La psicomotricitat és el "conjunt d'interaccions cognitives, emocionals, simbòliques i sensori motrius en la capacitat de ser i d'expressar-se en un context psicosocial", segons la definició consensuada per les associacions espanyoles de Psicomotricitat o Psicomotricistes. La psicomotricitat és l'acció del sistema nerviós central que crea una consciència en l'ésser humà sobre moviments que realitza a través dels patrons motors, com ara la velocitat, l'espai o el temps.Aucouturier, B. & Lapierre, A. (1975). La symbolique du mouvement. Psychomotricité et éducation. Paris. miniatura|En aquesta imatge podem veure com dos nens estan fent psicomotricitat. Basat en una visió global de la persona, el terme psicomotricitat integra les interaccions cognitives, emocionals, simbòliques i sensorio-motrius en la capacitat de ser i d'expressar-se en un context psicosocial. La Psicomotricitat desenvolupa un paper fonamental al desenvolupament de la personalitat. Partint des d'aquesta concepció es desenvolupen diferents formes d'intervenció psicomotriu que troben la seva aplicació sigui quina sigui la seva edat, en els àmbits preventiu, educatiu, reeducatiu i terapèutic. Definició consensuada per les associacions espanyoles de Psicomotricitat.
Segons va dir Fernand Deligny:
Locomoció Els primers moviments que un nadó realitza al néixer voluntàriament s'anomenen moviments elementals locomotrius com pot ser gatejar, posar-se dret, donar cops de peu amb el peu, etc.
Aquests moviments de mica en mica es van fent més específics i els anomenem: desplaçaments naturals, desplaçaments construïts i els salts. Si ho mirem des d'un punt de vista educatiu, el docent ha de tenir en compte alguns factors com són: la posada en acció, el ritme d'execució, els canvis de direcció, les parades i la durada de l'execució. Per això a continuació s'especificaran més aquests moviments per poder-los conèixer i diferenciar clarament. Desplaçaments naturals: Aquests els podem observar quan l'infant es posa amb contacte amb el seu entorn i practica les habilitats com són la i la . Els llocs on podrà realitzar-les amb més facilitat serà a casa i a l'escola, per tant aquests dos llocs li proporcionaran molts dels moments de l'aprenentatge.
- La en posició dreta succeeix quan l'infant passa d'arrossegar-se a caminar a quatre grapes i després a posar-se dret mitjançant l'acció de grimpar. Més endavant passa a caminar amb ajuda fins que finalment ja passa a ser una marxa elemental per a la seva vida.
- La es defineix com la successió alternativa de suports dels peus sobre la superfície de desplaçaments.
Desplaçaments construïts: Aquests són una derivació dels naturals i s'elaboren amb uns objectius previs. Els podem considerar molt importants en l'educació infantil, ja que potencien la motricitat i la coordinació de l'infant. Se'n poden destacar alguns com: desplaçaments analítics, desplaçaments sobre materials, desplaçaments rítmics, desplaçaments variant el medi, etc. Els salts: Aquest es defineix com el moviment en què està implicat un enlairament del cos del terra. Es pot realitzar tant amb un peu com amb els dos. En aquest salt, el cos queda suspès en l'aire momentàniament per després tornar a tocar a terra. A l'hora de realitzar el salt es poden observar quatre fases: la fase prèvia on s'agafa velocitat, la fase d'impuls, la fase de suspensió i finalment la fase d'amortiment o també anomenada de caiguda. Per acabar, podem observar com els salts poden ser tant horitzontals com verticals.
