Der Riese ("El gegant", en alemany) era el nom en clau d'un projecte de construcció amb finalitats desconegudes de l'Alemanya nazi, que es va començar a les muntanyes del Mussol (als Sudets) i al castell de Książ l'any 1943, però mai no es va finalitzar perquè fou descobert per les forces Aliades l'any 1945.
Consta de set complexos subterranis d'instal·lacions militars, localitzats a la Baixa Silèsia, abans territori ocupat per Alemanya, ara territori de Polònia. Les SS de Himmler s'encarregaven de supervisar les obres que suposadament incloïen un búnquer personal per a Adolf Hitler. Per a la construcció del complex es va fer servir mà d'obra esclava del camp d'extermini de Gross-Rosen. Actualment, una part del complex d'estructures subterrànies del projecte Der Riese és oberta al públic.
Història A causa de l'augment dels atacs aeris aliats, l'Alemanya nazi va traslladar una gran part de la seva producció d'armament estratègic a regions més segures, inclosa la província de la Baixa Silèsia. Els plans per protegir la infraestructura crítica també implicaven el trasllat de les fàbriques d'armes a búnquers subterranis i la construcció de refugis antiaeri per als funcionaris governamentals.
El setembre de 1943, el ministre d'Armaments i Producció de Guerra Albert Speer i l'alta direcció de l'Organització Todt van iniciar converses sobre el Projecte Riese. Com a resultat, es va crear la Industriegemeinschaft Schlesien (empresa industrial de Silèsia) per dur a terme les obres de construcció. Al novembre, es van establir camps col·lectius (Gemeinschaftslager) per a treballadors forçats, principalment de la Unió Soviètica i Polònia, presoners de guerra d'Itàlia, de la Unió Soviètica, i més tard de Polònia com a conseqüències de l'aixecament de Varsòvia. miniatura|esquerra|Subterranis del castell de Książ miniatura|esquerra|El projecte Riese el 1944 Una xarxa de carreteres, ponts i ferrocarrils de via estreta es va crear per connectar els llocs d'excavació amb les estacions de tren pròximes. Els presos carregaven materials de construcció, tallaven arbres, excavaven dipòsits i canals de drenatge. Es van construir petites preses als rierols per crear subministraments d'aigua i sistemes de clavegueram. Posteriorment, es van perforar i dinamitar les roques de les muntanyes, i les cavernes resultants es van reforçar amb formigó i acer. Per a aquesta tasca, es van contractar especialistes en mineria, principalment alemanys, italians, ucraïnesos i txecs, però el treball més perillós i esgotador el feien els presos.
El progrés en l'excavació de túnels era lent perquè les muntanyes del mussol estan formades per gneis dur. La majoria d'instal·lacions similars es van excavar en gres tou, però les roques més dures i estables oferien l'avantatge de proporcionar una protecció total contra els bombardejos aeris aliats i la possibilitat de construir sales subterrànies de 12 m d'altura amb un volum de 6.000 m3.
El desembre de 1943 es va produir una epidèmia de tifus entre els presos. Estaven retinguts en condicions antihigièniques, esgotats i morts de fam. Com a resultat, la construcció es va alentir significativament. En almenys cinc camps col·lectius, un nombre desconegut de treballadors forçats i presoners de guerra van treballar en el projecte, alguns fins al final de la guerra. No se sap amb certesa quants presos van perdre la vida.
L'abril de 1944, insatisfet amb el progrés del projecte, Adolf Hitler va decidir transferir la supervisió de la construcció a l'Organització Todt i assignar presos dels camps de concentració per treballar-hi. Aquests van ser desplegats en tretze camps de treball (Arbeitslager, AL), alguns situats a prop dels túnels. Aquesta xarxa de camps ha estat anomenada Arbeitslager Riese i formava part del camp de concentració de Gross-Rosen. L'administració d'AL Riese i el comandant del camp, lSS-Hauptsturmführer Albert Lütkemeyer, estaven ubicats a l'AL Wüstegiersdorf. Entre desembre de 1944 i gener de 1945, els presos eren vigilats per 853 membres de les SS.
