miniatura|Ametlla madura encara a l'ametller. Els fruits de closca o fruits de bosc són aquells fruits que tenen un pericarpi fibrós, dur i poc permeable (que popularment coneixem com a closca) que protegeix la part comestible, la llavor. Aquesta mena de fruits (ametlles, nous, avellanes, pinyons, festucs, ...) han format part de l'alimentació humana des d'èpoques primitives.
Des del punt de vista nutricional aporten valors energètics molt grans i oligoelements molt interessants. Els seus greixos son insaturats i són considerats beneficiosos. Un aspecte negatiu és que alguns fruits de closca provoquen al·lèrgies (a vegades molt greus) en algunes persones.
Llista de fruits de closca miniatura|Avellanes verdes a l'arbre. Des d'un punt de vista popular i sense base científica, una mostra dels fruits de closca més freqüents és la següent: Ametlla. Les ametlles són fruits tradicionals, especialment en el Mediterrani. Es poden menjar verdes (collides tendres de l'arbre, en forma d'ametllons; es menja tota el fruit: la pell externa, la closca encara tendra i l'ametlla interior), tendres però ja endurides (cal trencar la closca i separar la pell interna, que és molt amarga), madures crues i torrades. Poden menjar-se dolces (garapinyades) o salades (passades per la paella). Formen part de la picada i s'afegeixen a molts dolços, xocolates i pastissos. Hi ha receptes que inclouen ametlles acompanyant el tall principal. Per exemple conill i pollastre amb ametlles. Les ametlles són ingredient indispensable del massapà i de les varietats més importants del torrons i panellets. La llet d'ametlles és un recurs important com a alternativa a la llet ordinària. Avellana Les avellanes es mengen crues (tendres o seques) o torrades. Formen part de moltes picades, s'afegeixen a algunes peces de xocolata i són típiques dels torrons d'Agramunt. Faja/fages Comestibles per humans i animals. D'un gust semblant al de les nous cal consumir aquests fruits amb moderació.
Castanya Les castanyes es poden menjar soles, crues i torrades. També formen part de moltes receptes culinàries, en estofats o en puré. Com a postre de prestigi són famoses les anomenades marron glacés en francès, que són castanyes confitades. Gla: crus són molt amargs, si bé correctament processats poden ser comestibles (se'n pot fer farina per fer pa o farinetes). Actualment l'aplicació més coneguda és en el procés d'engreix de porcs ibèrics. Són preuats els pernils anomenats d'aglà. Núcula dels Lithocarpus Gla de tanoak Nou del Brasil Aleurites moluccana Avellana de Xile Macadàmia. Les nous de macadàmia són tòxiques per als gossos. Nou de pacaner Nou de mongongo Cacauet Canarium ovatum Pinyó Festuc El terme català tradicional probablement prové de l'àrab festok. Es menja cru o torrat, amb sal o sense. I s'ha incorporat a molts dolços tradicionals. El gelat de festuc és típic. Nou Un bocí de pa i algunes nous és una menja tan senzilla com exquisida. Hi ha una narració catalana per a promoure la frugalitat que parla d'una suposada marquesa de Tous. Les figues seques farcides de nous (generalment un galló o mitja nou per figa) eren unes postres típiques de molts indrets. Coco Els cocos tenen closca i els seu interior es pot menjar. Tot i que popularment se'l ven com a fruita, per la seva estructura i aprofitament es considera un fruit de closca, dels mes grans de fet.
Beneficis sanitaris La ingesta regular de fruits de closca (més d'un cop per setmana), segons algunes estadístiques, reduix la taxa de mortalitat (considerada des d'un punt de vista general). Aparentment hi ha una reducció dels casos d'infart de miocardi i d'accidents vasculars cerebrals. Com més consum de fruits de closca millors són els resultats.
Hi ha diversos estudis que relacionen la influència positiva de menjar amb freqüència fruits de closca sobre la Diabetis mellitus tipus 2. Aparentment aquest efecte es deuria a l'activitat antiinflamatòria dels fruits esmentats. Altres estudis sobre el risc de cancer de còlon en dones indiquen els beneficis de menjar fruits de closca.
