va ser un ciclista belga, que fou professional entre 1980 i 2001.
Durant la seva carrera esportiva combinà el ciclisme en carretera amb el ciclisme en pista. En carretera aconseguí més de 50 victòries, on destaquen dues etapes al Tour de França, una a la Volta a Espanya i un Campionat nacional en ruta.
En pista destaca una medalla de plata als Jocs Olímpics d'Atenes del 2000 en la prova de Madison junt a Matthew Gilmore, a banda de nombroses victòries en curses de sis dies, dos campionats del món i tres d'Europa.
Palmarès en carretera 1978 1r al Gran Premi François-Faber 1r a la Brussel·les-Opwijk 1979 1r al Circuit d'Hainaut 1r a la Volta a la província de Namur i vencedor de 2 etapes 1r a la Brussel·les-Opwijk 1980 1r al Gran Premi d'Isbergues Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya 1981 1r al Circuit de Brabant Occidental Vencedor d'una etapa dels Tres dies de La Panne 1982 1r a la Fletxa Picarda 1r al Gran Premi de Waregem Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oise 1983 1r a l'A través de Bèlgica 1r a la Fletxa Picarda 1r al Gran Premi de Sint-Niklaas Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oise 1984 1r al Circuit des frontières 1985 Vencedor d'una etapa de la Setmana Catalana 1986 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Aude 1987 1r a la Scheldeprijs Vlaanderen 1r a la Nokere Koerse 1r als Boucles Parisiennes Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oise 1988 20px|Campió de Bèlgica Campió de Bèlgica en ruta 1r al Gran Premi de Wielerrevue Vencedor d'una etapa del Tour del Mediterrani Vencedor d'una etapa de la París-Niça Vencedor d'una etapa de la Volta a Bèlgica Vencedor d'una etapa dels Tres dies de La Panne 1989 1r a la Het Volk 1r a l'Étoile de Bessèges i vencedor de 3 etapes 1r a la Kampioenschap van Vlaanderen Vencedor de 3 etapes del Tour del Mediterrani Vencedor de 2 etapes de la París-Niça Vencedor d'una etapa del Tour de França Vencedor d'una etapa del Tour d'Armòrica 1990 1r al Circuit des frontières 1r al Grand Prix d'Ouverture La Marseillaise Vencedor d'una etapa del Tour del Mediterrani Vencedor d'una etapa de la París-Niça Vencedor d'una etapa de la Volta a Bèlgica 1991 1r al Gran Premi de Wielerrevue Vencedor d'una etapa del Tour de França 1994 1r a l'Omloop van het Houtland 1r al Coca-Cola Trophy 1997 1r al Coca-Cola Trophy 1998 1r a l'Omloop van het Houtland 1999 1r a l'Omloop van het Houtland 1r al Grote Prijs Stad Zottegem
Resultats al Tour de França 1982. Abandona (16a etapa) 1983. Abandona (16a etapa) 1984. Abandona (10a etapa) 1988. 103è de la classificació general 1989. 101è de la classificació general. Vencedor d'una etapa 1990. Abandona (5a etapa) 1991. 125è de la classificació general. Vencedor d'una etapa 1992. 120è de la classificació general
Resultats a la Volta a Espanya 1980. 45è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
Palmarès en pista Jocs Olímpics Atenes 2000 Plata Subcampió olímpic de la prova de Madison (amb Matthew Gilmore)
Campionats del món Or Campió del món de puntuació el 1993 Or Campió del món de Madison el 1998 (amb Matthew Gilmore)
Campionats d'Europa Or Campió d'Europa en Òmnium Endurance el 1989 Or Campió d'Europa de Madison el 2000 i 2001 (amb Matthew Gilmore) Plata Subcampió d'Europa de Madison el 1987 (amb Stan Tourné) Bronze Tercer del campionat d'Europa de Madison el 1995 (amb Lorenzo Lapage) i el 1997 (amb Frank Corvers)
Campionats de Bèlgica 20px|Campió de Bèlgica Campió de Bèlgica d'omnium el 1986 i el 1988
Curses de Sis dies Sis dies de Gant. 1983, 1985 (amb René Pijnen), 1987 (amb Danny Clark), 1989 (amb Stan Tourné), 1991 (amb Tony Doyle), 1992 (amb Jens Veggerby), 1994 (amb Danny Clark), 1995 (amb Andreas Kappes) i 1997 (amb Matthew Gilmore) Sis dies de París. 1985 (amb Stan Tourné), 1989 (amb Charly Mottet) Sis dies d'Anvers. 1987 (amb Danny Clark), 1988 (amb Stan Tourné), 1990 (amb Eric Vanderaerden), 1991 (amb Rudy Dhaenens), 1993 (amb Kostantine Khrabzov) i 1994 (amb Jens Veggerby) Sis dies de Colònia. 1988 (amb Stan Tourné), 1990, 1991 (amb Andreas Kappes) i 1997 (amb Olaf Ludwig) Sis dies de Dortmund. 1989 (amb Andreas Kappes) Sis dies de Múnic. 1989, 1991 (amb Andreas Kappes) i 1995 (amb Erik Zabel) Sis dies de Bordeus. 1990 (amb Gilbert Duclos-Lassalle) i 1995 (amb Frédéric Magné) Sis dies de Stuttgart. 1990 (amb Volker Diehl), 1991, 1993 (amb Andreas Kappes), 1994 (amb Jens Veggerby) i 1995 (amb Danny Clark) Sis dies de Bremen. 1991 i 1992 (amb Andreas Kappes) Sis dies de Leipzig. 1998 (amb Andreas Kappes) Sis dies de Milà. 1998 (amb Silvio Martinello) Sis dies de Berlín. 1999 (amb Andreas Kappes)
Resultats a la Copa del Món 1995 1r a Atenes, en Madison
Referències
Enllaços externs
Palmarès d'Etienne de Wilde a sitiodeciclismo.net
Categoria:Ciclistes de Wetteren Categoria:Medallistes olímpics de ciclisme Categoria:Esportistes belgues als Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 Categoria:Medallistes belgues als Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 Categoria:Guanyadors d'etapa al Tour de França belgues Categoria:Nascuts el 1958