El tequiraca (Tekiráka), també coneguda com a Abishira (Avishiri)* i Aiwa (Aewa) i Ixignor, és una llengua parlada al Perú. El 1925 hi havia entre 50 i 80 parlants a Puerto Elvira al llac Vacacocha (connectat amb el riu Napo). Es presumeix que s'ha extingit a mitjan , tot i que el 2008 es van trobar dos recordadors i es van registrar 160 paraules i frases curtes.
Les poques dades disponibles mostren que està estretament relacionat amb altres idiomes, tot i que Kaufman (1994) va proposar una connexió llunyana amb el canichana.
Jolkesky (2016) també assenyala que hi ha similituds lèxiques amb el taushiro, probablement com a resultat d'un contacte prehistòric dins l'esfera d'interacció circum-Marañón.
Fonologia Consonants BilabialDental/AlveolarPalatal/PostalveolarVelarUvularNasalñŋ OclusivaSordaptkqAspiradaEjectivap't'k'q'AfricadačFricativasxAproximantCentralvjwLaterallʎSonorantRòticar Un únic apòstrof ['] indica la glotalització de la consonant corresponent. Un doble apòstrof [ '' ] indica aspiració.
Vocals AIUOEcurta/i//u//o//ɛ/, /e/llarga/i://u://o:/ [:] és el verbalizador Semivocals/y//w/
Vocabulari Michael & Beier (2012) Ítems lèxics aiwa registrats per Michael & Beier (2012):Michael, Lev and Christine Beier. 2012. Phonological sketch and classification of Aʔɨwa [ISO 639: ash]. Paper presented at the 2012 Winter meeting of the Society for the Study of the Indigenous Languages of the Americas (SSILA), Portland, OR, January 6, 2012.
{| class="wikitable sortable" ! glossa !! Aiwa (aˈʔɨwa) |- | ‘(El meu) maritʼ || (kun) aˈʃap |- | ‘(El meu) cap’ || (kun) ˈhuti |- |‘(El meu) germàʼ || (kun) uˈʃaʔ |- | ‘(El meu) genollʼ || (kun) kuˈpɨnu |- | ‘Pronom de 1a persona’ || kun |- | ‘Pronom de 2a persona’ || parent |- | ‘Pronom de 3a persona, demostratiuʼ || gener |- | ‘Agouti ʼ || aʃˈpali |- | ‘Sol, solter’ || jo sóc |- | ‘Aproximació’ || jasik |- | ‘Autònim’ || aˈʔɨwa |- | ‘Ayahuasca ʼ || lukˈʔãk |- | ‘Verí de peix’ || malahi |- | ‘Cistella’ || jaja |- | ‘Banyeu-vos! ʼ || haɾ kin tsuk |- | granʼ || tuˈkut |- | “Cap gran” || Hutuˈluk |- | ‘Persona de panxa grossa’ || aˈɾuh tʃuˈluk |- | ‘Ocell sp. (picot) ʼ || isaˈɾawi |- | ‘Ocell sp. (paujil) ʼ || wiˈkoɾõ |- | ‘Ocell sp. (perdiu) ʼ || Hola |- | ‘Ocell sp. (Guan de Spix) ʼ || hola ell |- | ‘Ocell sp. (Aní becllís) ʼ || kʷãˈʔũli |- | ‘Guacamai ararauna ʼ || alkahˈneke |- | ‘Pit’ || aˈkiʃ |- | ‘Caimà ʼ || amihala |- | ‘Canoa’ || aˈtɾewa |- | ‘Cebins sp.ʼ || ɾũtɾũˈkʲãwã |- | ‘Cebins sp.’ || waˈnaha |- | ‘Gat sp. (gat tigrat) ʼ || hũhũkũˈpanʔ |- | ‘Camí netejat’ || tasˈʔãʔĩ |- | ‘Roba’ || kuhˈpaw |- | ‘Coati ʼ || ʃakˈɾaɾa |- | ‘Menja! ʼ || sikʷas |- | ‘Foc de cuina’ || asˈkʷãwa |- | ‘Blat de moro’ || suˈkala |- | ‘Cotó’ || nuiˈnui |- | ‘Cérvol’ || atɾiˈwaʔa |- | ‘Terra’ || ahuˈtaʔ |- | ‘Menja! ʼ || iˈtakʷas |- | ‘Ull’ || jaˈtuk |- | ‘Llenya’ || wiɾuˈkawa |- | ‘Jardí’ || sí |- | ‘Donarʼ || wɨt |- | ‘Practicar sexeʼ || hytinuinus |- | ‘Aquíʼ || hiɾwas |- | ‘Colpejarʼ || pɨwas |- | ‘M’estic banyant’ || kun inˈtsukwas |- | ‘Jaguarʼ || miˈala |- | ‘Fullaʼ || iˈɾapi |- | ‘Dona menuda’ || aslantania |- | ‘cop petitʼ || iˈʃikta |- | ‘masato, cervesa de iucaʼ || nutˈnɨt |- | ‘saqui monjo sp.ʼ || kʷɨˈɾiɾi |- | ‘mosquitʼ || wiˈʃala |- | ‘noʼ || ˈtʃahtaɾ |- | ‘persona no indígenaʼ || ˈpaɾi |- | ‘penisʼ || jatˈhaka |- | ‘pebreʼ || aˈlaha |- | ‘patataʼ || jaunaˈhi |- | ‘Guacamai roig alaverdʼ || milahˈneke |- | ‘veureʼ || uˈkaik |- | ‘serpʼ || auˈʔek |- | ‘mona esquirolʼ || siˈaʔa |- | ‘Myliobatoidei sp.ʼ || hamˈham |- | ‘Myliobatoidei sp.ʼ || makɾaˈlasi |- | ‘canya de sucreʼ || raiwãˈʔãk |- | ‘sol, lluna, déuʼ || akɾeˈwak |- | ‘Saguinusʼ || aslʲaˈʔãũ |- | ‘tapirʼ || ˈsahi |- | ‘arbreʼ || ˈau |- | ‘Pècari barbablancʼ || ɾaˈkãʔõ |- | ? || niˈkʲaw
