La frontera entre Armènia i l'Azerbaidjan és la frontera de 996 kilòmetres (1.007,1 km segons altres fonts) que separa l'est de l'Azerbaidjan de l'oest d'Armènia, al Caucas. L'exclavament de Nakhtxivan limita amb Armènia al nord i est. Els llocs habitats més septentrionals de la frontera entre Armènia i l'Azerbaidjan són Kəmərli al costat de l'Azerbaidjan i Berdavan al costat armeni. Els llocs més al sud habitats són Ganza i Agarak, respectivament. Les carreteres europees E002 i E117 creuen la frontera.Ewan E. Anderson International Boundaries: A Geopolitical Atlas, p. 57-58
La frontera moderna entre Armènia i l'Azerbaidjan segueix àmpliament el de la República Socialista Soviètica d'Armènia i la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, però ara està tancada a causa del conflicte de l'Alt Karabakh. El Ministeri d'Afers Exteriors de l'Azerbaidjan va dir que podria considerar reobrir la seva frontera amb Armènia en cas d'avançar en el conflicte.
Traçat La frontera es compon de dues parts diferents: El segment principal entre els dos països està situat a l'est d'Armènia. Comença al nord del trifini format amb la frontera entre Armènia i Geòrgia i la frontera entre Geòrgia i l'Azerbaidjan. Finalitza al sud amb un segon trifini format per fronteres Armènia/Iran i Azerbaidjan/Iran, i localitzat sobre el riu Araxes; El segon segment està situat a l'Armènia meridional i el separa de Nakhtxivan, un enclavament de l'Azerbaidjan separat de la resta del país. S'inicia a l'oest en el triangle fronterer format amb les fronteres Armènia/Turquia i Azerbaidjan/Turquia. S'acaba sud-est d'un altre trifini Armènia/Azerbaidjan i l'Iran/Iran situada també a l'Araxes.
Enclavaments i context històric Azerbaidjan tenia, des de la primera guerra de l'Alt Karabakh fins al maig de 2024, vuit pobles en enclavament al territori d'Armènia: Yukhari Askipara, Ashaghi Askipara, Barkhudarli, Sofulu, Baghanis Ayrim, Gizilhajili, i Khairimli de la regió de Gazakh, així com el poble de Karki a la República Autònoma de Nakhchivan. Azerbaidjan considerava que els quatre primers pobles no eren en enclavament perquè es trobaven en territori adjacent a Azerbaidjan, a la frontera amb Armènia. Els altres, però, estan totalment envoltats pel territori d'Armènia. La devolució unilateral dels quatre primers pobles al maig de 2024 formava part d'un pla per a la normalització de les relacions entre els dos estats veïns, enfrontats des de fa dècades. Ambdós costats havien considerat l'acord fronterer com un pas important cap a un acord de pau en el conflicte de més de 30 anys entre Armènia i Azerbaidjan. A Armènia, la decisió va provocar protestes.
L'intercanvi de l'enclavament armeni d'Artsvashen, una vila al nord-oest d'Azerbaidjan, amb els quatre enclavaments azerbaidjanesos restants al territori d'Armènia, forma part de negociacions complicades.
Referències
Azerbaidjan Armènia