Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din (), més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.
Joventut El pare de Zengi, Aq-Súnqur al-Hàjib, que fou governador d'Alep en temps de Màlik-Xah I (1085), va ser decapitat per traïció el 1094, i Zengi va ser criat per Kerbogha, l'atabeg governador de Mossul. Segons la llegenda dels croats, la mare de Zengi va ser Ida de Formbach-Ratelnberg, que fou capturada durant la croada de 1101 i presa en un harem. El 1101, Ida tenia 46 anys, i com Zengi va néixer el 1085, i el seu pare va morir en 1094, no és factible.
Malgrat els freqüents canvis d'atabeg de Mossul, Zengi va restar allí i el 1113 va participar en la campanya contra els croats d'Ak Sunkur al-Bursuki. Va estar a punt de conquerir Tiberíades amb els seus homes. L'any següent va participar en l'expedició organitzada per Ak Sunkur al-Bursuki contra l'emir Ilghazi I ibn Ortuk al que va sotmetre, i després contra el comte d'Edessa, on va haver d'aixecar el setge. Quan al-Bursuki va caure en desgràcia i el sultà li va retirar els seus comandaments (1115 a 1119), Zengi va restar a Mossul i va servir al nou atabeg, Juyush Beg.
Després d'una afortunada expedició contra els mazyàdides de Dubays ibn Sàdaqa, fou nomenat governador de Bàssora per compte d'Ak Sunkur al-Bursuki (ara altra vegada governador de Mossul) on va reprimir la revolta del califa abbàssida al-Mústarxid al que va derrotar a Wasit, prop de Bagdad, el 1126. El califa es va fer fort a Bagdad i el sultà seljúcida va posar setge a la ciutat el gener del 1127. L'arribada de les tropes de Zengi va permetre al sultà d'intentar prendre d'assalt la ciutat però el califa, que havia fet el mateix raonament, va capitular. Poc després el sultà el va nomenar Zengi el seu delegat a l'Iraq com a governador i shihna (governador militar) de Bagdad (abril de 1127), i a la mort a Rahba (potser enverinat quan planejava rebel·larse contra el sultà) de Masud ibn al-Bursuki (que el 26 de novembre de 1126 havia succeït al seu pare Ak Sunkur, assassinat pels ismaïlites), Zengi va rebre els seus governs de Mossul (de fet Mosssul i part del Diyar Bakr, Diyar Mudar i Diyar Rabia) i d'Alep (aquest darrer Ak Sunkur l'havia adquirit el 1125) si bé va perdre el govern de l'Iraq i el càrrec de shihna de Bagdad. Segons Ibn al-Athir foren els habitants de Mossul que al morir Masud van demanar al sultà el nomenament de Zengi al que consideraven el més capacitat per lluitar contra els francs. Provisionalment les dues ciutats, Mossul i Alep, foren governades per dos mamelucs, Jawali i Khutlugh. A Mossul, Jawali no va posar cap problema a entregar el poder a Zengi i li va facilitar la tasca. El sulta el va nomenar més atabeg dels seus fills Alp Arslan i Farrukhanshah; Zengi va entrar a Mossul el setembre/octubre de 1127 i va reorganitzar el govern de la ciutat, va arrabassar Nisibin als ortúcides, ocupant Djazirat ibn Umar, Sindjar i la vall del Khabur on va anar a Haran, que estava sota amenaça permanent dels francs del comtat d'Edessa, per reforçar les defenses.
A Alep en canvi el mameluc Khutlugh va agafar el poder pel seu propi compte; aviat es va fer odiós als seus governats que es van revoltar i es va haver de refugiar a la ciutadella que fou assetjada per la població. El govern era reclamat per dos prínceps, un ortúcida, Sulayman, i un seljúcida, Ibrahim ibn Ridwan; el príncep Bohemon II d'Antioquia va intentar aprofitar aquest conflicte per apoderar-se de la vila. Fort de la legitimat que li donava haver estat investit pel sultà, Zengi va enviar a Alep als seus lloctinents Sunkur Diraz i Hasan Karakush que van aconseguir la submissió dels diferents pretendents i Zengi va entrar a Alep el 18 de juny de 1128, aclamat pels habitants.
