L'home que va matar Liberty Valance (títol original en anglès: The Man Who Shot Liberty Valance) és una pel·lícula estatunidenca en blanc i negre de John Ford, estrenada el 1962. És un western crepuscular de dues hores basat en la novel·la homònima de Dorothy M. Johnson. Els principals actors són James Stewart, John Wayne, Vera Miles, Lee Marvin, i Edmond O'Brien. Ha estat doblada al català.
Argument El 1910, el senador Ransom ("Ranse") Stoddard i la seva dona Hallie, una parella gran, tornen a Shinbone, a l'Oest, per a l'enterrament de Tom Doniphon. El periodista local, intrigat per la presència d'un senador que ha vingut a l'enterrament d'un vaquer desconegut, apressa Stoddard a explicar-se. Stoddard, en principi reticent, acaba acceptant. Evoca l'època on acabat de llicenciar en dret, hi va desembarcar amb l'ideal de portar la legalitat al Far West.
Poc abans de la seva arribada a Shinbone, la diligència és atacada per una banda de fugitius. Stoddard és robat i és colpejat al cap i deixat per mort. Tom Doniphon el troba, i li comunica el nom del seu agressor: Liberty Valance, un bandit de notorietat pública, i el deixa al restaurant de la jove Hallie (el seu secret amor) i dels seus pares. Stoddard, encara feble, parla de detenir Valance, cosa que provoca els sarcasmes de Doniphon: a Shinbone, és la llei de les armes la que preval. Stoddard no obté el suport del xèrif, covard notable.
A canvi del seu treball al restaurant, és allotjat per Hallie. Quan Valance el provoca, és Doniphon ajudat de Pompey qui el defensa, mostrant-li que allà només el revòlver pot protegir un home. Stoddard es nega, tanmateix, a renunciar a la via legal. Ensenya a llegir i escriure, dona rudiments d'educació cívica als nens i s'entrena secretament en l'ús del revòlver. Stoddard s'ha fet l'amic de Peabody, el periodista de Shinbone, que denuncia la voluntat dels grans propietaris de bestiar de mantenir el territori de Colorado fora de la Unió, cosa que impedeix el desenvolupament de la ciutat. Els grans propietaris han contractat a més Liberty Valance, que no vacil·la a atacar els grangers aïllats per servir els seus interessos. La solució seria de fer entrar Colorado en la Unió i, justament, tindrà lloc l'elecció dels representants per a la Convenció. El dia de l'elecció, Doniphon es nega a ser candidat i, malgrat les temptatives d'intimidació de Valance, són escollits Peabody i Stoddard a costa de Valance. Aquest últim, furiós, ordena a Stoddard marxar de la ciutat o enfrontar-se en duel aquell vespre mateix.
Peabody, que acaba de redactar un article sobre la derrota de Valance, és fuetejat durament pel bandit, no sense haver defensat (valentament i verbalment) la llibertat de premsa. Stoddard, per a qui això és massa, es nega a marxar de la ciutat com tots li aconsellen. Agafa la seva arma i surt al carrer per esperar Valance. Aquest últim surt i, després d'un tret d'intimidació, fereix Stoddard al braç. Stoddard recull l'arma amb la mà esquerra mentre Valance l'apunta. Els dos homes disparen al mateix temps i Valance es desploma, mort. Stoddard torna amb Hallie que el cuida. Doniphon, veient l'escena, s'adona que ha perdut Hallie i crema la casa que construïa per quan es casessin.
Peabody i Stoddard van a la convenció on l'home que va matar Liberty Valance és aclamat com un heroi. Peabody el proposa com a candidat per representar el partit pro-Unió a Washington, però Stoddard, fastiguejat, es prepara a tornar a l'est. Doniphon l'atura llavors, revelant-li que en realitat, és ell qui va disparar a Valance i el va matar en l'intercanvi de trets. Stoddard torna per ser escollit.