Habilitats motrius bàsiques Les habilitats motrius bàsiques són la capacitat d'executar un acte motor que caracteritza per voler aconseguir un objectiu concret. Estan presents a gairebé totes les etapes de l'educació física escolar, però tenen un moment òptim de desenvolupament: Dels 4 als 6 anys: Qualitats perceptives. És a dir, el nen aprèn a través dels sentits a rebre, elaborar i interpretar la informació que prové de l'entorn. El nen aprèn a través de l'experiència que li ofereix la interacció del seu cos amb l'entorn. Dels 7 als 9 anys: Habilitats i destreses bàsiques. Tant en la primera etapa (explicada anteriorment, dels 4 als 6 anys), com en aquesta els nens estan en el moment més òptim d'aprenentatge de totes les habilitats motrius bàsiques. Dels 10 als 13 anys: Iniciació de les tasques motrius específiques, les quals són: Desplaçament Imprimir força als objectes o rebre-la per part d'ells. Com ara colpejar, llençar o rebre. S'adquireix a través de totes aquelles tasques de moviment que exigeixen les altres habilitats i que requereix una constant adequació de l'espai i el temps en relació amb el cos.
Tipus Pràctica psicomotriu educativa Els infants a través de les seves accions corporals: com jugar, saltar, manipular objectes, etc. aconsegueixen situar-se en el món i adquireixen intuïtivament els aprenentatges necessaris per a desenvolupar-se a l'escola i en la vida. D'aquesta manera lúdica i gairebé sense assabentar-se treballen conceptes relatius a l'espai (a dalt/ a baix, davant/darrere, dreta/esquerra…), el temps (la rapidesa, el ritme, la durada…), destreses motrius necessàries per a l'equilibri, la vista, la relació entre altres nens, etc. amb els consegüents efectes sobre la millor capacitació i emergència de l'escriptura, la lectura i les matemàtiques, indispensables avui en dia per a l'èxit acadèmic.
Pràctica d'ajuda psicomotriu Es realitza en centres privats o en col·legis, tant en grup com individualment però des d'una vista que té en compte les especials característiques dels nens o de les persones adultes amb problemes o patologies. Es tracta d'ajudar a comunicar-se a aquells que tenen dificultats per a relacionar-se amb els altres i el món que els envolta.
Psicomotricitat aquàtica miniatura|Un exemple de psicomotricitat aquàtica. L'estimulació psicomotriu aquàtica és útil quan el bebè necessita vivències motrius, ens referim a les seves capacitats de moviment. L'aigua el recolza per a elaborar sensacions i les percepcions primers de pes, volum, distància, esquemes i imatge corporal, i les seves necessitats, desigs i possibilitats d'acció, incorporant també, sensacions de suport, contenció, equilibri,..., en la constant lluita per la llei de la gravetat. Implementació del Mètode d'Estimulació psicomotriu Aquàtica. És el cas d'un bebè amb una lesió cerebral que li va afectar els nuclis de base per dificultades durant el part. Al tenir una hipotonia important en la zona del coll, no li permetia tenir el cap rígid, raó per la qual no va aconseguir seure. A instàncies dels pares, el neuròleg va aprovar la idea de començar l'estimulació psicomotriu aquàtica amb el bebè i ells, com estimuladors naturals duran la sessió. A través d'exercitadors de contacte i posicions d'equilibri. L'aigua actuava com a estimulador especial, ja que el bebè estava molt motivat per l'activitat.
Orígens A principis del segle XX el neuròleg Ernest Dupré va donar importància a la relació que hi havia entre les anomalies neurològiques i psíquiques amb les físiques. Va ser el primer a utilitzar la paraula Psicomotricitat i en descriure els trastorns de desenvolupament psicomotor.
El psicòleg francès Henri Wallon, va remarcar que la psicomotricitat és la connexió de la part psíquica i motriu d'una persona. Va parlar de la importància que té el moviment en el desenvolupament psíquic infantil i en la creació del seu esquema i de la seva imatge corporal. Segons Henri Wallon, la part psíquica i motriu d'una persona és una manifestació de la relació d'un mateix amb el seu entorn. El neuropsiquiatra i psicoanalista espanyol Julián de Ajuriaguerra, va donar importància a l'entorn on es desenvolupa l'infant. Va fer uns estudis sobre els processos interactius de la família, a l'escola i en la societat que li van permetre arribar a una conclusió, malgrat que els factors biològics tinguin un gran pes en les malalties mentals, va descobrir que l'entorn i la societat hi tenen una gran repercussió. La psicomotricitat també està fomentada per autors de la psicologia genètica de Jean Piaget, la funció materna de Woods Winnicott i Lapierre entre molts altres.
