miniatura|Membres del Ku Klux Klan cremant una creu. El Ku Klux Klan (KKK) és una societat secreta estatunidenca amb un fort caràcter racista i xenòfob. Ku Klux Klan és el nom que han adoptat diverses organitzacions dels Estats Units, que han predicat la supremacia de la raça blanca, l'antisemitisme, el racisme, l'anticatolicisme, l'anticomunisme, la transfòbia, l'homofòbia i el nativisme polític. Amb freqüència, aquestes organitzacions han recorregut al terrorisme, la violència i actes intimidadors com la cremada de creus, per tal d'oprimir les seves víctimes.
La primera encarnació del Klan fou fundada el 24 de desembre de 1865 per veterans de l'Exèrcit confederat que, després de la Guerra de Secessió, van voler resistir-se a la Reconstrucció, és a dir la reforma del seu model de societat segregada. L'organització va adoptar ràpidament mètodes violents per aconseguir els seus objectius. Tot i això, hi va haver una reacció que en poc temps va arrossegar l'organització al fracàs, ja que l'elit del sud veia que el Klan servia d'excusa per a la permanència als Estats del Sud de les tropes federals. El KKK fou completament dissolt el 1870 pel President republicà Ulysses S. Grant, a través de l'Acta de drets civils de 1871 (coneguda com "l'Acta Ku-Klux-Klan").
El 1915 es va fundar una nova associació que emprava el mateix nom, inspirada pel poder que tenien els mitjans de comunicació de masses. La pel·lícula El naixement d'una nació, i l'antisemitisme transmès a les cròniques periodístiques del judici del presumpte assassí Leo Frank, van contribuir a la ja esmentada inspiració. El segon KKK fou una organització més formal, que comptava amb membres registrats i amb una estructura estatal i nacional. El nombre de membres arribà a xifres entre quatre i cinc milions. La popularitat del Klan va començar a decaure en el període de la Gran depressió que seguí al Crac del 29, i durant la Segona Guerra Mundial, ja que alguns dels membres més destacats del Klan van protagonitzar escàndols per donar suport a l'Alemanya nazi.
D'aleshores ençà, diverses agrupacions diferents entre elles han utilitzat aquest nom, incloent-hi les que s'oposaven a l'Acta de Drets Civils i a la fi de la segregació de les dècades de 1950 i 1960. Alguns membres d'aquelles organitzacions van arribar a ser condemnats per diversos crims. I encara que avui dia dotzenes d'organitzacions utilitzin tot o part del nom per designar-se, la xifra dels seus membres és al voltant d'uns quants milers. Aquests grups, amb operacions separades en petites unitats aïllades, són considerats grups d'odi extrem. El KKK modern ha estat repudiat pels mitjans de comunicació de masses i pels líders polítics i religiosos dels Estats Units.
El primer Ku Klux Klan Origen. Creació El Ku Klux Klan va ser fundat a Pulaski (Tennessee) després del final de la Guerra civil dels Estats Units, el 24 de desembre de 1865 pel general Nathan Bedford Forrest, i altres veterans confederats, que pretenien protegir els sudistes de les espoliacions i vexacions a les que consideraven estaven sotmesos. El nom de Ku Klux Klan ve de la fusió del grec "Kuklos" (cercle). El capità Kennedy afegí Klan (clan) com a recordatori dels grups familiars ancestrals, ja que tots tenien ascendència escocesa. Els fundadors van decidir escriure clan amb "K" per a donar-li més notorietat a l'organització. Com que els va agradar la sonoritat de la paraula, van optar per dividir el mot "Kuklos" en dues parts, canviant la "o" de Kuklos per una "u" i la "s" per una "x" per tal que quedés més impactant.