Un estudi de la Universitat de Babol de Ciències Mèdiques afirma que el consum d'ametlles, avellanes i nous proporcionen macronutrients, micronutrients i fitoquímics que combaten l'amiloidogènesi, la fosforilació tau i l'estrès oxidatiu, que són mecanismes d'avanç de la malaltia d'Alzheimer. El mateix estudi afirma que alguns manuscrits de la medicina tradicional persa protegeixen l'activitat cerebral i, en el cas particular de l'avellana, pot revertir l'atròfia cerebral.
Els fruits de closca, i en especial les nous, tenen un gran poder antioxidant; en l'estudi es van analitzar i comparar nous, festucs, mantega de cacauet, cacauets, pacanes, nous de macadàmia, avellanes, anacards, nous de Brasil i ametlles.
Efectes negatius El consum de fruits de closca poden suposar una exposició a al·lergogens, la qual cosa pot provocar reaccions anafilàctiques greus, i fins i tot mortals. Els dos al·lergògens més presents als fruits de closca són l'albúmina 2 S i la vicilina. Aquestes al·lèrgies són cada cop més freqüents, ja que l'increment en el consum d'aquests aliments ve motivat per la seva inclusió a cada vegada més receptes de la indústria agroalimentària. En els països desenvolupats la freqüència de les al·lèrgies als fruits de closca varia entre el 6,5 i el 30%. A escala mundial, la prevalència és d'aproximadament un 1%.
Els símptomes d'una reacció al·lèrgica als fruits de closca inclouen: degoteig nasal, erupcions, sensació de formigueig a la llengua, dificultat per respirar o deglutir, baixada de la pressió arterial, mareigs, vòmits i diarrea. Aquests símptomes poden aparèixer entre pocs segons i vàries hores després de la ingesta, i llur gravetat depèn de l'al·lergogen, l'edat, l'existència o no d'una exposició prèvia.
Existeixen estudis sobre els al·lergògens que provoquen les reaccions al·lèrgiques; això depèn del tipus de fruit de closca en qüestió. Per exemple, en el cas de l'avellana és la proteïna Cor a 1; en el cas de l'ametlla, l'amandina; i en la nou, el Jug r 1.
El Reglament (UE) núm.1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell obliga a informar al consumidor sobre la presència d'al·lergògens de fruits de closca en els productes disponibles per a la venda.
Composició Els fruits amb closca són molt rics en greixos mono-insaturats i poli-insaturats (bons per a la salut), i pobres en greixos saturats (que són els que contribueixen a l'elevació de la taxa de colesterol). A més dels greixos, les proteïnes i les fibres, cada tipus de fruit de closca té una composició particular de vitamines i minerals. La majoria presenten quantitats notables dels compostos següents: vitamina E àcid fòlic magnesi En molts casos hi ha altres components beneficiosos per a la salut humana: esterols vegetals, fitoestrògens i determinats fitonutrients considerats molt importants en el correcte funcionament del cor.
Les nous són més saludables quan estan sense torrar, perquè el procés de torrat destrueix significativament els greixos. Les nous sense torrar tenen el doble d'antioxidants que altres nous o llavors.
Aquesta taula mostra el percentatge de diversos nutrients continguts en quatre fruits de closca sense torrar: Nom Proteïna Greixos totals Gr.saturats Gr.poliinsaturats Gr.monoinsaturats Carbohidrats Ametlles 21,26 50,64 3,881 12,214 32,155 28,1 Nous 15,23 65,21 6,126 47,174 8,933 19,56 Cacauets 23,68 49,66 6,893 15,694 24,64 26,66 Festucs 20,61 44,44 5,44 13,455 23,319 34,95
Usos de les closques Les closques són un subproducte del consum dels fruits que en tenen. En grans quantitats tenen un cert valor econòmic i es poden reaprofitar. Els usos més freqüents són els següents.
