La religió o mitologia d'Urartu és el sistema de creences adoptat per l'antic regne d'Àsia occidental que hi havia entre els s. VIII i VI ae a l'Altiplà Armeni. La religió d'Urartu tenia els trets característics dels regnes despòtics politeistes d'Orient Pròxim i enfonsava les arrels en altres sistemes religiosos més antics de Mesopotàmia i Anatòlia. Igual que altres religions de l'antic Orient, la religió urartiana presentava un ampli panteó de deïtats relacionades amb diferents fenòmens, i el seu déu suprem era Khaldi. Els urartians contactaven amb les divinitats del panteó amb sacrificis rituals. La religió urartiana incloïa elements típics de l'antic Orient, com l'arbre de la vida, la serp, el disc alat, etc., anàlegs a altres sistemes religiosos de l'antiga Mesopotàmia. Un tret característic de la religió urartiana era la relativa tolerància religiosa deguda a l'estructura multinacional del regne.
miniatura|Deïtat urartiana alada, bronze, Toprak-kale, Ermitage
Fonts per a l'estudi de la religió urartiana miniatura|L'anomenada Porta de Mjer, el 'portal del déu', prop de Rusajinili Les fonts per a l'estudi de la religió urartiana són escasses: els investigadors només disposen d'un nombre limitat de documents cuneïformes que descriuen els seus ritus religiosos o les seues creences. Únic en aquest sentit és el text redactat durant el regnat d'Ixpuini i gravat en la roca propera al Toprak-kale, el Portal del Déu, que més tard seria conegut com a Porta de Mjer. La "porta" en si són tres esquerdes rectangulars successives en la roca: el triple portal del déu pel qual, segons les creences de l'antic Orient, la deïtat podia abandonar la muntanya. Gràcies a aquesta inscripció cuneïforme, descoberta per Iósif Orbeli en l'expedició de la Societat Russa d'Arqueologia del 1916, la comunitat científica coneix tot el panteó d'Urartu. En una excavació recent d'Ayanís, fortalesa urartiana del temps de Rusa II, s'ha trobat un document que descriu sacrificis rituals al déu Khaldi. A més d'aquests testimoniatges, hi ha un nombre limitat d'apel·lacions estandarditzades al déu Khaldi (del tipus: «En el nom del déu Khaldi, jo, el rei d'Urartu, he construït aquest graner...») en inscripcions cuneïformes, així com algunes poques imatges de déus i ritus que s'han conservat entre els objectes urartians. Fins hui encara no s'han trobat texts mitològics, oracions o conjurs màgics urartians.
D'altra banda, facilita la recerca el fet que les pràctiques religioses urartianes eren molt properes a les assíries i hitites, de manera que l'estudi de la religió d'Assíria i el regne hitita ajuda a comprendre el sentit dels distints símbols religiosos d'Urartu.
Història de la formació i desenvolupament de la religió d'Urartu Segurament alguns elements religiosos de l'antic Orient penetraren a poc a poc en l'Altiplà Armeni molt abans de l'aparició del Regne d'Urartu. A la fi del II mil·lenni ae els urartians que havien migrat cap a la zona que esdevindria el nucli d'Urartu des de Rawandiz (Azerbaidjan oest) se'n dugueren una variant del sistema religiós mesopotàmic que cimentaria la religió urartiana. Els hurrites que habitaven aquestes terres després de la desintegració del Regne de Mitanni devien professar una religió propera a aquest sistema, que també arrelava en la religió de Mesopotàmia. Borís Piotrovski considerava que la religió hurrita havia transmés molts elements a la urartiana, i Ígor Dyákonov veia aquesta influència en la relació existent entre el déu hurrita Tessub i l'urartià Teysheba, i assenyalava que en la resta els panteons hurrita i urartià eren completament diferents, malgrat la proximitat lingüística d'aquests pobles.
El sistema religiós urartià va ser influït en certa manera pel Regne dels hitites (mitjançant els hurrites), el panteó dels quals també entroncava amb la Mesopotàmia més antiga. D'aquesta barreja s'anà diferenciant i consagrant progressivament la religió oficial d'Urartu i el seu panteó.
