miniatura|Jackson Five Un videoclip, vídeo musical o clip de vídeo és un curtmetratge que ofereix una representació visual d'una cançó. Està realitzat per a la seva difusió en vídeo per a la televisió o portals d'Internet promoguts per la indústria discogràfica.
És una forma d'art en què el visual i el musical es combinen, mitjançant la interacció entre les dues parts. Amb això s'aconsegueix un efecte que seria impossible sense la comunió entre les dues parts. “És una fascinant combinació de disciplines que es complementen mútuament”. Aquesta amalgama de formes, colors i música crea il·limitades possibilitats artístiques. “El vídeo musical combina música, actuació musical i, de moltes diverses maneres, una gran quantitat d'altres formes, estils, gèneres i recursos audiovisuals procedents del teatre, del cinema, del ball, la moda, la televisió i la publicitat. Algunes d'elles sempre han estat relacionades directament o indirecta amb el pop, mentre que altres ho han començat a estar més recentment. No obstant això, amb el vídeo musical aquests elements semblen combinar-se amb la música gravada i l'actuació d'una forma característica i nova. En aquest sentit, els vídeos musicals, constitueixen una de les formes més consumades de la dimensió de la cultura visual contemporània que es basa en una estètica d'intertextualitat exhibida.”Shisley Clarke en Body y Weibel, 1987, pàg.53.
Són produccions molt vives que tenen com a objectiu cridar l'atenció del teleespectador. Els vídeos musicals moderns es fan i usen principalment com a tècniques de Màrqueting amb la intenció de promocionar la venda d'enregistraments musicals. Encara que els orígens dels vídeos musicals venen de molt més lluny, la seva popularitat va créixer durant els anys vuitanta, quan el format de la cadena MTV (Music Television) es va crear al voltant d'ells.
La clara barreja de gèneres del vídeo musical resulta evident en la contínua apropiació i incorporació d'imatges, estils i convencions pròpies d'altres tipus i formes d'imatge. El vídeo musical es troba implicat en un procés de mutació que suposa l'enderrocament i la redefinició de les fronteres convencionals.
El resultat d'aquest procés ha sigut una estètica que, tot i prolongar el culte de la imatge, de la superfície i de la sensació característica de la cultura visual contemporània, ha produït la seva pròpia barreja característica d'agrupacions lliures, de models i d'exemplars. Pel que fa als seus referents es basen en models audiovisuals ja existents, formes d'imatge, la personalitat dels cantants o grups musicals, etc. Escapen en gran manera a una lògica referencial o figurativa. A més, els videoclips intenten poc o no ho intenten en absolut, ocultar la seva dependència respecte d'altres formes de moderació. Es pot veure un predomini del qual és visual i una pèrdua d'importància del significat figuratiu tal com s'entén tradicionalment.
En conclusió, no és el significat - com a lògica figurativa o narrativa- sinó la diversió produïda pels significants el que constitueix el tret estètic predominant i potser determinant d'aquest subgènere. Això és evident tant en els videoclips que apareixen preocupats per la imatge de manera òbvia, com en aquells que es mostren com "poc cuidats", aquests són els del format ja conegut com "l'amateur", i es destaquen precisament pel seu "descuit calculat". miniatura|Filmació videoclip|enllaç=Fitxer:Filmación_Videoclip_%22Reflejo_del_Hoy%22.jpg El vídeo musical acostuma a ser molt dinàmic per tal de cridar l'atenció de l'espectador. S'hi acostumen a veure molts efectes visuals. És el gènere audiovisual més creatiu i experimental. Segons el tema musical que representa utilitza una sèrie d'elements i estructura diferent, és a dir, acostuma a haver-hi uns criteris als quals s'han de cenyir segons l'estil de la cançó.
D'aquesta manera, resulta clar que els videoclips tracten de la imatge en si, tracten de crear una imatge per un so, per un artista o artistes, i la meitat de les vegades per una actuació musical. Es crea per vendre o promocionar una cançó i reforçar la imatge del grup. Tot i que el gènere va néixer íntimament lligat a la publicitat, els grans pressupostos que mou permeten múltiples possibilitats de creació així com la contractació dels millors equips tècnics. Per altra banda, també aconsegueixen altres objectius: a través d'ells es crea ideologies i maneres de fer, estereotips socials i referències culturals i vitals.
Història La televisió, el vídeo i el cinema, són dispositius tecnològics que comencen a ser qüestionats i utilitzats com a nous mitjans d'experimentació, en una època en la qual cada procés d'exploració és realitzat amb elements analògics, i tecnologies que tot just inicien el seu desenvolupament.
Els primers artistes interessats pel vídeo procuren manipular les imatges electrònicament, però la revolució arriba de la mà de Nam June Paik, Woodi i Steina Vasulka que creen llenguatges específics per les seves obres tecnològiques, això propicia que gradualment molts artistes trobin els avantatges del vídeo comparant-lo amb el cinema, en poder editar i modificar les imatges i sons obtinguts transformant les directrius del llenguatge tradicional.
En els seus començaments molts dels creatius provenien del món de la música. Un d'ells, el coreà Nam June Paik, considerat pioner del videoart, l'any 1965 converteix per primera vegada la gravació d'una cinta i la seva exhibició en un fet artístic.
Una de les seves obres més importants, el vídeo Global Groove (1973), "és una espècie de vídeo-paisatge imaginari que anticipa el que passarà quan tots els països del món es connectin els uns amb els altres mitjançant la televisió per cable".
En la seva realització, s'endevina com un dels precursors del Videoclip.
