Torrent d'en FenolletCorpus Toponímic Valencià s. v. Torrent, AVL. (oficialment Torrent de Fenollet, com també es coneix) és un llogaret del municipi de Llanera de Ranes, en la Costera, conegut especialment pel seu porrat el primer divendres de març. Tenia 49 habitants empadronats el 2020 (INE).
Història Històricament ha estat conegut també com a Torrent de la Costera, Torrent d'Agulló o Torrent de Mereu (Meneu segons Sanchis Sivera). L'església parroquial, avui desapareguda, era dedicada a Sant Llorenç, que depenia eclesiàsticament de la parròquia de Rotglà des de 1574.
Torrent fou antigament una alqueria de moriscos (20 focs al segle XVI i 22 el 1609), i segons Agustí Ventura degué servir com a soc o mercat musulmà on es reunirien tots els pobles dels voltants, cosa que basa en la localització i estructura urbana de la localitat.
Com gran part de les alqueries dels voltants de Xàtiva, la de Torrent d'en Fenollet passà per diverses mans. Així, el 1415 s'anomenava «alqueria d'en Pere Dez Torrent», lloctinent del batle de Xàtiva que va morir aquell mateix any. El 1441 Torrent passava a Bernat de Ripoll, abans Sanç, per compra; i, posteriorment, la propietat del lloc passava pels Meneu i els Agulló. Fruit de l'endeutament, el 1589 la ciutat de Xàtiva el va embargar, passant a ser venuda a Josep Aznar. És el 24 de novembre de 1636 quan Violant de la Paz, viuda de Jerònim de Fenollet, compra Torrent a Josep Aznar fill (d'ací el nom actual de la localitat). Els darrers senyors de Torrent foren els Boïl d'Arenós, marquesos de Boïl, emparentats amb els Fenollet.
Al , amb 56 habitants, Torrent va patir el terratrémol de l'any 1748, que afectà greument la comarca. Segons una crònica contemporània:
Torrent va constituir un municipi independent amb ajuntament propi fins al 1838 segons Sanchis Sivera o entre 1860 i 1877 segons els censos de població, quan fou agregat al de Llanera de Ranes.
Porrat El porrat de Torrent, que se celebra des de fa segles, té lloc el primer divendres de març de cada any i atrau gent de tota la comarca. Té com a origen la romeria a l'ermita del Santíssim Crist de la localitat, que segons Agustí Ventura commemora el tall de la séquia de Ranes per a escurar-la. S'hi instal·len diverses paraetes on hom pot trobar comestibles, joguets, jocs d'habilitat i atraccions.
Referències
Categoria:Llanera de Ranes Categoria:Entitats de població de la Costera Categoria:Antics municipis del País Valencià