La consolidació del Regne d'Urartu consagrà la religió urartiana, perquè els règims despòtics de l'antic Orient utilitzaven la religió com una eina més de control sobre la població. Aquest procés es completà durant el regnat d'Ixpuini (828-810 ae), que reforçà la religió oficial: incorporà a Urartu Musasir, ciutat estat situada al territori de l'actual província iraniana d'Azerbaidjan occidental que havia estat el focus d'expansió inicial dels urartians i ciutat sagrada del seu déu suprem, Khaldi. Amb el rei Ixpuini l'escriptura urartiana incorporà fórmules obligatòries que introduïen les inscripcions reials, com "En nom del déu Khaldi..."; el mateix rei manà gravar a la Porta de Mjer la llista dels déus urartians amb indicació de les ofrenes exactes per a cadascun.
Després, en l'època de prosperitat que visqué Urartu durant els regnats de Menua, Argisti I, Sarduri II i Rusa I, es construí massivament temples, dedicats en la seua majoria al déu Khaldi, i moltes ciutats hi realitzaren amb regularitat solemnes sacrificis rituals.
L'edat d'or de la religió urartiana acaba l'any 714 ae, quan el rei assiri Sargon II, després d'una llarga campanya militar, derrota l'exèrcit urartià comandat pel rei Rusa I i captura i saqueja Musasir, la ciutat sagrada del déu Khaldi. Aquest fet se sumà a l'incipient declivi politicomilitar d'Urartu i suposà un sever cop al culte del déu Khaldi i a tota la religió urartiana. Si bé Urartu pogué recuperar, a canvi d'un important rescat, l'estàtua principal del déu Khaldi raptada pels assiris de Musasir, la preeminència del déu assiri Assur i "les seues armes" sobre el déu Khaldi es feren paleses per a la població d'Urartu. Tot i que l'existència d'Urartu i la seua religió encara es perllongarien durant molts anys, el culte de Khaldi no es recuperà de la destrucció de Musasir. Així, durant el regnat de Rusa II (685-639 ae), en el segon període de prosperitat d'Urartu, els urartians ja no destacaven a Khaldi en la seua construcció monumental com ho havien fet en els primers temps del regne, quan quasi tots els temples li eren dedicats.
En els darrers anys d'Urartu, quan les derrotes militars havien afeblit significativament el regne, els escrits reials, en lloc de Khaldi, apel·len al déu Teysheba, i fins i tot al déu suprem assiri Assur o al babiloni Marduk. És possible que el trasllat de la capital d'Urartu a Teishebaini en els darrers anys del regne també tinguera a veure amb l'extinció del culte de Khaldi i les esperances posades en Teysheba. La religió urartiana entra en decadència en aquest període.
El panteó d'Urartu L'estructura del panteó urartià està relacionada sobretot amb les religions mesopotàmiques, en part per mediació d'Assíria i en part per la dels hurrites, i sols el déu suprem és substituït per un originàriament urartià: Khaldi. Així, per referir-se als déus Teysheba i Shivini, l'escriptura urartiana usava ideogrames anàlegs als utilitzats per als déus assiris Adad i Xamaix, alhora que el nom de Khaldi es transcrivia fonèticament. Els ritus religiosos que es coneixen, fins als sacrificis rituals, tenien arrels mesopotàmiques. Els déus urartians eren antropomorfs, si bé conservaven alguns elements zoomorfs. Així, entre els seus atributs tenien sovint banyes i ales.
En el panteó urartià també figuren distintes manifestacions de Khaldi. Igual que en els panteons de Mesopotàmia, algunes deïtats tenen una ancestral naturalesa totèmica (déus del sol, dels camins, de coves, etc.) Les masculines n'ocupen un lloc preponderant i en la llista de l'anomenada Porta de Mjer ocupen els 63 primers llocs d'un total de 79.
Així mateix, s'ha formulat la hipòtesi d'una relació entre el panteó d'Urartu i l'orografia circumdant: a cada deïtat urartiana podria correspondre un determinat cim de l'Altiplà Armeni.
