Zelda Fitzgerald o Zela Sayre de naixement (Montgomery, 24 de juliol de 1900 – Asheville, 10 de març de 1948) fou una pintora, novel·lista i celebritat estatunidenca.
Nascuda a la capital d'Alabama, destacà per la seva bellesa. Casada amb l'autor Francis Scott Fitzgerald, la va batejat com «la primera americana flapper», i la parella va esdevenir una icona de l'Era del jazz. L'èxit de la primera novel·la de Scott This Side of Paradise (1920) els va introduir a l'alta societat, però el matrimoni va estar marcat pels excessos amb l'alcohol, infidelitats i recriminacions. Ernest Hemingway la va culpar de l'escassa producció literària de Scott, encara que els seus extensos diaris proporcionaven molt material per a la ficció. Després d'haver estat diagnosticada d'una esquizofrènia, fou internada en clíniques especialitzades temporades cada cop més llargues, i la parella vivia separada quan Scott va morir de sobte el 1940. Zelda va morir set anys i escaig més tard en un incendi a l'hospital d'Asheville, a Carolina del Nord.
Una biografia de Nancy Milford sobre ella, on és retratada com una icona del feminisme i víctima d'un marit controlador, va suposar un ressorgir de la seva figura. L'obra, Zelda: A Biography (1970), va ser un supervendes. El 1992, Zelda fou incorporada al Saló de la Fama de la Dona d'Alabama.
Antecedents familiars i vida primerenca miniatura|alt=A black and white photograph of a young woman outdoors in a ballet pose, one arm extended. She looks at the camera.|esquerra|Zelda Sayre amb uns setze anys, amb vestit de ball Zelda Sayre va néixer a Montgomery, Alabama i era la més jove d'entre sis germans. La seva mare, Minerva Buckner «Minnie» Machen (23 de novembre de 1860 - 13 gener de 1958), li la donar el nom en referència als personatges d'unes històries poc conegudes: Zelda: A Tale of the Massachusetts Colony (1866) de Jane Howard, i Zelda's Fortune (1874) de Robert Edward Francillon. Zelda fou una nena consentida i mimada per la seva mare. No obstant, el seu pare, Anthony Dickinson Sayre (1858-1931) —un jutge de la Cort Suprema d'Alabama i un dels juristes més importants d'Alabama— era un home estricte i distant.
La família descendia dels primers colonitzadors de Long Island que s'havien traslladat a Alabama abans de la Guerra Civil. En el moment del naixement de Zelda, els Sayres eren una prominent família del sud. El seu besoncle, John Tyler Morgan, va formar part del Senat dels Estats Units durant sis legislatures; el seu avi patern editava un diari a Montgomery; i la seva àvia materna era Willis Benson Machen, que fou un breu període senadora de Kentucky.
De nena, Zelda era extremadament activa. Ballava, prenia classes de ballet i gaudia de les activitats a l'aire.Milford, Nancy - Zelda: A Biography, Harper & Row, New York, 1970. El 1914, va començar l'escola secundària Sidney Lanier. Era brillant però no li interessaven molt les lliçons. El seu interès pel ballet va continuar fins a la secundària, on va desenvolupar una vida social molt activa. Bevia, fumava i passava gran part del temps amb nois, convertint-se en la líder de la vida social del jovent. Un diari va recollir unes declaracions que va fer en la presentació d'una de les seves actuacions de ballet: «a mi només m'importen els nois i nedar». Va desenvolupar una necessitat de cridar l'atenció i desobeir les normes, ja fos ballant el Xarleston o utilitzant vestits de bany ajustats i de color carn, per alimentar rumors que nedava nua. La reputació del seu pare li servia com una mena d'escut de seguretat, evitant la seva ruïna social, ja que en aquella època s'esperava que les dones del sud dels Estats Units fossin delicades, dòcils i complaents. Conseqüentment, les entremaliadures de la Zelda resultaven escandaloses per als que l'envoltaven i es va convertir —juntament amb la seva amiga de la infància i futura estrella de Hollywood, Tallulah Bankhead— en el centre de les xafarderies de Montgomery.