Combustible La major part de closques cremen bé i tenen un poder calorífic semblant al de la fusta. Moltes estufes funcionen correctament amb closques. En petites quantitats eren ideals per a encendre el foc de les antigues llars. El poder calorífic de les closques d'ametlla és de 4.000 kcal/kg. El poder calorífic de les fustes varia entre 3.300/3.600 kcal/kg.
S'ha demostrat que es pot fer servir una combinació de combustible dièsel i closca d'anacard (a manera de biodièsel) per fer funcionar un motor Dièsel, amb una eficiència energètica similar a la de l'ús exclusiu del combustible fòssil. La proporció òptima és d'un 25% d'oli de closca d'anacard i un 75% de combustible dièsel. Tot i això, l'ús d'aquest oli vegetal pot comprometre la durabilitat i fiabilitat dels motors on s'usen.
Producció de gas pobre En temps d'escassetat de gasolina (en la postguerra espanyola per exemple) molts gasogens per a vehicles automòbils funcionaven amb closques. Principalment en les zones de producció d'ametlles i avellanes. Hi ha gasògens industrials amb una producció molt més gran. A Móra d'Ebre n'hi ha un de 500 kW que funciona amb closques d'ametlles.
En estat granulat fi Un cop separada la part comestible, les closques es poden triturar per a formar granulats de gruixos diferents. Els granulats poden emprar-se de formes diferents. Afegint-los als sòls agrícoles a manera d'adob. Afegint-los a morters de construcció. Per a rebaixar la densitat i millorar les propietats aïllants. En operacions de sorrejat de peces metàl·liques. Emprant-los com a càrrega de materials compòsits, barrejant-los amb resines sintètiques. Durant alguns anys una empresa catalana fabricava taüts amb closques d'ametlla. Va patentar un producte (anomenat Maderón) que també podia servir per a altres funcions.
Història Algunes aglans han format part de l'alimentació de diversos grups humans.
El tirà de Siracusa Dionís el Vell, obsessionat per la por de ser assassinat, s'arreglava la barba i els cabells cremant les puntes dels pèls amb closques de nou enceses.
Els fruits de closa, com les ametlles naturals, Euryale ferox, castanyes d'aigua, aglans, festucs i trapes, eren part essencial de l'alimentació humana ja fa uns 780.000 anys. Es creu que els humans prehistòrics ja van desenvolupar una sèrie d'eines per trencar i obrir fruits de closca durant el Pleistocè. Els fruits de lAesculus California ja formaven part de l'alimentació dels indis de Califòrnia durant el període de fam que va succeir després de la ingesta de substàncies nocives contingudes en els únics aliments de què disposaven. Les eines que feien servir consistien en una pedra amb una depressió on col·locaven el fruit, que després colpejaven amb una altra pedra. Les varietats que empraven com a aliment eren les fages, castanyes i nous. Després de menjar-les, utilitzaven les closques com a combustible.
Les nous són originàries de l'Iraq, fa uns 50.000 anys. Els grecs i els romans els atorgaven un gran valor, i de fet els romans consideraven que les nous eren el menjar dels déus. S'utilitzaven per a fer olis i per a espessir altres elaboracions. Les nous foren portades a Califòrnia pels franciscans al . S'han trobat restes arqueològiques de pacanes a Texas, datades de fa uns 6000 anys. L'avellana era considerada un aliment que Déu va facilitar als humans a la Xina de l'any 2838 aC. Fou introduïda a Amèrica l'any 1629 en un carregament de llavors. Els historiadors afirmen que les ametlles s'han trobat en restes arqueològiques de Xipre i Grècia. Es diu que el massapà àrab fou introduït a Europa pels participants a les croades en els segles XI a XIII. Els anacards són originaris de Brasil, però des del s'ha cultivat profusament a l'Índia i a Àfrica. Fou introduïda a les Filipines per comerciants espanyols. Les primeres referències a les nous de Brasil són de 1569. Foren introduïdes a Europa des del sud d'Amèrica durant la segona meitat del .
Cultura