La sala, materials i funció La sala de psicomotricitat és el lloc on es duen a terme les sessions, és recomanable que sempre sigui el mateix. Per a poder desenvolupar de forma adequada la intervenció és necessari que reuneixi una sèrie de característiques, totes elles importants:
- Lapierre recomana que hi ha d'haver espai suficient, en el que la persona pugui moure's de manera còmoda, però que les seves dimensions siguin prou reduïdes perquè la persona no se senti perduda.
- El terra ha de permetre que puguin anar descalços. Normalment s'utilitzen materials com moqueta, parquet o aglomerat.
- Quant a la decoració de la sala és important que les parets estiguin pintades d'un color clar, i que no hi hagi excés de decoració que pugui distreure l'atenció.
- Per a garantir la seguretat dels participants, els elements potencialment perillosos (llums, radiadors...) han d'estar protegits.
- La climatització de la sala ha de ser bona perquè quan realitzin exercicis actius no tinguin calor excessiu, i quan estiguin quiets (per exemple, en la relaxació), no es quedin freds. miniatura|En aquesta imatge podem veure un exemple d'una sala de psicomotricitat. - Ha d'estar condicionada amb un mobiliari mínim que serien:
Espatlleres Un mirall ampli Calaixos o armari per tenir el material ordenat Bancs suïssos (alguns amb ganxos per a subjectar fermament a les espatlleres i així puguin pujar per ells) Una pissarra
El material utilitzat durant les sessions és molt divers:
Una plataforma a manera d'escala per tal que puguin pujar els nens a una alçada predeterminada Barana Matalassos de diferents mides, gruixos i formes.
El material que utilitzarem en l'espai sensoriomotor són:
Espatlleres Barana Matalassos Blocs de goma-escuma de diverses formes i mides; recoberts de fundes rentables de diferents colors. Estimulen a realitzar exercicis de salts, pujada, equilibri, etc. Tobogans Plataforma de salt (ja sigui construïda o formada per una taula) Pilotes, de diferent pes, textura, mida i color. Cercles, de diferent mida i color. Cordes, de diferent mida i color, per a realitzar exercicis de coordinació. Marcatges de terra, per a delimitar les zones o recorreguts a realitzar, normalment fabricats de suro flexible. Es poden trobar multitud de marcadors: redons, triangulars, rectangulars, elements amb corba, fletxes rectes o corbes, mans, peus, etc. Teles, de diferents mides, colors i textures. Instruments musicals, com maraques, picarols, caixes xines, panderetes, triangles, etc., perquè aprenguin a discriminar diferents sons, a més afavoreixen l'habilitat manual i la coordinació ull-mà. Joguines, adequats a l'edat de l'infant, especialment indicats en nens petits o d'escàs nivell de desenvolupament. Divers material fungible, com paper, llapis, ceres, pintures de dits, goma d'enganxar, etc., per a desenvolupar diferents activitats creatives.
La nostra intenció és que amb la disposició espacial d'aquest material afavorim les caigudes, els salts, els desequilibris / equilibris, les esllavissades, les carreres, ...
El material se'l podria dividir en dos grans bàndols per la seva qualitat i simbologia. Tou (els acull, els envolta i els dona plaer): blocs d'escuma, pilotes d'escuma, coixins, teles, ... i dur (el nen ha de fer front al repte, al principi de realitat): espatlleres, fustes de construcció, cubs de plàstic, pals, banquetes ...
Dispositiu