El vol 447 d'Air France és un vol regular servit per la companyia Air France amb un Airbus A330-200. El vol del 31 de maig de 2009 s'efectuà amb l'avió registrat com a F-GZCP, Característiques tècniques de l'avió a Planespotters.net. Consultat l'1 de juny de 2009. que entrà en servei el 25 de febrer de 2005 i desaparegué l'1 de juny de 2009. Aquest vol, que sortí de l'Aeroport Internacional Antônio Carlos Jobim de Rio de Janeiro, transportava 228 persones, de les quals 216 eren passatgers Comunicat de premsa al web d'Air France . Consultat l'1 de juny del 2009. (incloent-hi vuit infants i un nadó) i 12 membres de la tripulació vers l'aeroport Charles de Gaulle de París. Avion disparu: Sarkozy se rend à Roissy, Lefigaro.fr. Consultat l'1 de juny de 2009.

Es tracta de la catàstrofe aèria més gran patida per una companyia aèria francesa. El president de França, Nicolas Sarkozy, declarà: «És una catàstrofe com no n'havia conegut mai la companyia Air France». « Aucun élément précis » sur la disparition de l'avion d'Air France, Nouvelobs.com.

Alguns dels cossos dels passatgers i restes de l'aeronau, es van trobar al cap d'uns dies; però la part grossa del fuselatge de l'avió i les caixes negres no es van trobar fins dos anys més tard, l'any 2011. L'accident encara és el més mortífer que implica l'A330.

Cronologia L'avió s'enlairà de l'Aeroport Internacional Antônio Carlos Jobim de Rio de Janeiro vers les 19h30, hora local. L'aterratge estava previst vers les 9h15 UTC a París.

miniatura|esquerra|El pla de vol del vol 447 d'Air France.

Les autoritats aèries no tingueren cap notícia més de l'avió després de les 1:33 h UTC (3:33 h a París), l'hora a la qual el vol establí per última vegada contacte amb el centre de control de la zona atlàntica, quan es trobava a 565 km de les costes brasileres. L'avion disparu à 565 km du Brésil, Lefigaro.fr, consultat l'1 de juny de 2009. L'avió travessà una zona tempestuosa amb fortes turbulències a les 2 h UTC, és a dir, les 4 h a París. Segons Air France, l'avió transmeté missatges automàtics d'avaria a les 2h14 UTC, suggerint un incident elèctric en el moment que l'avió sobrevolava una zona de turbulències tempestuoses. Missing jet reported short-circuit after turbulence a Reuters, consultat l'1 de juny de 2009.

L'últim contacte per ràdio anuncià l'entrada dins l'espai aeri senegalès a les 2:20 h UTC (4:20 h a París). L'avion d'Air France recherché sur une zone immense , 20minutes.fr. Els controladors brasilers no reberen cap missatge de confirmació. La desaparició de l'avió es produí després de la seva sortida de la zona de cobertura dels radars brasilers (l'abast dels radars està limitat a 500 km La couverture radar des vols transoceàniques comporte des zones blanches , Orange.fr, consultat l'1 de juny de 2009.) i uns minuts abans de la seva entrada a l'espai aeri del Senegal per sobre la zona de convergència intertropical. El coronel brasiler Henry Munhoz declarà a la televisió brasilera que l'avió no havia estat detectat pels radars del Cap Verd, que es troben al trajecte que hauria hagut de seguir l'avió. French plane lost over Atlantic a BBC News, consultat l'1 de juny de 2009.

Durant moltes hores, la pantalla de vols del terminal de l'aeroport Charles de Gaulle mostrà el vol AF 447 com "en retard", però una estona més tard, els familiars i amics dels passatgers foren convocats per tal d'explicar-los la situació.

Unes hores després de la desaparició de l'avió, les caixes negres encara no havien estat trobades. Vers les 20 h (hora de París), una font de l'aeroport anuncià que ja no quedava cap esperança de trobar supervivents. Un avion d'Air France disparu : accident probable , Agence France-Presse via Lefigaro.fr, consultat l'1 de juny de 2009.