Segons dades incompletes, almenys 13.000 presos van treballar en el projecte. La majoria d'ells van ser transferits des del camp de concentració d'Auschwitz. Els documents permeten identificar 8.995 presos. Tots eren jueus, aproximadament el 70 % d'Hongria, i la resta de Polònia, Grècia, Romania, Txecoslovàquia, Països Baixos, Bèlgica i Alemanya. La mortalitat va ser molt alta a causa de les malalties, la desnutrició, l'esgotament, el perillós treball subterrani i el tractament dels presos per part dels guàrdies alemanys. Molts presos esgotats van ser enviats de nou al camp de concentració d'Auschwitz. Es documenten la deportació de 857 presos així com 14 execucions després de fallits intents d'escapament. Es calcula que un total de 5.000 víctimes van perdre la vida.
A finals de 1944, es va produir una altra epidèmia de tifus entre els presos. A mesura que la línia del front s'acostava, l'evacuació dels camps va començar el febrer de 1945, tot i que en alguns llocs la feina podria haver continuat fins a finals d'abril. Alguns presos van quedar enrere, principalment els més malalts, fins que l'Exèrcit Roig va arribar a la zona el maig de 1945. El projecte Riese va ser abandonat en l'etapa inicial de la construcció i només es van excavar 9 km (25.000 m2, 100.000 m3) de túnels.
Estructures individuals del projecte Els noms en clau alemanys de les estructures individuals del projecte són desconeguts a causa de la manca de documentació. Els noms polonesos es van crear després de la guerra.
Castell de Książ miniatura|Complex Książ miniatura|Maqueta dels soterranis del castell de Książ El castell de Książ (en alemany: Fürstenstein) es troba a la ciutat de Wałbrzych (en alemany: Waldenburg). El seu darrer propietari en el període d'entreguerres va ser la família Hochberg, una de les dinasties més riques i influents d'Europa, Hans Heinrich XV, príncep de Pless, i la seva esposa anglesa, Mary-Theresa Olivia Cornwallis-West (Daisy von Pless). A causa del seu estil de vida extravagant i la crisi econòmica global, es van veure abocats a deutes.
El 1941, el castell i les terres van ser confiscats pel govern nazi, en part per pagar impostos, en part com a càstig per la traïció percebuda dels seus fills. En aquell moment, un d'ells servia a l'Exèrcit Britànic i l'altre a les Forces Armades Poloneses a l'Oest. El castell, sota la direcció de l'arquitecte Hermann Giesler, va ser inicialment adaptat per allotjar la gestió dels ferrocarrils estatals (Deutsche Reichsbahn), però el 1944 va passar a formar part del Projecte Riese. Entre 1941 i 1944, també va ser un lloc on es van amagar parts de la col·lecció de la Deutsche Staatsbibliothek.
Les obres al castell van ser extenses i van provocar la destrucció de molts elements decoratius. Es van construir noves escales i pous d'ascensor per millorar les rutes d'evacuació d'emergència. Tot i això, els treballs més significatius van tenir lloc sota el castell. Hi ha dos nivells de túnels. El primer es troba a 15 m de profunditat i era accessible des de la quarta planta del castell mitjançant un ascensor i una escala des del soterrani, així com per una entrada des dels jardins. El túnel (80 m, 180 m2, 400 m3) està reforçat amb formigó i condueix a un pou d'ascensor ocult 15 m sota el pati, que connecta el primer i el segon nivell subterrani. El pou (35 m) no ha estat explorat perquè està ple de runa. Es va perforar un túnel provisional i curt des dels jardins per facilitar-ne l'excavació. miniatura|esquerra|Simulació de tren als subterranis del castell de Książ El segon nivell subterrani (950 m, 3.200 m2, 13.000 m3) es troba a 53 m sota el pati. Es van perforar quatre túnels a la base del turó: 1. (88 m), 2. (42 m), 3. (85 m), 4. (70 m). El complex inclou túnels grans (5 m d'alçada i 5,6 m d'amplada) i quatre cambres. El 75% està reforçat amb formigó. Hi ha dos pous addicionals que connecten amb la superfície: un de dimensions 3,5 m x 3,5 m (45 m) i un altre amb un diàmetre de 0,5 m (40 m), actualment utilitzat per subministrar electricitat.