Els periodistes que escolten el seu relat decideixen no treure l'article. Així, la veritable història de Tom Doniphon continua amagada per sempre, ja que la llegenda ha de sobreviure: Quan la parella se'n va de la petita ciutat per tornar a Washington, un empleat de tren els explica els arranjaments especialmentfet per facilitar-los el viatge: La pel·lícula acaba tal com comença, amb un pla general d'un tren en marxa.
Repartiment John Wayne: Tom Doniphon James Stewart: Ransom Stoddard Vera Miles: Alice/Hallie Stoddard Lee Marvin: Liberty Valance Edmond O'Brien: Dutton Peabody Andy Devine: Marshall Link Appleyard Ken Murray: Doc Willoughby John Carradine: Cassius Starbuckle Jeanette Nolan: Nora Ericson John Qualen: Peter Ericson Willis Bouchey: Jason Tully Carleton Young: Maxwell Scott Woody Strode: Pompey Denver Pyle: Amos Carruthers Strother Martin: Floyd Lee Van Cleef: Reese, còmplice de Valance Robert F. Simon: Jack/Handy Strong O.Z. Whitehead: Herbert Carruthers Paul Birch: l'alcalde Winder Shug Fisher: Kaintuck Earle Hodgins: Clute dumphries Anna Lee: Sra. prescott, la vídua Ted Mapes: Highpockets Charles Seel Joseph Hoover
Elements d'anàlisi L'home que va matar Liberty Valance és el penúltim western de John Ford. Té, segons Jacques Lourcelles, valor de testament de l'autor en aquest àmbit. Per això banya la pel·lícula en malenconia, fins i tot en amargor,Jacques Lourcelles, Dictionnaire des films, Robert Laffont (Bouquins), Paris, 1992, article «L'home que va matar Liberty Valance» reforçada pel caràcter estàtic de l'accióNicole Gotteri, a El western i els seus mites, Bernard Giovanageli editor, el rang en la categoria dels westerns estàtics i intimistes, és el que propicia l'evocació dels records, dels sentiments oposats, les explosions de violència. La pel·lícula, fortament simbòlica, presenta un guió original i complex, propici a l'anàlisi.
Un duel a tres El duel en el transcurs del qual és mort Liberty Valance implica de fet tres protagonistes: Stoddard, Valance i Doniphon (ajudat per Pompey). El duel és atípic, ja que és totalment desequilibrat: el resultat sembla decidit per endavant. Per subratllar-ho, el davantal de «rentador de vaixella» que porta Stoddard. Tanmateix, amb la mà esquerra, Stoddard aconsegueix matar Valance, almenys això creu ell -i tothom. Però un flash-back (flash-back que és la història mateixa) corregeix aquesta primera versió: és Doniphon, arrupit en l'ombra, qui ha matat Valance.
Ja que, a L'home que va matar Liberty Valance, no hi ha un sinó dos bons davant el dolent l'oposició clàssica entre el brètol individualista i sanguinari i l'heroi individualista i honrat és esbiaixada per l'aparició d'un tercer personatge, antiindividualista i honrat. I la verdadera oposició de la pel·lícula se situa entre els dos bons, Stoddard i Doniphon.
El procés de civilització La pel·lícula proposa, com ha estat destacat nombroses vegades. Vegeu Olivier Gamble en el Guide des films de Jean Tulard, article «L'home que va matar Liberty Valance»: la pel·lícula és descrita com una transmissió de poder entre la justícia per les armes i la justícia per les lleis, o la Géographie du western, J. Mauduy i G. Henriet, Nathan p.69, o l'php?article25 analitza d'Estelle Lépine al lloc Art du cinema] per exemple. una descripció metafòrica del procés de civilització: Tom Doniphon representa la llei de l'Oest, Ransom Stoddard representa la legalitat, el primer s'esborra en benefici del segon. Més exactament,Vegeu el Dictionnaire mondial des films, Larousse, article «L'home que va matar Liberty Valance». Valance representa el regnat de la força, Stoddard l'establiment de la llei i Doniphon la necessitat de la força per establir la llei. És a dir que ni Stoddard ni Doniphon no en tenen prou amb ells mateixos en l'acompliment del procés històric. Stoddard succeeix a Doniphon gràcies al seu duel contra Valance, duel en el qual Doniphon ha participat de manera essencial però que continua estant amagada.
Els personatges secundaris també tenen un fort paper simbòlic. Hallie, promesa de Tom, evoluciona progressivament cap a Ransom, que l'ensenya a llegir, que ella admira i amb qui s'acabarà casant. El seu camí simbolitza de fet el d'una societat que passa de la força, d'un territori "obert" que es converteix en un Estat civilitzat. Gamble posa en valor el paper de la premsa que participa en la creació de l'Estat prenent el partit dels febles contra el poder de la violència i dels diners. El periodista Peabody, batut i deixat per mort perquè ha gosat enfrontar-se a Valance, fa campanya i assegura la victòria electoral de Stoddard. Dutton Peabody encarna l'arribada del "quart poder", el de la premsa, que acaba la transició cap a la modernitat americana.
Però el treball de Ford no es resumeix en un joc de símbols. La pel·lícula és un testament, ja que, com ho anota Lourcelles, el director hi posa en escena dos dels principals tipus d'homes de la seva obra: l'home d'acció solitària i el ciutadà responsable al servei de la comunitat.Lourcelles precisa que per a Ford, el més alt exemple d'aquest segon tipus és Abraham Lincoln. La silueta desmanegada de James Stewart evoca la cèlebre estàtua del gran home. L'estructura en flash-back permet fer cohabitar aquests dos tipus de personatges que representen dues etapes successives de la història americana.
La realitat i la llegenda La carrera de Stoddard, home enamorat de la justícia, és fundada en una impostura:Vegeu Leclerc. Nicole Gotteri, a Le western et ses mythes, Bernard Giovanageli editor, va fins a trobar Stoddard abjecte en la seva manera de suplantar el vell Oest (p.229). l'home que ha matat Liberty Valance és Doniphon. El personatge del periodista de 1910 pren clarament el partit de la llegenda: El final de la pel·lícula es nega, en nom de la llegenda, a rehabilitar Doniphon: el mite americà, per construir-se, té més necessitat de creure en la victòria del jurista que en la del cow-boy.
Tanmateix Ford ensenya tant els fets en brut com la llegenda, sense privilegiar l'un respecte a l'altre, per mitjà d'una paradoxa (Lourcelles) que és al cor de la pel·lícula: la verdadera llegenda per als espectadors de la pel·lícula, és portada per Doniphon, l'home que ha matat verdaderament Valance, mentre que per als personatges de la pel·lícula, és Stoddard, "l'home que ha matat Liberty Valance", qui és una llegenda, quan en realitat no ho ha fet. La veritat i la llegenda estan doncs vinculades.
Música La partitura musical de la pel·lícula va ser composta per Cyril J. Mockridge, però en escenes relacionades amb les relacions de Hallie amb Doniphon i Stoddard, Ford va reprendre "Ann Rutledge Theme" d'Alfred Newman, del Jove Mr. Lincoln. Va dir a Bogdanovich que va utilitzar el tema en ambdues pel·lícules per evocar el desig reprimit i l'amor perdut. L'estudiosa de cinema Kathryn Kalinak assenyala que el tema d'Ann Rutledge "codifica l'anhel" i "desxifra el fallit afer amorós entre Hallie i Tom Doniphon, l'amor creixent entre Hallie i Ranse Stoddard, i la pèrdua traumàtica experimentada per Hallie sobre la seva elecció d'un sobre l'altre, cap dels quals està clarament articulat pel diàleg." Les porcions de la cançó "There'll Be a Hot Time in the Old Town Tonight" són interpretades en escenes per músics de bar i una banda de marxa.
El tema principal de Mockridge que obre la imatge també es pot escoltar, d'una forma una mica diferent, en un tràiler per a River of No Return amb Robert Mitchum i Marilyn Monroe llançat el 1953.