Als seus inicis, es tractava d'una organització sarcàstica que es dedicava a fer xerrades i rituals on ridiculitzaven i humiliaven les seves víctimes. El Ku Klux Klan fou concebut com un club social on els joves podien trobar diversió i una nova forma de passar l'estona. Els membres feien excursions nocturnes pel poble de Pulaski, disfressats amb llençols i màscares, fingint ser fantasmes que espantaven (o divertien) la població. En afrontar el període de la Reconstrucció dels Estats Units després de la Guerra Civil, el KKK va endurir les seves activitats i es va dedicar a oprimir els carpetbaggers, els Scalawag, i els esclaus esdevinguts lliures. El passat conservador i de suport a l'esclavisme del Partit Demòcrata dels Estats Units va fer que molts dels seus membres busquessin la manera de pertànyer al KKK. També, de manera informal, el KKK repudiava el Partit Republicà dels Estats Units.
El Klan es va estendre ràpidament per altres estats del sud, desencadenant un "regnat del terror" envers els líders republicans de totes les procedències racials. Aquest joc va desembocar en assassinats, com el del congressista d'Arkansas: James M. Hinds, el de tres membres de la Legislatura de Carolina del Sud i els de diversos homes que havien treballat en convencions constitucionals. De 1866 a 1867, el Klan va irrompre en les sessions religioses de la comunitat negra, i va assaltar les llars d'aquesta comunitat per a robar armes de foc, amb el pretext de desarmar els negres veterans de la Guerra Civil. Algunes d'aquelles activitats imitaven les accions d'altres grups de Tennessee com els Jaquetes Grogues o els Gorres Vermelles.
El 1867, en una reunió a Nashville, Tennessee, es va intentar organitzar els grups dispersos afins del Klan, dins una agrupació de capítols locals que informessin els líders del comtat, els quals informarien els districtes, i alhora aquests ho farien als seus estats, els quals informarien el quarter general que agruparia tota la nació. La proposta, redactada pel veterà general brigadier George Gordon, va ser escrita en un llenguatge encès que discorria sobre les metes del KKK i que incloïa un llistat de preguntes que els aspirants a pertànyer al Klan havien de respondre correctament. Les preguntes se centraven en la resistència vers la Reconstrucció i el Partit Republicà. El candidat havia de respondre si era republicà, veterà de l'Exèrcit de la Unió o membre de la Lliga de la Unió, a més d'especificar si s'oposava a la igualtat dels negres tant social com políticament i si estava a favor d'un Govern d'"homes blancs" que "mantingués els drets constitucionals del Sud", l'"emancipació dels homes blancs del Sud, la restitució de tots els drets del Sud" i "el dret inalienable de la pròpia supervivència davant l'exercici arbitrari del poder".
Però malgrat tot el treball de preparació, la proposta de Gordon no fou acceptada. Les unitats del Klan seguirien treballant de manera independent, sense cap forma de jerarquia organitzada a nivell nacional, estatal o comtal. Gordon acudí a Memphis per a visitar l'antic comerciant d'esclaus i veterà general confederat Nathan Bedford Forrest, qui li parlà de la nova organització. La resposta de Forrest fou: "… una idea excel·lent. Podem emprar-la per a posar els negres al lloc on els correspon". Forrest fou escollit líder nacional del Klan setmanes després, el 1867 quan es reuniren a Nashville organitzacions de tot el Sud. Aquest càrrec és coneixia com "Great Wizard", altres càrrecs eren Gran Drac, Gran Tità i Gran Cíclop i els membres del Klan es feien dir "vampyres".
Tanmateix, els dirigents del klan el dissolgueren el gener del 1869, tot i que fins al 1871 actuaren esporàdicament alguns elements incontrolats. En totes les entrevistes posteriors que se li feren, Forrest negà haver estat mai líder del KKK i declarà que mai tingué control sobre cap cèl·lula de l'organització.
Fets El Ku Klux Klan buscà el control politicosocial dels esclaus alliberats. En particular, va intentar dificultar l'educació, el desenvolupament econòmic, el dret a portar armes i els drets electorals dels negres.
