El referèndum sobre la independència del Kurdistan del Sud és un referèndum no vinculant que es va celebrar el 25 de setembre de 2017 al Kurdistan iraquià, que inclou les àrees de Kirkuk, Makhmour, Sinjar i Kanakin. Lorganització del referèndum va recaure sobre el Govern Regional del Kurdistan (conegut com a KRG per les seves sigles en anglès), presidit per Masud Barzani, qui anuncià el referèndum el 7 de juny de 2017 amb el suport de la majoria dels partits polítics de la regió: Partit Democràtic del Kurdistan (KDP), Unió Patriòtica del Kurdistan (PUK), Unió Islàmica del Kurdistan (KIU), Moviment Islàmic del Kurdistan (KIM), Partit Comunista del Kurdistan, Partit dels Obrers del Kurdistan, Partit del Desenvolupament i la Reforma del Kurdistan, la llista dels turcmans d'Arbela, Front Turcman Iraquià, Moviment Democràtic Turcman al Kurdistan, la llista armènia del Parlament del Kurdistan, Moviment Democràtic Assiri i el Consell Popular Caldeu-Siríac-Assiri.
L'anunci d'una data concreta es va demorar degut a la cooperació entre les forces peixmerga i l'exèrcit iraquià durant la batalla per alliberar la ciutat de Mossul, tot i que el govern kurd no va amagar les seves intencions de realitzar-lo i mesos enrere ja s'havia pronunciat sobre la celebració.
Antecedents El gener de 2014, el govern iraquià va retirar els fons per al Govern Regional del Kurdistan i, a conseqüència d'això, el mateix govern va decidir exportar directament el petroli extret en el seu territori a través dels oleoductes al nord de la regió cap a Turquia, en maig del mateix 2014. Arran d'aquest moviment el govern iraquià va pressionar els governs internacionals per bloquejar l'exportació i venda del petroli.
Els grans avenços de les forces jihadistes de l'Estat Islàmic en diferents àrees d'Iraq al juny de 2014, va forçar les tropes iraquianes a desintegrar-se i abandonar les seves posicions. Els peixmerga van aprofitar aquest buit i van prendre el control de la ciutat de Kirkuk i altres zones del nord reclamades històricament pel Govern Regional del Kurdistan, però fins llavors fora del seu control.
El govern iraquià, amb de Nuri al-Maliki com a cap de govern, va ser àmpliament criticat pel fracàs de les seves forces de seguretat, així com per la insatisfacció de la comunitat sunnita àrab amb el govern central. Les veus crítiques van acabar demanant la dimissió del govern i que hi hagués un nou primer ministre. En aquest context de desafecció política, l'1 de juliol de 2014, el president kurd Masoud Barzani va anunciar la seva intenció de convocar un referèndum sobre la independència en algun moment al llarg de l'any 2014, argumentant que el país es trobava completament dividit. El setembre del mateix any, al-Maliki va ser substituït com a primer ministre per Haider al-Abadi. Arran d'aquesta decisió, els líders kurds van acordar posposar el referèndum, per a centrar-se en la lluita contra Estat Islàmic.
Més endavant, el 3 de febrer de 2016, Rudaw, mitjà de comunicació kurd, va informar que Masoud Barzani havia comunicat als legisladors del KRG que el referèndum es realitzaria al llarg del 2016, abans de les eleccions presidencials estatunidenques. El 23 de març, Barzani va avançar en una entrevista amb Al-Monitor, que el referèndum tindria lloc abans d'octubre de 2016. No obstant això, al finalitzar el mateix mes d'octubre, va fer-se enrere i el va posposar fins que la ciutat de Mossul no fos alliberada.
L'agost de 2016, Haider al-Abadi va declarar que el dret d'autodeterminació és un "dret indiscutible".
A principis d'abril de 2017, a mesura que progressava l'alliberament de Mosul, els partits KDP i el PUK van anunciar la voluntat de celebrar un referèndum sobre la independència el 2017.
El 7 de juny de 2017, el president kurd, Masoud Barzani, va anunciar que el referèndum tindria lloc el 25 de setembre de 2017. L'assistent de Barzani, Hemin Hawrami, va afirmar que el referèndum també es realitzaria a les regions de Kirkuk, Makhmour, Sinjar i Khanakin. Totes aquestes àrees són reclamades pel govern central de Bagdad. Hoshyar Zebari, alt funcionari kurd, va declarar que el "Sí" en el referèndum no significaria una declaració automàtica d'independència, sinó que "reforçaria la mà dels kurds" en converses amb el govern central sobre l'annelada autodeterminació.
