Catalunya està dividida en diferents circumscripcions electorals segons el tipus d'eleccions.

Eleccions al Parlament Europeu A les eleccions al Parlament Europeu, Espanya forma una sola circumscripció electoral. El nombre d'escons que pertoquen a Espanya varia d'elecció a elecció: a les eleccions del 2014, s'escollien 54 eurodiputats. El 2019 se n'escolliran 59, a causa del Brèxit i d'una reducció del nombre d'escons per tal de tenir-ne de reserva per futures incorporacions d'estats a la Unió Europea.

Eleccions al Congrés de Diputats Circumscripcions actuals miniatura|Circumscripcions utilitzades actualment a les eleccions al Congrés dels Diputats, al Senat i al Parlament de Catalunya. Cada província forma una circumscripció. Des de 1977 cada província té assegurada la representació de 2 diputats, i la resta d'escons es reparteixen de forma proporcional segons la població. Abans de cada elecció es torna a revisar el nombre d'escons a escollir. CircumscripcióPoblació (2018)1977–19891989–19931993–19961996–2004Des de 2004 Barcelona5.609.3503332323131Girona761.94755556Lleida432.86644444Tarragona795.90255666

Segona República (1931–1936) El 1931 es va adoptar una llei electoral que substituïa els districtes uninominals i plurinominals de la Restauració per circumscripcions equivalents a les províncies. Madrid, Barcelona i les capitals de província amb més de 100.000 habitants (el 1931) o 150.000 (des del 1933) formaven circumscripció pròpia. CircumscripcióDiputatsBarcelona ciutat18Barcelona província15Girona7Lleida6Tarragona7

Sexenni Democràtic i Restauració borbònica (1871–1923) miniatura|Districtes electorals utilitzats entre 1898 i 1923. Durant aquesta època, les subdivisions es coneixien com a districtes. El 1871 es va adoptar una llei electoral que establia que hi hagués un diputat per cada 40.000 habitants i subdividia el territori en circumscripcions uninominals, respectant els límits de les províncies. El 1878 una nova llei electoral va fer fusionar els cinc districtes de la ciutat de Barcelona en un de plurinominal, representat amb 5 escons i va fusionar els de Tarragona, Reus i Falset en un de nou representat amb 3 escons. El 1887 es va crear el de Sabadell i el 1898 es va abolir el de Gràcia, ja que els municipis del pla de Barcelona es van fusionar amb la capital. Això va comportar un increment de 5 a 7 diputats a escollir a Barcelona. El sistema va quedar abolit amb la dictadura de Primo de Rivera. DistricteProvínciaPoblació (1871)EsconsPerídoeArenys de MarBarcelona42.63911871–1923BalaguerLleida38.98111871–1923BarcelonaBarcelona190.29851877–189871899–1923Barcelona IBarcelona36.56011871–1876Barcelona IIBarcelona36.52011871–1876Barcelona IIIBarcelona38.26011871–1876Barcelona IVBarcelona38.42211871–1876Barcelona VBarcelona38.53611871–1876BergaBarcelona40.75611871–1923La Bisbal d'EmpordàGirona38.54611871–1923Les Borges BlanquesLleida39.84111871–1923CastellterçolBarcelona39.59411871–1923CerveraLleida37.66111871–1923FalsetTarragona40.92111871–1876FigueresGirona37.68611871–1923GandesaTarragona38.99011871–1923GironaGirona40.45911871–1923GràciaBarcelona43.10811871–1898GranollersBarcelona42.17611871–1923IgualadaBarcelona40.48011871–1923LleidaLleida38.40211871–1923ManresaBarcelona41.97411871–1923MataróBarcelona40.64511871–1923OlotGirona38.29111871–1923PuigcerdàGirona38.42311871–1923ReusTarragona41.70911871–1876RoquetesTarragona40.44111871–1923SabadellBarcelona–11887–1923Sant Feliu de LlobregatBarcelona40.08411871–1923Santa Coloma de FarnersGirona38.38711871–1923La Seu d'UrgellLleida38.40911871–1923SolsonaLleida40.40111871–1923SortLleida41.95711871–1923TarragonaTarragona39.56011871–1876Tarragona-Reus-FalsetTarragona122.19031877–1923TerrassaBarcelona38.85211871–1923Torroella de MontgríGirona40.48411871–1923TortosaTarragona38.95011871–1923TrempLleida38.87711871–1923VallsTarragona42.05511871–1923El VendrellTarragona39.24011871–1923VicBarcelona42.56611871–1923VilademulsGirona38.91211871–1923Vilafranca del PenedèsBarcelona43.21711871–1923Vilanova i la GeltrúBarcelona39.87811871–1923