Tot i això, el Klan no es va limitar a actuar contra aquestes ètnies, ja que els republicans del Sud també foren el blanc de les seves tàctiques intimidadores. Amb freqüència obtenien els seus propòsits mitjançant la violència. Per exemple, a les eleccions generals de Geòrgia, l'abril de 1868, el comtat de Columbia va registrar 1.222 vots per al candidat republicà a governador d'Estat Rufus Bullock. A les eleccions presidencials del novembre d'aquell any, al mateix comtat només hi va haver un vot a favor del candidat republicà Ulysses S. Grant.
El Klan intimidava constantment mestres d'escola i treballadors de l'Oficina General de Refugiats, Alliberats i Terres Abandonades (Freedmen's Bureau), així com a membres negres de les Lligues de la Unió. Amb relació a la investigació del Congrés feta durant un episodi al Mississipi:
"La senyoreta Allen, d'Illinois, una d'aquestes mestres, l'escola de la qual es trobava a Cotton Gin Port (comtat de Monroe, Mississipi), va rebre una visita...entre la una i les dues de la nit el març de 1871, d'uns cinquanta homes muntats i disfressats. Cadascun vestia una llarga túnica blanca i portava la cara coberta per una màscara solta de ratlles escarlates. Se li va ordenar que puges a vestir-se, la qual cosa va fer l'acte. Després va rebre a la seva habitació un capità i un tinent qui, a més de la disfressa de tots, portaven un parell de banyes al cap i un objecte al front. El tinent tenia una pistola a la mà i el capità es va asseure mentre vuit homes van entrar i van omplir el vestíbul. Van tractar d'una manera "galant i tranquil·la" la mestra, però es queixaven de l'impost per les escoles i li deien que havia de deixar l'ensenyament immediatament i marxar per a no tornar mai. La van avisar que ells no donaven segones advertències. La mestra va deixar el comtat."
Els membres del Klan asseguraren haver matat més de cent cinquanta negres en un sol comtat de Florida, i cent més a altre comtats. Una proclamació feta per Gordon el 1868 resumeix alguns dels assumptes rere les violents actes del Klan:
Molts negres eren veterans de l'Exèrcit de la Unió i, per tant, anaven armats. Des del començament, un dels principals objectius del Klan era confiscar les armes de foc als negres. A la proclama, Gordon afirma que s'havia disparat sobre tres ocasions al Klan i que "si els negres ens volen fer la guerra, han d'ajustar-se a les conseqüències". Gordon defensava que el Klan era una organització pacífica. Aquesta cita era una pretensió habitual del Klan per a evitar processos legals. Malgrat tot, un jutjat federal va determinar el 1868 que el KKK era una organització terrorista. Centenars de processos per violència i terrorisme van seguir aquesta sentència. Diversos membres del Klan van ser processats i molts van fugir de les jurisdiccions que els perseguien, principalment a Carolina del Sud. Gordon va anunciar que alguns havien portat a terme actes violents en nom del Klan, cosa en part certa, ja que algunes persones alienes a l'organització es disfressaven de membres del Klan per a ocultar la seva identitat. Però era ben clar també que als alts càrrecs del KKK els convenia allunyar-se públicament d'aquells actes, i la natura secreta i descentralitzada del Klan feia que el conjunt de membres fos un concepte difús. El Klan fou, en moltes de les seves manifestacions, una força paramilitar que servia els interessos del Partit Demòcrata i d'aquells que desitjaven la restauració de la supremacia blanca.
Declivi i prohibició miniatura|El Governador de Carolina del Nord, William Woods Holden, va intentar fer servir a la milícia de l'estat contra el Klan, i va ser expulsat del seu càrrec. miniatura|Benjamin Franklin Butler redactà l'Acta Ku Klux Klan. El primer Klan mai va estar ben organitzat. Com a grup secret, o "invisible", no tenia una pertinença formal, ni obligacions, butlletins, portaveus, capítols o oficials de cap tipus, ni local ni nacional. Van obtenir popularitat gràcies a la seva reputació, obtinguda en gran part mitjançant les seves estrafolàries disfresses i les seves pràctiques teatrals. La historiadora Elaine Frantz Parsons diu: