Changchun () és la capital de la província de Jilin, a la República Popular de la Xina. Situada al centre de la plana de Songliao, Changchun s'administra com una ciutat sub-provincial, que comprén 7 districtes, 1 comtat i 3 ciutats a nivell de comtat. Segons el cens de la Xina del 2010, Changchun tenia una població total de 7.674.439 habitants. L'àrea metropolitana de la ciutat, que consta de 5 districtes i 4 àrees de desenvolupament, tenia 3.815.270 el 2010, ja que els districtes de Shuangyang i Jiutai encara no estan urbanitzats. És una de les ciutats més grans del nord-est de la Xina, juntament amb Shenyang, Dalian i Harbin. A la ciutat conviuen més de trenta ètnies diferents, entre les quals cal destacar els han, els hui, els manxús i els mongols.
El clima de la ciutat és monsònic continental, humit, amb una temperatura mitjana anual situada al voltant dels 4,8 °C, motiu per la qual se la coneix com la ciutat de l'eterna primavera, amb quatre estacions ben diferenciades entre si. A causa de la seua situació, la ciutat només resta lliure del gel durant una mitjana de 150 dies a l'any.
Entre 1932 i 1945, Changchun va ser rebatejada com a Hsinking () per l'Exèrcit de Kwantung, ja que es va convertir en la capital de l'estat titella imperial japonés de Manchukuo, ocupant el nord-est de la Xina moderna. Després de la fundació de la República Popular de la Xina el 1949, Changchun es va establir com a capital provincial de Jilin el 1954.
Coneguda com la Ciutat dels Automòbils de la Xina, Changchun és una base industrial important amb un enfocament particular en el sector de l'automoció. A causa del seu paper clau en la indústria de l'automòbil nacional, de vegades es coneixia Changchun com el Detroit de la Xina. A banda de l'aspecte industrial, Changchun també és una de les quatre Ciutats Jardí Nacionals atorgades pel Ministeri de Construcció de la República Popular de la Xina l'any 2001 a causa de l'alta taxa d'ambientalització urbana.
Changchun també és una de les 40 millors ciutats del món per a l'investigació científica, segons el seguiment de l'Índex Nature del 2020. La ciutat és la llar de diverses universitats importants, en particular la Universitat de Jilin i la Universitat Normal del Nord-est, membres de les prestigioses universitats de la Xina al Projecte 211.
Història La fundació de Changchun se situa pels volts de l'any 1800, amb el govern de la dinastia Qing. Changchun es va establir inicialment per decret imperial com un xicotet lloc comercial i poble fronterer durant el regnat de l'emperador Jiaqing, de la dinastia Qing. Les activitats comercials consistien principalment de pells i altres productes naturals en el període inicial. El 1800, l'emperador Jiaqing va seleccionar un xicotet poble a la riba est del riu Yitong i el va anomenar Changchun Ting.
A finals del , els camperols de províncies superpoblades com Shandong i Hebei van començar a establir-se a la regió. El 1889, el poble va ser promogut a ciutat, sent coneguda com Changchun Fu.
Era del ferrocarril El maig de 1898 es va establir la primera estació de ferrocarril de Changchun, situada a Kuancheng, com a part del ferrocarril de Harbin a Lüshun (la branca sud del ferrocarril oriental xinés), construïda per l'Imperi Rus. esquerra|miniatura|Oficina del ferrocarril de Manxúria del Sud de Changchun Després de la pèrdua per part de Rússia de la secció més al sud de la branca com a conseqüència de la guerra russo-japonesa de 1904-1905, l'estació de Kuancheng es va convertir en l'última estació russa de la línia. La següent estació, a poca distància al sud, fou la nova estació japonesa de Changchun, sent alhora en la primera estació del ferrocarril de Manxúria del Sud,"Provisional Convention ... concerning the junction of the Japanese and Russian Railways in Manchuria" – 13 June 1907. que ara posseïa totes les vies en direcció al sud, fins a Lüshun, que van tornar a calibrar a l'amplària estàndard.Luis Jackson, Industrial Commissioner of the Erie Railroad. "Rambles in Japan and China". In Railway and Locomotive Engineering , vol. 26 (March 1913), p. 91–92
Un acord especial rus-japonés de 1907 preveia que les vies d'ample rus continuarien des de l'estació rusa de Kuancheng fins a l'estació japonesa de Changchun, i viceversa. Les vies de l'ample adaptat pel ferrocarril de Manxúria del Sud continuarien des de l'estació de Changchun fins a l'estació de Kuancheng.
Entre 1910 i 1911 es va produir una epidèmia de pesta pneumònica als voltants de Manxúria, coneguda com a pesta de Manxúria. Va ser el pitjor brot de pesta pneumònica registrat mai que es va estendre pel ferrocarril transmanxurià des del port de comerç fronterer de Manzhouli. La gran pandèmia de pesta pneumònica de Manxúria i Mongòlia que finalment va causar 60.000 víctimes.
Urbanisme i desenvolupament de 1906 a 1931 esquerra|miniatura|Mapa urbanístic de Changchun, 1932 El Tractat de Portsmouth va posar fi formalment a la guerra russo-japonesa i va comportar la transferència i assignació al Japó el 1906 del ferrocarril entre Changchun i Port Arthur, i totes les seues branques.Akira Koshizawa, Manchukuo Capital Planning (Jiangsu: Social Sciences Academic Press,2011), 26–97.
En constatar la importància estratègica de la ubicació de Changchun respecte al Japó, la resta de la Xina i Rússia, el govern japonés va enviar un grup de planificadors i enginyers a Changchun per determinar el millor lloc per a una nova estació de ferrocarril.
Sense el consentiment del govern xinés, el Japó va comprar o confiscar als agricultors locals el terreny on s'havia de construir l'estació de ferrocarril de Changchun com a centre de les àrees afiliades al ferrocarril de Manxúria del Sud.Yishi Liu, "A Pictorial History of Changchun, 1898–1962," Cross Current 5, (2012): 191–217. Per tal de convertir Changchun en el centre d'extracció dels recursos agrícoles i minerals de Manxúria, el Japó va desenvolupar un projecte per a Changchun i va invertir molt en la construcció de la ciutat.
A principis de 1907, com a preludi i preparació per a la invasió i ocupació de la Xina, el Japó va iniciar el programa de planificació de les àrees afiliades al ferrocarril de Manxúria del Sud, que incorporava característiques colonials distintives. La ideologia rectora del disseny global va ser construir una ciutat colonial d'alt nivell amb instal·lacions sofisticades, múltiples funcions i una gran escala.
En conseqüència, uns 7 milions de iens de mitjana es van destinar any rere any per a la planificació urbana i la construcció durant el període 1907-1931.Akira Koshizawa, Manchukuo Capital Planning (Jiangsu: Social Sciences Academic Press,2011), 26–97
El pla integral era garantir la comoditat requerida pels empleats japonesos dels ferrocarrils de Manxúria, construir Changchun en una base per al control japonès de tota Manxúria per tal de proporcionar un contrapés efectiu a Rússia en el nord-est de la Xina.
El paper de la ciutat com a nucli ferroviari es va subratllar en la planificació i construcció. Amb els termes convencionals de patró de quadrícula, es van tallar dos bulevards geoplagiotròpics cap a l'est i cap a l'oest des de la gran plaça de la nova estació de ferrocarril. Els dos bulevards van ajudar a formar dos interseccions amb els prototips en quadrícula, que van conduir a dos cercles de Sud i Oest. Els dos nuclis subcívics van servir d'eixos sobre els quals es van encendre huit vies radials que van prendre la forma d'una estructura sectorial.
Amb la nova estació de ferrocarril de Changchun com a centre, el pla urbà va dividir les àrees afiliades al ferrocarril de Manxúria del Sud en diverses àrees especificades: barris residencials 15%, comerç 33%, magatzem de cereals 19%, fàbriques 12%, entreteniment públic 9% i òrgans administratius (incloent un guarnició japonesa) 12%.Akira Koshizawa, Manchukuo Capital Planning (Jiangsu: Social Sciences Academic Press,2011), 26–97 Cada bloc dotava l'estació amb serveis de suport i sistemàtics depenent de les seues pròpies funcions.
Mentrestant, es va establir un sistema integral de poder judicial i policia militar que era totalment independent del govern de la República de la Xina. Això explica la naturalesa generalitzada de les instal·lacions militars dins de l'àrea de construcció urbana de , com la guarnició del ferrocarril, la gendarmeria i el departament de policia, amb unes 18 comissaries locals.Akira Koshizawa, Manchukuo Capital Planning (Jiangsu: Social Sciences Academic Press,2011), 26–97
Changchun es va expandir ràpidament com la cruïlla entre el ferrocarril de Manxúria del Sud de propietat japonesa i el ferrocarril Oriental de la Xina de propietat russa, mantenint-se el punt de trencament d'ample entre els amples russos i estàndard als anys trenta.
Manchukuo i la Segona Guerra Mundial El 10 de març de 1932 es va establir a Changchun la capital de Manchukuo, un estat titella controlat pel Japó a Manxúria. La ciutat va ser rebatejada llavors com a Hsinking el 13 de març. L'emperador Puyi va residir al Palau Imperial, que ara és el Museu del Palau Imperial de l'Estat Titella de Manchukuo. Durant el període de Manchukuo, la regió va experimentar una dura repressió, una guerra brutal contra la població civil, reclutament i treball forçat i altres brutalitats del govern patrocinat pel Japó; al mateix temps es va produir una ràpida industrialització i militarització. Hsinking era una ciutat ben planificada amb àmplies avingudes i obres públiques modernes, i la ciutat va experimentar una ràpida expansió tant en l'economia com pel que fa a la infraestructura. Molts dels edificis construïts durant l'època colonial japonesa encara es mantenen actualment, incloent-hi els de les huit oficines principals de Manchukuo, així com el Quarter General de l'Exèrcit japonés de Kwantung.
Construcció de Hsinking esquerra|miniatura|Mapa del pla director de Hsinking (1934) Hsinking era l'únic municipi controlat directament a Manchukuo després de l'incorporació de Harbin a la jurisdicció de la província de Binjiang. El març de 1932, la Divisió d'Inspecció del Ferrocarril de Manxúria del Sud va començar a elaborar el Pla Metropolità de Gran Hsinking. L'Oficina de construcció de capital, que estava directament controlada pel Consell d'Estat de Manchukuo es va establir per a assumir la responsabilitat total de la formulació i l'aplicació del pla. Kuniaki Koiso, el cap d'estat major de l'exèrcit de Kwantung, i Yasuji Okamura, el vicecap d'estat major, van finalitzar un pla amb una zona de construcció de . El Pla Metropolità del Gran Hsinking va estar influenciat pel pla de renovació de París al , el moviment de les ciutats jardí i les teories de la planificació i disseny de les ciutats americanes als anys vint. El pla de desenvolupament de la ciutat incloïa una àmplia plantació d'arbres. El 1934, Hsinking era coneguda com la capital forestal amb la construcció del parc Jingyuetan, que ara és la plantació més gran de la Xina i una àrea recreativa classificada AAAA.