Camil Fàbregas i Dalmau (Moià, 1906 - Sabadell, 2003) fou un escultor i pintor català.
A partir de 1910, a l'edat de 4 anys, va viure a Sabadell. Va estudiar a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis, a l'Escola de la Llotja de Barcelona (1925-28), a la Grande Chaumière i a l'École des Arts Appliqués de París, com també a Itàlia. A partir del 1945 es va fer amic de l'escultor Manolo Hugué, amb qui va col·laborar en les seves últimes obres.
L'any 1929 va presentar una exposició individual a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Consta, també, una altra mostra individual l'any 1959.
Va fer diverses obres a Sabadell, tant a la via pública com per entitats i esglésies, i el 1971 li van organitzar una exposició antològica.
La Fundació Ars i el Museu d'Art de Sabadell concentren una gran representació de la seva obra escultòrica i els projectes per a escultures monumentals. També conserven obra de Camil Fàbregas el Museu d'Història de Sabadell, el Museu Comarcal de Manresa i el Museu Thermalia de Caldes de Montbui.
Exposicions col·lectives 1925. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. 1942. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. 1948. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell (abril). 1948. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell (estiu). 1952. Exposició sobre temes eucarístics. Acadèmia Catòlica de Sabadell. 1953. Primer Saló Biennal de Belles Arts. Caixa d'Estalvis de Sabadell. 1957. Tercer Saló Biennal de Belles Arts. Caixa d'Estalvis de Sabadell.
Referències
Categoria:Pintors sabadellencs Categoria:Escultors catalans del sud contemporanis Categoria:Alumnes de l'Escola de la Llotja Categoria:Morts a Sabadell Categoria:Artistes moianesos Categoria:Escultors del Vallès Occidental Categoria:Pintors del Moianès Categoria:Pintors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Pintors catalans del sud morts al segle XXI