Fe d'Agen (Agen, Òlt i Garona, Aquitània, - entre 287 i 303), en llatí Sancta Fides i en francès Sainte-Foy, fou una jove cristiana, morta com a màrtir durant les persecucions dels romans. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.
Biografia La llegenda diu que era cristiana i fou detinguda durant les persecucions del tombant del segle III; en refusar fer sacrificis als déus pagans fou torturada a una graella, fins a la mort, que podria haver estat cap al 287 o 290, o en temps de Dioclecià, al 303.
Llegenda Després de la seva mort, sorgiren diverses llegendes al voltant de la santa, i la confusió amb tres germanes llegendàries, basades en les virtuts cardinals, anomenades Fe, Esperança i Caritat.
Veneració Ja és citada al Martirologi jeronimià, fixant-ne la data de celebració el 6 d'octubre.
D'Agen, el lloc de culte va passar a l'abadia de Santa Fe de Concas, on arribaren les relíquies de la santa al 866. El culte s'uní als dels sants Caprasi i Alberta d'Agen, que haurien estat parents o assistents a l'execució de Fe i moriren decapitats.
El bisbe Dulcidi d'Agen va aixecar una basílica dedicada a la santa a Agen, al . Restaurada al i ampliada al XV, fou enderrocada en 1892 per obrir-hi uns carrers. A Concas (Avairon), el culte es beneficià de la ubicació al mig del Camí de Sant Jaume, per la qual cosa l'abadia esdevingué etapa del pelegrinatge i el nom de la santa es difongué arreu d'Europa. A més, feu possible l'erecció d'una important església, l'Abadia de Santa Fe de Conca, un dels cims de l'arquitectura romànica del Camí.
El reliquiari d'argent daurat de Conques, datat al , és una important obra de l'orfebreria altomedieval. Sembla que el cap, d'or, procedeix d'un antic retrat imperial romà. Part de les relíquies fou portada al Monestir de Sant Cugat en 1365. A Catalunya hi ha diverses ermites dedicades a la santa, com la de Medinyà (Gironès), de Calonge de Segarra (Anoia) o la del Montseny a Fogars de Montclús (Vallès Oriental).
Fonts i obres literàries S'atribueix a Bernard d'Angers una vida titulada Liber miraculorum Sancte Fidis,Robertini, Luca. Liber miraculorum sancte Fidis. Spoleto: Centro Italiano di Studi sull'Alto Medioevo, 1994. (Biblioteca di Medioevo Latino, 10). on narra miracles i llegendes inversemblants.
La Cançó de Santa Fe, elogi en vers de la santa en 593 versos octosíl·labs, és una de les primeres obres poètiques escrites en una llengua romanç, tot i que es discuteix si s'ha d'assignar a la llengua occitana o a la catalana. Fou escrita en temps del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, entre el 1054 i el 1076. Es basa en la Passio sanctorum Fidis et Caprisii, en llatí i avui perduda.
Notes
Enllaços externs
Patron Saints: Santa Fede
Categoria:Sants d'Òlt i Garona Categoria:Sants màrtirs durant la persecució de Dioclecià Categoria:Persones d'Agen Categoria:Sants occitans Categoria:Sants romans Categoria:Religiosos cristians Categoria:Decapitats Categoria:Romans del segle III Categoria:Morts a Òlt i Garona