Francis Scott Fitzgerald
miniatura|Francis Scott Fitzgerald, per Gordon Bryant a la revista Shadowland (1921) Zelda va conèixer el futur novel·lista F. Scott Fitzgerald el juliol de 1918 quan ell, que s'havia ofert voluntàriament per a l'exèrcit, es trobava a Camp Sheridan, als afores de Montgomery. Scott va començar a trucar-la cada dia i anava a Montgomery els dies que lliurava. Li va parlar dels seus plans de esdevenir famós, i li va enviar un capítol d'un llibre que escrivia, on el personatge de Rosalind Connage a This Side of Paradise estava basat en ella. Va escriure: «totes les crítiques de Rosalind acaben en la seva bellesa», i li va dir a Zelda que «l'heroïna s'assembla a vostè en més de quatre maneres». Zelda era més que una simple musa; després d'haver ensenyat a Scott el seu diari personal, ell va utilitzar extractes literals en la seva novel·la. Així, en el final de This Side of Paradise, el soliloqui de la protagonista Amory Blaine al cementiri, per exemple, era una copia literal del diari de Zelda.
Segons Nancy Milford, la primera trobada de Zelda i Scott va ser en un club de ball a Montgomery, i fou reflectida per Scott en la seva novel·la El gran Gatsby quan descriu la primera trobada de Jay Gatsby amb Daisy Buchanan, encara que va desplaçar la ubicació a una estació de tren en el llibre. Scott no era l'únic home que festejava a Zelda i la competència va fer que la desitgés encara més. En el llibre que va escriure meticulosament al llarg de la seva vida, Scott va assenyalar el 7 de setembre de 1918 que s'havia enamorat. Sembla que ella també; la seva biògrafa, Nancy Milford, va escriure: «Scott va detectar alguna cosa en Zelda que ningú abans que ell havia percebut: un sentit romàntic de pompositat similar al seu».
El festeig es va interrompre breument a l'octubre quan va ser convocat al nord. Esperava ser enviat a França, però va ser assignat a Camps Mills, a Long Island. Mentre estava allà, es va signar l'armistici amb Alemanya. Scott va tornar a la base prop de Montgomery i, el desembre, ja eren inseparables. Scott descrigué posteriorment el seu comportament com una «imprudència sexual».; El 14 de febrer de 1919, Scott va ser donat d'alta de l'exèrcit i es va dirigir al nord per establir-se a la ciutat de Nova York.
S'escrivien amb freqüència i, el març de 1920, Scott li va enviar a Zelda l'anell de la seva mare i es comprometeren. Molts dels amics de Zelda i membres de la seva família es varen mostrar cautelosos amb la relació, ja que no aprovaven el consum excessiu d'alcohol de Scott, i a la família episcopal de Zelda no li agradava el fet que fos catòlic.
Matrimoni El setembre Scott va acabar la seva primera novel·la, This Side of Paradise, i el manuscrit va ser ràpidament acceptat per a ser publicat. Quan va saber que la novel·la havia estat acceptada, va escriure al seu editor Maxwell Perkins, pregant-li que s'afanyés en el seu llançament: «tinc moltes coses que depenen de l'èxit [de la novel·la], incloent per descomptat a una noia». El novembre va tornar a Montgomery amb la notícia sobre la seva obra. Zelda va acceptar casar-se amb ell quan fos publicat el llibre; ell va prometre portar-la a Nova York «amb tota la iridescència del començament del món». This Side of Paradise fou publicada el 26 de març i Zelda va arribar a Nova York el 30 del mateix mes. Es va casar en una petita cerimònia a la catedral de Sant Patrici el 3 d'abril de 1920.; ; Segons Canterbery i Birch, i el mateix Fitzgeraldand, aquesta primera novel·la va ser l«as de triomf» de Fitzgerald, que va veure la publicació com un camí directe al cor de Zelda.
Zelda i Scott van esdevenir celebritats de Nova York, tant pel seu comportament salvatge com per l'èxit que va tenir la novel·la. Se'ls va expulsar de l'Hotel Biltmore i de l'Hotel Commodore per les seves borratxeres. Un exemple del seu comportament va ser quan Dorothy Parker els va conèixer per primera vegada. Zelda i Scott estaven asseguts damunt d'un taxi i Parker va dir: «Tots dos lluïen com si acabessin de sortir del sol; la seva joventut era sorprenent. Tothom els volia conèixer». La seva vida social era alimentada per l'alcohol. Públicament, la beguda els feia destacar en les festes, però en privat feia que es barallessin contínuament. Per al seu delit, a les pàgines dels diaris de Nova York, Scott i Zelda s'havien convertit en icones de la joventut i l'èxit, en els enfants terribles de l'època del Jazz.; ; ; Bryer, Jackson R. "A Brief Biography." A
miniatura|Zelda, el 1922 En el dia de Sant Valentí de l'any 1921, mentre Scott treballava en el final de la seva segona novel·la The Beautiful and Damned, Zelda va descobrir que estava embarassada. La parella va decidir anar-se'n a la casa de Scott a Saint Paul, Minnesota, per tenir el nadó.; Bryer a El 26 d'octubre de 1921, Zelda va donar a llum a Frances Scott Fitzgerald. Mentre es recuperava de l'anestèsia, Scott la va gravar dient, «Oh Déu meu, estic borratxa. Mark Twain. No és intel·ligent, té singlot. Espero que sigui bonica i ximple, una bella ximpleta». Moltes de les seves paraules varen ser reflectides en les novel·les de Scott; a El gran Gatsby, la protagonista Daisy Buchanan expressa més o menys els mateixos desitjos per a la seva filla.;
Zelda mai va ser gaire casolana, ni va mostrar interès en la cura de la llar. El 1922, els Fitzgerald van contractar una mainadera per a la seva filla, una parella que netegés la casa i una senyora per la bugada. Quan Harper & Brothers li va demanar a Zelda que contribuís a Favorite Recipes of Famous Women (Receptes Favorites de les Famoses), ella va escriure «Mira si hi ha cansalada, i si és que n'hi ha, pregunta-li al cuiner en quin estri fregir-la. Després pregunta-li si hi ha ous i, si n'hi ha, intenta convèncer el cuiner que en faci dos de bullits. És millor no intentar torrar el pa, ja que es crema molt fàcilment. També, en el cas de la cansalada, no posis el foc massa alt o hauràs d'anar-te'n de casa una setmana. Serveix els aliments en plats de porcellana preferentment, tot i que d'or o fusta també serveixen».Lanahan, Dorothy. "Introduction."
A principis de 1922, Zelda es va tornar a quedar embarassada. Tot i que alguns escriptors han dit que en els diaris de Scott hi ha una entrada esmentant a «Zelda i el seu avortament», en realitat no existeix. Es desconeixen els pensaments de Zelda durant el seu segon embaràs, però en el primer esborrany de The Beautiful and Damned, Scott va escriure una escena en la qual el personatge femení principal, Glòria, creu que està embarassada i Anthony li suggereix que «parli amb alguna dona i decideixi què és el millor a fer. La majoria ho resolen d'alguna manera». El suggeriment d'Anthony va ser eliminat de la versió final, un canvi que va fer distreure l'atenció de la Glòria i la seva decisió d'avortar, envers la preocupació que un nadó arruïnés la seva figura.;
miniatura|esquerra|La portada de la primera edició de The Beautiful and Damned amb els personatges principals d'Anthony i Gloria dibuixats per tal d'assemblar-se a Scott i Zelda A mesura que s'apropava la publicació de The Beautiful and Damned, el nou editor literari del New York Tribune, Burton Rascoe, es va apropar a Zelda per temptar els lectors amb una fresca ressenya sobre el treball més recent de Scott. En l'escrit va fer referència, fent broma, a l'ús dels seus diaris per part de Scott a les seves obres, però en realitat es va convertir en una autèntica font de ressentiment.
L'article va fer que Zelda rebés noves ofertes d'altres revistes. Al juny, un article de Zelda, «Eulogy on the Flapper», va ser publicat a la revista Metropolitan Magazine. Tot i que aparentment era un article sobre la decadència de l'estil de vida flapper, la biògrafa de Zelda, Nancy Milford va escriure que l'assaig «era una defensa del seu propi codi d'existència». Zelda va descriure a les flapper de la següent manera:
miniatura|Zelda i Scott a Dellwood (1921)