Dispositiu de crisi Es muntà un centre de comandament de crisi a l'aeroport Charles de Gaulle i un altre a la seu de la Direction générale de l'Aviation civile. Les autoritats brasileres també crearen una cèl·lula de crisi a l'aeroport de Rio Janeiro.

El president de la República Francesa, Nicolas Sarkozy, demanà a les autoritats aèries "fer tot el possible per trobar la pista de l'avió". Es despatxaren forces militars brasileres i franceses a la zona de la desaparició per intentar trobar l'avió. Un avió militar, un Breguet Atlantic, s'enlairà de Dakar vers el migdia per participar en la recerca, intentar trobar l'avió i així recuperar eventuals restes de l'avió. Premières précisions sur l'Airbus d'Air France disparu , Lexpress.fr, consultat l'1 de juny de 2009.

Resultats de la caixa negra Després de trobades les caixes negres, l'any 2011, dos anys després de l'accident, el 27 de maig de 2011, el BEA va publicar una actualització sobre la seva investigació que descriu la història del vol gravada per l'enregistrador de dades de vol. Això va confirmar el que s'havia conclòs prèviament a partir de l'examen post mortem dels cossos i residus recuperats de la superfície de l'oceà: l'avió no s'havia trencat a gran altitud, sinó que havia caigut a l'oceà intacte.

Els registradors de vol també van revelar que la baixada de l'avió cap al mar no es va deure a una fallada mecànica o que l'avió hagués estat superat per la meteorologia, sinó perquè la tripulació de vol havia aixecat el nas de l'avió, reduint la seva velocitat fins a entrar en pèrdua.

Mentre que les dades incongruents de la velocitat de l'aire, provenint dels sensors pitot, van provocar la retirada del pilot automàtic, el motiu pel qual els pilots van perdre el control de l'avió encara és un misteri, en particular perquè els pilots normalment intentarien baixar el nas en aquesta situació. Diversos sensors proporcionen la informació sobre el pitch (actitud) i no hi ha cap indicació que cap d'ells tingués un funcionament defectuós.

L'octubre del 2011, es va filtrar i publicar una transcripció de la gravadora de veu en el llibre "Erreurs de Pilotage" ("Errors pilots") de Jean-Pierre Otelli. La companyia BEA i Air France van condemnar la publicació d'aquesta informació, amb Air France dient que era una "informació sensacionalitzada i no verificable" que "comprometia la memòria de la tripulació i dels passatgers que van perdre la vida". El BEA publicaria posteriorment el seu informe final sobre l'accident, i l'apèndix 1 contenia una transcripció oficial de gravadora de veu de cabina, que no incloïa els grups de paraules que no tenien cap relació amb el vol.

Passatgers Hi havia 228 persones a bord de l'avió, incloent-hi tres pilots i nou altres tripulants. Els passatgers eren un nadó, set infants, 82 dones i 126 homes. French plane lost in ocean storm , BBC News, 1 de juny 2009 (consulta: 1-6-09).

Segons una llista oficial feta pública per Air France, la majoria dels passatgers eren ciutadans brasilers i francesos. Flight Air France 447 Rio de Janeiro - Paris-Charles de Gaulle Entre els passatgers hi havia la famosa arpista turca Ceren Necipoğlu i el membre de la Casa Imperial brasilera, Pere Lluís del Brasil. http://www.airfrance447.com/06/05/fatma-ceren-necipoglu-37-turkey-harpist-academic/

Nacionalitat Passatgers Tripulants Total 61 11 72 58 1 59 28 — 28, 9 de cada — 18 6 — 6, 5 de cada — 10 4 — 4, , 3 de cada — 9, , , 2 de cada — 8, , , , , , , , , , , , , , , 1 de cada — 16Total21612228

Referències

Enllaços externs

Comunicats de premsa oficials d'Air France , ,

447 Air France, 447