LArxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) és un òrgan dedicat a la recollida, conservació, organització i difusió dels fons i col·leccions fotogràfiques d'interès per a la història de la ciutat i per a la història de la fotografia.
Història Té els seus orígens l'any 1916, quan la Comissió de Cultura Municipal projecta i encarrega al regidor Jaume Bofill i Matas, i al cap de la Secció de Governació, Ignasi de Janer, la reorganització de l'Arxiu Municipal i les seves publicacions. Amb aquest objectiu, el 1917 la Comissió de Cultura creà l'Oficina Municipal d'Investigacions Històriques, i aquesta planificà una reforma on proposà, entre altres qüestions, la separació dels fons documentals en històrics i administratius i la instal·lació de l'Arxiu Històric en un edifici propi.
Entre 1917 i 1918, Agustí Duran i Sanpere, futur director de l'Arxiu, dibuixà un pla d'organització del centre on va incloure una Secció Gràfica destinada a custodiar dos tipus de documents: d'una banda, dibuixos i plànols i, de l'altra, el que ell anomenà «repertori de reproduccions fotogràfiques d'objectes de la ciutat de valor històric».Arxiu Comarcal de Cervera. Fons Agustí Duran i Sanpere. En aquesta primera fase, la futura Secció Gràfica s'anava enriquint amb aportacions de fons no municipals i privats, amb encàrrecs a fotògrafs i amb transferències municipals. Són fruit d'aquesta etapa inicial interessants donacions, com la col·lecció de l'industrial i mecenes de les arts Agustí Massana, el fons del diplomàtic i escriptor Eduard Toda, el fons de retrats de l'escriptor barceloní Pompeu Gener o el fons de negatius, postals i còpies sobre paper de l'editor Àngel Toldrà Viazo. També corresponen a aquesta època els encàrrecs de positius i de negatius de la direcció de l'Arxiu a fotògrafs reconeguts, com Jaume Ribera Llopis, Adolf Mas (Estudi Mas) o Cuyàs, i algun trasllat de fotografies des del departament de Majordomia de l'Ajuntament.
El 1919, l'Ajuntament de Barcelona comprà i reformà la Casa de l'Ardiaca, i el 1921 s'inicià el trasllat dels fons històrics de l'última planta de la Casa de la Ciutat a la nova seu. El procés culminaria el 1922, quan el president de la Comissió de Cultura, Lluís Nicolau i d'Olwer, inaugurà les noves instal·lacions sota la direcció d'Agustí Duran i Sanpere.
Entre 1923 i 1930, tot i l'entrebanc que va suposar la dictadura de Primo de Rivera, la Secció continuava incrementant el seu repertori de reproduccions fotogràfiques. Durant aquest mateix període, l'AHCB fou l'encarregat de muntar les instal·lacions relatives a la història de la ciutat del pavelló Ciutat de Barcelona de l'Exposició Internacional de 1929. Aquest fet va provocar que s'intensifiquessin les adquisicions de documents, entre els quals hi havia fotografies. A més, la urbanització de la muntanya de Montjuïc, amb motiu de la celebració de l'Exposició Internacional, va generar un seguiment fotogràfic força exhaustiu dels canvis urbanístics que, anys més tard, s'incorporà a la Secció Gràfica de l'Arxiu i li donà un important impuls.
Creació L'any 1931 esdevingué un fet que suposa un punt d'inflexió molt important per als fons fotogràfics:
S'inicia així una Crònica Gràfica de la ciutat formada per les fotografies que es produïen espontàniament, les que eren originades per la informació periodística, les que reproduïen fets representatius del moment i la producció fotogràfica del mateix Arxiu en tots aquells casos en què la diligència periodística i la iniciativa particular deixava desatesos. Amb aquest objectiu, l'Arxiu arribà a acords favorables amb fotoperiodistes cabdals en la història de la fotografia catalana que van contribuir a donar forma i prestigi als fons fotogràfics. Igualment, encarregà tiratges fotogràfics, principalment a Carlos Pérez de Rozas i Josep Domínguez, i comprà més de 4.000 fotografies, entre negatius i positius, al fotoperiodista Josep Maria Sagarra. Consegüentment, el volum de documents fotogràfics es va incrementar notablement.
L'any 1932, només fruit d'aquesta campanya s'havien recollit més de 3.500 còpies fotogràfiques i més de 5.000 negatius, la qual cosa va impulsar la necessitat d'organitzar aquesta documentació per posar-la a l'abast del públic. Naixia així, l'any 1931, amb un lloc propi a l'última planta de la Casa de l'Ardiaca, la secció de fotografies de l'AHCB, que, encara que amb funció autònoma, formava part de la Secció de Gràfics i quedava integrada per l'inventari fotogràfic del patrimoni històric i artístic de la ciutat i la crònica gràfica de Catalunya.
Tot just creada la Secció, el 1932, arribà a l'Arxiu el conjunt de negatius fotogràfics produïts pel Servei de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i, un any més tard, el 1933, van ingressar els positius corresponents degudament ordenats en 80 àlbums; en total, unes 13.000 fotografies.
A aquest considerable volum, cal sumar-hi les adquisicions de fons patrimonials, com ara el magnífic fons que l'Editorial López utilitzava per il·lustrar les seves publicacions, les fotografies de paisatge i retrats del fons personal del literat Antoni Bulbena, un conjunt de fotografies de la Barcelona vuitcentista donat pel Joan Roura o la compra dels fons d'originals de càmera que el fotògraf Amadeu Mariné va fer sobre l'escena teatral catalana del començament de . La Secció prosseguia amb els encàrrecs a fotògrafs per anar completant l'inventari fotogràfic del patrimoni històric i artístic de la ciutat i la crònica gràfica de Catalunya. Josep Gudiol, Carlos Pérez de Rozas, Joan Estorch i Francesc Serra van continuar aportant-hi les seves fotografies.
Guerra Civil Espanyola Amb la Secció organitzada i a ple ritme, va esclatar la Guerra Civil espanyola. El conflicte aturà l'activitat normal de l'AHCB i, tal com digué el mateix Duran i Sanpere, «el porta al camp de la beneficència arxivística».DURAN I SANPERE, Agustí. “El Instituto Municipal de Historia de Barcelona a través de sus primeros cuarenta años (1917-1957)”. Boletín de la Real Academia de Buenas Letras. Vol. XXVII, (1957-1958). p. 5-76. Duran i Sanpre fou nomenat per la Generalitat de Catalunya director de la Secció d'Arxius Documentals del Servei de Patrimoni, Històric, Artístic i Científic de Catalunya, amb la missió d'organitzar i protegir els fons arxivístics i documentals. L'AHCB esdingué així un centre d'acollida de fons públics i privats per tal de salvaguardar-los de possibles destruccions i desaparicions a conseqüència de la Guerra. Per desenvolupar aquesta tasca, es va comptar amb nombrosos voluntaris i els fons es van traslladar a diverses seus. En aquest context, l'any 1938 la Secció de Fotografies es va traslladar al soterrani de la plaça Nova. Si bé la Guerra alenteix el curs normal de l'AHCB, els anys 1936 i 1937 la Secció de Fotografies va continuar incrementant els seus fons amb les fotografies encarregades a Joan Estorch, Josep Gudiol i Carlos Pérez de Rozas, i amb importants donacions, com el conjunt de fotografies de caràcter religiós de la família d'Alòs i Dou, el fons de negatius sobre la tasca educativa del Col·legi de la Companyia de Jesús o els retrats de personatges del món del teatre i la música que el crític i escriptor Rafael Moragas donà el 1937 abans d'exiliar-se a França.
De 1940 a 1987 Acabada la contesa, la Secció tornà a la Casa de l'Ardiaca i continuaren les aportacions dels fotògrafs Pérez de Rozas i de Pere Estorch, als quals, l'any 1941, s'afegeix Juan Ramírez, que començà a prestar servei com a fotògraf de l'Arxiu. En el període posterior al conflicte bèl·lic augmentaren considerablement els ingressos, ja que molts particulars cediren els seus fons. És el cas del fons fotogràfic sobre el Bisbat de Barcelona, donat per l'arxiver de la Catedral de Barcelona Josep Mas i Domènech, les col·leccions de fotografies de temàtica religiosa de Josep Roig i Puñed i de l'empresari Joan Serra i Graupera, o el fons de retrats de l'escena catalana de la Nova Empresa del Teatre Català, realitzats per Pau Audouard i donats per Adrià Gual. També a conseqüència de la Guerra, el 1939, l'entitat barcelonina Sociedad Atracción de Forasteros, que durant 30 anys s'havia dedicat a la divulgació turística de Barcelona i Catalunya, es veié obligada a tancar portes i dona el seu fons fotogràfic a l'AHCB. L'octubre del mateix any, el fotògraf municipal Carlos Pérez de Rozas va lliurar el seu fons de negatius de «la época roja, desde el 18 de julio de 1936 hasta la entrada de las gloriosas tropas del Ejército Nacional de Barcelona».Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons Ajuntament de Barcelona. Igualment, el 1939, el prestigiós i conegut Arxiu Mas (el propietari i fotògraf del qual, Adolf Mas, ja havia treballat per a l'Arxiu Històric des del seu inici) proposa al director la venda de l'Arxiu Mas, suggeriment que no va arribar a reeixir. Finalment, cal destacar que en aquest període s'acaba de concretar la donació de l'excel·lent fons personal de l'escriptor, dibuixant i músic català Apel·les Mestres, formada per més de 4.000 fotografies dels segles .
A partir de 1940, la polifacètica activitat de Duran i Sanpere (arxiver, historiador de l'art, arqueòleg, etnògraf, etc.) es desenvolupà àmpliament. La diversitat d'actuacions que es realitzaren (excavacions, publicacions, gestió de museus, etc.) va repercutir a la Secció de Fotografies i va provocar un increment en els treballs fotogràfics, així com una diversificació dels fotògrafs que hi treballaren. Al mateix temps, aportaren fotografies Pere Estorch (va fer un seguiment exhaustiu de les excavacions de la ciutat), Carlos Pérez de Rozas, Manuel Cuyàs, Juan Ramírez, Claudi Gómez Grau (va acompanyar l'etnògraf Ramon Violant i Simorra en un viatge pels Pirineus amb motiu de la creació del MAITP), Francesc Serra, Joan Vidal Ventosa, l'Arxiu Mas, Ramon Calvet, Hermenegild Vallvé, Leopoldo Plasencia o Francisco Fazio (aquests darrers més dedicats a les publicacions de l'Arxiu).
D'altra banda, no s'obviaren les adquisicions d'aquells fons que s'oferien a l'Arxiu. En són un bon exemple la compra del fons del fotoperiodista Frederic Ballell, el conjunt de retrats del de Joan Costa i Simón, la compra de més de 4.000 plaques de vidre que restaven a casa del fotògraf Josep Domínguez (mort el 1942), la donació de fotografies i àlbums de la Girona del de l'arqueòleg Josep Gibert, el fons de postals i fotografies del del col·leccionista i industrial Rossend Partagàs, el grup de retrats d'actors del realitzat per Espluges i donat pel dibuixant i col·leccionista Joaquim Renart, o les compres de fotografies a Joan Gaspar, Josep Colomines o Adolf Zerkowitz. L'increment i la diversitat de fotografies de la Secció va contribuir molt favorablement a enriquir el repertori d'il·lustracions per a les publicacions que es feien a Catalunya, ja que fins aquell moment els editors no podien accedir a les fotografies que ara es conservaven a l'Arxiu.