Dos mesos abans de la celebració del referendum, l'alcalde dels assiris d'Alqosh va ésser reemplaçat per un membre del KDP d'Alqosh, cosa que va indignar els veïns, que van sortir als carrers per protestar sobre aquesta decisió.
El 14 d'agost, una delegació del KRG es va reunir amb el primer ministre Abadi i el vicepresident Maliki a Bagdad per discutir sobre el referèndum entre d'altres assumptes.
El KRG va afirmar que la planificació i la realització del referèndum en les zones en disputa correspondria als ajuntaments. El 30 de juliol, el Consell del Districte de Sinjar va expressar el seu suport als esforços del KRG per incloure l'àrea en el referèndum. El Consell Major de Khanaqin, el 16 d'agost, va debatre el tema i va decidir celebrar el referèndum igualment. Finalment, l'Ajuntament de Bashiqa va votar participar en el referèndum.
El consell local de Mandali, població que inclou tant àrabs com kurds, va votar a favor d'incloure la ciutat en el referèndum el 17 d'agost. No obstant això, els residents àrabs van protestar la decisió. Un dia després, l'ajuntament va retirar la decisió de participar en el referèndum i l'alcalde de Mandali, Hoshiya Ismail, va ser abandonar el seu càrrec.
El 29 d'agost, el Consell Provincial de Kirkuk va votar celebrar el referèndum a Kirkuk. Dels 41 membres del consell, 24 van assistir a la votació i 23 d'ells van votar a favor de celebrar-lo. Els altres 17 membres, tots ells turcs i àrabs, van boicotejar la votació. El 14 de setembre, el parlament iraquià va votar a destituir Najmiddin Karim com a governador de Kirkuk, una decisió sol·licitada per al-Abadi després de la decisió de participar en el referèndum. Karim, però, va declarar que no seguiria l'ordre d'acomiadament i es mantindria en el càrrec.
La campanya per al referèndum va començar oficialment el 5 de setembre. La comissió electoral de la regió va afirmar que la campanya tindria una durada de 18 dies amb la possibilitat de la diàspora kurda iraquiana de votar el 23 de setembre, dos dies abans de la celebració del referèndum.
El parlament iraquià va rebutjar el referèndum el 12 de setembre. El Parlament del Kurdistan iraquià va aprovar un pla per celebrar el referèndum el 15 de setembre. 68 dels 111 legisladors van assistir a la sessió. Gorran va boicotejar-la. La Cort Suprema de l'Iraq va ordenar el 18 de setembre la suspensió del referèndum per examinar la seva constitucionalitat. No obstant això, Barzani s'hi va negar.
Pregunta La pregunta del referèndum, que va estar disponible en kurd, àrab, turcman i siríac, va ser la següent:
+ Pregunta Català Voleu que la regió del Kurdistan i les àrees fora de la regió administrativa del Kurdistan esdevinguin un estat independent? Kurd Айа дәтәwе һәреми Кöрдьстан ö наwчә Кöрдьстаньйәкани дәрәwәй һәрем бьбетә дәwлләтеки сәрбәхо? Àrab Hal turīd an yaṣbaḥ Iqlīm Kūrdistān wal-manāṭaq al-Kūrdistānīyah khārij al-iqlīm dawlah mustaqillah? Turc Assiri ܐܵܪܵܐ ܒܥܹܐ ܐܵܢܬ ܕܐܸܩܠܹܝܡܵܐ ܕܟܘܼܪܕܸܣܬܵܢ ܘܦܸܢ̈ܝܵܬ݂ܵܐ ܟܘܼܪ̈ܕܸܣܬܵܢܵܝܹܐ ܠܒܼܲܕܲܪ ܡܕܲܒܪܵܢܘܼܬ݂ܵܐ ܕܐܸܩܠܹܝܡܵܐ ܕܦܲܝܫܝܼ ܐܲܬ݂ܪܵܐ ܫܲܠܝܼܛ ܒܝܵܬܼܵܐ؟ ...