Cap a mitjans dels vuitanta, moltes empreses de gràfics per ordinador comencen a fer importants avenços en introduir la producció d'imatges per ordinador en la publicitat televisiva, els vídeos musicals i l'animació.
A partir d'aquest moment el vídeo va avançant de la mà de l'evolució tecnològica.
Actualment a aquests artistes experimentals del vídeo, els devem la invenció, mitjançant els processadors d'imatges, de gairebé tots els avanços en consecució d'efectes.
Segons Ana Quiroga: "Paik aconsegueix en les seves obres crear, a través d'una barreja de sons i imatges heterogènies reals i manipulades, un ritme musical i visual vertiginós, on la curiositat i la seva concepció lúdica de l'art apareixen com a trets característics fonamentals".
Sobre aquesta evolució creativa Cristine Assche diu "Mentre que en els anys 60-70 la gravació de vídeo era el reflex del què veia l'artista, en els 90 les diverses manipulacions de l'objecte vídeo el transformaren conservant cada vegada menys el vincle amb l'objecte original". miniatura|Logo MTV, cadena difusora de videoclips El videoclip es desenvolupa principalment quan es crea la Cadena de Televisió MTV (1981) especialitzada en la difusió de vídeos musicals. Era un moment decisiu per a la indústria del disc que patia una greu crisi, i aquest va ser el revulsiu per al seu rellançament, podent convenir que el videoclip en el seu origen és producte del màrqueting.
Tal com afirma el seu fundador Bop Pitman, "El videoart anticipa l'estètica del videoclip".
Bohemian Rhapsody, de Queen, és una icona musical des de la seva gravació l'any 1975. Se’l considera el primer videoclip de la història. Un tema només arribava a ser vist i conegut pel públic quan un artista o grup es presentava com a convidat a un programa de televisió i interpretava la cançó, i així poder aconseguir un bon nivell de vendes. Fins a la primera meitat dels anys 70, l'aplicació de la tècnica del magnetoscopi a un tema musical era, simplement, un conjunt de registres d'una banda o artista. Acostumava a ser sobre un escenari o dins d'un estudi de televisió, amb algunes preses en primer pla, muntades amb l'única intenció de mostrar l'artista i la seva cançó. Tota aquesta modalitat es va mantenir invariable fins al novembre de 1975 quan va aparèixer Bohemian Rhapsody. Va ser una cançó que va marcar una època, per moltes raons, una de les quals per haver utilitzat per primera vegada un vídeo promocional. Hi ha controvèrsia en dir quin va ser realment el primer vídeo musical, però aquest va ser el primer a tenir efectes especials i en tenir una preparació prèvia. Queen va ser qui va inaugurar el concepte del videoclip. Després d'aquest vídeo tot va canviar, i els videoclips van anar evolucionant fins a ser les grans produccions audiovisuals d'avui en dia.
La cançó es va gravar en tres setmanes, començant a Rockfield Studio 1 el 24 d'agost de 1975, després d'un assaig de també tres setmanes a Heredfordshire. Durant el procés es va rodar en quatre estudis més, Roundhouse, SARM, Scorpion i Wessex. Segons els membres de la banda, Freddie Mercury va compondre mentalment la cançó i els va dirigir ell mateix. May, Mercury i Taylor van cantar contínuament de deu a dotze hores per dia, obtenint 180 gravacions separades. Com els estudis d'aquella època només disposaven de cintes analògiques de 24 pistes, va ser necessari que els tres es gravessin sobre la mateixa pista nombroses vegades i reiteressin aquestes gravacions en successives subbarreges. Al final, van acabar utilitzant cintes de vuitena generació. Va ser el senzill més car del món i una de les gravacions més elaborades de tota la història de la música.
Un important factor que ha possibilitat aquest procés ha sigut la producció digital de les imatges. Des dels primers anys de la dècada dels 80 s'han utilitzat diferents tècniques de producció d'imatges per ordinador en el camp de la producció del videoclip. El seu ús i importància han augmentat enormement dins del gènere des de llavors i s'han convertit en elements fonamentals de l'impuls cap a la producció de medis de muntatge de diferents classes, estils i formes d'imatges.
Distribució Quan es parla de videoclip com concepte no pot faltar parlar de YouTube, la plataforma més important pel que fa a la distribució dels continguts audiovisuals de tot el món. El fet que Internet i aquesta plataforma proporcionin a qualsevol usuari poder ser creador de contingut, fa que existeixin milions de videoclips de temàtiques variades. També YouTube permet distribuir fàcilment contingut audiovisual d'un grup o artista, de manera que els videoclips estan a l'abast de tothom i poden arribar a ser virals de forma molt simple. YouTube permet visionar el seu contingut tant si ets usuari com si no de la plataforma, per tant pràcticament tothom amb accés a Internet pot ser-ne consumidor. YouTube és també una xarxa social i a més, et permet monetitzar el teu contingut, introduint-hi publicitat de manera que els videoclips (en aquest cas) més visionats arriben a tenir molts ingressos.
Aquest tipus de distribució dels videoclips fa que acabin sent un producte més de la indústria musical d'on aquesta obté ingressos i aconsegueix més persones disposades a consumir la música que produeixen.
Censura Com el concepte del videoclip es tracta d'una expressió artística, els artistes han estat censurats en moltes ocasions donat que el seu contingut s'ha pogut interpretar com ofensiu. Allò que és considerat ofensiu varia en els diferents països segons les seves lleis, costums locals i la seva ètica. Actualment, molts artistes produeixen dos videoclips si es dona la situació: aquell políticament correcte i aquell que es pot considerar censurable.
Dècada dels 80