lang=ca|miniatura|500px|Territoris de França, exclosos els territoris antàrtics. Els ciutadans de tots aquests territoris, incloses les divisions administratives d'ultramar, són ciutadans francesos, voten a les eleccions nacionals (presidencials, legislatives), i tots els territoris habitats estan representats al Senat. Lorganització territorial de França és l'organització institucional i administrativa del territori francès. S'inventarien nombroses divisions territorials, que poden tenir un objectiu polític (col·lectivitats territorials), electoral (circumscripcions) o administratiu (serveis desconcentrats de l'Estat).
La revisió constitucional del 28 de març de 2003 ha redefinit com a « col·lectivitats territorials de la República »:article 72 de la Constitució els municipis (en un nombre de 36.686 l'1 de gener de 2009);Rapport du Comité pour la réforme des collectivités locales au Président de la République en date du 5 mars 2009 - JORF n°0055 du 6 mars 2009, page 4161, texte n° 1. els departaments (96 en metròpoli i 4 en ultramar); les regions (22 en metròpoli i 4 en ultramar); les col·lectivitats d'estatut particular (la col·lectivitat territorial de Còrsega sobretot) i les col·lectivitats d'ultramar (Mayotte, Saint-Pierre-et-Miquelon, les illes Wallis i Futuna, Polinèsia Francesa, Nouvelle-Calédonie, les Terres Australs i Antàrtiques franceses, Saint-Martin i Saint-Barthélemy).
Història Abans de la Revolució Francesa de 1789, el Regne de França es dividia en províncies històriques, provinents de l'època feudal, que es corresponien aproximadament a les regions actuals. El 1789, aquestes províncies foren abolides i el territori francès fou dividit en 83 departaments.
El terme «territori d'ultramar» ja no té valor jurídic des de la revisió constitucional del 28 de març de 2003, i ha estat substituït per col·lectivitat d'ultramar
Visió general de les divisions territorials Les divisions territorials de França poden jugar diversos papers :
circumscripcions administratives : llocs d'intervenció de l'Estat a través dels seus serveis desconcentrats;
circumscripcions electorals : marc territorial en el qual tenen lloc els escrutinis electorals;
col·lectivitats territorials: territoris dotats de la personalitat jurídica (contràriament a les administracions desconcentrades) i d'una llibertat d'administració.Els establiments públics de cooperació intermunicipal no són considerats com a col·lectivitats territorials en el sentit dels articles 34 i 72 de la Constitució francesa. Les col·lectivitats territorials són igualment circumscripcions electorals per a la designació de llurs assemblees deliberants.
Algunes divisions territorials poden acollir de manera simultània una administració desconcentrada i una col·lectivitat territorial.
El quadre següent dona una visió de conjunt de les principals categories de divisions territorials franceses. No té en compte les col·lectivitats amb estatut particular.
Divisió territorialCircumscripció administrativaCircumscripció electoralCol·lectivitat territorialRegióPrefecte de regió, direccions regionalsConsell regionalSiDepartamentPrefecte de departament, direccions departamentalsConsell GeneralSiDistricteSotsprefecteNoNoCantóNoConseller generalNoMancomunitatNoNo (assemblea designada pels municipis membres)No} (reagrupació de col·lectivitats)ComúAlcalde (paper d'agent de l'Estat)Consell municipalSi
França metropolitana
miniatura|Divisions administratives de la França Metropolitana.
En ser França un Estat unitari, cap de les seves divisions administratives no posseeix competència legislativa. La divisió del territori metropolità es remunta, per als departaments, els cantons i els municipis, a 1789, per als districtes a 1800. Les regions són més recents : aparegudes en els anys 1950, han evolucionat de l'estatut de reagrupacions administratives de departaments al de col·lectivitats territorials proveïdes d'un consell electe. Les altres col·lectivitats territorials, conforme a l'article 72 de la constitució francesa, són els departaments, els municipis i algunes col·lectivitats amb estatut particular o d'ultramar. Els altres nivells no juguen cap altre paper, llevat de matèries administratives o electorals.
La profusió de municipis així com els serveis de vegades redundants entre les regions i els departaments continuen alimentant el debat de França sobre una eventual refundació d'aquest sistema.
Amb data d'1 de gener de 2006, la França metropolitana - és a dir la part del territori francès situada a Europa - està dividida en :
18 regions miniatura|Departaments i regions de França.
França compta amb 18 regions, cinc de les quals estan situades a ultramar.
La regió és la divisió territorial francesa de primer grau. És administrada per un consell regional escollit per a sis anys amb sufragi universal directe.
Cada regió posseeix igualment un prefecte de regió, designat pel Govern, el paper del qual és de representar l'Estat i d'assegurar-se del bon funcionament dels serveis desconcentrats, com per exemple la coordinació dels serveis de policia.
La Col·lectivitat Territorial de Còrsega, comptada entre les 18 regions, posseeix un estatut particular, anàleg al d'una regió però amb un major grau de poders.
101 departaments
França compta amb 101 departaments dels quals 5 estan situats en ultramar, encara que la numeració s'atura al número 95 : en efecte l'antic departament de Còrsega (20) ha estat dividit en dos departaments (2 A i 2 B) el 1976. Mayotte esdevindrà el 101è departament, el 5è a ultramar, a partir del 2011.Article L. O. 3446-1 del codi general de les col·lectivitats territorials, en resposta a una consulta local del 29 de març de 2009.
Un nivell per sota la regió (cadascuna està composta de diversos departaments, excepte les regions d'ultramar), el departament és administrat per una Consell General els conselleres generals del qual són escollits per un període a sis anys, i són renovats per meitat cada tres anys mitjançant sufragi universal directe. Actualment, el seu paper competeix sovint amb de les de les regions.
