miniatura|Retrat de Séverine de Louis Welden Hawkins Caroline Rémy de Guebhard (París, 27 d'abril de 1855 – Pierrefonds, 24 d'abril de 1929), més coneguda sota el pseudònim literari de Séverine, fou una anarquista, periodista i feminista francesa.

Trajectòria Al voltant de 1880, Rémy participa en la publicació socialista de Jules Vallès, Cri du Peuple, la qual va dirigir un temps a causa de la mala salut de Vallès.Évelyne Le Garrec, Séverine, une rebelle 1855-1929 (édition du Seuil, 1982), 308 pages. Cada vegada més militant en els seus punts de vista, es feu amiga de la seua companya periodista i feminista Marguerite Durand, però després d'un enfrontament amb el marxista Jules Guesde, deixà el diari al 1888. Continuà escrivint en altres publicacions promovent l'emancipació de les dones i denunciant injustícies socials de tota mena, incloent el cas Dreyfus. El 31 de juliol de 1892 i a causa d'aquest cas, Rémy esdevingué la primera periodista de la història a entrevistar un papa, León XII. Uns anys després, al 1897, escrigué per al periòdic feminista La Fronde, creat i dirigit per M. Durand.

Recolzà la Revolució russa de 1917 i, al 1921, s'uní al Partit Comunista Francés. Uns anys després, però, abandona el partit i continua en la Lliga dels drets humans. Com a defensora incondicional de l'esquerra, Rémy donà suport a algunes de les causes anarquistes més importants de l'època, com la defensa de Germaine Berton, i també participa en els esforços de 1927 per salvar els anarquistes italians Sacco i Vanzetti.

Bernard Lecache, fundador del Comité d'Honor de la Lliga Internacional contra el Racisme i l'Antisemitisme, escrigué la seua biografia. Pierre-Auguste Renoir el 1885 li feu un retrat que ara es troba a la Galeria Nacional d'Art de Washington.

Poc abans de morir, participà en la campanya de suport a la candidatura del metge Albert Besson, triat conseller del districte de Saint-Fargeau, conseller general del Sena. Rémy va morir el 1929. Alguns dels seus documents es troben a la Biblioteca Marguerite Durand de París. El 1933, en memòria de Séverine, Besson feu que el Consell de París donara el nom "Séverine" a la plaça creada per iniciativa seua.

Obra Pages rouges, Paris, H. Simonis Empis, 1893. Notes d'une frondeuse : de la Boulange au Panama, Préf. Jules Vallès, Paris, H. Simonis Empis, 1894. Pages mystiques, Paris, H. Simonis Empis, 1895. En marche, Paris, H. Simonis Empis, 1896. Affaire Dreyfus : Vers la lumière... impressions vécues, Paris, Estoc, 1900. La Toute-puissance de la bonté, (S. l.), 1900. Sac à tout : mémoires d'un petit chien, Paris, F. Juven, 1903. À Sainte-Hélène, pièce en 2 actes, Paris, V. Giard et I. Brière, 1904. Line : 1855-1867, Paris, Crès, 1921. Choix de papiers, annotés parell Évelyne Li Garrec, Paris, Tierce, 1982. Impressions d'audience, (Émile Zola, "J’accuse !", réactions nationales et internationales) Valenciennes, Presses universitaires de Valenciennes, 1999.

Bibliografia Hugues Lapaire, Séverine, citoyenne de la Châtre en Berry, 40 p., éditions du Gargaillou, Châteauroux Paul Couturiau, Séverine, l'insurgée, Monaco, Éditions du rocher, 2001. Christiane Demeulenaere-Douyère, Séverine & Vallès, ou Li Cri du peuple, Paris, Payot, 2003. Évelyne Li Garrec, Séverine (1855-1929), Vie et combats d'une frondeuse (postface de Bernard Noël), l'Archipel, 2009. Françoise Blum, « Séverine ou la recherche d'une justice perdue », Mil neuf cent : Revue d'histoire intellectuelle, no 11 « Comment sont-ils devenus dreyfusards ou anti-dreyfusards ? », 1993, p. 94-100.

Referències

Enllaços externs Perfil de Caroline Rémy en l'Enciclopèdia Anarquista.

Categoria:Periodistes parisencs Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Anarcofeministes Categoria:Protofeministes francesos Categoria:Anarquistes francesos Categoria:Morts a l'Oise Categoria:Feministes del segle XX