Déus suprems d'Urartu Entre els déus suprems d'Urartu cal esmentar Khaldi, Teysheba i Shivini, així com a les seues esposes Arubaini, Juba i Tushpuea. Les tres deïtats masculines supremes formaven una tríada, situació recurrent en les religions d'Orient Pròxim. En les diferents descripcions de les seues gestes els reis d'Urartu destacaven aquestes tres divinitats. Per exemple, el rei Argisti I en les seues cròniques relata:Sembla que les peticions d'ajut per a campanyes militars eren l'aspecte més important de les relacions entre els reis urartians i el panteó diví. El déu suprem Khaldi era la principal força que els recolzava en els combats. S'associava a Khaldi la flama divina i els seus temples eren anomenats "casa d'armes" o "casa de l'escut". Una altra forma habitual en què s'esmentava les divinitats supremes era al final de les esteles o inscripcions cuneïformes col·locades a la base de les construccions, amb la fórmula: "a aquell que trenqui aquesta inscripció que el destruïsquen els déus Khaldi, Teysheba i Shivini". +Imatges dels déus suprems de UrartuReconstrucción d'imatges de l'escut oposat en la fortalesa urartiana de Anzaf i del pectoral del Museu Britànic.center|144x144pxcenter|144x144pxcenter|171x171pxcenter|212x212pxDéu suprem Khaldi armat amb focDéu del tro Teysheba muntat en un lleóDéu del sol Shivini muntat en un toroDea Arubaini, esposa del déu Khaldi
Khaldi Khaldi era el déu suprem d'Urartu i la seua esposa era la dea Arubaini. Dels déus principals d'Urartu només Khaldi té un origen veritablement urartià. L'etimologia de la paraula "Khaldi" no està esclarida encara. La proximitat provada entre les llengües hurrourartianes i les llengües caucàsiques del nord-est permet especular amb la relació entre "Khaldi" i l'arrel "hal-" que en diverses llengües caucàsiques significa 'cel'. En tal cas "Khaldi" podria significar 'celestial'. Els darrers estudis de llengües hurrourartianes no ho han esbrinat encara. La ciutat sagrada de Khaldi era l'antiga urbs de Musasir situada a l'actual província iraniana d'Azerbaidjan occidental.
Teysheba Teysheba era el segon déu important urartià, déu del tro i de la guerra. La seua esposa era la dea Juba i se li representava dempeus sobre un bou o, menys sovint sobre un lleó. Era l'equivalent urartià de l'assiri Adad i fins i tot era representat en l'escriptura cuneïforme urartiana amb el mateix ideograma. També està relacionat amb el déu hurrita Tessub. Segons una hipòtesi Teysheba seria un préstec que els urartians haurien pres de Mesopotàmia mitjançant la mitologia hitita. La coneguda ciutat urartiana de Teishebaini situada al pujol de Karmir-Blur (Armènia) duia el seu nom.
Shivini Shivini era el tercer déu per ordre d'importància del panteó urartià, déu del Sol. La seua esposa era la dea Tushpuea i el seu símbol era el disc alat. Shivini era l'equivalent urartià de l'assiri Xamaix i fins i tot era representat en l'escriptura cuneïforme urartiana amb el mateix ideograma. Sembla que la capital del regne d'Urartu, Tushpa, era el lloc del culte de Shivini.
Altres deïtats destacades En destaquen les tres dees principals del panteó, esposes dels tres déus suprems: Arubaini, Juba i Tushpuea. És interessant la divinitat lunar urartiana Shelardi, equivalent al mesopotàmic Nanna. La dea Tsinuardi és identificada amb la mesopotàmica Ixtar.
També s'ha trobat una sèrie de divinitats totèmiques i multitud de hipòstasis del déu Khaldi.
Alguns investigadors han intentat trobar una relació entre Shebitu i la dea babilònia Sabitu però, en com que en la llista d'Ixpuini els déus estaven ordenats per gènere i els masculins figuraven en primer lloc, aquesta equiparació perdé consistència.
Altres elements mitològics Alguns elements mitològics urartians no són esmentats en els escrits cuneïformes però es troben àmpliament representats en imatges representades en objectes materials, com ara l'arbre de la vida, la serp, els grius i el disc alat. La semblança entre aquests elements i les seues representacions i els equivalents que es poden trobar en les mitologies de països veïns (especialment a Assíria) apunta a l'extensió d'aquests cultes d'Urartu i a una probable semblança de ritus.