El suimanga malaquita Rev. 16/07/2013 (Nectarinia famosa) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels nectarínids (Nectariniidae).
Descripció El suimanga malaquita presenta dimorfisme sexual: el mascle reproductor és inconfusible: verd brillant amb una cua llarga. El mascle no reproductor és més apagat, però normalment encara mostra una mica de verd iridescent i la cua allargada. La femella és un nectarínid gros de colors apagata.Tenen becs llargs i prims corbats cap avall i llengües tubulars amb punta de pinzell, ambdues adaptacions a l'alimentació amb nèctar. El cant consisteix en notes com "tiep" i sonalls emfàtics. La femella és similar a la femella del suimanga bronzat (N. kilimensis) però més grossa, més apagada per sota i amb una cella més feble.
Distribució i hàbitat El suimanga malaquita es distribueix per Etiòpia, sud-est del Sudan, República Democràtica del Congo, Uganda, Kenya, Ruanda, Burundi, Tanzània, Zàmbia, Malawi, est de Zimbàbue, nord de Namíbia, sud de Moçambic i Sud-àfrica.
Aquest gran nectarínid es troba en fynbos muntans (inclosos el massís de Protea, com també zones amb àloes) i matolls montans i costaners freds, fins a 2.800 m d'altitud a Sud-àfrica. També es troba en parcs i jardins (sovint niant dins dels que es troben a el Highveld). És resident, però pot desplaçar-se costa avall a l'hivern.
Comportament Alimentació Aquesta espècie, com la majoria dels nectarínids, s'alimenta principalment de nèctar, tot i que també ho fa d'insectes, sobretot per alimentar les cries. Aquest nectarínid pot caçar de manera similar a un papamosques, buscant insectes des d'una perxa.
La majoria de les espècies de nectarínids poden prendre nèctar planant com un colibrí, però normalment es posen per alimentar-se la major part del temps. Com a nectarínid força gros, el suimanga malaquita no és una excepció. Algunes espècies de plantes de les quals s'alimenta inclouen moltes espècies d'Aloe, com ara Aloe broomii, Aloe ferox i Aloe arborescens, i espècies de Protea, com ara Protea roupelliae, i també diverses altres plantes pol·linitzades per ocells com Leonotis i Strelitzia. S'ha suggerit que el comportament de protegir les plantes amb flors pot haver conduït a la selecció i evolució de flors de tubs llargs que, d'altra manera, tendirien a ser robades (nèctar pres però no pol·linitzat) per espècies de nectarínids de bec curt.
Reproducció Aquesta espècie és monògama. El niu ovalat sol estar suspès, com la majoria dels nectarínids, o construït dins d'un arbust. La femella incuba d'un a tres ous verdosos i tacats foscos durant dues setmanes. Els pollets són alimentats per ambdós pares fins al moment d'emplomallar, i els pollets durant un temps tornen al niu per descansar. El suimanga malaquita sovint té dues cries i pot ser parasitat pel cucut maragda de Klaas (Chrysococcyx klaas) o el cucut pit-roig (Cuculus solitarius). És territorial i agressiu quan nidifica, però molt gregari fora de l'època de reproducció, formant estols de més de 1.000 ocells.
Vocalitzacions El crit és un fort "tsiip-tsiip", té un cant piulador, sovint ho fa apuntant el cap amunt per mostrar els flocs pectorals grocs i amb les ales mig obertes. Els mascles també tenen un vol d'exhibició elaborat. Es va descobrir que els ocells mascles mostren els flocs pectorals gairebé contínuament durant tota la nit, mentre dormen, i una hipòtesi és que aquests funcionen com a taques oculars per dissuadir els depredadors nocturns.
Taxonomia El suimanga malaquita va ser descrit per primer cop l'any 1766 pel biòleg suec Carl von Linné amb el nom binomial Certhia famosa i la localitat tipus "Cap de Bona Esperança".
Etimologia El nom genèric Nectarinia prové del llatí «nectar», «nectaris» que significa “nèctar” que alhora deriva del grec antic νεκταρ/nektar, «νεκταρος/nektaros», “nèctar”.
L'epítet específic famosa també prové del llatí «famosus» que significa “renom” derivat de «fama», “fama”, “reputació”.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen dues subespècies: N. f. cupreonitens (Shelley, 1876) ─ Eritrea, Etiòpia i sud-est del Sudan del Sud, est de la República Democràtica del Congo, Uganda, Kenya, Ruanda, Burundi, Tanzània i nord de Malawi. N. f. famosa (Linnaeus, 1766) ─ muntanyes de l'est de Zimbàbue, Lesotho, l'oest d'Eswatini i Sud-àfrica.
Referències
malaquita Categoria:Ocells d'Àfrica