Taula que compara aiwa (tequiraca) amb Huao terero, iquito i maijiki (mã́ḯhˈkì; Orejón) de Michael & Beier (2012):
{| class="wikitable sortable" ! glossa !! Aiwa (aˈʔɨwa) !! Huao terero !! Iquito !! Maijiki (mã́ḯhˈkì) |- | Pècari barbablanc || ɾaˈkãʔõ || ˈɨɾæ̃ || anitáaki || bɨ́ɾɨ́ |- | tapir || ˈsahi || ˈtitæ || pɨsɨ́kɨ || békɨ́ |- | Pècari de collar || iˈhaɾa || ˈãmũ || kaáʃi || káókwã̀ |- | cérvol || atɾiˈwaʔ || koˈwãnʲɪ || ʃikʲáaha || nʲámà, bósá |- | Guacamai roig alaverd || milahˈneke || ˈæ̃wæ̃ || anápa || má |- | mosquit || wiˈʃala || ˈgʲijɪ || anaáʃi || mɨ́tè |- | (meva) mare || (kun) ˈama || ˈbaɾã || áni, (ki) niatíha || (jì) hàkò, bɨ́ákò |- | (mru) pare || (kun) ha || ˈmæ̃mpo || ákɨ, (ki) kakɨ́ha || (jì) hàkɨ̀, bɨ́ákɨ̀ |- | persona, compatriota || aˈʔɨwa || waɨɤˈɾãni || árata ɨyáana || mã́ĩ́ |- | (meu) marit || (kun) aˈʃap || nãnɨˈɡæ̃ŋã || ahaáha, (ki) níjaaka || (jì) ɨ̃́hɨ̃́ |- | cap || ˈhuti || ɨˈkabu || ánaka || tʃṍbɨ̀ |- | orella || ʃuˈɾala || ɨ̃nɨ̃ˈmɨ̃ŋka || túuku || ɡã́hòɾò |- | pit || aˈkiʃ || ɤɨˈɨ̃mæ̃ || ʃipɨɨ́ha || óhéjò |- | pebre || aˈlaha || ˈɡʲĩmũ || napɨ́ki || bíà |- | cotó || nuiˈnui || ˈdajɨ̃ || sɨ́wɨ || jɨ́í |- | fulla || iˈɾapi || ɨ̃ˈnʲabu, ɨdʲɨ̃ || iímɨ, naámɨ || hàò |- | bananes || aˈlaʔa || pæ̃ˈæ̃næ̃ || samúkʷaati || ò |- | dacsa || suˈkala || kaˈɤĩŋɨ̃ || siíkiraha || béà |- | cuinar || asˈkʷãwa || ˈɡɨ̃ŋa || iinámi || tóà |- | canoa || aˈtɾewa || ˈwipu || iímina || jóù |- | casa || atˈku, atˈkua || ˈɨ̃ŋkɨ̃ || íita || wè |- | foguera || wiɾuˈkawa || tɪ̃ˈnɪ̃wæ̃ || háraki || héká |- | iuca or corn beer || nutˈnɨt || ˈtɪpæ̃ || itíniiha || gónó |- | pedra || nuˈklahi || ˈdika || sawíha || ɨ́nò, ɡɨ́nò |- | sol || akreˈwak || ˈnæ̃ŋkɪ || nunamíja || mã́ĩ̀ |- | petit || iˈʃikta || ˈɡʲiijã || sɨsanuríka || jàɾì |- | què? || iˈkiɾi || kʲĩnɨ̃ || saáka || ɨ̃́ɡè |- | on? || ˈnahɾi || æjɨ̃ˈmɨ̃nɨ̃ || tɨɨ́ti || káɾó |- | no || ˈtʃahtar || ˈwĩĩ || kaa || -mà |- | vine! || sik, ˈsikʷas || ˈpũɪ || aníma || dáímà
Loukotka (1968) Loukotka (1968) llista els següents ítems bàsics de vocabulari per auishiri.
{| class="wikitable sortable" ! glossa !! Auishiri |- | un || ismáwa |- | dos || kismáõ |- | cap || a-waréke |- | ull || o-toroã |- | dona || aslané |- | foc || yaháong |- | sol || akroák |- | moresc || sukála |- | casa || atkúa |- | blanc || sukeé
Fonts Harald Hammarström, 2010, 'The status of the least documented language families in the world'. In Language Documentation & Conservation, v 4, p 183 Alain Fabre, 2005, Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos: AWSHIRI Michael, Lev; Beier, Christine. (2012). Phonological sketch and classification of Aewa. (Manuscript).
Primeres fonts lèxiques Tessmann, Günter. 1930. Die Indianer Nordost-Perus: Grundlegende Forschungen für eine Systematische Kulturkunde. Hamburg: Friederichsen, De Gruyter & Co. (112 lexical items) Espinoza, Lucas. 1955. Contribuciones lingüísticas y etnográficas sobre algunos pueblos indígenas del Amazonas peruano. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Bernardino de Sahagún. (17 lexical items) Villarejo, Avencio. 1959. La selva y el hombre. Editorial Ausonia. (93 lexical items)
Referències
Categoria:Llengües del Perú Categoria:Llengües ameríndies