Per completar la seva legitimat, es va casar amb la vídua d'un anterior atabeg, Balak ibn Bahram ibn Ortuk, filla de Ridwan d'Alep, i va transferir les restes del seu pare a la vila. després va tornar a la cort del sultà Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, a qui havia donat suport contra el califa al-Mústarxid. El 1129 Sandjar, el sulta suprem dels seljúcides que era a Rayy, va ordenar a Mahmud II de desposseir a Zengi de Mossul i donar-la a Dubays ibn Sàdaqa, l'emir mazyàdida; el califa s'hi va oposar i finalment Mahmud II va confirmar a Zengi en les seves possessions com a malik al-Gharb (rei de l'oest) li va concedir el 1129 un diploma que li conferia autoritat sobre tota la Síria del nord i l'Iraq. Zengi volia unificar la Síria musulmana sota la seva autoritat per coordinar tots els esforços contra els francs. Els emirs sirians es van agrupar a l'entorn de l'emir de Damasc Tadj el-Muluk Buri, excepte Kirkan d'Homs, que va fer submissió a Zengi. Després de la mort el 1128 de Dhàhir-ad-Din Tughtikín, atabeg de Damasc, el buit de poder va amenaçar Síria amb una nova agressió dels croats i el 1130 Zengi es va aliar amb Tadj al-Muluk Buri de Damasc contra els cristians per un atac a Antioquia, però només un ardit per estendre el seu poder. Buri que va enviar un exèrcit amb el seu fils Sewindj, virrei d'Hama. Zengi va fer arrestar a Sewindj i no el va alliberar més que contra la rendició d'Hama. Després va fer arrestar a Kirkhan i va intentar ocupar Homs sense èxit. El fill de Buri i els altres presoners de Damasc van ser rescatats a canvi de 50.000 dinars. El 1130 Zengi capturava al-Atharib als francs.
El 1131 al-Mústarxid i Dubays es van enfrontar i el segon va fugir a Damasc. Zengi va acordar retornar els 50.000 dinars si Buri li lliurava Dubays ibn Sàdaqa, l'emir mazyàdida d'al-Hilla allí refugiat. Quan un ambaixador del califa va arribar a Damasc per emportar-se a Dubays, Zengi el va atacar, matant a part del seu seguici, i l'ambaixador va tornar a Bagdad sense Dubays.
Els francs estaven llavors en situació delicada: els sobirans Balduí II de Jerusalem, Bohemon II d'Antioquia i Joscelí I d'Edessa acabaven de morir. A Antioquia, un infant, Constanci, va pujar al tron sota regència de la seva mare Alix de Jerusalem que desitjava el poder i sabent que els francs no la deixarien usurpar el tron va cridar a Zengi, però el complot fou descobert i Alix apartada de la regència. Amb l'ajut dels seus veïns Joscelí II d'Edessa i Pons de Trípoli i el suport de la seva germana Melisenda, va intentar tornar a la regència però el rei de Jerusalem, Folc I de Jerusalem i V d'Anjou, va intervenir altre cop i va assignar a Alix a residència. Zengi no va poder aprofitar aquestes discòrdies doncs el 1132 el califa al-Mústarxid va aprofitar la molt del sultà Mahmud i la lluita per la seva successió per intentar emancipar-se de la tutela seljúcida. Zengi, emir de Mossul, va marxar a Bagdad per sostenir als seljúcides i fou derrotat prop de Tikrit per l'exèrcit abbàssida; les seves forces foren rodejades a la vora del riu i només es va salvar perquè el seu mameluc Ayyub li va facilitar el travessar el riu i fugir.
Zengi no es va quedar quiet i es va aliar a l'emir beduï Dubays per reprendre el combat a favor del seljúcida Sandjar. Una segona batalla contra el califa es va lliurar als afores de Bagdad el 13 de juny de 1132, però encara que inicialment Zengi va tenir avantatge, finalment les forces del califa es van imposar. Amb trenta mil homes al-Mústarxid va marxar cap a Mossul decidit a acabar amb Zengi i el nou sultà seljúcida Ghiyath al-Din Masud no tenia cap intenció d'aturar-lo i fins i tot li va suggerir reunir Iraq i Síria en un sol estat sota la seva autoritat; però al-Mústarxid va assetjar Mossul durant tres mesos sense èxit (1133) i mentre els búrides (ara era emir Xams-al-Mulk Ismaïl, que havia succeït al seu pare Taj-al-Muluk Burí) van aprofitar l'ocasió per recuperar Hama.
El 1134 Zengi es va involucrar en els assumptes dels ortúcides, aliant-se amb Hussam-ad-Din Timurtaix contra el seu cosí Rukn-ad-Dawla Dàüd, i va ocupar algunes places al Diyar Bakr (incloent algunes tingudes pels kurds fins aleshores lleials al califa) però els veritables desitjos de Zengi eren a Damasc. El 1135 Zengi va rebre una petició d'ajuda de Xams-al-Mulk Ismail de Damasc, i que temia per la seva vida doncs la seva pròpia ciutadania el considerava un tirà cruel. Ismail estava disposat a lliurar la ciutat a Zengi per tal de restablir la pau, però ni la família d'Ismail ni els seus assessors ho volien, i Ismail va ser assassinat per la seva pròpia mare, Zomorrod Khatun, per impedir que la ciutat passés al control de Zengi. Ismail va ser succeït pel seu germà Xihab-ad-Din Mahmud. Zengi no es va desanimar per aquest gir dels esdeveniments i va arribar a Damasc de tota manera, amb la intenció de prendre-la, i la va assetjar algun temps sense èxit (febrer del 1135), fins que es va acordar una treva i Bahram-Shah, germà de Xihab-ad-Din va quedar com a ostatge, mentre la ciutat reconeixia una sobirania nominal de Zengi. Al mateix temps, les notícies sobre el setge havien arribat a Bagdad i, per tant, al califa Al-Mústarxi, i un missatger va ser enviat amb les ordres per Zengi de deixar Damasc i prendre el control del govern de l'Iraq. El missatger va ser ignorat, però Zengi va abandonar el setge pels termes de la treva amb Xihab-ad-Din (març de 1135). De tornada a Alep, Zengi va ocupar Hama i va assetjar Homs perquè el seu governador l'havia irritat, i Xihab-ad-Din va respondre a la crida de la ciutat per ajuda amb l'enviament de Muín-ad-Din Únur com a governador. Després es va apoderar de quatre places fortes dels francs més enllà de l'Orontes: Zerdana, Tell Aghdi, Ma'arrat al-Numan i Kafartab (abans de final d'any) però finalment va retornar a Mossul. Mentre el sultà Masud ibn Muhammad havia eliminat als seus rivals i mirava de restablir el seu control sobre el califat; la batalla decisiva es va lliurar a Daimarg el 24 de juny de 1135 i el sultà va capturar al califa, i el va obligar a acompanyar-lo en una gira per l'Azerbaidjan, sent assassinat mentre eren a Maragha, suposadament per un sectari dels "assassins", l'agost de 1135. Zengi llavors va fer aliança amb el nou califa al-Ràixid, fill d'al-Mústarxid, i a l'expretendent seljúcida Daud I ibn Mahmud contra el sultà Masud ibn Muhammad. Però aquest es va dirigir a Bagdad Al-Ràixid i Zengi van fugir a Mossul (finalment Zengi va tornar a la fidelitat a Masud uns mesos després); al-Rashid fou declarat deposat i substituït pel seu oncle al-Muqtafí (1136). Finalment Zengi va reconèixer a Masud, al sultà suprem Sandjar, i al califa al-Muqtafí i a canvi fou reconegut en la sobirania dels territoris que controlava. En aquest temps el seu lloctinent Sawar va fer una incursió a Antioquia i va fer un notable botí.
Conflicte amb els croats i romans d'Orient Zengi ja només podia intentar expandir-se cap a l'oest a costa del búrides, dels ortúcides o dels croats. Quan ocupava poblacions dels francs Zengi convidava als antics habitants musulmans a reclamar els seus antics béns, si hi podien demostrar. Però no atacava només als francs sinó que volia unificar a tots els musulmans de Síria per evitar quedar paralitzat per lluites internes. Així va assetjar Shayzar per obligar a l'emir Banu Múnqidh, Sultan ibn Alí, a fer-li personalment el jurament de lleialtat. El juliol de 1136 va amagar d'envair el comtat de Trípoli.