Eleccions al Parlament de Catalunya Circumscripcions actuals Com que Catalunya no disposa de llei electoral pròpia, utilitza la llei electoral espanyola per escollir els representants al Parlament de Catalunya, de manera que el sistema electoral i les circumscripcions són les mateixes que s'utilitzen al Congrés dels Diputats. Actualment, el nombre de diputats del Parlament és 135. L'assignació d'escons a cada província no ha canviat des del 1980 i està fixada segons la disposició transitòria quarta de l'Estatut d'Autonomia de 1979 i de l'Estatut d'Autonomia de 2006: CircumscripcióPoblació (2018)DiputatsBarcelona5.609.35085Girona761.94717Lleida432.86615Tarragona795.90218

Segona República Les circumscripcions electorals i el nombre d'escons venien recollits a les disposicions transitòries de l'Estatut de Núria, i fixaven un diputat per cada 40.000 habitants i un mínim de 14 diputats per circumscripció. Només es va aplicar a les eleccions de 1932. CircumscripcióDiputatsBarcelona ciutat24Barcelona circumscripció19Girona14Lleida14Tarragona14

Eleccions al Senat Hi ha dos tipus de senadors: els d'elecció directa i els d'elecció indirecta pels parlaments de cada comunitat autònoma. Segons la ubicació geogràfica, les circumscripcions corresponen a unes subdivisions o a unes altres. En territori peninsular, les circumscripcions equivalen a les províncies, i cadascuna n'escull 4. Per tant, les circumscripcions catalanes són les següents: CircumscripcióPoblació (2018)SenadorsBarcelona5.609.3504Girona761.9474Lleida432.8664Tarragona795.9024

Eleccions a les diputacions provincials Sistema actual Les eleccions a les diputacions provincials són indirectes i s'efectuen cada 4 anys, sobre la base dels vots obtinguts per cada candidatura a les eleccions municipals. Cada província està dividida en partits judicials. Les circumscripcions actuals corresponen als territoris dels partits judicials existents el dia 3 d'abril de 1979, data de les primeres eleccions municipals després del franquisme. Actualment s'han creat més partits judicials, però s'han mantingut les circumscripcions.

El nombre d'escons assignats a cada partit depèn del pes de la població del partit respecte la província. L'evolució del nombre d'escons de cada circumscripció és la següent:

Província de Barcelona Partit judicial1979198319871991199519992003200720112015Arenys de Mar2111111222Barcelona17242323222020191818Berga1111111111Granollers3222333333Igualada2111111111L'Hospitalet de Llobregat6777777666Manresa2111121222Mataró3222233333Sabadell4444444444Sant Feliu de Llobregat3233333333Terrassa3333334444Vic2111111122Vilafranca del Penedès1111111111Vilanova i la Geltrú2111111111 Província de Girona Partit judicial1979198319871991199519992003200720112015La Bisbal d'Empordà4445555555Figueres4444444455Girona6889988888Olot3222232222Puigcerdà2222222211Santa Coloma de Farners5555556666 Província de Lleida Partit judicial1979198319871991199519992003200720112015Balaguer4444444443Les Borges Blanques1111111111Cervera3333333333Lleida12121212121212121213La Seu d'Urgell1111111111Solsona1111111111Sort1111111111Tremp1111111111Vielha1111111111 Província de Tarragona Partit judicial1979198319871991199519992003200720112015Reus7888888877Tarragona7777777777Tortosa7777666666Valls3333332222El Vendrell322233445

Restauració borbònica (1882–1923) miniatura|Circumscripcions utilitzades a les eleccions provincials a inicis del . La llei provincial del 1882, vigent fins a la dictadura de Primo de Rivera, establia un mínim de cinc districtes electorals per província, escollint 4 diputats cadascun. Com a norma general, cada districte estaria format per dos partits judicials limítrofs. Durant la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), els plens de les 4 diputacions provincials catalanes van fusionar-se.

Província de Barcelona Partit judicialDiputatsArenys–Mataró4Barcelona I4Barcelona II4Barcelona III4Igualada–Vilafranca4Manresa–Berga4Terrassa–Sabadell4Vic–Granollers4Vilanova–Sant Feliu4 Província de Girona Partit judicialDiputatsLa Bisbal d'Empordà4Figueres4Girona4Olot–Puigcerdà4Santa Coloma de Farners4 Província de Lleida Partit judicialDiputatsBalaguer4Cervera–Solsona4Lleida–Les Borges4La Seu–Sort4Tremp–Vielha4 Província de Tarragona Partit judicialDiputatsFalset–Gandesa4Reus4Tarragona–Vendrell4Tortosa4Valls–Montblanc4