Els departaments han estat creats per una llei del 22 de desembre de 1789.El departament (lloc web de la DGCL). L'objectiu era de facilitar la unificació lingüística i nacional de França amb el pretext de racionalitzar el mapa administratiu. La comissió parlamentària que llavors se n'ocupava, preconitzava que una persona, qualsevol que fos el departament on visqués, pogués arribar al cap de districte en una jornada a cavall.Atlas de la Révolution française 4, Le territoire (1) Réalités et représentations, éditions EHESS, 1989
Cada departament disposa d'un prefecte. El prefecte del departament on se situa la capçalera de districte és igualment prefecte de la regió.
342 districtes
Cada departament francès és de nou dividit en diversos districtes (a excepció del Territori de Belfort, que constitueix un sol districte), que acullen cadascun un sotsprefecte. El seu paper és d'ajudar el prefecte de departament en la seva tasca.
4 055 cantons
El 2013 hi havia a França 4.055 cantons, dels quals 172 es trobaven als departaments d'ultramar.
Els districtes són, al seu torn, dividits en diversos cantons (la legislació permet que un cantó sigui compartit entre dos districtes, però aquest cas de figura, que s'ha produït rarament, no existeix actualment).
El seu paper és essencialment de proveir una xarxa electoral; a les eleccions cantonals, cada cantó escull la persona que s'encarrega de representar-lo al consell general. En les zones urbanes, un mateix municipi compren generalment diversos cantons. En les zones rurals, un cantó és sovint format per diversos petits municipis; s'esdevé llavors, freqüentment, que els principals serveis administratius estan concentrats en el cap de districte del cantó.
36.681 comunes
L'1 de gener de 2013, hi havia a França 36.681 comunes (de les quals 129 es trobaven a ultramar).
Es tracta (en la quasi totalitat dels casos) de la divisió administrativa última del territori francès i correspon generalment al territori d'una ciutat o d'un poble. Si bé el comú pot ser encabit en diversos cantons, no pot formar part més que d'un sol districte.
Un comú és administrat per un consell municipal escollit per a un període de sis anys, i està presidit per un alcalde.
Els 3 comuns més poblats que són París, Marsella i Lió encara són dividits en 45 districtes municipals: 20 per a París, 16 per a Marsella i 9 per a Lió. No tenen res en comú amb els districtes departamentals, llevat del nom, i corresponen més aviat a submunicipis, amb un alcalde i un consell municipal de districte. Hi ha un ajuntament per districte a més a més de l'ajuntament central per a París i Lió, respectivament 20 i 9, i Marsella està de fet dividida en 8 «sectors» que apleguen cadascun dos districtes.
Algunes comunes poden aplegar igualment diverses aglomeracions, pobles o viles, que provenen sovint d'antigues comunes o aglomeracions massa poc poblades o massa aïllades per disposar d'una administració autònoma, i reagrupades amb una antiga comuna veïna més important. També poden ser procedents de plans de disposició, per exemple a les "ciutats noves", creades sobre el territori d'una o diverses comunes, o a les estacions de muntanya.
Mancomunitat
Tanmateix, per tal de millorar la cooperació entre municipis propers, que tenen interessos comuns a nivell de transports, de zones econòmiques, etc., existeixen diversos tipus d'establiments públics de cooperació intermunicipal (EPCI), que presenten diversos nivells de cooperació. amb data d'1 de gener del 2009,Balanç estadístic del 2009 al lloc web de la Direction Générale des Collectivités Locales 34.164 comunes, que apleguen un total de 56,4 milions d'habitants, són reagrupades en 2.601 agrupaments amb fiscalitat pròpia:
16 comunitats urbanes, el grau més elevat de cooperació intermunicipal. Són conjunts de població de més de 500.000 habitants, inclouen almenys una ciutat de 50.000 habitants i tenen competències àmplies (desenvolupament econòmic, gestió dels transports, de l'urbanisme, de l'aigua, de les deixalles, etc.). Tanmateix, algunes comunitats urbanes creades abans de la llei del 12 de juliol de 1999 tenen una població inferior: així per exemple, les d'Arràs o d'Alençon.
174 comunitats d'aglomeracions, per a conjunts que tinguin almenys 50.000 habitants al voltant d'una ciutat de com a mínim 15.000 habitants. Les seves competències obligatòries són menys nombroses que les de les comunitats urbanes.
2.406 comunitats de comunes, sense llindar mínim de població. Les seves competències obligatòries són, encara, menys nombroses.
5 sindicats d'aglomeració nova, una categoria antiga en vies de substitució per les comunitats d'aglomeració.
Existeixen encara altres estructures territorials locals, menys integrades que els EPCI amb fiscalitat pròpia:
la comarca, un territori caracteritzat per una cohesió geogràfica, econòmica, cultural o social, l'objectiu de la qual és de reunir els representants polítics i els actors econòmics a títol consultiu sobre projectes locals;
els sindicats de comunes: SIVU i SIVOM (que no tenen fiscalitat pròpia).
Col·lectivitats amb estatut particular Algunes col·lectivitats estan dotades d'un estatut específic definit per la llei. Es tracta sobretot, en el cas de la metròpoli :
dels municipis de París (que és també un departament), Lió i Marsella;Llei n°82-1169 del 31 de desembre de 1982 relativa a l'organització administrativa de París, Marsella, Lió i dels establiments públics de cooperació intermunicipal, codificada als articles L. 2511-1 i següents del codi general de les col·lectivitats territorials.