Regina de Lamo Jiménez (Úbeda, 7 de setembre de 1870 - Barcelona, 17 de novembre de 1947) fou una escriptora i articulista, professora de música, política i activista social molt polifacètica. Firmava els seus articles amb el seu nom, però també utilitzà el de Nora Avante com a nom de ploma.

D'origen andalús, amb només sis anys la família es traslladà a Madrid i, al 1914, ja casada, s'instal·là a Barcelona.

Fou una figura molt destacada del cooperativisme obrer de principis de segle XX i una de les primeres figures a reivindicar el feminisme en el marc del cooperativisme, així com del sindicalisme, el mutualisme, la cultura higienista, el control de la natalitat i el dret al sufragi femení, el dret a l'avortament, l'eutanàsia, l'amor lliure, l'abolició de la tauromàquia i la protecció dels animals.

Biografia Nascuda en el si d'una família republicana, atea i liberal, el seu pare, Anselmo de Lamo, fou un sastre proper a l'ideologia masona i la seva mare, Micaela Jiménez, fou una lliurepensadora. En traslladar-se a Madrid, fou educada en les idees liberals de la Institució Liure d'Ensenyament, i també va estudiar piano i solfeig. Obtingué el Premi Nacional de Piano del Conservatori de Madrid i, posteriorment, el Premier Prix del Conservatori de París.

Defensa de l'economia cooperativista i feminista Fou molt propera al pensament de la feminista Rosario de Acuña; escrivia en diaris i revistes, però també literatura, especialment poesia i teatre. El 1917, ja resident a la ciutat comtal, feu la seva primera aparició pública en una lectura de poesia a l'Ateneu Barcelonès amb la també escriptora feminista Maria Domènech Escoté. Així mateix, fou delegada de la Federació Sindical d'Obreres i es dedicà a fer conferències i xerrades sobre economia cooperativa i feminisme, com la que pronuncià l'abril de 1918 en el Foment del Treball Nacional, iniciant la seva tasca en favor del cooperativisme.

També es deu a Regina de Lamo l'impuls de crear un banc de crèdit cooperatiu per a classes obreres, idea que exposà en diverses ocasions públicament, inspirada en experiències europees com les de Friedrich Wilhelm Raiffeisen, Hermann Schulze-Delitzsch o Luigi Luzzatti. Així, al març de 1920 pronuncià una conferència a la Societat d'Estudis Econòmics sobre la «Necessitat social dels Bancs Populars de Crèdit». Aquesta idea acabà desembocant en la creació del Banco de Crédito Popular y Cooperativo de Valencia - Institución Regina Lamo, que creà el maig de 1920, i que s'inaugurà amb la presència de l'alcalde de la ciutat. El maig de 1921 se celebrava a Madrid el I Congrés Nacional de Cooperatives Obreres, amb més d'un centenar de delegacions que representaven 400 cooperatives, i en què Regina de Lamo fou la vicepresidenta.

Publicacions Defensà les seves idees en diversos mitjans periodístics, com ara les revistes La Terra o Acción Cooperatista, els diaris barcelonins El Diluvio, Las Noticias, o Solidaridad Obrera, els de Madrid, El Día, La Libertad, El Liberal, o altres d'arreu de l'estat com El Pueblo, de València, o El Luchador, d'Alacant, entre d'altres, mitjans en que desenvolupà una intensa activitat com a articulista, en defensa de les cooperatives i els drets col·lectius –tant els de les dones com els dels treballadors i treballadores.

Ella mateixa contribuí a crear al 1934 la revista Nosotras, que dirigí la seva filla Carlota O'Neill. Fundà l'Editorial Cooperativa Obrera.

L'any 1923 va publicar Breviario de autoeducación cooperatista, un petit llibre de divulgació del cooperativisme per difondre l'interès dels esforços col·lectius. Prologà alguna obra de Frederica Montseny, Escrits Politics (1925), i al 1927 també va escriure el pròleg de Las reivindicaciones femeninas, de Santiago Valentí. En aquells anys escrigué una peça teatral, El feminismo triunfante (1920).

Associacions L'any 1922 va ser la primera dona membre de la junta directiva de l'Associació de la Premsa de Barcelona. Al 1928 va ser nomenada vicepresidenta de l'Ateneo Socialista de Barcelona. I al 1929 fou nomenada presidenta del Grup Femení de l'Associació Socialista de Barcelona. També va contribuir a la creació de la Unió de Rabassaires, i escrigué a la revista La Terra, que n'era l'òrgan de premsa.

Context familiar Rosario de Acuña va ser la seva cunyada –companya del seu germà, Carlos Lamo–, i bona amiga. Era filla seva Carlota O´Neill, autora d'Una mujer en la guerra de España, que passà molt temps a les presons franquistes, d'on Regina Lamo la intentà rescatar. Lidia Falcón, filla de la seva filla Enriqueta, és neta seva.

Durant la postguerra visqué en l'anonimat, amb el suport de la seva filla Enriqueta, dedicada a les classes de música i cant, i a l'escriptura de novel·les sentimentals, signades amb pseudònim.

Referències

Vegeu també Lídia Falcón Carlota O'Neill Enriqueta O'Neill de Lamo

Categoria:Cooperativistes barcelonins Categoria:Activistes barcelonins contemporanis Categoria:Periodistes barcelonins Categoria:Escriptors andalusos en castellà Categoria:Escriptors de la província de Jaén Categoria:Escriptors barcelonins contemporanis en castellà Categoria:Feministes barcelonins Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Feministes andalusos Categoria:Feministes catalans del sud contemporanis Categoria:Empresaris andalusos Categoria:Empresaris barcelonins contemporanis Categoria:Artistes d'Úbeda Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Morts el 1947 Categoria:Periodistes andalusos Categoria:Pedagogs musicals barcelonins contemporanis Categoria:Músics de la província de Jaén Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX