El Cas Turisme Jove fou un cas de corrupció comés al Consorci Turisme Jove depenent de la Conselleria de Presidència i Esports del Govern de les Illes Balears del Govern de les Illes Balears durant la legislatura 2003-2007 amb el mandat de Jaume Matas (PP).
La causa va ser instruïda pel magistrat Miquel Florit, titular del jutjat d'instrucció 6 de Palma. I jutjat en vista oral per la Secció Primera de l'Audiència de Palma, presidida pel magistrat Juan Pedro Yllanes Suárez.
Cronologia El 9 de febrer de 2008, el Diario de Mallorca destapà que el consorci de Turisme Jove de Balears, que en la legislatura anterior depenia de l'exconsellera de Presidència del PP, Rosa Puig, va llogar poc abans de les eleccions del 27 de maig de 2007 dos locals a Juan Francisco Gosálbez Rodríguez. Segons el diari, el 14 de maig de 2007 Gosálbez va constituir una societat que l'endemà va llogar fins a 2019 la seva pròpia seu social al consorci, per obrir-hi una sucursal de turisme juvenil. Aquesta és gestionada pel mateix departament del qual ell era cap de serveis i instal·lacions fins a aquella setmana. Gosálbez també va blindar el contracte amb una clàusula de rescissió de 300.000 euros. Des de llavors aquest home de confiança del Govern Matas percebé 4.500 euros al mes, més IVA, pel citat arrendament.
Els immobles, situats al barri palmesà de la Bonanova, sumen uns 200 metres quadrats i alberguen teòricament una oficina d'informació turística juvenil, que passa molt desapercebuda pel públic perquè no figura en el seu exterior més indicació que www.turismejove.com estampat en l'aparador, molt discretament. Fins i tot els actuals responsables del consorci no van saber de la seva existència fins fa poc. El contracte de lloguer va ser signat el 2 de gener de 2007 pel llavors gerent del consorci de Turisme Jove, Damià Amengual (home de confiança de l'exconsellera Puig), i la representant de Grup Fanodi Gestió SL, propietària del local que s'anava a arrendar. Com a administrador d'aquesta societat figura el mateix Gosálbez, en aquell temps mà dreta d'Amengual i qui portava la veu cantant en el dia a dia del consorci, segons diverses fonts. Curiosament, la direcció d'aquesta oficina d'informació turística és la mateixa que el domicili de l'empresa particular de Gosálbez, dedicada oficialment a "serveis de neteja d'interiors: edificis, oficines, locals comercials, residències o centres sanitaris". Sobre els papers, ambdues ocupen els baixos del número 3 del carrer Francesc Vidal Sureda de Palma. Segons fonts de la Conselleria d'Esports i Joventut "L'obertura d'aquesta oficina la va gestionar Gosálbez, que va defensar la seva ubicació per la proximitat de col·legis en aquella zona. Hi treballen dues persones, però no sabem molt bé quin servei es presta, ja que l'horari d'obertura és de 8 a 15, i els joves a aquestes hores són a classe"
El 18 d'abril de 2008 el Diario de Mallorca avança que Intervenció trobà irregularitats en Turisme Jove i el declararia en fallida.
A instàncies d'una investigació iniciada per Diario de Mallorca, es va descobrir que el consorci havia llogat poc abans de les últimes eleccions balears un local a la barriada palmesana de la Bonanova per instal·lar una oficina de turisme juvenil. Des de l'exterior tot just s'aprecia activitat laboral, però el Govern pagava religiosament un lloguer mensual de 4.500 euros més IVA. L'immoble és propietat de Gosálbez i de la seva esposa. És a dir, un càrrec del consorci s'autollogà un local i percebé uns ingressos anuals de 54.000 euros de les arques públiques, d'on també van sortir 180.000 euros per reformar-lo. En el contracte d'arrendament apareix una clàusula de blindatge: Si per qualsevol causa el Govern decidís rescindir pel seu compte, hauria de pagar uns 300.000 euros. El document apareix signat per l'exgerent Amengual.
Però les irregularitats comeses per Gosálbez no es limiten a aquest autoalquiler d'aquest local, en el qual pesa un préstec de 638.000 euros que s'abonen amb els ingressos mensuals que aporta el Govern. L'excap de serveis i manteniment va crear una societat, Grup Fanodi Gestió SL, en el també figura la seva dona. En els papers és aquesta empresa la que lloga el local, perquè no aparegui el nom del càrrec del PP. Es creu que aquesta societat falsificava factures per maquillar comissions.
A més, segons va esbrinar la Policia, Gosálbez també s'hauria apoderat d'una subvenció d'uns 18.000 euros que va abonar la Xarxa Espanyola d'Albergs Juvenils per l'intercanvi de joves en un campament d'Alcúdia, però que pel que sembla mai es va realitzar. També es creu que pagava amb diners públics viatges privats que presentava com a despeses de treball.
L'11 d'agost de 2008 la Policia va detenir diverses persones implicades en el cas. El 14 d'agost, el jutge de guàrdia, Antoni Rotger Cifre, va decretar per a Juan Francisco Gosálbez Rodríguez presó incondicional i sense fiança a petició de la Fiscalia Anticorrupció i l'acusació particular, el bufet Pomar, que representa l'organisme públic. Un altre dels principals imputats, l'exgerent Damià Amengual Aloy, va eludir la presó després de pagar 12.000 euros. Per contra, el magistrat va deixar en llibertat amb càrrecs i sense fiança a la tercera detinguda, la dona de Gosálbez, Maria Auxiliadora Pérez de Algaba. El mateix dia la Policia va detenir per ordre del Ministeri Públic a l'exdirector general de Joventut del Govern de Matas, Juan Francisco Gálvez Díaz, i el Grup de Delinqüència Econòmica va registrar el seu domicili al Molinar. No obstant això, com que no van trobar proves contundents contra la seva persona, la Fiscalia va optar per no demanar presó per a ell, i va quedar en llibertat també amb càrrecs.
El primer a desfilar davant el jutge i el fiscal Anticorrupció Pedro Horrach ajudat en aquest cas per Miguel Ángel Subirán, va ser Gosálbez, qui assistit pel seu lletrat Octavio Couto es va acollir al seu dret a no declarar. En segon lloc va prestar declaració Damià Amengual, qui es va considerar innocent dels delictes que se li imputaven, encara que del seu testimoni es van ordenar les posteriors actuacions judicials contra Gálvez. El que va ser número 2 de l'exconsellera Rosa Puig va reconèixer davant el jutge de guàrdia que no exercia cap control sobre el dia a dia del consorci. De fet, va dir que només anava a la seu "un cop cada dos mesos". Gálvez va afirmar sentir-se "enganyat i defraudat" pel seu amic Gosálbez, assegurant que aquest "s'havia aprofitat" d'ell. Així mateix, l'exdirector general va assegurar no haver-se emportat "ni un duro" del consorci. Gálvez va presenciar el registre del seu domicili, que es va desenvolupar des de les 20:30 fins a les 22:30 hores sota la supervisió dels fiscals Horrach i Subirán, i d'on es va requisar documentació i el disc dur del seu ordinador, si bé finalment va quedar lliure.
Damià Amengual va haver d'explicar algunes factures presentades per ell de restaurants, taxis, rams de flors, etc. Les explicacions varen ser bastant surrealistes i no van convèncer el jutje ni als fiscals. Així mateix, va admetre ser un "home de palla", i que realment manava el seu subordinat Gosálbez.
Els investigadors no trobaren les actes del consell de direcció durant els quatre anys de la legislatura del Partit Popular. Se sospità que haguessin pogut ser destruïdes o amagades. Aquests documents podrien ser reveladors per conèixer el 'modus operandi' del consorci, ja que quan es reunia el consell de direcció de l'entitat es prenien decisions de gran importància com ampliacions de capital, auditories o la compra de terrenys. En el consell de direcció de Turisme Jove participaven l'exdirector general de Joventut, Juan Francisco Gálvez, l'exgerent, Damià Amengual, la llavors directora general de Menors, un representant de Turisme, regidors de municipis com Llucmajor o Sencelles i tres representants d'ajuntaments on hi ha albergs (Alcúdia, Ciutadella i Formentera). En una ocasió fins i tot va assistir l'exconsellera de Presidència i Esports, Rosa Puig. També exercia un paper important dins del consell de direcció Juan Francisco Gosálbez, considerat com el presumpte cervell de la trama, era el secretari del consell i, per tant, l'encarregat de redactar les actes.
Diversos testimonis el van assenyalar a ell com la persona que portava les actes del consell de direcció. Aquests documents presumptament es deixaven en un prestatge a l'abast de qualsevol persona que entrés a l'oficina. L'exgerent de l'entitat, Damià Amengual, el suposat "home de palla", que va ser assistit per l'advocat Tomeu Vidal, també va confirmar que Gosálbez tenia ple accés a les actes del consell de direcció, com altres persones. Amengual també va donar una dada rellevant en explicar que els contractes que signava no passaven pel consell de direcció perquè l'exdirector general de Joventut, Gálvez, li havia dit que no era obligatori segons els estatuts de l'organisme.
Diversos empresaris han reconegut que van inflar factures a nom del consorci per indicació de Juanfran. La més cridanera és la de l'empresari Marcos Pérez Martínez (MCO - Mallorquina de Construcciones y Obras), que, va ser detingut el mateix 11 d'agost de 2008, va assegurar haver reformat el local adquirit i auto llogat per Gosálbez i haver facturat uns 182.000 euros, dels quals 60.000 haurien anat a parar a la butxaca del capitost de Turisme Jove. De tot això, el gerent del consorci diu que no es va assabentar. A vegades, els empleats de l'oficina l'escoltaven "qualsevol dia d'aquests, ens tancaran a tots!".
Segons el fiscal, al març de 2005 van decidir canviar l'antiga seu del Consorci, al carrer Jeroni Antich de Palma, el lloguer era de 800 euros per unes oficines més grans al carrer Baró de Pinopar. La nova renda seria una mica més gran que l'anterior: 16.000 euros mensuals (el triple) per a una empresa immobiliària el representant, Matías Vidal Roselló també està imputat en el cas. El fiscal cridà l'atenció sobre el fet que ni un ni l'altre tenien competència per a comprometre el Consorci en un lloguer, i que havien estat advertits d'això. A finals del mateix any, Amengual signava el lloguer d'un altre local a la Via Alemanya de Palma a un segon empresari, Bernardo Carbonell Gual. L'import del nou lloguer era lleugerament inferior al subscrit el mes de març: 15.500 euros al mes durant el primer any, 13.000 els següents.
Un els proveïdors de Turisme Jove va declarar davant el jutge: "Juan Francisco Gosálbez ens va fer xantatge: o li pagàvem una tarifa o no ens deixaria llogar les instal·lacions del campament de la Victòria a Alcúdia i la nostra empresa d'activitats esportives i de temps lliure s'enfonsaria".
Diversos treballadors del Consorci van explicar als agents com a mitjan legislatura es va defenestrar a la comptable, Catalina Concepció Pou, col·locant per aquesta tasca a Jaume Cerdà, fins a aquell moment el xofer de Puig i persona de confiança de Gosálbez. La investigació policial evidència que el nou comptable mai feia preguntes sobre les elevades despeses de representació Gosálbez i Amengual.
L'11 de desembre de 2008 es va posar en llibertat a Juan Francisco Gosálbez per haver pagat la fiança de 12.000 euros.