Antonio de Lezama y González del Campillo (Laguardia, 1888 – Madrid, 1971) va ser un maçó, polític i periodista basc, posteriorment nacionalitzat xilè.
Biografia Va néixer en el si d'una família de profund tarannà liberal i progressista. Va començar la seva labor periodística el 1907 en el periòdic El Liberal. Durant la Gran Guerra, es va declarar aliadòfil. Són famoses les seves polèmiques literàries amb altres mitjans de tendència germanòfila. El 1919 juntament amb Luis de Oteyza, Antonio Zozaya You, Lluís de Zulueta i Escolano, Augusto Barcia Trelles, Pedro de Répide, Manuel Machado i Luis Salado entre d'altres, funden La Libertad, periòdic radical socialista.Los novelistas sociales
D'idees radicals i anticlerical militant, es va oposar a la Dictadura de Primo de Rivera, i fou empresonat en diverses ocasions. Des de la lògia maçònica Danton núm. 7, va conspirar per a enderrocar a la dictadura. Va ser cofundador amb altres maçons importants Álvaro de Albornoz i Marcel·lí Domingo, del Partit Republicà Radical Socialista. En les eleccions a Corts Constituents, una vegada proclamada la Segona República Espanyola, va renunciar a la seva candidatura a favor de Manuel Bartolomé Cossío.Tiempo de Historia. Esbozo de biografías de masones Durant aquesta etapa va continuar la seva labor periodística com a subdirector del periòdic La Libertad.
En esclatar la guerra civil espanyola, va ser comissari polític en la 6a Divisió del Exèrcit republicà. Més tard va exercir el càrrec de director de l'Escola Superior de Comissaris de Guerra de l'Exèrcit del Centre. A l'ésser un alt comandament del cos de Comissaris Polítics, encarregats de l'adoctrinament ideològic de les tropes, i donades les seves idees maçòniques i anticlericals, per a evitar represàlies, cap al final de la contesa (març de 1939), va haver de refugiar-se precipitadament a l'ambaixada de Xile.
El 1941 s'exilia en Xile, on treballa en el periòdic La Hora, i col·labora amb Margarida Xirgú en la fundació de la Escuela Nacional de Teatro de Chile. Va obtenir la nacionalitat xilena el 1960. D'altra banda, va continuar amb la seva labor de proselitisme maçònic. El 1962 va ser designat director de La revista masónica de Chile, va aconseguir el Grau 33è i va contribuir a la fundació de la lògia Pentalpha núm. 119. Va ser membre de la Lògia Plus ultra Núm. 98 de Santiago de Xile.
Obres Los caballeros de Alcántara en las tierras de odio y sangre: emocionante y trágico relato de la dolorosa página de Monte-Arruit. 1922 La isla perdida: el castigo. Comedia dramática en tres actos. 1924 La isla perdida: vidas maltrechas. Comedia dramática en cuatro actos. 1924 El arco en la cueva. Novela. 1925 El fanatismo católico: absurdos, mentiras y crímenes. 1962
Referències
Bibliografia
Categoria:Persones de Laguardia Categoria:Periodistes xilens Categoria:Polítics alabesos Categoria:Polítics xilens Categoria:Maçons espanyols Categoria:Exiliats del franquisme alabesos Categoria:Comissaris de l'Exèrcit Popular de la República Categoria:Alumnes de la Universitat de Valladolid Categoria:Morts a Madrid Categoria:Militars xilens Categoria:Periodistes alabesos Categoria:Militars alabesos Categoria:Dramaturgs xilens en castellà Categoria:Nascuts el 1888 Categoria:Dramaturgs bascos del segle XX Categoria:Escriptors alabesos en castellà Categoria:Escriptors xilens del segle XX Categoria:Dramaturgs espanyols del segle XIX Categoria:Dramaturgs espanyols en castellà Categoria:Dramaturgs espanyols del segle XX Categoria:Escriptors bascos morts al segle XX Categoria:Escriptors bascos nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XX Categoria:Polítics bascos morts al segle XX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX