L'11 de novembre, de 1960, es va dur a terme un intent de cop fracassat contra el President Ngo Dinh Diem del Vietnam del Sud. Els promotors de la revolta van ser el tinent coronel Vuong Van Dong i el coronel Nguyen Chanh Thi de la Divisió Aerotransportada de l'Exèrcit de la República del Vietnam (ERVN).
Els rebels llançaren el cop en resposta al govern autocràtic de Diem i la influència política negativa del seu germà Ngo Dinh Nhu i la seva cunyada Madame Ngo Dinh Nhu. També lamentaven la politització dels militars, per la qual cosa els lleialistes del règim que eren membres de la família furtiva de Ngo, el Partit Can Lao, eren immediatament promoguts davant d'oficials més competents que no pertanyien al cercle intern. A Dong li donava suport en la conspiració el seu cunyat i tinent-coronel Nguyen Trieu Hong, l'oncle del qual era un oficial prominent en un partit menor de l'oposició. L'enllaç principal del cop era Thi, l'oficial comandant de Dong, que el va persuadir per unir-se al complot.
El cop va agafar la família Ngo completament desprevinguda, però també fou caòticament executat. Els conspiradors s'oblidaren de segellar les carreteres que porten a la capital Saigon per aïllar-la dels reforços dels lleialistes, i dubtaven després de guanyar la iniciativa. Després de ser inicialment ser atrapat dins del Palau de la Reunificació, Diem va aturar el cop mitjançant negociacions i prometent prometedores, com ara la inclusió d'oficials de l'exèrcit en l'administració. Mentrestant els polítics de l'oposició s'uniren a la lluita, intentant explotar la posició de Diem. Tanmateix, el propòsit genuí del president era comprar temps perquè les forces dels lleialistes entressin a la capital i l'ajudessin. El cop va fallar quan la 5a i 7a divisions de l'ARVN van entrar a Saigon i van derrotar els rebels. Més de quatre-centes persones -molts dels quals eren simples civils espectadors - van ser morts en la subsegüent batalla. Entre aquestes morts s'hi incloïen un grup de civils anti-Diem que van carregar a través dels murs del palau a instàncies de Thi i foren reduïts per tiradors lleialistes.
Dong i Thi fugiren a Cambodja, mentre que Diem renyava els Estats Units per una percebuda manca de suport durant la crisi. Després, Diem va ordenar un seguit unes mesures enèrgiques com ara empresonar nombrosos crítics antigovern i anteriors ministres. Aquells que ajudaven Diem es promovien puntualment, mentre aquells que no ho feien eren degradats. Es va celebrar un judici per a aquells que estaven implicats en el complot el 1963. Set oficials i dos civils van ser condemnats a mort in absentia, mentre que es van empresonar 14 oficials i 34 civils. El règim de Diem també acusava els americans d'enviar membres de l'CIA per donar suport al fallit complot. Quan Diem va ser assassinat, després d'un cop d'Estat, el 1963, aquells que van ser empresonats per la revolta de 1960 van ser alliberats per la nova junta militar.
Rerefons La rebel·lió era conduïda pel tinent-coronel de 28 anys Vuong Van Dong, un vietnamita del nord que havia lluitat amb les forces de la Unió francesa contra el Viet Minh durant la Guerra d'Indoxina. Més tard va ser entrenat a Fort Leavenworth als Estats Units, Dong era mirat per assessors militars americans com un estrateg brillant i la promesa militar més brillant de la seva generació i servia en la Divisió Aerotransportada. Retornat al Vietnam, Dong es va sentir incòmode amb la forma de govern arbitrària de Diem i la seva constant intrusió en els afers interns de l'exèrcit. Diem promovia oficials més per lleialtat que per habilitat, i enfrontava els oficials superiors l'un contra l'altre per debilitar el lideratge militar i impedir-los així desafiar el seu poder. Anys després del cop, Dong afirmava que el seu únic objectiu era forçar Diem a millorar el govern del país. A Dong li donava clandestinament suport el seu cunyat, el tinent-coronel Nguyen Trieu Hong, director d'instrucció a l'Escola d'Estat Major Conjunta,Dommen, pàg. 418. i l'oncle de Hong Hoang Co Thuy. Thuy era un ric advocat de Saigon,Moyar, pàg. 109. i havia estat un activista polític des de la Segona Guerra Mundial. Era el Secretari General del partit del partit opositor de la minoria, anomenat el Moviment de la Lluita per la Llibertat, que tenia una petita presència en la decorativa Assemblea Nacional.
Bona part dels oficials de l'Exèrcit de la República del Vietnam (ERVN) eren membres d'uns altres grups nacionalistes anticomunistes que s'oposaven a Diem, com ara el Dai Viet Quoc Dan Dang (Partit Nacionalista del Vietnam superior) i el Viet Nam Quoc Dan Dang (VNQDD Partit Nacionalista Vietnamita), que funcionaven des d'abans de la Segona Guerra Mundial. El VNQDD havia dirigit una acadèmia militar en Yunnan prop de la frontera xinesa amb l'ajut dels seus homòlegs xinesos nacionalistes, el Kuomintang. Diem i la seva família havien esclafat tots els nacionalistes anticomunistes alternatius, i la seva politització de l'exèrcit havia alienat els militars. Els apoderats es promovien sobre la base de fidelitat política més que per la seva competència, la qual cosa significava que a molts experimentats oficials del VNGDD i Dai Viet se'ls negaven aquestes promocions.Hammer, pàg. 131–;133. Sentien que oficials políticament importats, que s'havien unit al Partit Can Lao de Diem, usat per controlar la societat sud-vietnamita, eren premiats amb la promoció més que aquells més capaços.
Els plans pel cop s'havien desenvolupat durant un any, amb el reclutament per part de Dong d'oficials descontents. Això incloïa el seu comandant, el coronel Nguyen Chanh Thi. El 1955, Thi havia lluitat per Diem en contra del crim organitzat de Binh Xuyen en la batalla per Saigon. Aquesta actuació va impressionar tant Diem—;un solter empedreït—; que posteriorment es referia a Thi com "el meu fill".Halberstam, pàg. 23. Tanmateix, els americans que treballava amb Thi s'impressionaren menys. La CIA descrivia Thi com "un oportunista i un home mancat de fortes conviccions". Un assessor militar nord-americà descrivia Thi com "dur, desaprensiu, i agosarat, però estúpid".
Uns quants mesos abans del cop, Dong s'havia reunit amb el germà de Diem i assessor Ngo Dinh Nhu, àmpliament considerat com el cervell del règim, per demanar-li reformes i la despolitització de l'exèrcit. Dong deia que la reunió va anar bé i estava esperançat que Nhu introduiria canvis. Tanmateix, unes quantes setmanes més tard, Dong i els seus col·laboradors eren transferits a diferents comandaments i físicament foren separats. Com que temien que Diem i Nhu estiguessin intentant desequilibrar els seus plans, acceleraren el seu treball de planificació, i decidiren avançar-lo al 6 d'octubre. Tanmateix, aleshores s'estaven preparant per a una batalla contra els comunistes prop de Kontum a Tay Nguyen, la qual cosa els obligà a ajornar l'operació.
El cop s'organitzà amb l'ajuda d'alguns membres del VNQDD i del Dai Viet, a més de civils i altres oficials. Dong s'assegurà la cooperació d'un regiment blindat, una unitat de la marina i tres batallons de paracaigudistes. L'operació es va planificar per dur-se a terme l'11 de novembre a les 05:00. Tanmateix, els soldats aerotransportats no eren conscients del que els seus oficials estaven tramant. Se'ls deia que s'estaven dirigint al camp per atacar el Vietcong.Moyar, pàg. 108. Una vegada que eren en camí, els oficials afirmaren que la guàrdia presidencial, la qual se suposava que havia de vigilar el palau presidencial, s'havia amotinat contra Diem.
Cop Segons Stanley Karnow, que va guanyar el Pulitzer amb el llibre Vietnam: Una Història, el cop es va executar ineficaçment; encara que els rebels capturaren l'oficina central de l'Estat Major Conjunt a la base aèria de Tan Son Nhut, fracassaren a seguir la tàctica de manual de bloquejar les carreteres que porten a Saigon. També fracassaren a desconnectar línies de telèfon al palau, la qual cosa permeté a Diem de demanar l'ajut d'unitats lleials.
Els paracaigudistes davallaren per la via principal de Saigon cap al Palau de la Independència. Al principi, les forces encerclaven el complex sense atacar, perquè creien que Diem compliria les seves demandes. Dong intentava trucar l'ambaixador dels Estats Units Elbridge Durbrow perquè pressionés Diem. Durbrow, encara que era un crític persistent de Diem, va mantenir la posició del seu govern de donar suport a Diem, manifestant "Que donem suport a aquest govern fins que falli".Karnow, pàg. 252–;253. A la majoria dels soldats rebels se'ls havia dit que estaven atacant per salvar Diem d'un motí de la Guàrdia Presidencial. Només un o dos oficials en qualsevol unitat de rebels sabien la veritable situació.
Una paret alta, una tanca i uns quants llocs de vigilància envoltaven el recinte del Palau. Els paracaigudistes sediciosos baixaren dels seus vehicles de transport i es traslladaren a les seves posicions per a un atac contra la porta principal. Alguns corrien endavant i altres escombraven amb foc d'arma automàtica la part de davant del Palau, esmicolant la majoria de les finestres i foradant les parets. Diem va estar a punt de ser mort amb els primers trets. Una metralladora rebel va disparar a la finestra del dormitori de Diem des de l'adjacent Palau de Justícia i va penetrar al seu llit, però el president tot just havia sortit escassos minuts abans.
El primer assalt dels paracaigudistes al palau es trobà amb una resistència sorprenent. S'estima que hi havia entre 30 i 60 membres de la Guàrdia Presidencial entre els rebels i Diem, però aconseguien repel·lir l'empenta inicial i matar set rebels que intentaven escalar les parets del palau i córrer a través de la gespa. Els rebels acordonaven el palau i mantenien el foc. Portaren més reforços i reprengueren l'atac a les 7:30, però la Guàrdia Presidencial continuava resistint. Mitja hora més tard, els rebels portaren cinc vehicles blindats i atacaren per tot el perímetre del palau. Dispararen als llocs de vigilància del perímetre i llançaren foc de morter contra els jardins del palau. Tanmateix, el tiroteig havia cessat a les 10:30. Mentrestant, els rebels havien capturat les oficines de la policia nacional, Radio Saigon i les casernes de la Guàrdia Presidencial. També havien posat la majoria dels generals que hi havia a Saigon sota arrest domiciliari, la qual cosa significava que els salvadors de Diem haurien de venir de fora de Saigon.Moyar, pàg. 110. Tanmateix, els rebels també patiren un contratemps quan Hong fou mort durant la batalla per l'oficina central de policia. Es trobava assegut al seu jeep, darrere la línia del front, quan una bala perduda el tocà.
Diem caminava pel celler, reunint-se amb el seu germà més jove i confident Ngo Dinh Nhu, i la seva muller Madame Ngo Dinh Nhu. El general de brigada Nguyen Khanh, en aquella època cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, s'enfilà sobre el mur del palau per arribar a Diem durant el setge. Khanh vivia en el centre de ciutat, a la vora del palau, i despertat pels trets, conduïa cap al focus de conflicte. Els conspiradors havien intentat posar-lo sota arrest domiciliari al començament del cop, però no eren inconscients que s'havia canviat de casa. Khanh es posava a coordinar els defensors lleialistes, junt amb Ky Quan Liem, el director representant de la Guàrdia Civil.Moyar pàg. 109–;110.