Sexenni Democràtic (1870–1882) La llei provincial aprovada el 1870 establia la divisió de la província en circumscripcions uninominals (d'un sol diputat) basats en la població i respectant els límits dels partits judicials i dels termes municipals, sempre que la població d'un municipi sigui superior al de la població que li pertocaria a un districte. Les divisions van ser vigents fins a l'any 1882. miniatura|Districtes utilitzats en les eleccions provincials a la província de Barcelona entre 1870 i 1882. Província de Barcelona Partit judicialDistricteArenys de MarArenys de MarArenys de MarCalellaArenys de MarSant CeloniBarcelonaBarcelona 1BarcelonaBarcelona 2BarcelonaBarcelona 3BarcelonaBarcelona 4BarcelonaBarcelona 5BarcelonaBarcelona 6BarcelonaBarcelona 7BarcelonaBarcelona 8BarcelonaBarcelona 9BarcelonaBarcelona 10BarcelonaBarcelona 11BarcelonaBarcelona 12BarcelonaBarcelona 13BarcelonaBarcelona 14BarcelonaBadalonaBarcelonaSantsBarcelonaSant Andreu de PalomarBarcelonaGràciaBarcelonaSant Martí de ProvençalsBergaBergaBergaCardonaBergaPrats de LluçanèsGranollersGranollersGranollersCaldes de MontbuiGranollersCardedeuIgualadaIgualadaIgualadaCapelladesIgualadaCalafManresaManresa 1ManresaManresa 2ManresaSallentManresaMoiàMataróMataró 1MataróMataró 2MataróEl MasnouSant Feliu de LlobregatSant Feliu de LlobregatSant Feliu de LlobregatMartorellSant Feliu de LlobregatSant Boi de LlobregatTerrassaTerrassaTerrassaSabadell 1TerrassaSabadell 2TerrassaRubíVicVicVicSant Hipòlit de VoltregàVicManlleuVicCentellesVilafranca del PenedèsVilafrancaVilafranca del PenedèsSant Sadurní d'AnoiaVilanova i la GeltrúVilanova i la GeltrúVilanova i la GeltrúSitges miniatura|Districtes utilitzats en les eleccions provincials a la província de Girona entre 1870 i 1882. Província de Girona Partit judicialDistricteFigueresFigueres 1FigueresFigueres 2FigueresRosesFigueresCastelló d'EmpúriesFigueresLlançàFigueresLa JonqueraFigueresMaçanet de CabrenysFigueresLlersGironaGirona 1GironaGirona 2GironaBanyolesGironaVilademulsGironaL'EscalaGironaFornellsGironaVentallóGironaCelràGironaSant GregoriLa Bisbal d'EmpordàLa BisbalLa Bisbal d'EmpordàPalamósLa Bisbal d'EmpordàLlagosteraLa Bisbal d'EmpordàBegurLa Bisbal d'EmpordàPalafrugellLa Bisbal d'EmpordàTorroellaLa Bisbal d'EmpordàSant Feliu de GuíxolsOlotOlot 1OlotOlot 2OlotSant Esteve d'en BasOlotSant Feliu de PallerolsOlotSant Cristòfol de BegetOlotTortellàPuigcerdàPuigcerdàPuigcerdàRibes de FreserPuigcerdàRipollPuigcerdàSant Joan de les AbadessesSanta Coloma de FarnersLloret de MarSanta Coloma de FarnersSanta Coloma de FarnersSanta Coloma de FarnersBrunyolaSanta Coloma de FarnersBlanesSanta Coloma de FarnersMaçanet de la SelvaSanta Coloma de FarnersCaldes de MalavellaSanta Coloma de FarnersArbúcies miniatura|Districtes utilitzats en les eleccions provincials a la província de Lleida entre 1870 i 1882. Província de Lleida Partit judicialDistricteBalaguerAlguaireBalaguerAlmenarBalaguerBalaguerBalaguerCamarassaBalaguerÀgerBalaguerCubellsBalaguerAgramuntBalaguerAnyaCerveraGuimeràCerveraTàrregaCerveraAnglesolaCerveraCerveraCerveraTorrefetaCerveraGuissonaLa Seu d'UrgellOrganyàLa Seu d'UrgellLa Seu d'UrgellLa Seu d'UrgellBellverLa Seu d'UrgellCastellbòLleidaAlcarràsLleidaMaialsLleidaJuncosaLleidaJunedaLleidaArbecaLleidaLes Borges BlanquesLleidaCorbinsLleidaLleida 8LleidaLleida 9LleidaLleida 10SolsonaToràSolsonaPinell de SolsonèsSolsonaSolsonaSolsonaSant Llorenç de MorunysSortGerri de la SalSortSortSortEsterri d'ÀneuTrempLa Guàrdia de TrempTrempTrempTrempLa Pobla de SegurTrempEl Pont de SuertVielhaVielhaVielhaBossòst