miniatura|Nijinski en L'après-midi d'un faune. Aquarel·la de Léon Bakst pel programa de la temporada de 1912 dels Ballets Russos miniatura miniatura|Nijinski com a faune pintat per George Barbier
El Prélude à l'après-midi d'un faune (en català, Preludi de la migdiada d'un faune) és una obra simfònica de Claude Debussy, composta entre el 1892 i el 1894. Va ser estrenada a París el 22 de desembre de 1894 interpretada per l'Orchestre de la Société Nationale a Paris dirigida pel compositor i director suís Gustave Doret. El solo de flauta va ser interpretat per Georges Barrère.
L'any 1912, Vàtslav Nijinski, amb els Ballets Russes de Serguei Diàguilev, va crear sobre aquesta música l'L'après-midi d'un faune, un ballet revolucionari al món de la dansa, que va escandalitzar pels seus moviments tant a puritans socials (que qualificaven alguns passos d'ell de "masturbació") com a puristes de la dansa clàssica.
Inspiració i influència L'obra està inspirada en el poema L'après-midi d'un faune de Stéphane Mallarmé publicat l'any 1876. El 1912, Vàtslav Nijinski, amb els Ballets Russos de Serguei Diàguilev, va crear una coreografia a partir del preludi que va escandalitzar l'audiència parisenca, tant pel revolucionari tractament coreogràfic com per la libidinositat de l'argument.
El Preludi de la migdiada d'un faune és la primera obra orquestral significativa de Debussy i va tenir efectes profunds en la següent generació de compositors, amb un abast que no havia tingut una única peça orquestral francesa fins aquell moment.About the Composition Prelude to the Afternoon of a Faun''' , The John F. Kennedy Center for the Performing Arts, Notes al programa del 23 de gener de 2004. També és una de les obres més famoses del compositor i es considera un punt d'inflexió en la història de la música. El compositor-director Pierre Boulez fins i tot fixa el despertar de la música moderna a partir d'aquest punt, remarcant que "la flauta del faune va portar aires nous a l'art de la música".
Sobre aquesta composició Debussy va escriure:
Composició La formació orquestral consta de tres flautes, dos oboès, un corn anglès, dos clarinets, dos fagots, quatre trompes, dues arpes, dos cròtals (petits plats antics) i corda. És notable l'absència de trompetes, trombons i timbales. El solo de flauta que inicia l'obra, un dels passatges més famosos de Debussy, consisteix en un descens cromàtic de tríton i el posterior ascens.
L'esllanguiment de la melodia i la brillant orquestració evoquen l'erotisme del poema de Mallarmé en el seu conjunt. A causa d'aquest tractament sonor és un bon exemple de música impressionista. L'obra s'anomena preludi perquè la intenció de Debussy era d'escriure una suite en tres moviments - preludi, interludi i paràfrasi final - però els dos darrers no van ser mai compostos.
Referències
Enllaços externs Enregistrament lliure interpretat per la Columbia University Orchestra Partitura on line del Prélude Vídeo del ballet Interpretat pel Ballet de l'Òpera de París a partir de la coreografia original de Nijinski.
Categoria:Obres de Claude Debussy Categoria:Poemes simfònics de la dècada del 1890 Categoria:Composicions musicals del 1894 Categoria:Preludis