A la superfície es troben les bases d'edificis i maquinària, dos dipòsits d'aigua, una estació de bombament i restes d'una planta de tractament d'aigües residuals. Entre 1975 i 1976 es van demolir quatre búnquers Ringstand 58c i una sala de guàrdia. El ferrocarril de via estreta que connectava els túnels amb la via de desviament al poble de Lubiechów (en alemany: Liebichau) es va desmantellar després de la guerra.
El maig de 1944 es va establir AL Fürstenstein a les proximitats del castell. Entre 700 i 1.000 presoners de camps de concentració vivien en barraques. Eren jueus, ciutadans d’Hongria, Polònia i Grècia. L'evacuació del camp es va dur a terme el febrer de 1945.
Actualment, el castell i els seus subterranis estan oberts al públic. El segon nivell també conté equips de mesurament sismològic i geodèsic pertanyents a l'Acadèmia Polonesa de Ciències.
Complex Rzeczka miniatura|Complex Rzeczka
El complex es troba a la frontera entre els pobles de Rzeczka (en alemany: Dorfbach) i Walim (alemany: Wüstewaltersdorf), a l'interior de la muntanya Ostra (en alemany: Spitzenberg). Els treballs de perforació van començar el març de 1944. Es van perforar tres túnels a la base de la muntanya. L'estructura conté una sala de guàrdia gairebé acabada i grans sales subterrànies, d'una alçada de fins a 10 m. La longitud total dels túnels és de 500 m (2.500 m2, 14.000 m3). L’11 % de l'estructura està reforçada amb formigó.
A la superfície hi ha fonaments de maquinària i un pont de formigó. Un segon pont, malmès, va ser substituït per una passarel·la. Un ferrocarril de via estreta, utilitzat per transportar terres a un abocador proper, va ser desmantellat després de la guerra. L'any 1995, els túnels es van obrir al públic i, el 2001, es van transformar en un museu.
El novembre de 1943 es va establir el Gemeinschaftslager I Wüstewaltersdorf a la fàbrica tèxtil Websky, Hartmann & Wiesen AG. Els seus presoners eren treballadors forçats, principalment de la Unió Soviètica i Polònia, a més de presoners de guerra italians capturats per l'exèrcit alemany després de l'armistici italià. El grup més nombrós estava format per presoners de guerra soviètics, reclosos a la part del camp subordinada al Stalag VIII-A Görlitz. El camp va ser alliberat el maig de 1945.
L'abril de 1944 es va crear l'''AL Wüstewaltersdorf al mateix emplaçament per a presoners de camps de concentració, majoritàriament jueus de Grècia. Algunes fonts suggereixen que el camp podria haver estat situat als vessants de la muntanya Chłopska (en alemany: Stenzelberg); segons altres, la seva existència és dubtosa.
Complex Włodarz miniatura|Complex Włodarz
El complex es troba dins de la muntanya Włodarz (en alemany: Wolfsberg). És una xarxa de túnels (3.100 m, 10.700 m2, 42.000 m3) i grans sales subterrànies, de fins a 12 m d'alçada. Menys de l'1% està reforçat amb formigó. Era accessible per quatre túnels excavats al peu de la muntanya amb cambres per a guàrdies. Hi ha un pou que condueix a la superfície amb un diàmetre de 4 m (40 m). Alguns túnels tenen nivells superiors, connectats per petits pous. Aquesta és una fase de construcció de sales subterrànies. Es van excavar dos túnels, un sobre l'altre, i després es va col·lapsar el sostre per crear un espai gran. Algunes parts del complex estan inundades però són accessibles en vaixell. Des de 2004 és accessible al públic.
A sobre del terra hi ha fonaments de maquinària, diversos edificis inacabats o destruïts, un refugi, dos dipòsits d'aigua i magatzems de materials de construcció, incloent-hi milers de bosses de ciment fossilitzades. La xarxa de ferrocarrils de via estreta, que connectava els túnels amb el ramal ferroviari del poble d'Olszyniec (en alemany: Erlenbusch), va ser desmuntada i triturada després de la guerra.