Posicions dels partits + Partits representats al Parlament del KurdistanPosicióPartitEsconsLíderBranca políticaRef. Sí KDP Partit Democràtic del Kurdistan 38 Masoud BarzaniPartit escombra PUK Unió Patriòtica del Kurdistan 18 Jalal TalabaniCentreesquerra KIU Unió Islàmica del Kurdistan 10 Salaheddine Bahaaeddin Dreta islamista KSDP Partit Socialista Democràtic del Kurdistan 1 Mohammed Haji MahmoudCentreesquerra KCP Partit Comunista del Kurdistan 1Kamal ShakirComunisme KTPPartit dels Obrers del Kurdistan 1Balen MahmoudExtrema esquerra KIM Moviment Islàmic del Kurdistan 1 Erfan Ali Abdulaziz Dreta islamista TDL Llista del Desenvolupament Turcmà 2Mohammad Sadaddin Drets de mínories ETL Llista dels turcmans d'Arbela 1 Drets de mínoriesCSAPCConsell Popular Caldeu-Siríac-Assiri2Sarkis AghajanDrets de mínories KIG Grup Islàmic del Kurdistan6Ali BapirPartit escombra Gorran Moviment pel Canvi24Omar Said AliCentreesquerra No ITF Front Turcman Iraquià 1 Erşad Salihi Drets de mínories ADM Moviment Democràtic Assiri (contrari a realitzar-lo a les planures de Níneve)2Younadam KannaDrets de mínories
Amenaces A mesura que la data s'acostava, potencies regionals d'orient mitjà i internacionals van anar augmentant el to. El dia 12 de setembre el Parlament Iraquià va rebutjar per majoria la celebració del referèndum del dia 25. Dos dies més tard, el dia 18 de setembre, el Tribunal Suprem d'Iraq va ordenar la suspensió del referèndum a instàncies del Parlament. De la mateixa manera, tant enviats especials estatunidencs com de l'ONU van pressionar directament Barzani perquè ajornés la consulta a canvi de més autogovern.
No obstant això, les pressions més dures van arribar dels actors regionals, Turquia, Iran i l'Iraq. Turquia, per la seva banda, en conflicte amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), va iniciar exercicis militars a Habur el dia 18 de setembre, amb el desplegament de més de 100 vehicles militars. L'Iran i l'Iraq van amenaçar en enviar les Unitats de Mobilització Popular (que lluitaven contra Estat Islàmic) i d'altres forces guerrilleres si el referèndum se celebrava i en una possible guerra civil si es declarava independent. Segons analistes internacionals, aquestes reaccions es deuen principalment pel fet que el referèndum inclou la ciutat de Kirkuk, amb importants pous de petroli, en mans de les autoritats kurdes i protegida per les forces peixmerga.
Bombardejos turcs L'amenaça turca a intervenir militarment per tal d'aturar el referèndum va causar la mort de 7 civils el dia 21 de setembre. Avions militars turcs van bombardejar la zona de les Muntanyes de Kandil, indret sota control de militants del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), alegant que "mentre els ciutadans acudeixin als seus camps i horts a treballar, l'aviació turca bombardejarà aquestes zones".
Resultats +ResultatsVots%Sí2.861.47192,73No224.4647,27Vots vàlids3.085.93594,76Vots nuls219.9906,65Vots totals3.305.925 100,00Cens i participació4.581.25572,16
Reaccions Estats – El ministre d'Afers Exteriors d'Armènia, Eduard Nalbandyan, va dir que espera un acord pacífic en relació amb el referèndum. També va afirmar que Armènia esperava que les autoritats iraquianes i les autoritats regionals del Kurdistan poguessin evitar tensions i trobar vies per resoldre els assumptes. – Una portaveu del departament d'Afers Exteriors va dir en un comunicat que "sostenir un referèndum en aquest moment corre el risc de provocar major inestabilitat a l'Iraq, que debilitaria tant al govern iraquià com al govern regional del Kurdistan". – El Primer ministre de Bèlgica, Jan Jambon, va declarar que totes les nacions tenen el dret d'autodeterminació. No obstant això, l'ambaixador belga a l'Iraq, Hendrik Van de Velde, va dir que Bèlgica no tenia cap posició oficial definida sobre el tema. – El Primer ministre de Bulgària, Boyko Borisov, va declarar que Bulgària coneixia les intencions del president Barzani però no tenen una postura oficial definida sobre el tema. – El primer ministre Justin Trudeau va romandre neutral, citant el problema de la sobirania de Quebec. Trudeau va dir que respectaria el procés establert pels kurds. – El portaveu del Departament d'Estat dels Estats Units, Heather Nauert, va dir que el govern recolzava un Iraq federal, unit i estable, tot i entendre les legítimes aspiracions del poble del Kurdistan. Nauert va advertir, però, que el referèndum podria perjudicar en la lluita contra Estat Islàmic, així com que la situació regional no era adequada.