franquisme Els franquistes van començar immediatament a aplicar represàlies contra els mestres de la República en tots els territoris que dominaven. «Quan va venir la guerra, nosaltres érem els enemics», segons Isabel Etxeberria.
Conseqüències de la depuració Les mestres de la República van ser el primer col·lectiu que va sofrir la repressió franquista. Els feixistes van utilitzar diverses opcions per a aplicar represàlies contra els professors que no van decidir anar a l'exili:
Condemnes de mort per judicis militars. Inhabilitació docent. Jubilacions forçoses. Curs obligatori de «reeducació». Trasllats forçats a províncies o territoris remots. Recerques dels comitès de depuració.La repressió contra els mestres de la República va començar el mateix 18 de juliol de 1936, tot i que no va prendre aparença legal fins al Decret 66, de 8 de novembre de 1936. Vegeu Francisco Morente Valero (2001) «La depuración franquista del magisterio público: un estado de la cuestión» in Hispania: Revista española de historia, n. 208, pàg. 661-688. ISSN 0018-2141. En tornar a Sant Sebastià, Isabel Etxeberria va ser obligada a realitzar el Servei Social que el franquisme va establir per a les dones, sense el qual no es podia obtenir el títol de professora en el nou règim feixista. El Servei Social organitzat per la Secció Femenina de Falange Espanyola era imprescindible per a aquelles dones solteres d'entre 17 i 35 anys que volien treballar. Isabel Etxeberria hi va haver de fer, durant dos o tres mesos, tasques de cosit a màquina, infermeria, com a cambrera en un menjador social i, els caps de setmana, demanant diners pels carrers.
Getaria, Gabiria esquerra|miniatura|214x214px|Vila de Getaria, 1932. Acabat el Servei Social, després de l'informe de depuració, va ser enviada a Getaria (Guipúscoa) com a destinació forçosa. Va començar a treballar-hi com a mestra l'11 de setembre de 1937, a l'escola de la Confraria de Pescadors, en un grup amb només nois.«Getariako Udalak, Llançako Udalarekin batera, Isabel Etxeberria Gorriti omendu du» Artzape 2020-09-12. Al poble hi havia una escola central, però en aquella escola més petita la majoria dels alumnes eren fills de pescadors.
Segons Isabel Etxeberria, la població de Getaria sofria una gran pobresa en aquells anys. A tall d'exemple, l'amo de la casa on s'estava la Isabel, Francisco Iruretagoiena, minusvàlid, estava obligat a realitzar una guàrdia nocturna en la carretera, ja que tots els pobles havien de posar-hi guàrdies nocturns, i els pescadors havien de pagar diners per a estar lliures d'aquella tasca.miniatura|150x150px|Gabiria vista des d'Ormaiztegi (1940).Isabel Etxeberria va fer dos cursos a l'escola de Getaria, fins a 1939. Hi va saber que la Guerra Civil espanyola havia acabat.Ione Zuloaga (2020) Getaria1936-1945. Giza eskubideen zapalketa eta errepresioa Gerra Zibilean eta Lehen Frankismoan Getaria, Aranzadi Zientzia Elkartea. Va haver de sortir de l'escola de Getaria per un segon expedient de depuració. Així, el 17 de setembre de 1939, va ser enviada a l'escola de Gabiria (Goierri, Guipúscoa) per a fer-se càrrec del grup de nenes.
Hi va fer quatre cursos, a Gabiria, fins a desembre de 1942. Probablement, la inspecció educativa la malmirava, per raó de parlar en basc amb les alumnes. Aleshores, se li va adjudicar definitivament destí a Llançà.Malgrat la prohibició total de parlar en basc a les escoles durant el franquisme, Isabel Etxeberria parlava en aquesta llengua amb els alumnes, necessàriament en el Gabiria de l'època. Per això, la inspecció educativa hi era sovint de visita. En una d'aquestes visites, l'inspector va demanar a l'alumna Mirentxu Murua que li digués lAvemaria; la nena va fer immediatament el que li havien demanat, però en basc, per descomptat. Vegeu «Isabel Etxeberria, duintasun irakasle» in Goiberri 2020-10-02.
Llançà, lloc de treball i residència Opció forçada Isabel Etxeberria, juntament amb molts altres mestres depurats de la República, va ser obligada a presentar-se al concurs general per a l'adjudicació de llocs de treball docents per tot Espanya:
Així, Isabel Etxeberria va arribar al poble de Llançà (Alt Empordà) un dia de gener de 1943.
Llançà a la postguerra Llançà va ser també un poble republicà i d'esquerres durant la Primera i la Segona República espanyoles, sent batlle, en nom d'Esquerra Republicana, Pere Purcallas i Salvà.Josep Claveguera i Canet (1999) «Llançà» in Quaderns de la Revista de Girona, n. 84. Girona, Diputació de Girona. Com a conseqüència d'això, durant els primers anys de la dictadura franquista, la població va sofrir una dura repressió; molts dels homes del poble van ser morts en la guerra, moltes famílies que s'havien escapolit a l'exili... Al poble hi havia molta pobresa, segons Isabel Etxeberria.